Reus, capital de l’art tecnològic: el New Art Centre entra al mapa mundial del talent digital
Reus ho ha tornat a fer: ha passat de ciutat vermutada a ciutat “renderitzada”. Amb el nou New Art Centre (NAC), la capital del Baix Camp s’ha colat de cop al circuit internacional de l’art tecnològic. I no, no és cap pantalla gegant ni un museu de gadgets: és un laboratori viu d’art digital que fa parlar Europa.
La seva exposició inaugural, HelloWorld!, és una declaració d’intencions: convertir l’algoritme en pinzell i el codi en poesia visual. Els artistes que hi participen —Albert Durán (Albert Data), Anna Carreras, Mònica Rikić i Roc Parés— ho tenen clar: “Reus entra al mapa mundial d’una nova manera de fer art”.
- Un centre pioner a l’Estat i únic a Europa
- Quan les màquines tenen crisis existencials
- Algoritmes amb ànima: art generatiu i emoció digital
- Un museu que manté viu el que la tecnologia deixa enrere
- De la capital del vermut a la capital del píxel
- Reus, al mapa global (sense perdre el seu accent)
Un centre pioner a l’Estat i únic a Europa
Del New Art Centre (NAC) se n’ha dit gairebé tot: és el primer equipament de l’Estat dedicat a la producció, exposició i conservació de l’art digital. Un espai pioner impulsat per la New Art Foundation (NAF) que situa Reus al nivell de capitals culturals com Linz o Karlsruhe.
“No conec res semblant al món”, confessa Albert Durán, científic i artista, que al NAC presenta la peça Vestibular One, una experiència lumínica sobre l’equilibri i la desorientació. “L’art pot explicar la recerca científica des d’una altra òptica”, diu, mentre juga amb llums que fan perdre el nord (literalment).
Quan les màquines tenen crisis existencials
Per a Mònica Rikić, la tecnologia també pot ser drama interior. La seva obra New Home of Mind retrata una màquina que, un dia, pren consciència i entra en crisi. “Quan les màquines adquireixin consciència tindran una crisi existencial —explica—: han estat creades a imatge humana, però sense mort ni temps.”
El públic, davant la seva peça robòtica, interacciona sense tocar-la. Empatia sense tacte, diu ella. Una mena de Tinder espiritual entre humanitat i circuit imprès.
Algoritmes amb ànima: art generatiu i emoció digital
Anna Carreras defensa que l’art tecnològic no és el costat fosc dels algoritmes. “Hi ha més química tecnològica en la pintura que en el que fem amb un ordinador”, explica. La seva obra Impuls i traçat és una peça viva que es redibuixa constantment segons l’entorn. “No és un vídeo, és una obra que escolta i respira.”
Roc Parés, amb més de trenta anys d’experiència en art digital, hi presenta Doble consciència, un joc de miralls que obliga a mirar per separat. “Intento dividir la mirada per obrir la consciència”, diu, en una frase que serviria tant per a un artista com per a un bon terapeuta.
Un museu que manté viu el que la tecnologia deixa enrere
Els artistes coincideixen: el NAC no és només una sala d’exposicions, sinó també un espai de conservació. “Moltes obres digitals han quedat enrere perquè el programari o les màquines ja no existeixen”, lamenta Parés. El centre ofereix tallers, arxiu i manteniment perquè l’art digital no mori de compatibilitat.
Durán ho resumeix així: “El NAC ens ajuda a produir i fer circular les obres. És un impuls espectacular”. I en un món on tot caduca abans de ser descarregat, això ja és una revolució silenciosa.
De la capital del vermut a la capital del píxel
“Barcelona està saturada”, diuen Rikić i Carreras. “Tenir un espai així a Reus és una aposta encertada per descentralitzar la cultura digital.” A tot el món hi ha una desena de centres dedicats a la conservació d’art tecnològic, i a Europa, diuen, “com a màxim tres”.
Amb aquest moviment, Reus es converteix en un node del circuit europeu d’art i ciència. I sí: potser no tenim mar, però tenim algoritmes, leds i consciència estètica. El Baix Camp es digitalitza —i amb estil.
Reus, al mapa global (sense perdre el seu accent)
El New Art Centre és ja una peça clau dins la xarxa internacional d’art tecnològic. I els seus creadors ho tenen clar: “Això no va només d’exposar pantalles, sinó de repensar com mirem el món”.
Amb llums, codis i emocions, Reus s’ha posat la jaqueta de capital cultural del futur. I com diuen alguns visitants de HelloWorld!, “això no sembla Catalunya —sembla 2050”.
📎 Més informació oficial: New Art Foundation
De la gralla al dron, del vermut al visor 3D. Reus, sempre un pas endavant (i un byte per davant).
