Quan les cases de Valls decideixen caure soles
Una altra casa que diu prou. Aquest matí a Valls, el sostre d’un edifici deshabitat ha decidit caure sense avisar, com qui tanca la persiana i se’n va. Els veïns ja gairebé no s’immuten: és com el soroll dels petards a la Festa Major, inevitable.
El carrer Tomàs Caylà s’ha despertat amb runa i sirenes, però la notícia ja sona repetida. Fa uns mesos va ser la plaça de l’Oli, i encara ressonen les queixes del Barri Antic: cases que s’ensorren soles, carrers tallats i la pregunta eterna: què esperem, que caigui tot el centre històric?
A Valls, les cases velles no avisen, cauen. Aquest cop ha estat al carrer Tomàs Caylà, on el sostre d’una casa deshabitada s’ha ensorrat poc abans de les deu del matí. L’alarma al 112 ha mobilitzat els Bombers, que han comprovat el que molts veïns ja intuïen: un altre edifici que passa de "patrimoni històric" a ruïna en qüestió de segons.
No hi ha hagut ferits ni desallotjaments, perquè la casa ja feia temps que no hi allotjava ningú. Però això no consola. L’Ajuntament ha enviat l’arquitecte municipal per revisar els danys i apuntalar un edifici del costat, mentre el carrer ha quedat tallat a l’espera que retirin la runa. Els veïns, resignats, repeteixen la mateixa cantarella: “és que aquí cada mes cau alguna cosa”.
Un patró que es repeteix
No és el primer ensorrament a la Ciutat, i segurament tampoc serà l’últim. El desembre passat, a la plaça de l’Oli, un altre habitatge abandonat es va esfondrar parcialment, obligant a desallotjar sis persones dels edificis veïns. En aquell cas va encendre les alarmes i va fer evident la fragilitat del Barri Antic.
Els immobles buits i degradats són la norma, no l’excepció. El juliol passat, l’Associació de Veïns del Barri Antic ja denunciava la situació: inseguretat, cases a punt de caure, solars abandonats i sensació que el centre històric es va descomponent sense que hi hagi una solució clara a la vista. “Sempre estem expectants de quina serà la següent casa que caurà”, deien amb ironia.
Un Barri Antic que demana auxili
El Barri Antic de Valls és un dels punts més emblemàtics de la Ciutat, però també un dels més castigats. Tot i les inversions en equipaments i alguns arranjaments puntuals, la realitat és tossuda: el patrimoni arquitectònic continua degradant-se, i les esquerdes als edificis són tan visibles com les de la confiança dels veïns en les institucions.
El president de l’associació veïnal, Jordi Pedrós, ho deia clar fa només unes setmanes: “Amb l’esforç ciutadà no n’hi ha prou. L’Ajuntament s’hi ha d’implicar més, perquè si no, tot això acabarà al terra”. I al terra és exactament on acaben les bigues, sostres i teulades d’aquestes cases abandonades.
Si voleu posar-vos en antecedents, us deixem un enllaç d'una entrevista que Valls Ràdio Ciutat li va fer a Jordi Pedrós, a principis d'any, on ens explica clarament la situació real del Barri Antic i com es percep pel veïnat.
La resposta municipal
L’Ajuntament assegura que actua cada cop que hi ha un incident i que s’han fet diverses inversions al Barri Antic en els darrers anys. Però els fets recents mostren que el problema és més profund que un simple pedaç. El risc no és només patrimonial: cada ensorrament implica perill potencial per a les persones i un tall temporal de la vida quotidiana al centre de la Ciutat.
Mentrestant, els veïns continuen amb la sensació de viure en un barri on la seguretat depèn més de la sort que d’una planificació. I cada sirena de Bombers es converteix en una nova por: quin edifici haurà dit prou aquesta vegada?
Patrimoni o runa?
La situació planteja una pregunta incòmoda: què val més, conservar el patrimoni o deixar-lo caure? Valls té un centre històric que podria ser un atractiu cultural i turístic, però el que atrau ara són titulars sobre ensorraments i carrers tallats. El debat ja no és només sobre urbanisme, sinó sobre identitat i futur de la Ciutat.
A Tarragona, ciutats com Reus o Tortosa també han tingut problemes similars, i han impulsat plans de rehabilitació per evitar que els nuclis històrics acabin convertits en un decorat ruïnós. A Valls, de moment, la resposta arriba sempre després del soroll de les runes. I això és un problema de fons.
Què en pensen els veïns?
“És trist, però ja ens hem acostumat”, explica una veïna del carrer proper al sinistre. Altres asseguren que eviten passar per segons quins carrers, per por que els caigui una teula al damunt. La confiança s’ensorra al mateix ritme que les cases, i això erosiona no només la seguretat, sinó també el teixit social del Barri.
Els veïns reclamen més que apuntalaments temporals. Volen un pla clar, amb calendari i pressupost, que garanteixi que viure al Barri Antic no és una ruleta russa. I sobretot, que les properes generacions puguin heretar un centre històric viu i no un museu de runes.
Conclusions a mig camí
L’ensorrament d’avui al carrer Tomàs Caylà és només un capítol més d’una història que es repeteix massa sovint. Sense una intervenció decidida, la ciutat corre el risc de normalitzar el que hauria de ser excepcional: veure com els edificis es rendeixen i cauen sols. I el perill no és només estructural, sinó també social i cultural.
La pregunta queda oberta: quin edifici serà el següent?
