Tarragona puja al podi... però no per allò que t’imagines
Hi ha moments en què Tarragona fa les coses a poc a poc… i n’hi ha d’altres en què s’enfila al podi sense que ningú ho vegi venir. No, no parlem dels castells ni de la festa major (tot i que també). Parlem d’un altre tipus d’alçada: la del preu per metre quadrat.
Quan tothom mirava cap a Barcelona i Girona, Tarragona ha pujat silenciosament però amb força. I el més curiós? El detall que l’ha catapultat no és cap megapromoció ni una revolució urbanística. Però ara mateix és una de les tres províncies més cares de Catalunya per comprar pis. Així tal qual.
Els 2.067 motius que val un metre quadrat
Segons l’últim Índex Immobiliari de Fotocasa, el preu mitjà del metre quadrat de l’habitatge de segona mà a la província de Tarragona s’ha col·locat en 2.067 euros. Dit d’una altra manera: si tens un pis de 80 m², estàs assegut damunt d’un petit tresor que ronda els 165.000 euros. I si és a prop del mar, ja pots començar a somriure (o plorar, si encara estàs de lloguer).
Barcelona, Girona… i ara Tarragona
La província es planta així com la tercera més cara de Catalunya, només superada per Barcelona (3.404 €/m²) i Girona (2.917 €/m²). I molt per davant de Lleida (1.600 €/m²). Però ep, que això no vol dir que la capital tarragonina sigui el nucli més car. De fet, Tarragona ciutat registra un preu mitjà més contingut: 1.831 €/m², amb un creixement molt moderat (+0,9 %) respecte a fa un any.
Una pujada amb accent mariner… o no
Si ens fixem en les zones calentes del territori, hi ha un nom que sorprèn: L’Ametlla de Mar. Aquest municipi, famós pels seus calerons i escopinyes, ha viscut una pujada del 21,5 % en el preu de l’habitatge. No és una metàfora, és un fet.
En canvi, Constantí resisteix com a bastió assequible: amb 965 €/m², és dels pocs que es mantenen per sota dels 1.000 euros.
Un mercat bipolar?
Amb aquestes dades, Tarragona mostra una dualitat clara. D’un costat, municipis que es revaloritzen ràpidament i atrauen inversors. De l’altre, zones que encara ofereixen oportunitats a preus assumibles (per ara). Aquesta desigualtat fa que el mercat estigui marcat per la incertesa i la tensió entre oferta i demanda.
Pressió immobiliària i zero chill
La directora d’Estudis de Fotocasa, María Matos, no s’està: “El mercat es troba davant la major variació de preus de tota la sèrie històrica”. Traducció: estem en un moment on la demanda no para de créixer i l’oferta va a pas de cargol. Segons explica, les condicions hipotecàries més favorables i cert optimisme econòmic han fet que molta gent es llanci a comprar. Però no hi ha prou habitatges per a tothom.
Comparativa: Catalunya i més enllà
A nivell autonòmic, Catalunya ha registrat un increment del 10,3 %, arribant als 3.110 €/m². Si mirem més enrere, fa només 10 anys, comprar un pis de 80 metres et costava de mitjana uns 167.000 euros. Avui, aquest mateix pis s’enfila als 249.000. Això és gairebé un 50 % més. I la cosa no sembla que s’aturi aquí.
Preus per província (interanual):
- Lleida: +10,9 % – 1.600 €/m²
- Barcelona: +10,6 % – 3.404 €/m²
- Tarragona: +8,7 % – 2.067 €/m²
- Girona: +7,9 % – 2.917 €/m²
Preus per capital:
- Lleida ciutat: +14,2 %
- Barcelona ciutat: +9,0 %
- Girona ciutat: +1,4 %
- Tarragona ciutat: +0,9 % – 1.831 €/m²
Per posar-ho en context, Catalunya és la cinquena comunitat autònoma més cara de tot l’Estat, només darrere de les sempre exclusives Balears, Madrid, País Basc i Canàries.
I ara què?
Els experts coincideixen: la tendència seguirà a l’alça a curt termini. La construcció no pot seguir el ritme de la demanda, i això fa que cada metre quadrat valgui més. Tarragona es troba, doncs, en un moment clau. Pot convertir-se en una alternativa “econòmica” dins d’un context català molt tensionat, o pot deixar escapar l’oportunitat si no es gestiona bé aquesta demanda creixent.
I els joves, què?
Mentrestant, els qui somien amb independitzar-se es veuen atrapats en un laberint: preus que no paren de créixer, sous que no donen per gaire i un mercat que sembla jugar al Monopoly amb la seva realitat. Tarragona ja no és aquell lloc baratet al costat de la platja. És un lloc car, competitiu… i amb molta gent buscant pis alhora.
Conclusió (sense spoiler)
Els números parlen, però el que expliquen no és només una pujada de preus. És una transformació lenta però imparable d’un territori que, entre calçots i ruïnes romanes, comença a saber què és viure sota pressió immobiliària. Tarragona ha pujat al podi. El que cal veure ara és si sabrà aguantar l’equilibri.
