Reus omple la plaça del Baluard per la Diada amb música, castells i una glossa que no va deixar ningú indiferent
La Diada a Reus no és un tràmit institucional. És un ritual compartit, carregat de gestos, silencis i símbols que no es fan per fer bonic.
Aquest 11 de Setembre, la plaça del Baluard s’ha omplert de música, flors i emoció. I una glossa que ha recordat que la cultura també és resistència.
- Una plaça, una data, una ciutat
- Quartet Floral i una glossa per no oblidar
- Quan la cultura fa de columna vertebral
- Ball d’Homenatge, flors i castells
- Els segadors i un tancament compartit
Una plaça, una data, una ciutat
La plaça del Baluard ha tornat a ser l’escenari escollit per a l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya a Reus. Una cerimònia carregada de simbolisme, presidida per l’alcaldessa Sandra Guaita, i amb presència de representants polítics, entitats locals i una ciutadania que no ha fallat a la cita.
L’ambient era serè però dens. Combinació de solemnitat i caliu. Una fórmula que a Reus coneixen bé.
Quartet Floral i una glossa per no oblidar
La jornada ha arrencat amb l’actuació musical del Quartet Floral, que ha posat to musical als primers minuts d’un acte més emocional que polític. Tot seguit, s’ha fet l’ofrena institucional encapçalada pels portaveus municipals i l’alcaldessa.
Però el punt àlgid ha estat la Glossa de la Diada, a càrrec de Fàtima Sabench Pereferrer, degana de la Facultat de Medicina de la URV. Un discurs que ha vinculat identitat, cultura i cohesió social com a pilars innegociables d’un país que vol persistir sense perdre el nord.
Quan la cultura fa de columna vertebral
El to de Sabench ha estat clar: no som només història, som projecte de futur. I per construir-lo, ha dit, cal reforçar tot allò que ens fa únics. Llengua, cultura, educació. I una mirada compartida cap endavant.
La plaça l’ha escoltat en silenci. Un d’aquells silencis que pesen més que molts aplaudiments.
Ball d’Homenatge, flors i castells
Després de la paraula, el moviment. Laura Roig ha interpretat el Ball d’Homenatge, seguit de l’ofrena floral de diverses entitats i associacions de la ciutat. Una demostració de diversitat social i cultural que, lluny de la uniformitat, expressa el veritable esperit de la Diada.
I per rematar-ho, actuació castellera dels Xiquets de Reus. Un pilar ben dret com a metàfora viva del que vol ser aquesta societat: sòlida, valenta, col·laborativa.
Els segadors i un tancament compartit
Com no podia ser d’una altra manera, l’acte s’ha tancat amb el cant d’“Els segadors”. No amb fervor imposat, sinó amb convicció íntima. Amb el públic dempeus i la sensació que, malgrat les diferències, encara hi ha coses que ens ajunten.
Reus ha commemorat la Diada com sap fer-ho: amb respecte, cultura i implicació ciutadana. I això, a dia d’avui, és molt més revolucionari del que sembla.
