Arquebisbat de Tarragona alerta d’un episodi “inusual” a la Sang de Reus en plena tensió interna

Què ha passat aquest cap de setmana a Reus?

El tercer paràgraf ja permet aixecar el vel: el missatge llegit en nom del vicari general, Mons. Santi Soro, denunciava el tancament sobtat del temple de la Puríssima Sang, un fet qualificat com a “gravíssim” i que ha posat el focus en la relació entre l’Arquebisbat de Tarragona i alguns membres de la congregació. Una situació que, segons el mateix text, s’arrossega des de fa mesos amb una tensió que es podria tallar amb un ciri de processó.

La nota remarca que el conflicte no és amb la congregació en el seu conjunt, sinó amb alguns membres de la junta cessada. Un matís que busca evitar que el problema sembli un xoc frontal amb una entitat que, històricament, ha estat un dels músculs cívico-religiosos de Reus. De fet, el vicari general recorda que, segons el dret canònic, la Sang és una associació pública de fidels, i això implica actuar “en nom de l’Església” i respectar-ne l’autoritat.

Fonts locals expliquen que aquest subratllat no és casual. Diverses entitats consultades en altres ocasions per casos similars apunten que, quan hi ha conflictes amb juntes directives cessades, el problema sol venir dels procediments interns, de la custòdia de claus o de la gestió d’espais compartits entre congregacions i parròquies. Res massa exòtic: burocràcia, però amb votives.

Història ràpida d’un temple que no és qualsevol

El temple no és una capella qualsevol. La Puríssima Sang és part fondadora de la identitat reusenca, amb arrels que arriben al segle XVI i un paper central en la Setmana Santa local. El 1867, tal com recorda el vicari Soro, l’arquebisbe de l’època va convertir el temple en una nova parròquia per l’evidència que s’hi feia culte públic continuat. Un gest que encara avui marca la relació entre la congregació i l’autoritat eclesial.

És una situació relativament singular: que un temple pertanyi a una congregació però tingui funció parroquial no és impossible, però requereix coordinació estreta —o, com diu un rector jubilat consultat en altres contextos, “requereix més diàleg que preparar una processó amb vint batlles de pas”.

Per què és tan greu tancar un temple sense avisar?

Segons el dret canònic i les normes habituals de governança eclesial, el tancament d’un temple parroquial afecta directament serveis pastorals bàsics: misses, catequesi, confessions o activitats comunitàries. Per això, el rector de la parròquia ha de ser notificat sempre que es faci qualsevol canvi d’ús o afectació del temple. En aquest cas, segons la nota, “encara no té notificació de les raons” del tancament. Un detall que ha encès totes les alarmes.

Fonts de diverses parròquies tarragonines expliquen que, quan un rector queda fora del circuit de decisió, és com si un alcalde es trobés la seu del consistori amb pany canviat: és un gest que traspassa la qüestió administrativa i entra en el terreny simbòlic. D’aquí el terme “fet gravíssim”, que Soro utilitza amb un pes més pastoral que punitiu, però igualment contundent.

Com s’ha arribat fins aquí? (Context ampliat)

El comunicat parla de “circumstàncies difícils”, una expressió que dins el món eclesial acostuma a traduir-se en desacords de governança interna, problemes en el traspàs de juntes directives, o diferències en la interpretació de competències. Són casos habituals en confraries i congregacions antigues, especialment quan hi ha patrimoni, arxius històrics o espais d’ús compartit.

De fet, en municipis com Tarragona, Valls o Lleida hi ha hagut precedents (publicats als seus respectius diaris locals) on la tensió s’ha resolt amb meses de diàleg, nomenaments temporals o coordinacions mixtes entre cúries i juntes renovades. Res de nou sota el sol mediterrani, però tampoc res menor: quan toca patrimoni, tradició i identitat, els batecs són forts.

En aquest cas, el missatge de l’Arquebisbat posa èmfasi en què s’ha buscat “una sortida amical i fraterna”. També remarca que la majoria de membres de la congregació no són part del conflicte. És a dir, que la institució que dona vida a la Setmana Santa reusenca no està en disputa; només alguns dels seus antics gestors.

Què diu el dret canònic sobre aquests casos?

Sense entrar en tecnicismes, les normes eclesials són clares: un espai de culte públic, especialment amb funció parroquial, no pot quedar fora del circuit d’autoritat del bisbe. I una associació pública de fidels ha d’actuar sempre “en comunió amb la jerarquia”.

Quan això es trenca, s’activa el que en llenguatge jurídic es diu un procediment de correcció, que pot anar des del diàleg fins a la intervenció temporal del govern intern de l’associació. En altres llocs s’ha resolt amb eleccions noves, mediadors, o, en casos més severs, amb decret de reorganització.

Què passarà ara amb la Sang de Reus?

El futur immediat dependrà del diàleg entre l’Arquebisbat i la congregació. Fonts canòniques consultades en casos anàlegs expliquen que normalment es busquen solucions de continuïtat, preservant la funció litúrgica del temple i el paper tradicional de la congregació. És a dir, restaurar la normalitat tan ràpid com sigui possible.

Si es resol com en altres municipis, s’obrirà un procés per aclarir responsabilitats, restablir el funcionament litúrgic habitual i garantir que el rector hi tingui l’accés i control pastoral que li correspon. Tot plegat, amb l’objectiu de no afectar les activitats de culte ni la preparació de la Setmana Santa, que ja és a menys de mig any vista.

Com diria un membre veterà d’una altra confraria tarragonina consultat fa uns anys: “Quan hi ha soroll, el millor és treure la pols, obrir finestres i tornar a caminar junts. La resta és fum de ciri.”

Enllaç oficial i fonts

Pots consultar informació general sobre les entitats i normativa eclesial al web de l’Arquebisbat: arquebisbattarragona.cat

La ciutat de Reus, la Puríssima Sang i l’Arquebisbat de Tarragona tornen així a aparèixer en un episodi on patrimoni, tradició i governança es toquen. Ara toca veure com es restableix la normalitat en un dels temples més emblemàtics de la capital del Baix Camp.