Reus té una dada sorprenent sobre la roba que llença la gent
A Reus no només es menja vermut i avellanes. També hi ha un fenomen silenciós que passa dins d’uns contenidors verds i blancs repartits per tota la ciutat. I no, no són per llençar el cava de la festa major.
La sorpresa arriba quan es compta tot plegat. Perquè allò que sembla només roba vella té darrere una història de números grossos, reciclatge futurista i llocs de feina que no t’esperaves pas. Però anem a pams.
Al llarg del primer semestre del 2025, Reus ha viscut una autèntica pluja de quilos de roba. L’Ajuntament, en col·laboració amb l’entitat social Formació i Treball, ha aconseguit recollir més de 138.000 quilos de tèxtil a través dels 61 contenidors distribuïts per la ciutat. Una dada que pot semblar exagerada, però que només és una petita part dels 3,6 milions de quilos recollits a tot Catalunya en el mateix període.
El destí d’aquesta roba no és cap muntanya de draps oblidats, sinó una planta de tractament a Sabadell considerada una de les més avançades d’Europa. Allà, cada peça passa per un procés de classificació que sembla més ciència-ficció que reciclatge de barri: espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) per identificar la composició de les fibres. Traduït: tecnologia puntera al servei d’uns pantalons que ja no et tanquen.
El destí de la roba recollida
D’aquest munt de quilos, un 62% encara té vida i es reutilitza. Ja sigui a través de les botigues solidàries Moda re-, programes d’entrega social o fins i tot exportació internacional. Perquè sí, hi ha països on el jersei que aquí ningú vol encara pot tenir èxit. Un 32%, massa malmès per lluir-lo, entra en processos de reciclatge tèxtil que, gràcies a la tecnologia NIR, permeten donar una segona oportunitat a les fibres. El 6% restant, inevitablement, acaba com a residu.
De roba a llocs de feina
El projecte no només tracta de reciclar. També hi ha una dimensió social potent: per cada 31.300 quilos recollits es genera un lloc de feina. I aquests llocs no són qualsevols: estan destinats a persones en risc d’exclusió social. Així, allò que comença com una bossa de roba abandonada pot acabar com una oportunitat laboral. Literalment, un armari buit pot omplir una nevera.
Educar amb pantalons vells
A més de recollir roba, Formació i Treball també es dedica a educar. Durant el primer semestre del 2025, més de 3.700 persones han participat en accions de sensibilització, majoritàriament en escoles. L’objectiu: ensenyar que la sostenibilitat no és només una paraula d’anunci, sinó un hàbit de vida. Reduir, reutilitzar i reciclar no són tres verbs decoratius, sinó un manual de supervivència del segle XXI.
Llei, sostenibilitat i compromís
Aquest esforç s’emmarca dins la Llei 7/2022 de residus i economia circular, que obliga a gestionar millor el que llencem. Reus, amb aquesta iniciativa, no només compleix amb la llei, sinó que es projecta com una ciutat que combina sostenibilitat i justícia social. No és poca cosa en un moment en què els objectius de desenvolupament sostenible semblen tan llunyans com el bus de les 7:05 que mai arriba.
Els contenidors de la veritat
El millor de tot és que als contenidors de roba no cal portar només peces en bon estat. Qualsevol tèxtil hi té cabuda: mitjons trencats, llençols de la iaia, aquella samarreta promocional del 2010 que encara tens guardada. Tot serveix per alimentar un sistema que transforma deixalles en recursos i, de pas, dóna feina i dignitat.
Un canvi d’hàbits a peu de carrer
El missatge és clar: llençar la roba al contenidor de tèxtil no és un acte banal. És un petit gest que multiplica: redueix residus, fomenta la reutilització i crea llocs de treball. Potser el futur sostenible no arribarà amb cotxes voladors, sinó amb bosses de roba vella arrossegades fins a un contenidor del barri.
A Reus, el reciclatge no és només reciclatge. És una manera de connectar tecnologia, solidaritat i sostenibilitat. I tot plegat comença quan decideixes no llençar aquells pantalons que et fan “efecte embotit”.
