Audiència de Tarragona: el cas del 2017 que arriba tard
A Tarragona, hi ha coses que van ràpides (un cafè al Mercat Central, una rotonda nova) i d’altres que van a un altre ritme. L’Audiència Provincial de Tarragona tenia sobre la taula un procediment del Camp de Tarragona que feia temps que arrossegava pols de carpeta. I no, no és una metàfora.
Al centre del relat hi surten noms molt reconeixibles: Mossos d’Esquadra, Torredembarra, Creixell i Tarragona. I també una data que torna com un eco: 2017. El tipus de cas que, quan el recordes, et ve al cap el soroll de sirenes i aquella sensació de “això acabarà als jutjats”. Doncs sí. Però amb una volta de guió.
Què ha decidit l’Audiència Provincial de Tarragona
El cas s’ha tancat amb una decisió que, vista des de fora, sembla feta amb el fre de mà posat: dotze acusats d’integrar una organització criminal dedicada al tràfic de drogues al Camp de Tarragona (any 2017) han acceptat penes mínimes d’entre un any i set mesos i onze mesos i mig de presó. Tot plegat, mitjançant un acord de conformitat entre la Fiscalia i les defenses, abans que s’arribés a celebrar la vista oral a la Secció Segona de l’Audiència Provincial de Tarragona.
És d’aquells finals que no fan soroll. Ni falta que fa. La clau és el pacte (i el temps), i això explica per què la sala no ha acabat veient un judici llarg, mediàtic i ple de detalls. El que havia de ser un marató s’ha convertit en una cursa curta.
| Fitxa ràpida del cas | Dades clau |
|---|---|
| Òrgan judicial | Audiència Provincial de Tarragona (Secció Segona) |
| Fets investigats | Tràfic de drogues i integració en organització criminal |
| Any de la macrooperació | 2017 (Tarragona, Torredembarra i Creixell) |
| Nombre d’acusats | 12 |
| Penes acordades | De 1 any i 7 mesos a 11 mesos i mig de presó |
| Factor determinant | Dilacions indegudes (retard acumulat) |
Per què les penes són tan baixes
Perquè s’ha aplicat una atenuant que, en aquests procediments, pesa com una llosa: les dilacions indegudes. La Fiscalia havia presentat l’escrit d’acusació el mateix 2017, però el cas ha trigat vuit anys a arribar al moment de judici. I quan el calendari fa aquest tipus de bromes, la pena acostuma a baixar.
Aquí hi ha dos motors que empenyen en la mateixa direcció: l’acord de conformitat (que premia el “tanquem-ho ja”) i el reconeixement del retard (que penalitza el sistema, no l’acusat). La Fiscalia, en la línia del pacte, ha acceptat la rebaixa tenint present el temps transcorregut; i les defenses, com és lògic, han insistit que no és el mateix ser jutjat l’endemà que vuit anys després. Punt.
Per al lector, la pregunta és inevitable: això és just? Depèn de com miris la balança. El dret a un procés sense demores no és un caprici, és una garantia. Però també és cert que, vist des del carrer, l’efecte pot sonar a “s’ha fet tard i ara surt més barat”. I aquesta percepció també compta.
Què és un “acord de conformitat” i què canvia
És, bàsicament, un pacte processal: la persona acusada admet els fets (totalment o en part) i accepta una pena; a canvi, s’evita el judici i sovint s’aconsegueix una condemna més baixa que la sol·licitada inicialment. En aquest cas, l’acord s’ha tancat abans de la vista oral, cosa que explica la rapidesa del final (després d’anys d’espera, paradoxalment).
A efectes pràctics, això vol dir menys dies de sala, menys testimonis, menys peritatges. I també menys relat públic. El cas no es reobre a cops de declaració. Es tanca amb papers i signatures. I ja està.
La macrooperació del 2017 al Camp de Tarragona
Tot això ve d’una macrooperació policial del 2017 que es va desplegar a Tarragona, Torredembarra i Creixell. Quan una investigació arriba a aquest punt, acostuma a haver-hi mesos (o anys) de seguiments, escoltes i moviments de diners mirats amb lupa. I després, el moment que la gent recorda: els registres, els cotxes, els carrers tallats, les converses baixes al replà. El poble petit té memòria.
