El poble tarragoní on jubilar-se costa menys del que imagines
Hi ha pobles que només coneixen els locals i quatre excursionistes despistats, però que amaguen secrets que farien tremolar qualsevol agent immobiliari. Sí, parlem de llocs on la vida encara és assequible i no cal vendre un ronyó per comprar un pis.
A Tarragona, entre carreteres que semblen eternes i camps que et fan oblidar la ciutat, hi ha un municipi que està rebent més mirades de les habituals. I no, no és cap “poble instagramer” ni surt a cap sèrie de Netflix. El seu atractiu és un altre.
Quan arribes a certa edat, el que vols és tranquil·litat, bon menjar i no tenir el cor a la boca cada cop que veus la hipoteca. Potser per això, cada vegada més jubilats –locals i estrangers– decideixen fugir del soroll i buscar racons on la vida és més amable. I Tarragona, amb la seva barreja de mar, muntanya i carreteres que sempre acaben a una ermita, ofereix més d’una sorpresa.
Les grans ciutats com Barcelona o fins i tot Tarragona capital, s’han convertit en llocs on comprar un pis és gairebé tan difícil com trobar aparcament gratis. Els preus són de vertigen: 4.920 €/m2 a Barcelona, segons l’últim informe d’Idealista. Amb aquestes xifres, jubilar-se allà sona més a broma que a pla de vida. Però... què passa si mires una mica més enllà?
El poble que juga a una altra lliga
Aquí entra en escena Ulldecona, un municipi del Montsià amb poc més de 6.500 habitants que sembla fet a mida per a qui vol una jubilació digna sense hipotecar-se fins a la propera reencarnació. El preu mitjà del metre quadrat? 447 euros. Sí, has llegit bé: quatre-cents-quaranta-set. I això després d’una caiguda anual del 17,2%.
Ulldecona no és només números. És aquell lloc on encara pots anar a comprar el pa a peu, on els veïns et saluden pel carrer i on la natura és part del decorat diari. Tot plegat, a una dista raonable de Tarragona i fins i tot de Barcelona, per si algun dia et ve de gust una dosi de caos urbà.
Per què hi ha tanta diferència?
La resposta està en l’equilibri. Els municipis petits com Ulldecona ofereixen qualitat de vida sense el soroll dels turistes ni les presses dels executius. I això, combinat amb uns preus d’habitatge que semblen d’un altre segle, els converteix en destinacions ideals per a qui busca pau... i estalvi.
Segons dades oficials de l’Idealista, mentre que el preu mitjà a la província de Tarragona és de 1.677 €/m2, aquí encara es manté en nivells que fan sospirar. I no només Ulldecona: Santa Bàrbara (660 €/m2), Mora d’Ebre (685 €/m2) i la Sènia (523 €/m2) també juguen en aquesta liga de preus assequibles.
Un futur amb més veïns?
Amb aquestes condicions, no és estrany que cada vegada més jubilats –especialment estrangers– estiguin posant el focus en aquests pobles. Els alemanys i francesos ja fa dècades que saben on es viu bé, i les estadístiques no menteixen: gairebé 385.000 majors de 65 anys amb nacionalitat estrangera viuen a Espanya, segons l’INE.
Per ells, i per a molts catalans, la combinació de preus baixos, bon clima i una comunitat tranquil·la és irresistible. No cal ser expert en finances per entendre-ho: amb el que costa un pis petit a Barcelona, a Ulldecona podries comprar una casa amb jardí i encara et sobraria per convidar els veïns a una paella.
Un secret a punt de deixar de ser-ho
Com sempre, els secrets acaben escampant-se. Quan la notícia corre, els preus poden pujar i l’encant tranquil es pot veure alterat. Però, de moment, Ulldecona segueix sent aquell poble on jubilar-se no és un luxe, sinó una possibilitat real.
Així que, si estàs fent números i el compte bancari plora, potser és hora de mirar cap al sud. Allà, entre oliveres i vistes al Montsià, la vida és més barata i els dies passen a un altre ritme. Un ritme que, per cert, s’assembla molt al que sempre havies imaginat per a la teva jubilació.
