Quan a Valls els percentatges canviïn més que les parades de la fira
A Valls les estadístiques sempre tenen un punt de drama. Que si puja el preu del cafè amb gel, que si baixa la mitjana d’edat a la plaça del Blat… però ara les xifres apunten a un canvi que potser no notaràs al Mercadona, però sí al padró.
Les dades són tossudes i diuen que en dues dècades la ciutat no només tindrà més habitants, sinó que la composició interna tindrà matisos ben diferents. La pregunta és: quins canvis venen i qui posarà més cadires a la festa major?
Segons l’Idescat, Valls creixerà un 13,79% en població d’aquí al 2044, superant els 28.000 habitants. Aquest augment global ja és notícia, però dins d’aquest pastís demogràfic hi ha talls que creixeran més que altres. I no, no parlem de barris nous o de promocions de pisos a preu de saldo.
Una ciutat que envelleix… però no tothom al mateix ritme
L’estudi també alerta de l’envelliment general de la població. Al voltant del 30% dels habitants de l’Alt Camp tindran més de 65 anys el 2044. Però no tots els grups culturals i comunitats segueixen el mateix patró. Les diferències en la natalitat poden alterar l’equilibri demogràfic de manera significativa.
Les xifres actuals
Avui, a Valls, hi ha unes 25.085 persones. D’aquestes, 4.313 són de població musulmana, el que representa prop del 17,18% del total. La resta, 20.772 habitants, correspon a la població no musulmana, majoritàriament nascuda a Catalunya o a la resta de l’Estat.
La clau: el nombre de fills
Les estadístiques de natalitat són clares: la mitjana de fills per dona catalana és d’1, mentre que per a les dones musulmanes és de 3. Això significa que, generacionalment, el creixement del segon grup és proporcionalment més alt. En un període de 20 anys, això equival pràcticament a una substitució completa de generacions, amb un increment molt superior en un cas que en l’altre.
Projectant el futur
Si combinem la natalitat actual amb el creixement global previst de Valls, el resultat és que la població musulmana podria passar d’un 17% a gairebé un 38,4% l’any 2044. Aquest càlcul és simplificat, no té en compte migracions ni altres factors, però és prou il·lustratiu del canvi de pes demogràfic.
El que això significa
Aquestes dades no són ni bones ni dolentes per si mateixes, són simplement una descripció del que pot passar si es mantenen les tendències. La ciutat seguirà sent Valls: amb els seus vermuts, la seva diada castellera i el seu trànsit etern a l’N-240. Però la composició cultural serà més diversa i això pot afectar aspectes tan quotidians com l’oferta gastronòmica, les activitats de les entitats i fins i tot l’horari de la botiga de la cantonada.
Més que números
Al final, les estadístiques són com el temps: tothom en parla, però ningú no pot controlar-lo del tot. Les previsions serveixen per pensar en el futur i adaptar-se, ja sigui en termes de serveis públics, escoles o activitats culturals. L’Ajuntament i les entitats socials poden aprofitar aquestes dades per planificar millor.
La mirada global
El fenomen no és exclusiu de Valls. A moltes ciutats mitjanes de Catalunya i d’Europa s’estan produint canvis similars. Factors com la natalitat, la migració i l’envelliment de la població autòctona estan redibuixant el mapa demogràfic. Pots consultar l’estudi complet de projecció de població al web oficial de l’Idescat.
I ara què?
Potser la pregunta no és què passarà, sinó com ens hi adaptarem. Perquè les dades no són un destí escrit, sinó un mapa que ens diu cap a on podríem anar. La resta depèn de com vulguem construir la ciutat del futur: més inclusiva, més preparada i, per què no, amb més opcions de menú al bar del costat.
