Qui ha fet esclatar Tarragona aquest estiu? No és qui penses
Hi ha tradicions que no fallen, com el cafè amb gel o que algú acabi dormint al banc del passeig marítim després de la revetlla. Però aquest any, els focs artificials de Tarragona han tingut un gir inesperat.
Perquè quan mig Camp de Tarragona estava amb el coll tort mirant al cel, aplaudint com si fóssim a Eurovisió, ningú s’esperava que la sorpresa vingués precisament de més avall del Sénia.
Un concurs amb accent… valenciano
El 33è Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona ha tornat a fer vibrar la Punta del Miracle. Més de 60.000 persones van omplir el passeig i les platges per veure com esclatava el cel. Però aquest cop, els autèntics trons han estat al palmarès.
Perquè, sorpresa! La guanyadora ha estat la pirotècnia Zarzoso, d’Altura (Castelló), que ha deixat bocabadats públic i jurat amb un espectacle que va barrejar clàssic i contemporani amb una gràcia especial. Això sí, sempre amb la dosi justa de soroll que fa tremolar els timpans i et recorda que potser hauries d’haver deixat el gos a casa.
Per què s’han endut el trofeu?
El jurat ha valorat la originalitat, la dificultat tècnica i la sincronització musical. Però molts tarragonins només sabien que allò era “espectacular” perquè ho deien tots al voltant. Al final, qui som nosaltres per contradir els experts amb crispetes i cervesa a la mà?
Segons va explicar el president del jurat a Diari de Tarragona, la pirotècnia valenciana va jugar amb “noves càrregues, efectes innovadors i una lectura perfecta de l’espai urbà”. Traduït: ens van fer mirar amunt com si fóssim pollastres, però amb classe.
Els altres participants: ni tan mal
Zarzoso no era l’única a competir. Cases de pirotècnia de Galícia, Itàlia i la Catalunya Central van lluir els seus cartutxos (literalment). Però la combinació de coloraines, coreografies i algun petard estrany que semblava fallar no va ser suficient per guanyar.
Alguns espectadors fins i tot havien apostat mentalment per una altra casa. Al final, Tarragona és un poble gran i tothom coneix algú que “té un cosí que fa coses amb pólvora”. Però la professionalitat valenciana va pesar més.
Un premi que torna a creuar el Sénia
No és la primera vegada que una pirotècnia valenciana s’emporta el títol. La tradició i el múscul empresarial de la pólvora a la Comunitat Valenciana és innegable. Molts locals ho van acceptar amb esportivitat, tot i fer la brometa: “els deixem guanyar perquè no portin masclets grossos a les Falles contra nosaltres”.
I ara què?
Ara toca esperar a l’any vinent per veure si alguna pirotècnia catalana recupera el tron. Mentrestant, la ciutat s’ha quedat amb la ressaca lumínica i el típic rastre de tubs cremats a la sorra. També amb milers de stories d’Instagram que, sincerament, no fan justícia al que es va viure en directe.
Per sort, encara queda estiu i festa major per gastar crits i cervesa. Tarragona no s’atura, i si una cosa ha quedat clara és que som addictes a veure com esclata el cel, vinguin d’on vinguin els petards.
