Valls es vesteix de segle XIV: “Les Corts” tornen amb reina, vi i un toc medieval
Valls ha tornat al segle XIV. Però no pas amb màquina del temps, sinó amb gralles, vi i una reina amb més presència escènica que un regidor de festes. Aquest cap de setmana, la ciutat ha encetat la Fira de Santa Úrsula amb el retorn de ‘Les Corts’, una recreació històrica amb més oripells que una boda medieval.
El públic s’ha trobat entre gegants diplomàtics, tastos de vi amb DO i danses al claustre. Tot plegat sota la mirada de Elionor de Xipre, una reina que va passar per Valls el 1383 i no se n’ha mogut mai del tot. Però què s’hi cou realment darrere d’aquesta escenificació tan solemne com saborosa?
Quan Valls decideix fer-se medieval
El dissabte 18 d’octubre, Valls va prémer el botó del “retorn històric”. La colla gegantera La Pessigolla ha tret els seus gegants posant en marxa una nova edició de ‘Les Corts’, el conjunt d’actes que obren oficialment el programa de la Fira de Santa Úrsula. Una mena de viatge col·lectiu al passat.
Des del seu local del carrer Sant Antoni, la comitiva va començar la seva cercavila protocol·lària i festiva, travessant els carrers més emblemàtics: Major, Blat, Cort, Pati, González Alba... i així fins a tornar al punt d’origen, amb més gralles que a un casament casteller. Els veïns i veïnes miraven, saludaven i, sobretot, gravaven amb el mòbil per pujar-ho a les stories —que és la versió 2.0 del “jo hi era”.
Vi, reines i una revolta amb gust de garnatxa
A la tarda, el ritual va continuar amb l’Anada a la Revolta del Vi, sortint de la plaça de l’Oli i fent parada en cada carrer amb nom gastronòmic: Peixateria, Carnisseria, Carme… i finalment al claustre del convent del Carme, que per unes hores va canviar els sermons per copes de vi i balls medievals.
La combinació de recreació històrica, amb força llicències "llegendàries" -cal dir-ho- i tast local va convertir el claustre en una espècie de escape room del segle XIV amb DO Tarragona.
Elionor de Xipre, la influencer del 1383
El personatge central de tot plegat, la reina Elionor de Xipre, sembla sortida d’un conte (o d’un fil de Twitter sobre dones oblidades). La seva estada a Valls, documentada el 1383 al 1394, serveix com a excusa perfecta per vestir la ciutat amb vestits medievals, a banda de molta creativitat imaginativa. Entre reproduccions d’estendards i balladetes solemnes, la reina va fer la seva entrada triomfal.
De les balladetes al tast de mitjanit
El diumenge, ‘Les Corts’ han viscut el seu moment àlgid amb la desfilada fins a la plaça de la Torratxa, rebuda dels convidats de les dues parelles de gegants convidats. Els actes han continuat a la tarda amb la passada pel carrer de la Cort i la celebració protocol·lària al claustre del Carme, entre reverències i copes de vi.
La música i les danses, dissabte al vespre, es van allargar fins ben entrada la nit, amb un tast de vins comarcal que feien honor al nom de la revolta. Alguns asseguren que la reina Elionor va marxar amb més color a les galtes que a l’arribada, però això ja forma part de la llegenda local.
Una fira que barreja història, festa i una mica de bogeria
Amb ‘Les Corts’, Valls dóna el tret de sortida a la Fira de Santa Úrsula, una setmana que és mig patrimoni, mig catarsi col·lectiva. Entre tabalades, diades castelleres, concerts i tastos, la ciutat es converteix en un escenari viu on el segle XIV i el XXI conviuen sense fer-se massa nosa.
És la manera vallenca de fer història: barrejant rigor, fantasia i ressaca. En definitiva, devoció pel detall, però amb llicències creatives i un esperit que convida més a ballar que a memoritzar dates.
📍 Llocs: Carrer Major, plaça del Blat, carrer de la Cort, plaça de la Torratxa, convent del Carme (Valls)
🍷 Activitat destacada: Tast de vins de la comarca
👑 Organitza: Colla Gegantera La Pessigolla
Una festa amb memòria i memes
La Fira de Santa Úrsula no és només un calendari d’actes; és una performance vallenca d’identitat col·lectiva. ‘Les Corts’ n’és la porta d’entrada més teatral i, per què no dir-ho, més "instagramejable". Entre un ball solemne i una copa de vi, el públic descobreix que la història també pot ser divertida.
Elionor de Xipre ja pot descansar tranquil·la: Valls la recorda cada any, amb vi, amb festa i amb recreació -pretesament- històrica que ni el cronista del 1383 s'hauria imaginat.
