Valls reconeix els seus propis herois: el Ple aprova els Títols i la Medalla de la Ciutat
Valls té un ritual curiós: cada hivern, entre actes institucionals i vermuts posteriors, es recorda que el reconeixement també pot ser una festa. Aquest any, el Ple municipal ha tornat a fer els deures amb una votació que ha aixecat més somriures que debats.
Els noms ja estan sobre la taula —i aviat, sobre el paper oficial— però encara falta veure com la ciutat traduirà la gratitud en aplaudiments. Tot apunta que el desembre arribarà amb més d’una cadira reservada i algun discurs d’aquells que fan aixecar el cap del mòbil.
Un Ple vallenc amb accent de reconeixement
El Ple de l’Ajuntament de Valls ha posat en marxa un dels seus rituals més institucionals però també més humans: reconèixer qui ha fet ciutat. La sessió, que va donar llum verda als Títols de Reconeixement i a la Medalla de la Ciutat, va servir per posar nom i cognoms a allò que sovint s’anomena “esperit vallenc”.
Sense grans discursos ni sorpreses de guió, el ple va aprovar per unanimitat les propostes que ja havien passat pel filtre tècnic de l’Institut d’Estudis Vallencs. La burocràcia va fer la seva part, i el consens polític va acabar d’arrodonir un acord que, més que polític, sembla gairebé emocional.
Els noms que escriuen la història quotidiana
Serà el dijous 11 de desembre a les 19 h quan la sala de plens es convertirà en escenari d’homenatge. Allà, entre retrats d’alcaldes i olor de fusta antiga, es lliuraran els Títols de Reconeixement i la Medalla de la Ciutat. Una cerimònia que, com marca la tradició, és més propera que solemne i més emotiva que institucional.
Data: Dijous 11 de desembre de 2025
Hora: 19.00 h
Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Valls
Organitza: Ajuntament de Valls
Entrada: Lliure fins a completar aforament
Els noms que s’enduran el reconeixement són una combinació de trajectòries discretes però constants. El Ple ha aprovat per unanimitat els Títols per a Pilar Vives Corbella, Salvador Casañas Pareta, Samuel Burguete Recasens, Josep M. Calbet Cassanyes i Carme López Ortigosa. A més, la Medalla de la Ciutat anirà a parar a un símbol col·lectiu: l’Institut Jaume Huguet.
Un reconeixement que sona a comunitat
L’acte no busca només posar medalles, sinó teixir memòria. Darrere de cada nom hi ha dècades d’implicació, voluntariat o dedicació professional vinculada a Valls. L’Ajuntament, en aquest cas, ha actuat com a notari del reconeixement col·lectiu, recollint allò que la ciutadania ja sabia.
El procés, tal com detalla el consistori, s’ha desenvolupat després que cada expedient rebés l’informe favorable de la instructora, el secretari i l’Institut d’Estudis Vallencs. Un procediment més acurat que improvisat, com sol passar en aquestes distincions.
Quan la ciutat es mira al mirall
Entre els reconeguts hi ha perfils que representen la diversitat de l’ànima vallenca: des de l’àmbit cultural fins al social i educatiu. El fet que l’Institut Jaume Huguet rebi la Medalla de la Ciutat posa el focus en la importància de l’educació com a eix de comunitat, un missatge especialment oportú en temps de pantalles i dispersió.
El lliurament d’aquests guardons recorda que, de tant en tant, Valls es pren un moment per mirar enrere amb certa tendresa i una mica d’ironia. Entre castells, fires i festes majors, també hi ha espai per als qui han fet ciutat des del silenci i la constància.
De l’expedient al record
La Medalla de la Ciutat no és només una peça de metall lluent, sinó una mena de memòria institucionalitzada. El seu valor és simbòlic, però també pràctic: serveix per recordar que hi ha feina feta i persones darrere d’un teixit que, malgrat tot, aguanta. Com diu més d’un regidor en privat, “a Valls no es regalen medalles, es reconeixen trajectòries”.
Amb aquest acte, l’Ajuntament tanca un cercle iniciat mesos enrere —quan les propostes es van presentar al ple del mes de juny— i que ara culmina amb el reconeixement públic. L’escenari, la llum càlida de la sala i el silenci respectuós faran la resta.
Un desembre amb accent local
El lliurament coincideix amb l’inici de l’època més festiva de l’any, i promet donar un to més càlid a la recta final del 2025. En definitiva, el 11 de desembre, la ciutat es vestirà de gala —sense gaire purpurina, però amb molta memòria— per celebrar els seus referents locals. I potser, entre aplaudiments i un “gràcies” discret, Valls demostrarà un cop més que reconèixer els altres és també una forma de reconèixer-se a si mateixa.
