Riudecanyes activa alertes pel pantà al límit
Hi ha dies que el Camp de Tarragona fa olor de terra molla i tothom mira amunt… però acaba mirant avall. Perquè quan el cel s’hi posa, el que era rutina es converteix en ban municipal, accessos tallats i una riera que demana respecte. I sí: avui el protagonista torna a ser el pantà de Riudecanyes.
El detall que ho ha encès tot no és cap rumor de bar. Són avisos coordinats, trucades i aquell nervi discret que s’instal·la quan algú diu “millor no t’hi acostis”. I entre el vent, les onades i les mirades cap a la presa, la pregunta flota a l’ambient: fins on pot arribar l’aigua?
Quan plou de debò, el territori canvia d’humor. El vermut de Reus sembla menys festiu, la gent parla del temps com si fos una sèrie, i la paraula rierada torna a sonar amb una serietat estranya. Avui, el focus és el pantà de Riudecanyes. I no és per fer bonic a Instagram.
La cosa va començar com comencen moltes coses aquí: amb un whatsapp, una foto i el comentari de “ho has vist?”. Després arriben els fets. Ajuntaments avisant, guals tancats, i el record recent d’una sequera que feia mal als ulls (i a la pagesia). Silenci. I aquell run-run que no falla.
Ara sí: el pantà de Riudecanyes ha arribat al 98,82% de la seva capacitat i l’aigua ha superat la cota de la presa, segons la informació difosa aquest dilluns 26 de gener. La pujada s’explica per les precipitacions intenses dels últims dies, que han fet créixer el cabal fins a situar l’embassament pràcticament al límit.
Què ha activat les alertes al pantà de Riudecanyes
El mecanisme és menys èpic del que sembla i, justament per això, fa respecte. La Comunitat de Regants va avisar el CECAT davant la possibilitat de sobreeiximent quan l’aigua ja havia assolit la cota 219,30 d’una màxima de 219,50. Dit d’una altra manera: quedava molt poc marge. Poquíssim.
I encara hi havia un ingredient extra: el vent. Segons les mateixes fonts, els cops de vent d’aquest dilluns al matí han ajudat a generar onades i a fer que l’aigua acabés desembassant cap a la riera. Sona tècnic, però es tradueix en una imatge molt simple: l’aigua “empeny” i el sistema respon. I punt.
| Dada ràpida | Valor |
|---|---|
| Estat del pantà | 98,82% de capacitat |
| Cota actual | 219,30 (màxima 219,50) |
| Volum reportat | 5.259 hm³ |
| Organisme avisat | CECAT (Protecció Civil) |
Per seguir l’evolució de les reserves amb dades oficials, l’Agència Catalana de l’Aigua publica actualitzacions a la seva pàgina d’estat de reserves: Agència Catalana de l’Aigua (ACA) – estat de les reserves. No és glamurós. Però és útil.
Municipis aigües avall: qui està en alerta
Quan el pantà s’acosta al límit, la conversa baixa riera avall. La Comunitat de Regants va demanar al CECAT que avisés els municipis que poden rebre un increment de cabal: Riudecanyes, Montbrió del Camp, Cambrils i Mont-roig del Camp. La petició era clara: tancar punts baixos i controlar accessos al curs fluvial.
És d’aquelles mesures que semblen exagerades fins que no ho són. I si t’estàs preguntant “de debò pot canviar tan ràpid?”, la resposta és: sí. Especialment si el vent juga a fer de palanca i l’aigua entra “a cops”.
El ban de Riudecanyes: precaució i guals tancats
L’Ajuntament de Riudecanyes ja ha emès un ban informatiu demanant màxima precaució pel nivell elevat i per la possibilitat de desembassaments o entrades sobtades d’aigua a la riera. Segons el consistori (26 de gener), l’efecte del vent i les onades pot provocar moviments “fins i tot de manera inesperada”. Aquesta frase, en un ban, no és decorativa.
El missatge pràctic també és directe: no acostar-se a la llera, evitar punts baixos, i oblidar-se de passar per zones inundables. El consistori ha declarat tancats tots els guals, accessos i àrees amb risc. És la típica decisió que et fa canviar la ruta… i et salva el dia. O alguna cosa més.
