Desnonament al carrer de la Cort de Valls: què passa
A Valls, quan alguna cosa es mou al carrer de la Cort, tothom ho nota. És el centre. El lloc on el cafè té opinió i el vermut porta titulars. I divendres passat, un bar va acabar al mig d’una escena poc habitual: portes, papers i una comitiva que no ve a fer el tallat.
El més curiós és que, després, el que queda no és només el local buit. Queda la pregunta: què s’està explicant i què s’està discutint? Perquè en aquesta història no hi ha un únic relat, sinó dos. I ja se sap com va això: quan el relat es parteix, el poble s’hi posa (i cadascú hi posa el seu sucre).
El desnonament es va executar el divendres 23 de gener en un bar situat al número 44 del carrer de la Cort, a Valls. I aquí ve el gir: els arrendataris asseguren que no han estat mai ocupes. Segons el propietari de l’immoble, el procés venia d’una finalització de contracte i d’una ocupació irregular posterior. Dos punts de vista. Un mateix pany.
No era, diuen, un desnonament per impagament. Era una altra cosa. Més fina i més punyent: no renovar. I això, per a un negoci, pot fer el mateix mal que una factura sense pagar. O més. Perquè no et deixa marge per “ja ho arreglarem”. És un tall net.
Què se sap del desnonament del bar del carrer de la Cort (Valls)
| Element | Dada |
|---|---|
| Local | Bar del carrer de la Cort, 44 (Valls) |
| Data d’execució | Divendres, 23 de gener (comitiva judicial present) |
| Motiu principal | Finalització del contracte de lloguer i decisió de no renovar |
| Punt de fricció | La propietat parla d’ocupació irregular; els arrendataris diuen que no han estat ocupes |
| Pas següent | Els arrendataris anuncien un nou bar a Valls |
Un contracte que s’acaba… i una sortida que no arriba
La seqüència és tan clàssica que fa mandra: s’acaba el contracte, es parla de futur, s’encalla… i al final tot ho resol un jutjat. Segons el propietari, un cop va finalitzar el contracte, l’arrendatari no hauria abandonat l’edifici. Els gestors del bar, en canvi, sostenen que hi havia temes pendents que calia acabar de lligar. Paperassa, comptes, material, el que sigui. El tipus de coses que no es veuen, però pesen.
I aquí és on el vocabulari ho canvia tot. Dir-ne “ocupació irregular” té un impacte. Dir-ne “no hem marxat perquè faltava resoldre” en té un altre. És el mateix moment vist des de dues finestres. I, mentrestant, el carrer segueix fent vida: gent amunt i avall, olor de forn, gralles llunyanes si tens sort i rum-rum de conversa segur.
El malentès al jutjat i la comitiva judicial
El procés judicial, expliquen des de la propietat, va patir entrebancs per un malentès inicial al jutjat sobre a qui s’havia d’adreçar el procediment de desnonament. No és una anècdota petita: quan la burocràcia s’equivoca de destinatari, el temps s’allarga i el desgast creix. I el negoci, al mig, aguanta com pot.
Finalment, el 23 de gener es va executar el desnonament amb la presència de la comitiva judicial. Sense èpica. Sense romanticisme. Un tràmit amb conseqüències reals. D’aquells que comencen amb un segell i acaben amb una persiana abaixada.
La batalla pel relat: “ocupació” o desacord?
Per què la propietat parla d’ocupació irregular
Segons el relat del propietari (fonts de la propietat, 23 de gener), el conflicte neix quan finalitza el contracte i el local no es deixa lliure. En aquest punt, la propietat interpreta que hi ha una ocupació irregular. I això, legalment i socialment, activa una altra pantalla: la d’un desnonament que no és només “no renovem”, sinó “cal recuperar el bé”.
És un matís, sí. Però és el matís que fa que la conversa al voltant del bar no sigui “quina llàstima”, sinó “què ha passat exactament?”. Perquè a Valls (i a qualsevol ciutat), la paraula “ocupació” ve carregada. I costa desenganxar-la un cop s’hi enganxa.
Què diuen els arrendataris (i què implica)
Els arrendataris, per la seva banda (segons el seu entorn, 27 de gener), afirmen que no han estat mai ocupes. Que eren arrendataris. Que la seva presència al local no era una intrusió, sinó la continuació d’una relació contractual que, segons ells, tenia serrells pendents. Dit d’una altra manera: “No és el que sembla”. I quan algú ho diu, el poble s’hi fixa.
A nivell pràctic, el que importa és això: el desnonament no es va fer per falta de pagament, sinó per no renovació de contracte. Són dos escenaris diferents, tot i que el final (marxar) sigui el mateix. I si ets un altre comerciant del centre i llegeixes això, potser penses: i si un dia em passa a mi? Doncs sí, fa respecte.
Per a informació municipal sobre tràmits, activitat econòmica i serveis de contacte, l’Ajuntament de Valls centralitza canals oficials a valls.cat. No arregla el conflicte, però almenys t’estalvia perdre’t en pestanyes i rumors.
I ara què? Nou bar a Valls i ferida oberta
On obriran: “Mira Luna” a la plaça President Companys
La història no acaba amb un cadenat. Continua. Els arrendataris han anunciat que obriran un altre bar a Valls. El nom serà “Mira Luna” i s’ubicarà a la plaça President Companys, número 4, un espai conegut fins ara com “El nèctar de Valls”. Canvi de rètol, canvi d’etapa. I, segurament, canvi de clientela els primers dies, per pura curiositat humana (que és el motor real de la ciutat).
És el tipus de reobertura que genera dues sensacions alhora: alleujament per qui comença de nou i una mena de nostàlgia estranya per qui passava pel local de sempre. Perquè els bars, al final, no són només bars. Són punts de trobada. Són rutines. Són aquella cadira que cruix quan t’asseus.
Què poden aprendre altres negocis del centre
Aquesta història deixa algunes lliçons, d’aquelles que ningú vol aprendre a base de cops. Primera: quan un contracte s’acaba, el calendari mana. Segona: els “temes pendents” s’han de deixar per escrit, perquè si no després cada part en té una llista diferent. I tercera: el relat públic importa. Molt. Perquè una etiqueta pot quedar enganxada a Google com el confeti mullat a la sola de la sabata.
Si tens un negoci a Valls i estàs en situació de lloguer, potser val la pena revisar, amb calma i amb assessorament, aspectes com:
- Dates clau de venciment i pròrrogues.
- Inventari de material i estat del local.
- Condicions de sortida (terminis, entrega de claus, subministraments).
- Canals de mediació abans d’arribar al jutjat.
És avorrit. Sí. Però és menys avorrit que veure una comitiva judicial a la porta del teu projecte.
La realitat és que el desnonament del bar del carrer de la Cort de Valls ha deixat dues versions convivint al mateix carrer: la de la no renovació i la de la discussió sobre què va passar després. Mentrestant, la ciutat segueix. I els qui portaven el negoci ja preparen el seu “Mira Luna” a la plaça President Companys. Valls és així: tanca una persiana, i al cap d’un moment ja n’hi ha una altra que s’aixeca. Sense pausa.
