Valls porta al teatre allò que molts prefereixen no mirar: el consum adolescent de substàncies
Al Teatre Principal de Valls no hi havia confeti ni batucada, però sí un silenci curiós de tres-cents adolescents. No era una excursió més: era un viatge al que ningú vol veure, però tothom ha sentit parlar.
Entre ulleres de realitat virtual i escenes massa familiars, els alumnes de 1r d’ESO dels instituts de Valls van descobrir que, a vegades, el millor espectacle és el que et fa mirar-te a tu mateix. I no sempre agrada el que es veu.
Quan el teatre parla clar (i sense moralina)
El dijous 16 d’octubre, el Teatre Principal de Valls es va convertir en aula i escenari alhora. Els instituts Claret, Cor de Maria, Narcís Oller i Jaume Huguet hi van portar tot el seu alumnat de primer d’ESO per participar en una experiència que va més enllà de l’entreteniment: un teatre fòrum sobre el consum de substàncies addictives.
Abans d’arribar-hi, ja havien passat per una mena de “reality check” tecnològic: a les aules, amb ulleres virtuals, havien simulat situacions de consum. Una immersió digital en allò que, en la vida real, pot tenir conseqüències molt més dures. L’objectiu? Que la curiositat no sigui l’únic motor quan arribi el moment de dir “no”.
Segons fonts municipals, la iniciativa vol arribar a edats primerenques per afavorir la reflexió abans que la pressió social faci la seva entrada. I per això, res millor que un escenari obert, literalment, al debat.
‘No em ratllis’: un títol que ho diu tot
L’obra escollida, ‘No em ratllis’, de la companyia Teatre Acció, no va deixar ningú indiferent. Entre diàlegs reals, gestos reconeixibles i silencis incòmodes, els actors van recrear situacions típiques entre adolescents: aquella festa, aquell missatge, aquell “va, només una vegada”.
El format de teatre fòrum permet que, després de la representació, el públic —en aquest cas els estudiants— intervinguin, preguntin, debatin o proposin alternatives als personatges. És un exercici de responsabilitat, però també de curiositat col·lectiva: què hauria passat si...?
La companyia, especialitzada en teatre social, treballa des de fa anys amb escoles i entitats per abordar temes que no caben als llibres de text: drogues, pressió de grup, autoestima o límits personals. Segons l’Ajuntament, aquesta activitat s’inclou dins del programa anual de prevenció d’addiccions impulsat per la Regidoria d’Acció Social i Comunitària.
📍 Lloc: Teatre Principal de Valls
🎭 Companyia: Teatre Acció
👥 Públic: Alumnat de 1r d’ESO (Claret, Cor de Maria, Narcís Oller, Jaume Huguet)
🎟️ Organitza: Regidoria d’Acció Social i Comunitària, Ajuntament de Valls
El debat que comença quan s’apaguen els focus
Després de cada funció, els grups van participar en un debat obert. No hi havia respostes correctes, només preguntes necessàries. Com reaccionaries si un amic t’ho proposa? Què passa quan dir “no” sembla més difícil que provar-ho?
A les 8.30 h va ser el torn de Claret i Cor de Maria; a les 10.30 h, el de Narcís Oller; i a les 12.30 h, el de Jaume Huguet. Tres sessions, tres públics diferents, però una mateixa sensació: parlar-ne serveix.
El format, segons diverses docents consultades, ajuda els joves a veure les coses amb perspectiva. “Quan ho veuen interpretat, ho entenen millor que si ho expliquem a classe”, comentava una professora al final de la sessió, tot mantenint l’anonimat. I és que, a vegades, una escena val més que mil PowerPoints.
Educació emocional amb olor de teatre
Valls ha convertit una matinada qualsevol de tardor en una lliçó sobre límits, empatia i decisions. El teatre com a eina pedagògica no és nou, però sí eficaç quan el públic té 12 anys i moltes preguntes sense fer. I potser és aquesta la clau: no donar respostes tancades, sinó obrir finestres.
Des de la regidoria es destaca que activitats com aquesta s’emmarquen en una línia de treball que busca “combinar prevenció, educació i participació juvenil”. Més que parlar d’addiccions, es tracta de parlar de relacions, d’autoestima i de futur.
El teatre com a espai de prevenció
En temps de pantalles i “reels”, potser sorprèn que un escenari continuï sent un espai tan potent per generar debat. Però Valls sembla tenir-ho clar: parlar de drogues no és incòmode si es fa amb intel·ligència, respecte i un punt de proximitat.
En total, més de 300 alumnes van participar en la jornada, que forma part del calendari educatiu municipal. I si bé el tema no és lleuger, la sensació final sí que ho va ser: la de saber que, entre tanta informació confusa, hi ha moments que ajuden a posar-hi llum.
El teatre fòrum potser no canviarà el món —ni el TikTok—, però a Valls ja ha aconseguit una cosa important: que 300 adolescents parlin d’allò que, normalment, ningú vol escoltar. I això, avui dia, ja és molt.
