Quan una ruta per un camp de batalla dura més de quatre hores i ningú vol marxar

Perquè sí: avui aquell tros de Francolí sembla una postal rural, però fa més de dos segles allò era bastant menys Instagram i bastant més “preparin armes”. Els camps, els marges i els desnivells que avui travesses amb sabatilles còmodes van ser escenari d’una de les batalles més destacades de la Guerra del Francès a Catalunya.

I el millor de tot és que la visita no va tenir aquella sensació típica de “bé, ja està, anem tirant”. Al contrari. La ruta es va acostar a les cinc hores i encara hi havia assistents amb cara de “Francesc, si vols ens fem també la campanya de Rússia”. Senyal inequívoc que alguna cosa s’estava explicant molt bé.

Francesc Murillo i la batalla que va posar Valls al mapa europeu

El guia de la jornada va ser l’historiador vallenc Francesc Murillo Galimany, una de les grans referències sobre la història de la Guerra del Francès a Catalunya i, especialment, sobre la Batalla del Pont de Goi o Batalla de Valls, ocorreguda el 25 de febrer de 1809.

No és una exageració localista de diumenge al matí: aquí van combatre, al llarg d'onze hores, prop de 30.000 soldats regulars entre els dos exèrcits, unes xifres que converteix aquest enfrontament en una de les batalles campals més importants de la Guerra del Francès a Catalunya, juntament amb la Batalla de Vic (20/02/1810). Durant anys, però, molta gent ho reduïa a una simple escaramussa entre sometents (veïns armats) i uns quants soldats napoleònics. Res a veure. 

Murillo fa temps que insisteix en aquesta idea: la batalla no només va ser gran, sinó que va donar a conèixer Valls molt abans que els castellers i la calçotada. Tant, que el nom de la batalla (i per tant, de la ciutat) apareix gravat a l’Arc de Triomf de París, entre d'altres grans victòries napoleòniques. Sí, Valls també té el seu moment "influencer" internacional. 

De la Creu del Centenari al Pont de Goi: caminar sobre història

La visita va començar a la Creu del Centenari de la Batalla, aquell punt que sembla discret però que guarda més drama que moltes sèries de plataforma. Allà, Murillo va explicar els antecedents del conflicte: una Europa dominada per Napoleó, Espanya en plena convulsió i Catalunya convertida en un escenari estratègic de primer ordre. I també els moviments que van portar a que en aquest punt es trobessin, de matinada, el gruix de l'exèrcit de campanya espanyol i francès a Catalunya. Els primers, comandats pel general Theodor Reding, amb la intenció de tornar a Tarragona, procedents de la comarca de la Conca de Barberà. Els segons, sota les ordres del general Laurent Gouvion Saint Cyr, a la recerca d'una batalla decisiva que enfonsés la voluntat de resistència dels espanyols i catalans al Principat.

Des d’allí, el grup va pujar fins al Serradalt, terme municipal d'Alcover, la posició elevada des d’on l’exèrcit espanyol dominava el camp de batalla, i on va disposar l'artilleria. Des de dalt, la geografia deixa de ser paisatge i es converteix en estratègia: turons, barrancs, riu i visibilitat. Seguint les seves explicacions, el camp de batalla tornava a cobrar vida, i entre els conreus i les urbanitzacions tornava a avançar la infanteria, mentre el fum de la pólvora tapava aquell dia assoleiat.

La Granja de Doldellops i el moment en què tot es va torçar

Després, la ruta va avançar quasi fins a prop de la Granja de Doldellops, enmig de les posicions napoleòniques. Allà es va explicar com les maniobres franceses van acabar imposant-se sobre les tropes de Theodor Reding.

La següent parada va ser al balç de la Granja, un espai immortalitzat per Charles Langlois en un dels seus gravats i en una pintura, que es conserva al fons del Palau de Versalles, perquè fins i tot França va decidir que aquell dia a Valls mereixia quedar ben pintat. Des d'aquest punt, Murillo va explicar l'atac general portat a terme per les tropes franceses i italianes, que a la tarda d'aquell dia va decidir la batalla, unes explicacions que els i les assistents podien veure "in situ" en les reproduccions de les obres de Langlois.

La batalla va acabar amb victòria francesa, fet que va permetre l’ocupació de bona part del Camp de Tarragona i l’entrada posterior cap a Reus. El comandant espanyol, Theodor Reding, va quedar ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria. Va sobreviure a les ferides, però moriria setmanes després a causa de l’epidèmia de tifus que es va expandir al territori. Un final bastant més cruel que qualsevol espòiler. 

Dades ràpides de la Batalla del Pont de Goi

Quan la història s’explica al mateix lloc on va passar

Una de les grans virtuts d’aquestes rutes és que no cal gaire imaginació: només cal mirar al davant. Murillo ho explicava assenyalant els turons, els passos naturals i les posicions defensives. I de sobte tot encaixa. El camp deixa de ser camp i es converteix en un mapa viu.

L’Institut d’Estudis Vallencs fa anys que manté aquesta feina de divulgació amb una obstinació admirable, d’aquelles que no fan soroll però fan país. En temps de vídeos de quinze segons, aconseguir que un grup escolti durant més de quatre hores una explicació històrica és pràcticament un miracle.

Qui vulgui aprofundir encara més pot consultar el treball de Murillo o seguir les properes activitats de l’IEV a través del seu entorn de divulgació patrimonial. També es pot recuperar context històric en articles especialitzats com els recollits a aquesta anàlisi sobre la Batalla de Valls.

Perquè, de vegades, la millor manera d’entendre una ciutat i el seu territori no és mirar el seu ajuntament ni fer cua al Mercat Central de Reus un dissabte. És caminar en silenci per un pont, escoltar una història de fa dos-cents anys i descobrir que Valls ja era notícia europea molt abans que inventéssim el postureig cultural.