TripAdvisor i un missatge viral que fa soroll a Catalunya

A Catalunya, de tant en tant, apareix aquell missatge que tothom reenvia “per si de cas”. El llegeixes al mòbil, amb pressa, entre la cua de la T-11 i el cafè que ja és fred. I et quedes amb la sensació que alguna cosa grinyola.

Perquè el text porta una data molt concreta, un to que sembla mig seriós mig broma, i una crida que no quadra amb el que esperaries d’una comunicació normal. I aquí ve la pregunta incòmoda: qui hi guanya quan ho comparteixes?

Hi ha dies que l’actualitat local té olor de pólvora i gralla. I n’hi ha d’altres que fa olor de captura de pantalla vella, reenviada vint cops. Aquest és el segon cas. I sí: passa mentre tu estàs pensant en el vermut, en el Mercat Central de Reus o en si plourà a la propera diada castellera.

El patró és el de sempre: un text curt, una data per donar credibilitat, i una frase que et fa dubtar si és broma interna o intent de manipulació. I quan ho dubtes, pam: ja estàs fent la feina bruta del missatge. Gratis.

El que s’està compartint aquests dies és un text que diu literalment: “23 de Juliol de 2025 tot es mentida” i, tot seguit, demana: “amics, puntueu-me ben alt al Tripadvisor” per “sortir ben posicionat”. Traducció: algú intenta aprofitar el soroll de les cadenes virals per forçar valoracions i guanyar visibilitat a una plataforma.

Què se sap del missatge del 23 de juliol de 2025 (i per què importa)

Clau ràpida Què vol dir
Tipus de contingut Cadena viral amb to de broma i crida a l’acció
Element ganxo Una data concreta (“23 de Juliol de 2025”) per semblar “oficial”
Objectiu probable Provocar valoracions i millorar posicionament a TripAdvisor
Risc principal Que la gent comparteixi i amplifiqui manipulació de reputació (i de retruc, possibles estafes)

No estem parlant d’una gran conspiració. És pitjor: és banal. Aquest tipus de textos funcionen perquè juguen amb dues coses molt humanes: la curiositat i les ganes d’ajudar “un amic”. I quan hi afegeixes una marca coneguda com TripAdvisor, el cervell fa el salt: “Ah, això deu anar d’allò de les ressenyes”.

Però una cosa és comentar un lloc (un bar, un apartament, un museu) i una altra és fer campanya encoberta amb una cadena reenviada. Si el missatge t’empeny a puntuar “ben alt” sense criteri, ja no és recomanació: és pressió social de saldo.

Per què aquests textos enganxen tant?

Perquè són fàcils de consumir. Un cop d’ull. I ja està. No hi ha context, no hi ha detalls verificables, no hi ha cap enllaç fiable. Només un “reenviat moltes vegades” i el teu dit a punt de fer clic.

A més, el missatge inclou una confessió (“tot és mentida”) que actua com a vacuna falsa: sembla que ja t’estiguin avisant i, per tant, baixes la guàrdia. És com aquell amic que et diu “no t’enfadis, però…”. Ja vas tard.

És il·legal demanar puntuacions?

Demanar una ressenya a clients reals és habitual. El problema és quan es busca condicionar la puntuació (“puntueu-me ben alt”), quan es fa de manera massiva i opaca, o quan pot acabar en ressenyes no honestes. I això, a la pràctica, contamina el que la gent fa servir per decidir on menjar, on dormir o què visitar.

En paral·lel, la desinformació “petita” (la de la vida diària) té un efecte acumulatiu: normalitza compartir coses sense comprovar. I després ens sorprèn que corrin estafes més serioses. Doncs no.

Com detectar si t’estan colant una cadena (sense fer-te el llest)

La gràcia no és fer-se el Sherlock. La gràcia és no alimentar la màquina. I aquí tens un checklist curt, usable, de persona normal que té vida.

  • Data “màgica” i cap context: una data sola no prova res. És decorat.
  • Crida a l’acció immediata: “fes això ara” (valora, comparteix, envia). Bandera vermella.
  • To d’amiguet: “amics…” per fer-te sentir part d’un club. Club de reenviadors.
  • Errors i frases estranyes: poden ser casuals, però també serveixen per passar filtres o sonar “espontani”.
  • Cap font oficial: si no hi ha web, comunicat o canal verificable, és fum.

La Agència de Ciberseguretat de Catalunya insisteix als seus consells públics que, davant missatges virals, convé aturar-se un moment, verificar la font i desconfiar de les crides a compartir. Ho tens explicat i ordenat al seu web oficial: ciberseguretat.gencat.cat.

I aquí va la pregunta que talla la boira: si fos veritat, per què t’ho dirien així? Sense logotip, sense canal, sense cap referència clara. Com si l’Ajuntament anunciés Santa Tecla amb un àudio rebotat i un “passa-ho”. No cola.

Què faig si ja ho he compartit?

Respira. No passa res. Però fes aquest petit “arreglament”, que és més útil que flagel·lar-se:

  1. Esborra el reenviament si encara hi ets a temps (grups petits, família, amics).
  2. Envia un missatge curt dient que era una cadena i que millor no puntuar ni clicar res vinculat.
  3. No facis de megàfon: no el tornis a compartir “per avisar” amb captura inclosa. Explica-ho sense amplificar.

I si em demanen que valori “ben alt” un negoci?

Aquí el termòmetre és senzill: valora si hi has anat i si tens alguna cosa real a dir. Si no, no. Les ressenyes són útils quan expliquen experiències (servei, neteja, menjar, preu, accessibilitat). Quan són “5 estrelles perquè sí”, només fan soroll.

I sí, ja ho sé: a vegades fa mandra. Però pensa en tu mateix d’aquí dos mesos, buscant un lloc per sopar a Tarragona o una escapada a la Costa Daurada. Tu també necessites ressenyes honestes.

TripAdvisor, reputació i el negoci de la confiança (amb la lletra petita)

TripAdvisor és, al final, una cosa molt fràgil: confiança convertida en estrelles. Si aquesta confiança es manipula, qui perd no és només “la plataforma”. Perds tu, que tries malament. Perd el negoci honest, que juga net. I guanya qui fa trampes. Així de simple.

Per això aquests missatges “innocents” són més que una broma. Són una invitació a participar en una distorsió. I quan es normalitza, després venen les variants: “posa 5 estrelles i et fem descompte”, “fes una ressenya i entra a un sorteig”, o directament perfils falsos fent campanya.

El detall que delata la intenció

El text no diu “si t’ha agradat, deixa una ressenya”. Diu “puntueu-me ben alt”. És a dir: no vol opinió, vol resultat. I això ja et marca la jugada.

També hi ha el tema del “tot és mentida”. Aquesta frase funciona com a coartada humorística. Si algú el qüestiona, sempre es pot dir que era una conya. Però mentrestant, el missatge ja ha fet volta. I potser algú ja ha actuat.

Què recomanen els experts en desinformació del dia a dia?

No calen grans teories: els professionals de verificació i ciberseguretat acostumen a repetir tres idees, i són bastant de sentit comú:

  • Verifica abans de compartir (encara que sigui un minut).
  • Desconfia de les ordres (“fes-ho ja”, “no ho expliquis”).
  • Busca la font: si no existeix, no hi ha notícia. Hi ha soroll.

La realitat és que aquest missatge del 23 de juliol de 2025 és un exemple perfecte de com una cadena pot intentar empènyer la gent a inflar valoracions a TripAdvisor sense cap garantia ni context. I si avui és això, demà pot ser una altra cosa. Tu decideixes si vols ser lector… o altaveu.