Valls descobreix una nova unitat política: la moció per minut

A Valls no li cal Netflix per tenir drama, tensió i guió coral. N’hi ha prou amb un ple municipal de dilluns, on les mocions surten més ràpid que les tapes de la plaça del Blat. Els regidors arriben amb carpetes plenes de propostes i, entre vot i vot, el públic ja es demana si això és democràcia participativa o una marató de redacció política.

Aquesta setmana, l’Ajuntament ha viscut una tarda de rècord: quatre mocions, quatre partits diferents i un mateix objectiu compartit —fer de Valls un lloc millor, o com a mínim, més debatut. El resultat: més posicionaments que en una assemblea de la coordinadora de colles castelleres.

Saló_de_plens_de_l'Ajuntament_de_Valls_
Saló de plens de l'Ajuntament de Valls, on es presenten i aproven les mocions. Foto de Wikimedia Commons.

Un ple municipal amb més guió que un serial televisiu sobre política

Tot va començar amb el PSC, que va obrir el torn de paraules amb una moció en defensa dels valors democràtics. D’entrada, una proposta amable: reafirmar el compromís de Valls amb la igualtat, la llibertat i el respecte. O dit d’una altra manera, recordar que ser bona persona continua estant de moda. Junts, ERC i la CUP hi van donar suport; Vox, com era d’esperar, va preferir no sumar-se al cordó democràtic.

Sense temps per respirar, el mateix PSC va tornar a agafar el micro amb una segona moció, aquesta vegada amb aroma de pols antiga i gust de patrimoni arqueològic. El jaciment ibèric del Vilar va esdevenir protagonista inesperat del dia. La proposta? Dotar el Museu de Valls de més espai i fer visitable el jaciment. La moció va agradar a tothom, fins i tot a Vox. Resultat: unanimitat històrica, cosa que a Valls passa menys que trobar aparcament un dimecres de mercat.

Fitxa ràpida del ple
📅 Data: 6 d’octubre de 2025
🏛️ Lloc: Ajuntament de Valls
🧾 Mocions presentades: 4
🗳️ Durada estimada: més llarga que els concerts del Solsticidi

De l’arqueologia a Gaza: gir argumental al plenari

Quan semblava que la cosa s’havia calmat, va aparèixer la CUP amb una moció que va canviar el to: “mesures davant el genocidi a Gaza”. En un gest de solidaritat internacional, els cupaires van demanar condemnar els atacs, penjar una bandera palestina amb crespó negre i adherir-se a la campanya BDS contra Israel. El ple va dividir-se però amb menys tensió del que podria semblar: Junts, ERC i PSC hi van votar a favor; Vox, fidel al seu guió, en contra. A l’exterior, ni rastre de manifestacions, només un grup de curiosos amb ganes de veure si el debat s’allargava més que la sèrie de “Merlí”.

I per acabar la nit, Junts per Valls va entrar en escena amb una moció pròpia sobre la defensa dels drets humans a Palestina i Israel. Un text més equilibrat que un casteller de set, però que no va convèncer gaire. ERC i PSC es van abstenir, la CUP hi va votar en contra i Vox, també. La moció només va rebre el vot favorable de Junts. O dit en llenguatge municipal: una abraçada a la pau, però sense companyia.

Els números del dia: quatre mocions, tres debats i un mal de cap

Moció Proponent Tema Resultat
Defensa dels valors democràtics PSC Lluita contra discursos d’odi i ultradreta Aprovada (Junts, ERC, CUP a favor; Vox en contra)
Patrimoni arqueològic de Valls PSC Museu i jaciment del Vilar Unanimitat
Mesures davant el genocidi a Gaza CUP Solidaritat internacional Aprovada (Junts, ERC, PSC a favor; Vox en contra)
Drets humans a Palestina i Israel Junts Condemna de la violència i solució de dos estats Rebutjada (Només Junts a favor)

Un ple amb molt de mon (i poc descans)

Mai s'havia parlat tant de Gaza i del jaciment del Vilar en una mateixa sessió. I és que Valls, fidel al seu esperit participatiu, s’ha convertit en una mena de ONU en miniatura amb accent vallenc. Es discuteix de tot: del patrimoni local, dels valors universals i del futur del món. Tot, en dues hores i mitja.

La ciutadania, mentrestant, observa entre sorpresa i ironia tanta activitat. Alguns aplaudeixen la implicació; d’altres sospiren: “Més mocions que solucions”. Però una cosa és certa: l’Ajuntament de Valls no s’adorm.

Perquè si alguna cosa ha quedat clara és que aquí la política local és una mica com els castells: molta gent empeny, uns pocs pugen i, al final, sempre hi ha algú que crida “amunt!”.

Valls, capital mundial de la moció

Amb tantes iniciatives, potser aviat caldrà crear una Regidoria de Mocions i Debats Internacionals. O una aplicació mòbil per seguir-les en directe, amb alertes de “nova moció entrant”. Sigui com sigui, el ple vallenc ha demostrat una vegada més que la política local pot ser molt més global del que sembla. I si cal, la setmana vinent, segur que n’arriba una altra. Perquè a Valls, la democràcia, com el vermut de diumenge, mai s’atura.