L’Ampolla elèctrica de 5.000 M€ que ningú t’ha explicat ben bé què fa
Sembla normal que quan escoltes “línia elèctrica de 5.000 millions” esperis una història de xuflos a Reus o un blackout al Port dