Valls i la Setmana de les Capacitats: el que va passar al Pati quan la ciutat va mirar diferent
Valls venia d’uns dies mogudets: al calendari figurava la Setmana de les Capacitats i, com sempre, la ciutat havia començat a olorar aquesta barreja de pólvora festiva i compromís social que només sap generar en moments així. La gent entrava i sortia del Pati com si fos el backstage de Santa Tecla, però amb una altra intenció.
Perquè enguany la cosa havia anat una mica més enllà. Des de la Xarxa de Capacitats i la Regidoria d’Acció Comunitària ho havien plantejat amb una energia gairebé hiperactiva, i tothom sabia que hi havia un acte que havia deixat el personal comentant a les cues de la T-11 direcció Valls. Però el per què encara no quedava del tot clar.
Què va moure Valls durant la Setmana de les Capacitats
Fins aquí, res que sorprengués gaire a una ciutat acostumada a fer castells socials tant com castells humans. Era la tretzena edició, i la maquinaria comunitària funcionava amb aquella precisió vallenca que no falla ni quan hi ha cues per aparcar al Centre Històric un dissabte a mig matí. Però el que havia passat el dia 21 havia deixat un regust especial, com aquell vermut de Reus begut al sol que ningú preveu però tothom celebra.
La Setmana de les Capacitats havia estat plantejada per generar mirades noves. L’objectiu oficial —i aquí no hi va haver misteri— era visibilitzar les capacitats diverses, explicar-les amb normalitat i, sobretot, fer-ho sense aquella solemnitat que a vegades espanta més que ajuda. Les entitats de la Xarxa de Capacitats havien treballat braç a braç amb la regidoria, i els actes havien anat entrant a l’agenda ciutadana amb la naturalitat d’un calendari de festes majors.
Data principal: 21 de novembre (passat)
Lloc: El Pati de Valls
Acte central: Festa de les Capacitats
Organització: Xarxa de Capacitats + Regidoria d’Acció Comunitària
Font oficial: Ajuntament de Valls
El que va passar al Pati el 21 de novembre
Aquí és on la cosa va canviar de ritme. La Festa de les Capacitats, celebrada el 21 de novembre al Pati, havia estat l’acte central. Però no per allò evident —tallers, activitats, música, ambient— sinó perquè la manera com havia respost la ciutat havia desbordat qualsevol previsió. El matí havia començat amb un d’aquells sorolls de fons que només Valls sap generar: gralles llunyanes, converses animades i un aire fresc que feia olor d’inici.
Els tallers de sensibilització havien funcionat com petites illes de trobada. Les entitats socials hi havien aportat dinamisme i aquell punt d’humor pràctic que sempre ajuda a trencar gelos. El manifest conjunt —un moment habitual d’aquest tipus d’esdeveniments— havia estat escoltat amb una atenció seriosa, però no trista. Una mena de “això va de tots” que tothom havia entès sense necessitat d’emfasitzar.
La festa Holi que va tenyir el Pati
I després havia arribat el punt que va marcar la diferència: la festa Holi. El que havia començat com un detall lúdic havia acabat convertint el Pati en un mosaic viu de colors, amb famílies, alumnes i veïnat deixant-se endur per un ambient proper, juganer i col·lectiu. El confeti tenyit havia quedat enganxat a les jaquetes, a les motxilles i fins i tot a algun carretó de compra que passava per allí amb cara de “què acabo de trepitjar?”.
A partir d’aquí, les converses espontànies havien estat el millor indicador del que havia passat: s’havia creat comunitat, sí, però també un espai segur per aprendre i desaprendre, per posar sobre la taula realitats que sovint queden amagades sota la inèrcia del dia a dia.
Les activitats que havien completat el programa
No tot havia passat el dia 21, és clar. La Setmana de les Capacitats sempre s’allarga fins al 4 de desembre, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional. Entre els actes destacats, la ciutat havia posat especial atenció en l’activitat “Adapta’t a l’esport”, que enguany havia arribat amb dues novetats importants.
La primera havia estat la incorporació d’una situació d’aprenentatge elaborada per la professora Candela Martí de l’Institut Jaume Huguet. L’objectiu era que els alumnes poguessin treballar prèviament conceptes de diversitat funcional i reflexionar sobre valors de la inclusió. Una iniciativa pedagògica que havia estat ben rebuda pels centres.
La segona novetat havia estat logística però essencial: l’activitat s’havia desenvolupat en dos dies, 3 i 4 de desembre, per evitar la massificació. I sí, amb més de 500 alumnes de 2n d’ESO de tot l’Alt Camp, la decisió havia resultat més que encertada.
Taula d’activitats principals
| Data | Activitat | Lloc |
|---|---|---|
| 21/11 | Festa de les Capacitats + tallers + manifest + festa Holi | El Pati |
| 03/12 | Adapta’t a l’esport (1a jornada) | Instal·lacions esportives municipals |
| 04/12 | Adapta’t a l’esport (2a jornada) | Instal·lacions esportives municipals |
Una setmana que havia anat més enllà del calendari
El balanç havia estat clar: més participació, més confiança i més espais de trobada. Les entitats havien coincidit a destacar la necessitat de donar visibilitat contínua —no puntual— a la diversitat funcional. I la ciutat havia respost amb aquella barreja de pràctica i d’humor que la caracteritza.
Amb activitats que havien anat del pedagògic al lúdic, la Setmana de les Capacitats havia tornat a demostrar que Valls sap fer comunitat fins i tot en moments aparentment tranquils. I el que havia passat al Pati el dia 21 s’havia convertit en una prova clara que, quan la ciutat decideix mirar diferent, no només ho fa: ho contagia.
I així, entre gralles, colors Holi i converses petites però importants, Valls tancava una edició que havia portat l’entitat, la inclusió i la Festa de les Capacitats al centre del relat. Una setmana que no només havia deixat empremta, sinó que havia recordat —de nou— que les capacitats, a Valls, sempre han estat cosa de tots.
