Prades esclata: 700 veïns s’organitzen per un símbol desaparegut

A Prades passen coses fins i tot quan sembla que no hi passa res. Entre bolets, excursions i aires de muntanya, aquest estiu la polèmica ha arribat per dalt de tot: al campanar. I no, no parlem de les campanes.

El que hi havia onejant des del 2012 ha desaparegut de cop, i això ha fet que els veïns no es quedessin de braços plegats. De fet, en pocs mesos han aconseguit una mobilització inesperada.

Campanar-prades-estelada01
Campanar de Prades, encara amb l'Estelada. Foto de Poblesdecatalunya.cat

El que podria haver quedat en una anècdota d’estiu s’ha convertit en un cas de poble amb majúscules. La retirada de l’estelada que des del 2012 onejava al campanar de Santa Maria la Major de Prades ha provocat que centenars de veïns es mobilitzin per reclamar-ne el retorn o, si més no, una alternativa igual de visible.

700 signatures i una Diada com a escenari

La plataforma Prades per la Independència ha passat tot l’estiu recollint suports. El resultat: més de 700 signatures que s’han lliurat coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya tant a l’Arquebisbat de Tarragona com a l’Ajuntament de Prades. Un gest que no busca només un canvi de bandera, sinó també reivindicar la llibertat d’expressió i la convivència entre símbols.

Una decisió que ve de dalt

La retirada no va ser pas casual. Segons va explicar el rector de la parròquia, J.S. Pellicer, l’ordre va arribar directament de l’Arquebisbat arran de “reiterades denúncies” i “advertiments”. Ell mateix va remarcar que no es tractava d’una decisió personal ni política, sinó d’una mesura per preservar la neutralitat de l’espai religiós.

La versió dels veïns

Els col·lectius locals insisteixen que l’estelada mai no havia generat conflictes al poble ni entre els visitants. De fet, asseguren que s’havia convertit en un element identificatiu més, com els bolets o les fires de tardor. Per això, la seva desaparició s’ha percebut com un gest sobtat i difícil d’entendre.

L’Arquebisbat, al punt de mira

La plataforma ha sol·licitat una trobada amb l’arquebisbe Joan Planelles per exposar-li directament els motius de la seva campanya. Fins ara, però, la resposta encara no ha arribat. Mentrestant, part del consistori de Prades ja s’ha reunit amb el col·lectiu amb l’objectiu de trobar una solució dialogada.

Més enllà de la bandera

El debat no és només sobre una peça de tela penjada a un campanar. El rerefons toca qüestions sensibles: llibertat d’expressió, identitat col·lectiva i gestió d’espais públics i religiosos. Per això, molts veïns consideren que cal trobar una fórmula que permeti conciliar totes les parts i mantenir la convivència.

Prades, símbol i polèmica

Prades, coneguda per les seves muntanyes i el seu atractiu turístic, no acostuma a aparèixer a la secció de successos. Però aquest episodi ha posat el poble en el mapa mediàtic d’una manera inesperada. I és que no tots els dies un campanar es converteix en escenari de debat polític i social.

Què passarà ara?

El futur de l’estelada a Prades és incert. Podria tornar al campanar, reubicar-se en un altre punt emblemàtic o, simplement, quedar com un record d’un temps passat. Sigui com sigui, el moviment veïnal ha deixat clar que el tema no es tancarà fàcilment.

En un país on les banderes acostumen a despertar passions, el cas de Prades és un recordatori que fins i tot un poble tranquil pot convertir-se en epicentre d’un debat nacional. I mentrestant, el campanar segueix allà, imponent però més nu que mai.