Passanant i Belltall: Tresors amagats de la Conca
Endinseu-vos en un viatge al cor de la Conca de Barberà, on els petits pobles de Passanant i Belltall amaguen històries fascinants, tradicions arrelades i paisatges que conviden a l'exploració. Més enllà de la tranquil·litat rural, aquest territori és un mosaic de sorpreses que cal descobrir.
A tan sols 50 quilòmetres al nord de Reus, es troba el petit però fascinant municipi format per Belltall i Passanant. Amb una extensió de 27 km² i una població de només 160 habitants, aquesta regió de la Conca de Barberà sorprèn per la seva diversitat cultural, històrica i natural.
Belltall: Porta d'entrada i aroma d'all
El nostre recorregut s'inicia a Belltall, el poble més conegut del municipi. Travessat per la C-14, la carretera que connecta Reus amb Tàrrega i Andorra, Belltall serveix com a nexe d'unió entre la Conca de Barberà i l'Urgell, amb una connectivitat més fluida amb Tàrrega, a només setze minuts en cotxe. Situat a 772 metres sobre el nivell del mar, cal superar el Coll de Belltall per arribar-hi, una pujada que ens recompensa amb unes vistes impressionants.
Al cor de la trama urbana de Belltall, amb aproximadament seixanta habitants, hi trobem l'església de Sant Pere. Al seu costat, el Centre d'Interpretació de l'All de Belltall ens revela la importància d'aquest cultiu tradicional de més de 300 anys. Per preservar la varietat i el prestigi d'aquest producte, cada agost se celebra la vibrant Festa de l'All, mentre que l'Agrupació de Productors d'All de Belltall, creada el 2011, treballa per la seva continuïtat.
Passanant i la Pobla de Ferran: Història i enigma
Des de Belltall, una carretera local ens condueix a Passanant, la capital del municipi i el nucli més poblat, amb setanta habitants. Aquí, les restes d'un antic castell, transformat en palauet al final de l'època medieval, ens parlen d'un passat de frontera. L'església parroquial de Sant Jaume, d'estil barroc i construïda al segle XVIII, presideix la Plaça Major amb el seu campanar de 20 metres d'alçada, compartint espai amb l'ajuntament.
A menys d'un quilòmetre de Passanant, emergeix la Pobla de Ferran, custodiada per la imponent torre del seu castell, restaurada fa uns cinquanta anys. Aquest petit poble, amb només dos habitants censats, encarna el fenomen del despoblament rural. La seva història, però, està marcada per un esdeveniment tràgic de 1928, que va commoure la societat catalana i que el periodista Carles Porta va retratar a la sèrie 'Crims', posant de manifest el dolor i la pèrdua que poden forjar el destí d'un indret.
Fonoll i Glorieta: Contrastos i paisatges
Continuant la nostra ruta, ens trobem amb una cruïlla que ens porta a Fonoll o Glorieta. Fonoll, un poble de propietat privada i reconvertit en nucli naturista des de 1998, és un exemple de projecte de rehabilitació amb un estil de vida alternatiu, amb una dinàmica pròpia que el fa únic al territori.
Per la seva banda, Glorieta, un altre micropoble accessible per una pista asfaltada, ens acull amb els seus antics rentadors, restaurats el 2003, i la imponent torre del seu castell, que es conserven en excel·lent estat. Els seus pocs habitants, però, expressen la seva preocupació per la possible instal·lació de nous aerogeneradors, que podrien afectar la tranquil·litat i l'impacte visual d'aquest entorn serè.
La Sala de Comalats: Història i repòs
Finalitzant el nostre viatge, prenem un camí de terra que ens condueix a la Sala de Comalats, un indret abans depenent de Forès i ara part de Passanant. El seu nom, 'Sala', evoca les estances nobles de l'edat mitjana, i potser d'aquí sorgeix l'Hostalet, un allotjament rural en una casa de pedra del segle XVIII. Aquí, la tranquil·litat i la bona cuina es fonen amb la història de 'Comalats', un antic territori feudal que abastava parts de la Conca de Barberà, l'Urgell i la Segarra, amb valls ondulades dedicades al conreu de cereals.
Retorn a Belltall i les escultures de Vilagrasa
De retorn a Belltall, el punt d'inici i final del nostre trajecte, el paisatge s'omple d'aerogeneradors. Poc abans d'arribar, s'alça l'escultura 'Estilista' de Mateo Vilagrasa, una figura humana sobre una columna de formigó. Aquesta obra forma part del projecte 'El bosc dels estilites a la Ruta del Cister', i la seva presència en entorns rurals i aïllats evoca el concepte d'autoreflexió i aïllament, convidant a una profunda connexió amb l'entorn. Aquesta ruta ens ha permès descobrir la riquesa i la complexitat d'un territori aparentment petit, però amb un horitzó de grans històries i paisatges que esperen ser explorats.
