Valls omple el cementiri per Tots Sants mentre el tabú de la mort encara fa silenci
El cementiri de Valls ha tornat a ser, aquest dissabte, el punt de trobada d’un silenci compartit. Un dia en què les flors competeixen amb els records, i el soroll del món sembla fer pausa mentre la ciutat recorda els qui ja no hi són.
Entre perfums de crisantems i murmuris baixos, famílies s’han retrobat davant les làpides. I tot i la bellesa d’aquest ritual col·lectiu, hi planeja una ombra discreta: encara ens costa parlar de la mort, sobretot amb els més petits, com si fos un tema que només es pot visitar, però no pronunciar.
Valls celebra Tots Sants entre música, missa i flors.
Aquest dissabte, Valls ha viscut una d’aquelles jornades que combinen litúrgia i memòria. Des de primera hora del matí, el cementiri municipal ha rebut riuades de visitants, alguns carregats amb flors, espelmes i silencis (tot i que la majoria ja els havia portat en dies anteriors). A les 11.30h, el ja tradicional “Recital pel Record” ha posat música a la nostàlgia amb peces del Barroc, del Classicisme i fins i tot de compositors contemporanis.
A la tarda, a les 17h, s’hi ha celebrat una cerimònia religiosa presidida pels dos rectors de la ciutat, acompanyats de nombrosos feligresos. “És un dia per recordar que la mort forma part de la vida”, comentava una assistent mentre deixava un ram de margarides davant el nínxol dels avis. Un pensament que molts comparteixen, encara que poques vegades s’expressi en veu alta.
📍 Lloc: Cementiri Municipal de Valls
🕘 Horari: De 8.00 a 18.00 h
🎶 Activitat destacada: “Recital pel Record” (11.30 h)
✝️ Cerimònia religiosa: 17.00 h, missa de record
👥 Organitza: Ajuntament de Valls i parròquies locals
Alt Camp: horaris especials per facilitar les visites
La comarca ha respost com sempre a la cita de l’1 de novembre. Alcover, Bràfim o el Pla de Santa Maria han ampliat horaris i reforçat els serveis municipals per evitar aglomeracions i facilitar que tothom pogués fer la visita amb calma. L'horari s'amplia, en molts casos, fins avui diumenge. Un esforç logístic que s’ha convertit ja en part de la tradició moderna de Tots Sants: recordar sense presses.
| Municipi | Horari especial |
|---|---|
| Valls | 8.00 - 18.00 h (ininterrompudament) |
| Alcover | 8.30 - 18.00 h |
| Bràfim | 9.00 - 17.00 h |
| El Pla de Santa Maria | 8.00 - 18.00 h |
Segons fonts municipals, l’afluència ha estat constant durant tot el dia i, en molts casos, s’ha optat per mantenir els aparcaments oberts fins al vespre per evitar embussos. Els serveis de neteja també s’han reforçat, especialment a Valls, on cada any es reparteixen més de 3.000 plantes i corones florals entre les famílies.
Per què visitem els cementiris per Tots Sants?
La tradició de visitar els cementiris l’1 de novembre ve de lluny, de quan l’Església Catòlica va instaurar la festa de Tots Sants al segle IX per honorar tots els sants —famosos i anònims— en un sol dia. A Catalunya, però, el costum s’ha convertit en un ritual de memòria familiar, més cultural que religiós: netejar el nínxol, col·locar flors noves i, en molts casos, compartir un dinar tot recordant els nostres difunts.
El nom de “Tots Sants” prové de la voluntat d’incloure aquells sants que no tenien una diada pròpia. Amb el temps, la festa va anar incorporant elements pagans —com el record dels avantpassats— i fins i tot gastronòmics, amb els panellets, castanyes i moniatos que encara avui marquen la temporada.
El tabú de la mort: quan els adults callen i els infants pregunten
Tot i la naturalitat amb què visitem els cementiris, parlar de la mort continua sent un repte. Moltes famílies reconeixen que, quan els nens i nenes pregunten “on és l’àvia” o “què vol dir morir-se”, no saben com respondre. I el silenci, en aquests casos, pesa més que qualsevol missa.
Especialistes en educació emocional recorden que evitar el tema no protegeix, sinó que confon. A països del nord d’Europa, l’educació sobre la mort s’inclou a les escoles, com a part de l’aprenentatge sobre la vida. A Catalunya, en canvi, encara es veu com una conversa incòmoda, com si fos millor amagar la paraula que l’experiència.
Algunes entitats culturals i grups de dol, com l’Ajuntament de Valls o associacions locals, promouen xerrades i tallers familiars per trencar aquest silenci. Petits espais de conversa que volen normalitzar allò que tots compartim: la pèrdua i el record.
Entre flors i silenci: un ritual que parla sense paraules
El cementiri de Valls, amb els seus passadissos plens de llum i olor de cera, és molt més que un espai de dol: és un llibre obert de memòria col·lectiva. I, potser, el lloc on aprenem —sense manuals— a parlar de la mort amb respecte i serenor. Un aprenentatge que, si fos més habitual, potser faria que Tots Sants no fos només un dia de visita, sinó de conversa.
Perquè al cap i a la fi, com diuen molts vallencs i vallenques, recordar també és una manera de viure.
