Quan els ibers ja feien vi abans dels romans

El vi no és només cosa de brindis i ressaca. Al Penedès et diran que és tradició, a Reus que és negoci. Però hi ha qui encara insisteix que tot això va començar amb els romans. Doncs no, sembla que els ibers ja feien els seus beuratges particulars segles abans.

I aquí és on entra en joc un memorial que sona seriós però té més suc que una copa de garnatxa. La història s’obre entre restes arqueològiques, debats sobre canvi climàtic i, sobretot, una pregunta incòmoda: què en queda d’aquella relació entre vinya i territori avui?

cicle-arqueologia-memorial-francesc-cabré-iev_
XIX Memorial Francesc Cabré, amb el títol: Les aromes del vi a la Mediterrània. Cartell oficial de la Comissió d'Arqueologia de l'IEV.

El XIX Memorial Francesc Cabré, organitzat per la Comissió d'Arqueologia de l’Institut d’Estudis Vallencs, ha arrencat amb una conferència que ha deixat clar que el vi té molta més història al nostre territori de la que solem imaginar. L’arqueòleg Antoni Corrales, de l’ICAC, va ser l’encarregat de posar sobre la taula que els ibers ja s’havien enamorat del raïm i de les seves possibilitats molt abans que arribessin els romans a muntar les seves bacanals.

Quan la vinya era arqueologia viva

Els ibers no només collien raïm: el premsaven, el fermentaven i fins i tot creaven instal·lacions per fer-ho amb cara i ulls. Això desmunta el tòpic segons el qual la cultura del vi peninsular va començar amb la romanització. La recerca arqueològica mostra que, ja en època ibèrica, la vinya era un element fonamental del territori i de la vida social.

Però el Memorial no es queda en la pols dels segles. El fil conductor d’enguany és “Vinya, territori i canvi climàtic”, un lema que sona acadèmic però que toca de ple la realitat de qualsevol pagès que veu com les vinyes pateixen sequeres interminables i calorades que no apareixen als fulletons turístics.

Del passat al present, passant pel canvi climàtic

La conferència de Corrales ha estat només el tret de sortida d’una programació que vol lligar arqueologia i medi ambient. La idea és clara: si el vi ha estat una constant cultural durant més de dos mil anys, què ens diu això sobre la nostra relació amb el territori en un moment en què el clima canvia més ràpid que el menú d’un bar de platja?

A més de conferències, el Memorial ha inclòs sortides i visites. La primera, al jaciment romà de Vallmora (Teià), ofereix una experiència que combina turisme i arqueologia: reconstruccions de premses romanes i vinyes experimentals. Un lloc on entendre que el vi no només és un producte de consum, sinó també un relat cultural que travessa segles.

La memòria del vi com a patrimoni

La viticultura no és només economia ni gastronomia: és patrimoni. I això és el que subratlla el Memorial Francesc Cabré. Les restes arqueològiques expliquen històries de producció i consum, però també de relacions socials i rituals. Quan pensem en el vi com un producte “nostrat”, cal recordar que la seva arrel està en pràctiques molt antigues i, alhora, molt modernes: cuidar la terra, fer comunitat i resistir als canvis.

Un memorial amb mirada de futur

El més interessant és que el Memorial d'enguany no cau en la nostàlgia. La reflexió és cap al futur: com continuar produint vi en un territori que pateix les conseqüències del canvi climàtic? Quines respostes poden donar-nos les pràctiques del passat? I fins a quin punt la recerca arqueològica ens ajuda a pensar noves formes d’adaptació?

En aquest sentit, el diàleg entre història i sostenibilitat esdevé clau. La vinya ha sobreviscut a imperis, guerres i revolucions, però ara s’enfronta a un repte diferent: la crisi climàtica. I és aquí on aquest cicle d'activitats es converteix en un espai de debat necessari, que va més enllà de l’acadèmia i toca de ple les preocupacions de la societat actual.

Rigor + copeta

Com passa sovint amb els esdeveniments culturals de casa nostra, el Memorial té una doble cara: la de la recerca rigorosa i la de la trobada social. Entre papers, excavacions i diapositives, també hi ha tertúlies i, com no podia ser d’altra manera, alguna copa de vi. Perquè si parlem de viticultura sense tastar res, la cosa queda coixa.

Una cita per marcar al calendari

La programació del Memorial Francesc Cabré s’allargarà fins a l’octubre, amb diferents activitats que conviden a reflexionar i a participar. Una ocasió per entendre que l’arqueologia no és només mirar pedres, sinó descobrir com aquelles pedres parlen del nostre present i del nostre futur.

Per a més informació i detalls de la programació, es pot consultar el web oficial de l'Institut d'Estudis Vallencs.

En definitiva, el XIX Memorial Francesc Cabré d'aquest any és una invitació a mirar la vinya amb uns altres ulls: els de la història, la ciència i la consciència ambiental. Un recordatori que el vi, molt abans de ser brindis i ressaca, va ser patrimoni, identitat i futur.