Les noves cares de l’independentisme pertorben l’equilibri de Junts
A Catalunya ha aparegut un tercer actor que no és ni ERC ni el PSC, i està remenat l’escenari soberanista. Ja no basta amb gaudir de la identitat catalana; ara s’ha de competir per ella. Una nova onada emocional s’ha instal·lat al país, i només algú que vingui de Waterloo sap com reaccionar.
Però, com pot ser que Junts, amb Puigdemont al capdavant, hagi perdut un tros del pastel sobiranista tan veloçment? Les raons no són noves, però les cares i les noves sigles sí ho són. I això apuja els deures per la banda groguenca.
La qüestió és clara: després de l’intent independentista del 2017 i unes eleccions al Parlament el 12 de maig de 2024, han emergit pors noves. Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont al lideratge, va quedar segon —21,6 % dels vots i 35 escons— darrere del PSC, però el sotrac no va acabar allà.
1. L’auge d’Aliança Catalana
L’alternativa ultradretana sobiranista dirigida per Sílvia Orriols va irrompre amb 119.149 vots i 2 escons el 2024, sense presses però amb objectiu ferm: “captar gent desencantada amb els partits del procés”. Aquesta força no només treu vots a Junts, sinó que ho fa amb gràcia per la banda dreta.
2. Junts mira el mirall
Quan Puigdemont torna a presidir el partit des de 2024, tot semblava tornat a la normalitat. Però la realitat ha estat diferent. La jugada es va pensar per consolidar un espai independentista cohesionat, però de seguida ha calgut redreçar les llistes municipals per evitar fugides cap a Orriols.
3. Per què li fan ombra?
No és només una qüestió de novetat o de rancúnia. La mecànica és senzilla: determinats votants sobiranistes volien una opció més contundent, menys arrelada a l’acord amb ERC o el PSOE, i més amb l’exigència de resultats immediats. I Aliança Catalana ofereix aquesta sensació de “neteja” política que Junts, per ara, no transmet.
El CEO augura un escenari complicat per a Junts: tot i ser la segona força, podria veure els seus actius esmerilats si no actua. I no només vots: candidats locals es replantegen si quedar-se amb Junts o saltar a una cosa nova.
4. Junts respon amb estratègia
Això sí, no tot són males notícies. Junts ha activat la maquinària de les llistes municipals per les eleccions de 2027: reforçant el control de les bases, formant candidats de confiança i intentant fidelitzar-los (i fidelitzar els votants) abans que Orriols penetri més territori.
5. El punt feble: la fractura de l’espai sobiranista
L’entrada d’una ultradreta independentista, amb discurs més dur i menys compromís amb Madrid, no només divideix vots sinó també narratives. Junts ha de competir no només amb ERC (plena de gir de centre-esquerra) sinó també amb un espai competitiu que incorpora discursos populistes i nativistes.
El dilema ja apareixia a principis d’any: Puigdemont s’enfrontava a la falsa dicotomia entre “cordó sanitari” o pactes a tot preu amb formacions que embrutessin el relat. L’objectiu oficial era blindar-se davant l’extrema dreta independentista, però la via a seguir encara està intacta.
6. Què pot fer Puigdemont?
- Reforçar posicions locals: blindant alcaldies amb candidats sòlids, de casa.
- Comunicar clarament: que Junts segueix sent l’opció sobiranista modera però amb múscul.
- Construir aliances: tant amb Moviment d’Esquerres (acord tècnic 2025) com amb Demòcrates absorbits l’octubre de 2024.
Si aquestes peces no encaixen, la sumatòria sobiranista podria acabar dispersa: PSC podria governar sense majoria independentista, i ERC podria aprofitar la fragmentació. L’escenari de polarització ja supera la discussió “independència o autogovern”. Ara és “quin independentisme vols”, i Junts no pot quedar-se a mitges.
La propera jugada serà veure si Puigdemont i Junts opten per una estratègia poderosa abans d’una taula de xí i potser un silenci. I Catalunya continuarà mirant si l’espai sobiranista passa de fracturat a resurgit... o desinflat.
Per aprofundir, consulta l’informe del CEO sobre preferències i els resultats electorals oficials disponibles a la Generalitat de Catalunya.
