Empadronaments a mida: la trama insospitada que ha caigut a Vila-seca

Quan el padró es converteix en mercaderia

El padró municipal és, en teoria, un tràmit avorrit: anar a l’ajuntament, presentar quatre papers i sortir amb un certificat. Però a la pràctica, per a molts immigrants en situació irregular, és la porta d’entrada a drets bàsics com la sanitat. I aquí és on alguns “emprenedors” veuen oportunitats de negoci.

Segons la Policia Nacional, una banda a la província de Tarragona havia muntat un negoci rodó: contractes de lloguer falsos, empadronaments simulats i acompanyaments a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà amb autoritzacions inventades. Tot per un preu que oscil·lava entre els 400 i 600 euros. Més car que un abonament del Nàstic, però amb més garanties de futur.

Com funcionava l’entramat

El procés era tan elaborat que fins i tot demanaven una nota simple al registre de la propietat per donar versemblança a les operacions. Després fabricaven contractes de lloguer “de cap a peus” i, amb aquests documents, acompanyaven els estrangers fins al mostrador municipal. Una posada en escena digna d’un capítol de La que se avecina, però amb conseqüències molt menys còmodes.

La policia ha localitzat fins a 17 domicilis i 40 empadronaments falsos, la majoria a Vila-seca. El municipi, més conegut per PortAventura i els càmpings familiars, ara apareix en titulars per una altra mena d’atraccions: les del frau documental.

La caiguda de la xarxa

El Grup 2 de la Brigada Provincial d’Extranjeria i Fronteres, amb la col·laboració de la policia local de Vila-seca, va ser qui va desmuntar l’entramat. La investigació s’ha saldat amb 32 detinguts, que no només afronten acusacions de falsedat documental, sinó també d'afavorir la immigració il·legal. Dit en plata: convertir-se en “gestors” d’un tràmit que, a sobre, no existia.

La ironia és que, mentre molta gent es baralla amb el sistema de cites online de l’administració —un veritable Escape Room digital—, aquesta xarxa havia trobat una drecera tecnològica: un bot que bloquejava el sistema i els permetia controlar l’accés a les cites. Una capa més de sofisticació per a un frau de manual.

El preu de la irregularitat

Pels immigrants en situació irregular, els 400 o 600 euros eren vistos com una inversió per aconseguir papers i accés a la targeta sanitària. Per a la xarxa, era un negoci recurrent i segur. La pregunta és: qui pagaria aquests diners només per figurar en un registre? Doncs tothom qui sap que sense padró, a Espanya, la invisibilitat és total i no pots accedir a ajuts.

De Vila-seca al mapa de la corrupció quotidiana

No cal anar a grans trames polítiques o a paradisos fiscals per trobar creativitat fraudulenta. N’hi ha prou amb mirar el padró municipal. El cas de Vila-seca recorda que la picaresca espanyola no ha mort: simplement s’ha actualitzat amb segell digital i contractes en PDF.

Al cap i a la fi, Catalunya i Espanya ja tenen tradició de convertir la burocràcia en un esport de resistència. I quan hi ha traves, sempre hi ha qui ofereix solucions exprés, encara que siguin falses. A Vila-seca, el servei premium d’empadronament sortia més car que una entrada VIP al parc temàtic veí.

La resposta institucional

Des de la Policia Nacional s’ha insistit que aquest tipus de pràctiques no només són il·legals, sinó que desprestigien el sistema i posen en risc la convivència. En altres paraules: si cadascú es fa el seu propi empadronament, l’estadística municipal acaba sent tan fiable com les dades de participació en una festa major.

I ara, què?

Aquesta trama deixa moltes preguntes obertes. Es poden evitar fraus així amb més tecnologia, o la tecnologia és justament el que ho facilita? Es pot confiar en un sistema de cites col·lapsat que ni tan sols garanteix a la ciutadania un tràmit bàsic?

De moment, el que és segur és que Vila-seca quedarà en el mapa d’aquestes històries estranyes que barregen paperassa, diners i un toc de picaresca. Una història més de les que fan que, a Tarragona, la realitat quotidiana sempre tingui un aire de sainet.