Josep Viscasillas sacseja Valls amb set motius per imaginar un món nou
Un dijous de novembre, Valls va parlar de futurs possibles i no, no era un debat polític ni un acte electoral. Era la presentació d’un llibre que, sota aparença d’assaig, amagava un punt de revolució tranquil·la: “Els 7 motius pels quals desitjo un (país) món nou”.
A la sala de l’Institut d’Estudis Vallencs, un públic curiós i atent va omplir les cadires amb aquella barreja de silenci i murmuri típic de les grans ocasions culturals. Ningú sabia exactament què trobaria —una conferència tècnica? una crida política? un manual per sobreviure al capitalisme?— però tothom volia escoltar què tenia a dir Josep Viscasillas.
Set motius, una vida entre circuits i idees
El que molts no sabien és que aquest enginyer de telecomunicacions, nascut a Valls, havia passat mitja vida entre circuits, patents i energies renovables. De Miniwatt a Ecotècnia, el seu món ha estat més proper als voltatges que a les metàfores. Però, amb els anys, sembla que l’energia que més l’ha interessat és una altra: la del pensament crític.
I aquí ve el gir. Després de dècades optimitzant processos industrials, Viscasillas ha decidit optimitzar la realitat. I ho fa amb un assaig que no busca predicar, sinó qüestionar. El títol —“Els 7 motius pels quals desitjo un (país) món nou”— ja avisa: no es tracta només de política o economia, sinó d’una mirada que barreja ètica, ecologia i sentit comú.
Una presentació amb aires de tertúlia vallenca
La cita, celebrada el 6 de novembre de 2025 a la sala d’actes de l’IEV, va tenir l’ambient de les grans trobades de poble: veïns, amics, curiosos i algun lector fidel d’assajos socials. Segons fonts de l’entitat, l’acte va tenir molt bona acollida i l’autor va aprofitar per agrair la presència de tots els i les assistents.
No hi havia cava ni confeti, però sí un aire de celebració intel·lectual. Aquell en què la gent surt pensant que potser encara hi ha marge per fer les coses millor —o almenys per debatre-ho sense cridar. Valls, per unes hores, va parlar del món.
El llibre: decréixer sense caure al caos
El llibre, publicat per Bresca Editorial (2025), parteix d’una premissa que ja fa suar els economistes: no es pot créixer infinitament en un planeta finit. L’autor, amb to analític i pràctic, proposa revisar els fonaments del sistema i preguntar-se com podem viure millor, no només “més”.
Com explica a la sinopsi oficial, Viscasillas defensa aprendre a decréixer sense generar un caos global. Una mena de revolució de baix volum, però d’alt impacte. I, de pas, aprofita per connectar-ho amb el context català: “si estem creant un país nou, potser és hora també de crear un món nou”.
📍 Lloc: Institut d’Estudis Vallencs, Valls
📅 Data: 6 de novembre de 2025
📘 Llibre: Els 7 motius pels quals desitjo un (país) món nou
🏢 Editorial: Bresca Editorial
💶 Preu: 15 €
🔗 Més info: profiteditorial.com
Entre Gandhi, Orwell i el sentit comú
Segons la crítica publicada per Rosa Maria Martínez Ascaso al setembre, el llibre és una “radiografia lúcida i valenta” del món actual. Hi conviuen idees de Gandhi i Mandela amb una mirada molt local: la del ciutadà que vol solucions concretes. No hi ha utopies impossibles, sinó propostes per tornar la democràcia al seu lloc natural: el de la gent.
En el text, Viscasillas s’atreveix fins i tot a posar el dit a la nafra del poder. Parla de persones tòxiques i països tòxics, de la necessitat de fer “tests antipsicòpates” als aspirants a càrrecs importants, i de posar límits a les grans fortunes. Una mena de black mirror polític amb sentit de l’humor català.
Un “país món nou” amb aire vallenc
Malgrat el to universal, hi ha en el llibre una empremta clarament vallenca: la del treball ben fet, metòdic i sense estridències. Com els castells o el calçot: lentitud aparent, estructura sòlida. Potser per això l’autor parla d’optimització de processos humans amb la mateixa naturalitat que d’eficiència industrial.
El llibre no pretén convertir ningú, sinó fer pensar. I això, en temps de titulars de 30 segons, ja és una gesta. Entre reflexió i pragmatisme, Viscasillas es consolida com una veu pròpia dins el debat sobre el futur de Catalunya —i del planeta.
De la utopia a la taula del vermut
El més interessant, potser, és que després de la presentació molts vallencs i vallenques van acabar fent el que millor saben fer: comentar-ho davant d’un vermut. Alguns deien que era un llibre massa filosòfic; altres, que finalment algú parlava clar sobre economia i ètica. El resultat? Un d’aquells debats que acaben generant més preguntes que respostes —el millor símptoma que un llibre ha funcionat.
En definitiva, “Els 7 motius pels quals desitjo un (país) món nou” no és un manual ni un pamflet. És un mirall. Un que ens convida a mirar-nos com a societat i decidir si realment volem canviar alguna cosa, o només queixar-nos a Twitter. I, de passada, recorda que de Valls poden sortir enginyers... i pensadors.
Perquè la utopia, de tant en tant, baixa a la plaça
Amb aquesta presentació, Valls suma una nova pàgina al seu calendari cultural. L’Institut d’Estudis Vallencs confirma el seu paper com a epicentre del debat intel·lectual local, i Viscasillas deixa clar que el pensament crític també pot tenir accent del Camp.
I potser aquest és el vuitè motiu —no escrit— pel qual val la pena desitjar un món nou: perquè fins i tot una ciutat petita pot generar grans idees.
