Operatiu sorpresa a Bon Sol: el que van trobar en un domicili vallenc no eren precisament flors ornamentals
El carrer d’una urbanització tranquil·la pot ser un escenari molt més intens del que sembla. Entre cases amb piscina, gossos bordant i barbacoes de diumenge, de sobte apareixen sirenes i llums blaves. L’efecte és tan cinematogràfic està servit.
A Bon Sol, una urbanització de Valls amb nom de colònia estiuenca, els veïns es van despertar amb un operatiu policial que trencava la rutina del cafè amb llet i el croissant. El que es va descobrir dins d’un domicili, però, anava molt més enllà d’una simple anècdota de barri.
Quan parlem d’urbanitzacions com Bon Sol, a molts els ve al cap aquella imatge de calma suburbana, de gent que surt a passejar el gos amb xandall i de criatures amb bicicleta pels carrers. Però darrere d’aquesta postal idíl·lica s’hi amaguen històries que semblen més pròpies d’un capítol de “Narcos” que d’un diumenge de ressaca.
La sorpresa va arribar fa uns dies, quan els Mossos d’Esquadra i la Policia Local van desplegar un operatiu policial que, segons fonts oficials, no era pas una visita de cortesia. Les furgonetes i agents encaputxats van fer acte de presència a la urbanització Bon Sol de Valls, i el motiu no era precisament comprovar l’estat del clavegueram.
Dins d’un dels domicilis, el que es va trobar no tenia res a veure amb un jardí de torretes amb flors i plantes ornamentals. Els agents hi van descobrir una instal·lació dedicada al cultiu intensiu de marihuana, amb tota la tecnologia pròpia d’un hivernacle 3.0: focus, ventiladors, sistemes de reg automàtic i tot el que faria empal·lidir qualsevol jardiner aficionat del mercat setmanal.
Dos detinguts i moltes preguntes
L’operació va acabar amb la detenció de dos homes, de 19 i 28 anys, que suposadament gestionaven l’activitat dins de l’immoble. La seva rutina, pel que sembla, estava vinculada a la producció de plantes que generen fums dolços i sospitosos. Ara bé, les investigacions segueixen obertes i no es descarten més implicats.
Els veïns, evidentment, no sortien del seu astorament. “Jo només havia notat que sempre tenien les finestres tancades”, explicava un resident, que reconeixia que mai s’hauria imaginat aquell “hort alternatiu” tan a prop de casa seva. Al cap i a la fi, a les urbanitzacions passen coses, però el que es va trobar aquí supera amb escreix les partides de dòmino del casal.
Bon Sol, la paradoxa del nom
Que l’operatiu antidroga s’hagi produït en una urbanització anomenada “Bon Sol” té un punt de broma involuntària. Perquè el “bon sol” que aprofitaven dins el domicili era artificial, amb focus de llum intensa i bombetes que fan pujar el rebut de la llum a nivells estratosfèrics. Una paradoxa que ha convertit aquest cas en conversa obligada als bars de Valls.
El contrast és evident: d’una banda, el paisatge de calma suburbana; de l’altra, una activitat que mobilitza unitats policials especialitzades. Aquesta doble cara de les urbanitzacions recorda que, malgrat les tanques i els jardins cuidats, la realitat sempre pot ser molt més complexa del que sembla.
Un fenomen que no és aïllat
Aquest cas de Bon Sol no és un bolet. Els darrers anys, diverses urbanitzacions de Catalunya han estat escenari d’operatius similars. El motiu és senzill: cases grans, certa discreció i espais que permeten instal·lar equips sense aixecar sospites immediates. És la versió 2.0 del que abans eren masies apartades.
Segons dades oficials dels Mossos d’Esquadra, els operatius contra el cultiu il·legal de marihuana han crescut de manera significativa en els últims anys, especialment en zones semiurbanes. Valls, per la seva situació i característiques, no n’és cap excepció.
Impacte al veïnat i debat social
L’impacte en el veïnat és doble. D’una banda, la sensació d’inseguretat i de sorpresa davant la descoberta. De l’altra, el debat sobre fins a quin punt les urbanitzacions poden esdevenir punts calents per a activitats d’aquest tipus. I aquí la ironia és inevitable: mentre uns es preocupen per si el veí talla la gespa massa tard, d’altres es dediquen a muntar negocis alternatius d’alt voltatge.
Això genera un contrast brutal en la convivència: famílies que trien viure a Bon Sol buscant pau i tranquil·litat es troben, de sobte, amb un operatiu policial a la porta de casa. Una escena que, més enllà de l’anècdota, planteja preguntes serioses sobre la seguretat i la vigilància en aquestes zones.
Reflexió final
El cas de Bon Sol és un recordatori que darrere d’un nom idíl·lic es poden amagar històries ben diferents. I que, a vegades, la realitat supera amb escreix la ficció. El que sembla un diumenge de paella i cava pot acabar sent, literalment, un capítol de sèrie policíaca viscut en directe.
I al final, el que queda és la paradoxa: urbanitzacions pensades per ser refugis de calma que es converteixen, de tant en tant, en escenaris de titulars inesperats. I Valls, com tantes altres ciutats del país, descobreix que la tranquil·litat pot ser més relativa del que ens agrada pensar.