El dispositiu va ser prou ampli per deixar empremta a la zona. I no només per l’operatiu en si, sinó perquè la història travessa llocs molt quotidians: urbanitzacions, nuclis costaners, entrades i sortides que qualsevol que hagi fet cues a la T-11 pot visualitzar en un segon. Quan el mapa és el teu, la notícia pesa diferent.
On es van fer els registres: Tarragona, Torredembarra i Creixell
El dispositiu policial va incloure actuacions en aquests tres punts del Camp de Tarragona. I aquí hi ha un detall que explica per què aquest tipus d’operacions generen tant de soroll: Torredembarra i Creixell no són només topònims en un atestat. Són llocs on la gent va a comprar el pa, on s’atura a fer el cafè, on el veí et saluda encara que no el coneguis de res.
Quan hi ha registres i moviments policials, la sensació és gairebé física: la persiana mig aixecada, la mirada ràpida, el WhatsApp del grup que treu fum. I després, el silenci. La vida continua, però el rumor es queda.
Quants detinguts hi va haver i què se’n va publicar aleshores
Segons va informar el Diari de Tarragona en la cobertura d’aquells fets, l’operació va acabar amb deu detinguts a Tarragona, Torredembarra i Creixell. Aquesta dada és rellevant per entendre el perímetre del cas: no era una intervenció menor, ni una actuació puntual.
També ajuda a posar context al final judicial d’ara: una macrooperació que, en el seu dia, va tenir ressò al territori, acaba vuit anys més tard amb un tancament pactat i penes ajustades. I és aquí on el lector torna a aquella pregunta incòmoda: què passa perquè un cas trigui tant?
| Cronologia bàsica | Què passa |
|---|---|
| 2017 | Macrooperació i inici del procediment amb escrit d’acusació el mateix any |
| 2017-2025 | Tramitació llarga del cas i acumulació de retards |
| Gener 2026 | Acord de conformitat abans del judici a l’Audiència de Tarragona |
Què implica el retard: justícia, recursos i percepció pública
Quan la justícia tarda, no només s’endarrereix una sentència. S’endarrereix una resposta col·lectiva. I això, en delictes com el tràfic de drogues, té un impacte especial al territori: perquè hi ha barris, places i entorns on el problema es viu de prop, no com una estadística. El temps juga, i sovint juga contra el sistema.
La decisió també alimenta un debat que no és nou: fins a quin punt les dilacions indegudes han de rebaixar condemnes en causes serioses? El dret processal hi diu la seva, però el carrer també. I el carrer, ja se sap, parla clar i sense notes al peu.
Per què s’aplica l’atenuant de dilacions indegudes
Perquè el procediment ha trigat massa. I perquè el dret reconeix que un procés penal etern pot ser una pena en si mateixa. La Fiscalia i les defenses han arribat a l’acord assumint aquest element: el retard és un factor objectiu i, per tant, té conseqüències penals.
Això no vol dir que “no passi res”. Vol dir que passa d’una altra manera. La resposta judicial arriba, però arriba amb la calculadora a la mà. És bonic? No. És el que hi ha quan el calendari s’estira fins a fer-se mal.
On trobar informació oficial (i què mirar amb lupa)
Si vols entendre com funcionen els òrgans judicials i el marc general, tens una porta oficial al web del Poder Judicial No hi trobaràs el “morbo” del cas, però sí el mapa institucional per situar l’Audiència Provincial de Tarragona i el funcionament dels procediments.
I si el que t’interessa és el vessant policial (com s’organitzen operatius, quin és el paper de les unitats, etc.), el punt de referència oficial és el portal dels Mossos d’Esquadra: mossos.gencat.cat. Perquè, al final, la història sempre té dues cares: investigació i jutjat. I no sempre van al mateix ritme.
La realitat és que aquest cas del Camp de Tarragona —amb operació el 2017 a Tarragona, Torredembarra i Creixell i tancament ara a l’Audiència Provincial de Tarragona— resumeix un fenomen massa habitual: investigacions que esclaten amb força i procediments que arriben tard, amb pactes i penes ajustades. Hi ha condemna, sí. Però també hi ha una pregunta que queda a l’aire: quant costa, en confiança pública, que la justícia trigui vuit anys a dir l’última paraula?
