Els antics cines Lauren de Reus: el solar més pacient de la ciutat ja fa 10 anys esperant pel·lícula

Deu anys són molts per a qualsevol silenci, fins i tot per a un cinema. Al final del camí de Valls, entre naus mig despertes i carrers que recorden la perifèria més reusenca, s’hi alça encara el cadàver elegant dels antics Cines Lauren. Sense llums, sense crispetes i amb un cartell imaginari que diu “En pausa indefinida”.

Els reusencs que entren a la ciutat per aquella sortida ja ni s’hi fixen: el temps ha convertit l’edifici en un moble urbà més. Però rere els vidres bruts i les columnes d’aire empresarial s’hi amaguen contractes, drets de superfície i una paciència municipal que mereix un Goya honorífic. L’Ajuntament hi treballa —en silenci, com si fos una pel·lícula de Haneke—, però la trama és lenta, molt lenta.

Cinemes Lauren continua en silenci
Cinemes Lauren continua en silenci

Un edifici en “mode pausa”

Perquè sí, després de una dècada tancats, els Cines Lauren encara no tenen final feliç. El terreny és municipal, però el dret de superfície pertany a CaixaBank fins al 2040. Traduït: l’Ajuntament és el propietari del sòl, però la clau de la porta la té el banc. I aquí comença la pel·lícula impossible.

Segons diverses fonts properes al consistori, hi ha “voluntat de reactivar l’espai”, però també la consciència que l’operació és més complexa que explicar el final d’‘Origen’. El govern local evita declaracions concretes, però reconeix que “s’està treballant en possibles vies de dinamització”. Traduït al reusenc: no hi ha dates, però hi ha cafès.

Fitxa ràpida

Edifici Antics Cines Lauren (Redessa)
Situació Camí de Valls, Reus
Propietat del sòl Ajuntament de Reus / Redessa
Dret de superfície CaixaBank (fins 2040)
Últim ús Cinema Lauren (tancat el 2015)

Com es va arribar fins aquí

L’any 1995, quan encara es podia fumar al cine i “Matrix” era ciència-ficció, l’Ajuntament va signar amb Cinemes Reus (grup Lauren) un ús de dret de superfície sobre el sòl de Redessa per aixecar-hi el complex. El banc —llavors La Caixa— va finançar l’operació amb un acord de pignoració que li atorgava el dret de cobrar i gestionar el lloguer. Tot sonava raonable fins que, anys després, el negoci va fer fallida i el projecte es va quedar, literalment, sense projecció.

Des d’aleshores, CaixaBank paga un cànon anual pel dret de superfície, i l’Ajuntament... espera. “No hi ha novetat”, confirmen fonts de l’entitat. Des del grup municipal de Junts per Reus asseguren que “la Caixa s’ha posat en contacte amb operadors per donar-li nous usos a l’espai, però no s’ha concretat res”.

Una herència del model del 2000

El Partit Popular hi veu una lliçó urbanística: “Quan llogues un terreny i el negoci plega, et quedes amb el problema hipotecat”, expliquen. “Si s’hagués venut, el risc seria del comprador”. Una mena de masterclass de gestió immobiliària post-municipal amb aroma de crispetes cremades.

Mentrestant, el consistori rep encara alguna aportació pel cànon, cosa que no incentiva precisament la pressa. Fonts del sector apunten que reobrir el cinema costaria centenars de milers d’euros en adequació tècnica i normativa. “El dia que acabi el contracte, ja veurem què fem”, admet un regidor de forma extraoficial. Traduït: “Parlem-ne el 2040”.

Quan el cinema es converteix en oficina

La CUP, més existencial, opina que “una empresa pública no hauria de fer d’immobiliària”. “Si no hi ha retorn social, no té sentit”, afirmen. Mentre, Redessa apunta en la seva darrera memòria que una de les línies estratègiques és “finalitzar i promoure el catàleg de sòl que gestionem”. Traduït: mirar què fer amb els espais oblidats —com aquest.

Els paral·lelismes amb altres edificis “hibernats” de Reus, com l’antiga discoteca Noovo, són inevitables. Espais que van néixer per a la vida nocturna i han acabat protagonitzant la versió local de “The Walking Dead”.

I ara què?

El més probable és que el futur dels Lauren vagi per llarg. El contracte amb CaixaBank expira d’aquí a quinze anys, i el mercat audiovisual ja no és el d’abans. Però al consistori hi ha certa esperança: “Busquem usos compatibles amb la zona, potser no cinematogràfics”, expliquen fonts internes. Traduït al reusenc: si no torna el cine, que almenys hi torni la vida.

Mentrestant, l’edifici continuarà allà, pacient, esperant la seva segona oportunitat. I potser un dia, quan algú entri a Reus pel camí de Valls i vegi llum dins aquell bloc vidrat, dirà el que tothom pensa des de fa deu anys: “Mira, finalment ha començat la pel·li.”

🔗 Font oficial: Ajuntament de Reus