15.800 alumnes tornen a classe a Reus: menys criatures, més política escolar
Un dilluns de setembre a Reus és sinònim de cues de cotxes davant les escoles, cafès a corre-cuita i motxilles que pesen més que els propis alumnes. Però enguany, hi ha menys criatures corrent pels passadissos.
La ciutat comença el curs amb una dada curiosa: menys alumnes que l’any passat, però amb més debats sobre com repartir-los. La política escolar s’ha colat a les aules amb arguments sobre zonificació, segregació i la sempre conflictiva “primera opció”.
Els matins de setembre tenen aquest punt de tràgic i còmic alhora: els nens amb cara de drama, els pares que corren amb el cafè encara mig ple i els semàfors de Reus que semblen dissenyats expressament per augmentar l’estrès. Enguany, però, hi ha una diferència: la ciutat té menys alumnes que l’any passat. Concretament, 15.801 alumnes han començat el curs des d’I3 fins a 4t d’ESO, una xifra inferior als 16.159 del setembre de 2024.
Això, que podria sonar malament, des de l’Ajuntament ho veuen amb optimisme. La baixada de natalitat, segons l’alcaldessa Sandra Guaita, és una “oportunitat per millorar l’educació pública”. Traduït: menys criatures per classe, més opcions d’atenció individual... i menys motius per queixar-se de les ràtios, almenys sobre el paper.
La loteria de la primera opció
Un altre titular del curs 2025-2026 és que un 86% de les famílies han aconseguit plaça a la primera opció. O sigui, la majoria no han hagut de jugar al Monopoly escolar i acabar a un centre que ni sabien que existia. Tot gràcies a la famosa “nova zonificació”, pensada per reduir la segregació. Des de l’Ajuntament asseguren que és un pas endavant, tot i que també reconeixen que cada any s’ha d’afinar. Traduït en llenguatge planer: l’experiment encara està en fase beta.
ESO: l’etapa del trasllat massiu
Per molts alumnes de 1r d’ESO, el setembre és sinònim de canvi de centre. Més de la meitat han hagut de fer la motxilla i canviar d’edifici, perquè les escoles de primària on estudiaven no ofereixen continuïtat fins a secundària. En total, 1.335 alumnes han estrenat l’etapa de l’ESO repartits en 48 grups, amb una ràtio mitjana de 27,8 alumnes per aula. La teoria diu que el màxim és 30, però tots sabem que a la pràctica hi ha aules que semblen concerts de festa major.
Infantil i Primària: menys nens, més oportunitats?
La baixada de la natalitat és especialment visible a l’educació infantil. A I3, per exemple, hi ha 847 alumnes repartits en 50 grups. L’any passat n’eren 880. Pot semblar poca diferència, però a escala de ciutat és una tendència clara: menys nens. I això també afecta les escoles bressol municipals, on aquest setembre han començat 466 infants. Tot i això, ja hi ha nova escola bressol en marxa, L’Ametller, amb capacitat per a 134 criatures més. O sigui, menys nens però més oferta. Ironies del sistema.
Ràtios i reserves: la matemàtica de l’educació
El número més repetit aquests dies és la “ràtio”. La mitjana general és de 17,7 alumnes per classe, que sona fantàstic. Però si baixem al detall, a secundària la cosa s’enfila fins als 30 alumnes per aula. També hi ha les reserves per a alumnat amb necessitats específiques i les vacants de matrícula viva: aquells nens que arriben a mig curs i s’han de col·locar en algun lloc. Una mena de last minute escolar.
El mapa escolar de Reus
La ciutat disposa de 18 centres públics d’infantil i primària, un centre públic que també té ESO, vuit concertats amb ESO i un concertat només fins a 6è. A això cal sumar set instituts públics, tres centres d’educació especial i l’Escola Oficial d’Idiomes. Tot plegat dibuixa un mapa on l’oferta és variada, però també complexa per a les famílies que han de fer el famós puzle de la matrícula.
La contradicció demogràfica
Aquí arriba la paradoxa: menys naixements però més població a Reus. És a dir, neixen menys criatures però n’arriben de fora durant tot l’any. Això explica la importància de la matrícula viva, que es manté oberta sempre. En números rodons, s’espera que uns 290 alumnes més s’incorporin durant aquesta setmana. La ciutat es va omplint a poc a poc, no només cada setembre.
La política entra a classe
Entre xifres, ràtios i natalitat, hi ha també la política. El govern municipal insisteix que vol mantenir el nombre de línies i millorar any rere any el sistema de zonificació. Els detractors, com sempre, hi veuen opacitat o un sistema massa burocràtic. Però la realitat és que, mentre els adults discuteixen, els nens i nenes han tornat a classe amb la mateixa cara de sempre: de son, de mandra i de “per què no pot ser festa major cada dia?”.
Sigui com sigui, el curs 2025-2026 a Reus ja ha començat. I, com cada any, les estadístiques, les reformes i els discursos polítics acabaran passant a un segon pla davant la realitat diària de les aules: pissarres digitals que no funcionen, motxilles massa pesades i pares que arriben tard a recollir.
Per a més informació sobre l’organització del curs escolar a Catalunya, podeu consultar el portal oficial de la Generalitat de Catalunya.
