Valls celebra 300 anys de fe, gegants i confeti sagrat al Santuari del Lledó
Un diumenge amb olor d’encens i so de gralles. Els Gegants de la Ciutat han canviat el carrer per l’altar en un acte que només podia passar a Valls, on la devoció i la festa sovint comparteixen tamboret.
El Santuari del Lledó ha tornat a ser escenari d’una història que sona a 1725 i balla com si fos ahir. Fe, cultura i una mica de ressaca de vermut s’han barrejat en una commemoració que ha fet moure fins i tot les estàtues.
Una missa amb gegants (literalment)
Aquest matí de diumenge, 5 d’octubre, Valls ha celebrat el tricentenari del Santuari de la Mare de Déu del Lledó, amb una presència tan solemne com inusual: els quatre Gegants de la Ciutat presidint l’ofici. I no, no és metàfora: han ballat dins del temple. Els fidels, entre càmeres i mocadors, no sabien si aplaudir o fer genuflexió.
L’acte, impulsat per la Unió Anelles de la Flama, ha combinat litúrgia i cultura popular amb aquella elegància improvisada que només els vallencs i vallenques dominen.
De 1725 a 2025: el ball més llarg de la història
El simbolisme ha estat rodó: els gegants van néixer el mateix any que el santuari, 1725, quan la ciutat estrenava temple nou i gegants nous. Tres-cents anys després, tots dos aniversaris s’han retrobat sota el mateix sostre. Si això no és persistència cultural, que baixi la Mare de Déu i ho digui.
Després de l’ofici solemne, els gegants van fer la seva balladeta a l’interior —un moment gairebé irrepetible— i després van sortir a l’exterior, on el públic esperava el seu gir clàssic, al so de les gralles i amb el sol picant com si volgués beneir l’escena.
Record, cartell i programa: octubre gegant
Durant la celebració, els geganters van lliurar un record commemoratiu al rector del santuari, un gest que barreja reverència i protocol amb el toc de proximitat que caracteritza les festes vallenques. A més, també s'ha presentat el cartell oficial dels 300 anys, preludi d’un programa que s’estendrà durant tot l’octubre.
“És com celebrar un aniversari de parella amb 300 anys de convivència i sense discussió pel sofà”, va ironitzar un membre de la comissió, citat amb complicitat després de l’acte. La Ciutat ja escalfa motors per a nous actes commemoratius, que combinaran cercaviles, exposicions i un punt de nostàlgia històrica.
El santuari que ho ha vist tot
El Santuari del Lledó és una d’aquelles joies discretes del patrimoni vallenc. Després de tres segles de pregàries, reformes i algun ensurt meteorològic, ha resistit amb la serenitat de qui sap que sempre hi haurà algú pujant-hi a peu des de la Ciutat. La jornada del 5 d’octubre ha estat la millor prova que la fe i la festa no s’exclouen: es retroalimenten amb gràcia i pólvora.
“La Mare de Déu del Lledó sempre ha estat punt de trobada. Avui, literalment, també ho ha estat per als Gegants”, explicava el rector després de l’acte, mentre els músics recollien les gralles i algú buscava la tapa del tambor. Escenes de poble, d’aquelles que fan ciutat.El valor d’una tradició viva
Amb aquest acte, Valls reafirma la seva identitat festiva i cultural. Tres segles després, els gegants segueixen sent símbol de la ciutat, igual que el vermut de migdia o la paciència per aparcar al barri antic. El Lledó, mentrestant, continua mirant-los des de dalt, com una mare orgullosa que sap que, passi el que passi, els seus fills sempre tornaran a casa.
Tambe, 300 anys dels Gegants
El programa complet del tricentenari dels Gegants de Valls, alhora, es donarà a conèixer pròximament al web de l'Ajuntament de Valls. I sí: segurament també hi haurà més balladetes, més música i alguna llàgrima dissimulada entre càmeres de mòbil.
Perquè si alguna cosa saben fer a Valls, és convertir la història en festa —amb la mateixa naturalitat amb què un gegant fa una reverència a la Mare de Déu.
