Quan un poble passa de viure de cisternes a tenir aigua com cal

El ritual setmanal dels camions cisterna ja és història a Fontscaldes. El petit nucli de Valls ha estrenat connexió directa amb la xarxa municipal d’aigua després de quatre anys depenent de dipòsits mòbils. Un temps en què els veïns han viscut amb l’aigua racionada, tot i que mai no els ha faltat del tot.

Quatre anys mirant al cel (i al dipòsit)

El problema va començar quan els pous que tradicionalment abastien Fontscaldes van començar a donar mostres de mala qualitat. L’Ajuntament i Agbar van haver de reaccionar ràpid, organitzant un autèntic comboi setmanal de 28 cisternes que alimentaven el dipòsit local. Una solució provisional que va durar... quatre anys.

Imaginem l’escena: cada setmana, gairebé trenta viatges de camió per garantir el cafè amb llet del matí, la rentadora i la piscina inflable dels nens a l’estiu. Un luxe logístic que, a més, no podia allargar-se eternament.

El pla B que tampoc va funcionar

Durant aquest temps, es van explorar alternatives. La més òbvia: excavar un nou pou. Però la jugada no va sortir bé. Com els altres, també va mostrar problemes de qualitat de l’aigua. El dilema era clar: continuar depenent de camions o buscar una solució definitiva.

Aquí entra en joc la connexió amb la xarxa de Valls. Una obra que ha trigat vuit mesos a executar-se i que ha suposat una inversió de 378.000 euros, provinents dels fons de reposició inclosos a la tarifa de l’aigua.

La canonada que ho canvia tot

El projecte ha consistit en una interconnexió de 3 quilòmetres de canonada entre el dipòsit Palau de Reig —situat al nord del polígon industrial de Valls— i el dipòsit de Fontscaldes. Per salvar els 200 metres de desnivell, s’ha instal·lat un grup de bombament al dipòsit de Valls que impulsa fins a 60 metres cúbics diaris, més del que consumeix actualment el nucli (49 m³).

A la pràctica, això vol dir que per primera vegada en quatre anys, els veïns poden obrir l’aixeta sense pensar en un camió aparcat a la plaça.

Veïns agraïts i amb humor

Des de l’Associació de Veïns, Mercè Avellà ha destacat que mai no s’havien quedat sense aigua, malgrat les limitacions, i ha agraït l’esforç d’Ajuntament i Agbar. La sensació general és d’alleujament, però també d’ironia: molts reconeixen que “almenys ja ens coneixíem tots els camioners de memòria”.

Un projecte amb mirada de futur

L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha posat en valor la importància d’aquest projecte, que no només garanteix el subministrament, sinó que també deixa marge per a l’increment de consum futur. A més, ha recordat que al sud de Valls s’està renovant la xarxa entre els pisos de Clols i la carretera de Tarragona, passant per la muralla. Obres invisibles, però imprescindibles.

En paraules de Farré: “són actuacions que no es veuen, però que donen seguretat per molts anys”.

De l’aigua a la identitat

El cas de Fontscaldes és un recordatori de fins a quin punt un servei tan bàsic com l’aigua marca la vida d’un poble. No és només poder cuinar o dutxar-se: és tenir la tranquil·litat de no dependre d’un horari de repartiment. És passar de la precarietat logística a la normalitat.

I alhora, és un d’aquells moments en què el veïnat se sent escoltat i valorat. Perquè sí, l’aigua arriba per canonada, però darrere hi ha quatre anys de paciència, improvisació i molta solidaritat entre veïns.

Una història amb final feliç (i menys pols)

Amb la connexió ja en funcionament, Fontscaldes tanca una etapa complicada i obre una nova normalitat. A partir d’ara, el soroll que despertarà el poble no serà el motor d’un camió cisterna, sinó el del despertador de cada casa.

Un canvi que, vist des de fora, pot semblar petit. Però per qui ho viu cada dia, és gairebé un miracle.