Propietari castigat com a turista… pel que fan els okupes?
A Tarragona ja no cal tenir una casa per llogar-la: amb perdre-la ja fas. Hi ha qui compra un pis i acaba dormint al garatge. Perquè entre okupes, tràmits i multes, tenir patrimoni és com jugar a la ruleta russa amb la Hisenda a la recambra.
I quan creus que res pot anar pitjor, descobreixes que estàs pagant impostos d’un negoci que no has muntat tu. Literal. Com si et multessin per vendre frankfurts a la N-340… però sense ni tan sols tenir paradeta.
Quan ser propietari et surt més car que ser okupa
Joaquim no és un pseudònim. És un pare de família de Reus que va tenir la mala sort de tenir un pis... i encara més mala sort de no poder-hi viure perquè li van colar uns okupes. I no qualsevols: de categoria. Uns que, en comptes de plantar tomàquets al balcó, van muntar un Airbnb il·legal.
Welcome to Tarragona, book now, multa després
El seu pis, valor sentimental innegociable, apareixia a internet a 56 € la nit amb ressenyes top. I mentre els turistes flipaven amb la decoració “alternativa”, Hisenda flipava també, però amb el negoci no declarat. Conclusió: 5.000 € de multa. Per a Joaquim. El que no hi vivia. El que no ho havia anunciat. El que no havia vist ni un duro. La màgia de ser “propietari” a Espanya.
Paga i calla (amb embargament inclòs)
Durant tres mesos, Joaquim va veure com el seu sou era embargat com si hagués estat ell qui havia posat sabanetes netes i detall de benvinguda. Mentrestant, els okupes seguien de festival. I ell, doncs res, tirant de masia, nens, i molta paciència.
Hisenda no pregunta, Hisenda factura
Perquè el tema és aquest: si apareixes a Booking, ets tu. Ni comprovacions, ni trucadetes, ni “Hola, ets tu qui gestiona això?”. El sistema va directe al compte bancari. I si no ho denuncies abans que ells ho trobin, ets el culpable oficial. Paper mullat? No. Paper timbrat amb multa.
La guia definitiva per no ser Joaquim
- Denúncia immediata: No deixis passar ni una nit. Ni un “ja ho miraré”. Actua.
- Abogat abans que psicòleg: La salut mental és important, però la legal, encara més.
- Recorre-ho tot: Escriu, presenta, recorre. No et rendeixis com si fos una factura de la llum.
- Contracta un segur anti-circ: Sí, n’hi ha. I t’estalvia disgustos i psicòlegs.
I si el món està al revés?
Perquè potser sí. Potser vivim en un país on tenir un pis et fa sospitós, i viure’n sense pagar et fa invisible. On l’Administració et pica a la porta (de casa teva, la que no pots trepitjar), però no a la dels okupes. Benvinguts a la nova realitat immobiliària: tenir és un risc, i ser víctima no t’eximeix de pagar.
Quan ser víctima no et lliura
Joaquim, un tarragoní que va veure com uns okupes es quedaven al seu pis sense pagar res ni rebre-li cap avis, ho va explicar a RAC1 i també a “Espejo Público”. Era una situació insostenible: una família obligada a marxar-se a una masia amb els tres fills, sense rebre cap lloguer, mentre els ocupants no només es quedaven, sinó que anunciaven l’espai com a allotjament turístic.
