Nou estudi espanyol: el cotxe elèctric és un luxe per a rics
Imagina que ets a Madrid o Barcelona i veus un Tesla Model Y aparcat en un carrer cèntric: no és casualitat, sinó un reflex clar d'una realitat que molesta però que existeix. Els vehicles elèctrics es concentren en mans de famílies amb alts ingressos i major nivell educatiu, un fet que posa en evidència la desigualtat en la transició cap a la mobilitat sostenible.
Però no és només una qüestió de poder adquisitiu, sinó també d'infraestructura i polítiques públiques que no acaben de funcionar com haurien. Les ajudes del govern beneficien els rics sense canviar realment els hàbits de compra. I això, si t'ho pares a pensar, és un problema de manual.
La concentració social del vehicle elèctric
Un parc envellit i transició lenta
El parc automobilístic espanyol és un dels més antics d'Europa, i això fa que la penetració dels vehicles elèctrics sigui encara molt baixa. Amb uns 600.000 vehicles elèctrics actuals i una previsió d'arribar a 5,5 milions el 2030, es veu clar que la realitat està lluny dels objectius polítics. La realitat és que la transició no només és tecnològica, sinó clarament social i territorial.
Perfil dels propietaris de cotxes elèctrics
L'estudi de la Universitat del País Basc, liderat per Mercè Amich, aporta dades que ja intuïem però que ara es confirmen: els cotxes elèctrics són cosa de famílies amb alts ingressos, major educació i residents en grans ciutats com Madrid i Barcelona. No només tenen diners per comprar-los, sinó que també disposen d'espais privats per carregar-los i una sensibilitat ambiental més marcada.
Les ajudes públiques: entre la promesa i la realitat
El fracàs del MOVES i incentius sense efecte
Els programes d'ajuda, com el MOVES, van néixer per accelerar la compra de vehicles elèctrics. Però el que passa és que els incentius gairebé només arriben a qui ja podia comprar un cotxe elèctric sense ajuda. Això no canvia el comportament de compra, que hauria de ser el veritable objectiu de les polítiques públiques.
El cotxe elèctric com a complement i no substitut
El pitjor és que en molts casos el vehicle elèctric no substitueix un de combustió: simplement s'afegeix un cotxe més a la llar. Això dilueix l'impacte ambiental i converteix les ajudes en un incentiu al consum, no a la descarbonització real. Així, les polítiques actuals no serveixen per a gaire més que per inflar les estadístiques sense canviar el parc.
Propostes per canviar la tendència
Incentius segons ingressos i achatarrament
La crítica central és que no hi ha cap diferenciació segons la renda. És a dir, un ric rep la mateixa ajuda que algú amb dificultats econòmiques, una distorsió que provoca que els diners públics no facin el que haurien. Introduir criteris de renda i exigir achatarrament de vehicles antics són mesures clau per garantir un canvi real.
Models europeus i alternatives espanyoles
Països com França i Alemanya ja apliquen esquemes més progressius, com el leasing social o ajudes específiques per a rendes baixes. A Espanya, algunes comunitats comencen a explorar línies complementàries al MOVES, però encara de manera fragmentada. També es veu clar que impulsar el vehicle elèctric compartit i el transport públic electrificat pot ser molt més eficient per reduir emissions. I, és clar, sense una xarxa de recàrrega accessible, qualsevol política queda coixa.
El cotxe elèctric, per molt que passi per ser la solució verda, ara mateix és un luxe per a pocs. Si volem una mobilitat veritablement sostenible i justa, calen canvis profunds, i ràpids. El temps corre, i la realitat social no espera.
