Trobada de puntaires a Valls: la plaça del Museu Casteller es vesteix de fil i festa
El setembre a Valls sempre té regust de vermut, olor de pólvora i, enguany, també de fil i boixets. La ciutat ha encadenat setmanes de cultura non-stop gràcies a la programació de la Llar del Jubilat i Pensionista de l’Alt Camp.
Concerts, teatre de petit format i musicals improvisats han anat escalfant l’ambient fins arribar al cap de setmana, quan la plaça del Museu Casteller ha canviat els castells humans pels castells de coixí i filigrana. Però no tot ha estat com sempre: hi havia un motiu extra de celebració.
La trobada de puntaires d’aquest dissabte a la tarda ha coincidit amb el 30è aniversari de la secció de punta de coixí de la Llar del Jubilat de Valls i l’Alt Camp. Una excusa perfecta per omplir de vida, colors i repics metàl·lics la plaça més nova del centre històric.
Segons els organitzadors, “mai s’havia vist tanta activitat de boixets junta a la ciutat”. Desenes de puntaires vingudes de tot l’Alt Camp i d’altres punts de Catalunya van ocupar l’espai amb coixins, fils i peces de roba que semblaven sortides d’un museu itinerant.
Un setembre cultural amb molta corda
La trobada forma part de la Setmana Cultural de la Llar, que ja havia portat a escena el concert de Maria Jacobs, l’obra de petit teatre El Davantal i la representació musical d’Apassionats d’Esparreguera. Tot amb el mateix objectiu: donar vida als carrers i omplir de plans les agendes dels veïns.
“Aquest setembre no hem deixat descansar ningú, ni els jubilats ni els nets”, comentava amb humor un membre de l’entitat. I és que la barreja de tradició i modernitat ha acabat convertint-se en la marca de la casa.
Com cloure la festa? Amb dinar de germanor
El programa s'ha tancat avui, 28 de setembre amb el clàssic dels clàssics: el dinar de germanor, un dels actes més multitudinaris i esperats. Una trobada que barreja menjar casolà, anècdotes intergeneracionals i, de fons, el comentari inevitable sobre el temps.
Amb aquest format, la Setmana Cultural de Valls ha consolidat el seu paper de punt de trobada veïnal i, enguany, amb un accent especial sobre les puntes de coixí que, lluny de ser cosa de museu, han mostrat que encara poden omplir una plaça sencera.
