Gregal fa un any: el centre cívic que mou Reus

A Reus, hi ha llocs que no fan soroll… fins que un dia t’hi trobes mitja ciutat fent cara de “això ja era necessari”. El Centre Cívic Gregal n’és un. I aquest dilluns, al barri, l’ambient feia olor de retrobar-se (i de brindar, també).

Hi havia persones usuàries, entitats, converses a mig començar i aquella tensió suau d’acte públic: “qui parlarà?”, “quant durarà?”, “hi haurà música?”. També hi va aparèixer l’Ajuntament de Reus amb mode institucional activat. Però el motiu real… encara no te l’he dit. Espera’t.

El que es va celebrar, finalment, era el més simple i el més difícil alhora: el primer any de funcionament del Centre Cívic Gregal. L’acte va tenir lloc dilluns 26 de gener i va reunir usuàries, col·lectius i entitats vinculades a l’equipament. Microfrase: un any. I ja pesa.

Què es va celebrar al Centre Cívic Gregal (i quan)

Un acte obert (dels que fan barri)

L’acte va començar amb la presència de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, que va obrir la jornada i va donar pas als testimonis de membres de la comunitat del centre: gent que hi va a tallers, persones que hi fan vida i representants d’entitats que hi tenen seu. I aquí hi ha la clau: no era un “mireu que macos som”, sinó un “mireu què passa quan un espai es fa servir”.

Guaita va remarcar durant la trobada del 26 de gener que la xarxa municipal de centres cívics busca apropar equipaments als barris i reforçar-los com a espais oberts. Traducció al carrer: que no hagis d’anar a l’altra punta de Reus per trobar un servei, una activitat o algú amb qui compartir una estona. I sí, això es nota. Encara que no surti a cap selfie.

Coral, espelma i aquell brindis que ho diu tot

Després dels parlaments, el protagonisme se’l va endur una actuació de la coral Singulars, descrita com a emotiva. D’aquelles que fan que el silenci sigui de veritat. I el final va ser el que toca (i el que el cos demana): bufada de l’espelma, foto mental i brindis conjunt amb les persones assistents. Curt. Clar. Efectiu.

I ara la pregunta que segur que et ronda: d’acord, molt bonic. Però què ha passat aquest any perquè hi hagi tanta gent implicada? Doncs aquí venen les xifres. I no són petites.

El balanç del primer any: xifres, activitats i serveis

43.000 usos i 153 activitats: números que fan respecte

Durant el seu primer any d’activitat, més de 43.000 persones han fet ús del Centre Cívic Gregal. Això, posat en escena quotidiana, és molta porta que s’obre i es tanca, molta conversa de passadís i molt “ens veiem la setmana que ve”.

En aquest mateix període, s’hi han organitzat 153 activitats, impulsades pel centre i també per entitats i serveis municipals. A més, s’han acollit set exposicions. És a dir: no és un espai “que hi és”, sinó un espai que passa. Punt.

Un centre cívic també és un lloc on et solucionen la vida

El Gregal s’ha consolidat com un espai d’atenció i servei a la ciutadania, amb presència de serveis municipals i no municipals. Aquí no només es ve a “fer activitats”. També es ve a demanar ajuda, a aclarir dubtes i a posar ordre a coses que, fora, sovint van amb soroll.

Entre els serveis que hi tenen presència hi ha el Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional (SOABEM), el servei d’atenció a les sexualitats Nexes o el Consorci per a la Normalització Lingüística (CNL), entre d’altres. Segons fonts municipals, aquesta combinació converteix el centre en un punt on el barri pot trobar acompanyament i recursos sense haver de fer la ruta de la burocràcia eterna. I això, sincerament, és or.

Per a informació institucional i canals de contacte, l’Ajuntament centralitza recursos a la seva web oficial: Ajuntament de Reus. Sí, és un enllaç formal. Però a vegades la formalitat també salva matins.

Entitats, grups informals i el “després”: què vol dir comunitat

Qui hi viu a dins: 6 entitats fixes i 12 que hi passen

Actualment, l’equipament acull de manera regular sis entitats i, de forma puntual, dotze entitats més, a banda de diversos grups informals vinculats a disciplines musicals i activitats de lleure. Traducció: hi ha gent que hi té la base i gent que hi entra i surt, com passa a la vida.

És aquí on el Gregal fa el seu paper de veritat: ser punt de trobada i no només “una sala disponible”. Perquè un centre cívic funciona quan la gent el percep com una extensió del barri. Com el Mercat Central un dissabte (sí, amb cues, però amb ànima). Com aquella conversa improvisada després d’una activitat. Com un “t’hi apunto?” dit sense drama.

Preguntes que la gent es fa (i respostes útils)

Què s’hi pot fer exactament? Depèn del moment: des d’activitats programades fins a exposicions, passant per serveis d’atenció i propostes d’entitats. La gràcia és que no has d’encaixar en un perfil “ideal”: hi vas i mires què hi passa. I normalment hi passa alguna cosa.

És només per al barri? És un espai de proximitat, sí, però l’objectiu de la xarxa municipal és que Reus tingui equipaments repartits i connectats. Això vol dir que, si et queda a prop (o si t’interessa una activitat), el Gregal t’hi espera igual. Sense carnet de “jo sóc d’aquí de tota la vida”.

Hi haurà més activitats? El primer any ja marca una línia: moltes activitats impulsades per centre, entitats i serveis. La sensació (i això és el que es respirava dilluns) és que el segon any no vol ser “més gran”, sinó més afinat: millor atenció, millor coordinació i més comunitat real, de la que no es fa amb discursos.

La realitat és que el Centre Cívic Gregal ha tancat el seu primer any amb un balanç que parla sol: més de 43.000 usos, 153 activitats, 7 exposicions i una comunitat d’entitats i serveis que li dona vida cada setmana. I al final, això és el que queda: un espai on Reus no només hi passa… sinó que s’hi queda.