De la sequera al quasi ple: el gir que ningú esperava tan ràpid
El pantà de Riudecanyes no estava acostumat a ser notícia per “massa aigua”. Durant temps, el titular era l’altre: sequera, restriccions, camps patint i un embassament que feia impressió de buit. I això pesa, perquè deixa memòria al territori. La gent no oblida tan fàcil.
Després del temporal Glòria (principis del 2020), el pantà va recuperar una imatge poc habitual en l’última dècada: nivell elevat i la sensació que, per fi, el sistema respirava. Però la postal va durar el que dura una eufòria curta. Va arribar un període llarg de sequera que, segons la cronologia reportada, s’ha allargat fins al 2026.
La caiguda del 2023: quan el pantà va tocar fons
A partir del 2022, el nivell va començar a baixar de manera constant, amb una davallada especialment marcada el 2023. Aquell any, el pantà va arribar a situar-se per sota del 5% de capacitat. Aquest és el tipus de dada que no necessita adjectius. Ja s’explica sola.
Per això el canvi dels últims dies crida tant l’atenció: perquè no és un “ha pujat una mica”. És un salt de pantalla. I aquí el territori té aquella sensació contradictòria: alegria per l’aigua… i respecte quan l’aigua s’excedeix.
Per què ara puja tant: pluja intensa i un sistema tensat
Les pluges recents han fet pujar el volum fins al 98,82%, amb un embassament reportat de 5.259 hm³. I, tal com es veu en imatges compartides per lectors, l’aigua ha acabat sobrepassant la presa. És el resultat d’una suma: precipitació acumulada, aportacions sobtades i un pantà que venia d’anys de mínims.
Algú dirà: “Doncs millor, no?”. Sí. Però no sempre. Quan el sistema passa de l’escassetat a l’excés, apareixen els riscos de sempre: cops de cabal, zones baixes negades, i gent que s’hi acosta “per mirar”. Aquesta última és la més perillosa. De llarg.
Què fer (i què no fer) si vius a prop de la riera
Això no va de dramatitzar. Va de tenir criteri. Si ets a Riudecanyes, Montbrió del Camp, Cambrils o Mont-roig del Camp, el consell és tan antic com efectiu: no t’hi posis. Ni a la llera, ni als guals, ni a punts baixos “per si passa res”. Perquè pot passar. I ràpid.
Les administracions tanquen accessos per una raó molt poc poètica: perquè un augment sobtat del cabal pot arrossegar persones o vehicles. Un pam d’aigua en moviment ja pot complicar-te la vida. I dos pams, ja ni t’ho explico.
Recomanacions ràpides que et poden estalviar un ensurt
- Respecta els talls: si un gual és tancat, no és “una suggerència”.
- No t’acostis a la llera: ni per fer fotos ni per curiositat.
- Evita zones inundables i aparcaments baixos quan plou i fa vent.
- Informa’t per canals oficials del teu ajuntament i Protecció Civil.
- Atenció a la canalla i als animals: l’aigua els atrau, i és un problema.
Preguntes que tothom es fa (i respostes sense fum)
Pot arribar a ser perillós encara que deixi de ploure? Sí. El cabal pot augmentar per aportacions i per moviments sobtats, i el vent pot generar onades que facin variar el comportament del nivell. El riu no avisa amb timbre.
Hi haurà desembassaments? Les autoritats han advertit que hi pot haver desembassaments o entrades sobtades a la riera. El que toca és seguir els avisos oficials i evitar els punts de risc.
És una situació “excepcional”? El context ho és: venim d’anys de sequera i d’un pantà que el 2023 va estar per sota del 5%. Però episodis de pluja intensa i vent també formen part del nostre calendari. El que canvia és com d’afinat tens el sistema de resposta.
La realitat és que el pantà de Riudecanyes ha passat de ser símbol de sequera a obligar a activar avisos i talls en qüestió de dies: està al 98,82%, la cota s’ha acostat al màxim i el vent ha afegit tensió al conjunt. Els municipis aigües avall ja han rebut l’avís i Riudecanyes ha demanat prudència i ha tancat guals. Mirar l’aigua és hipnòtic, sí. Però avui toca mirar-la des de lluny.
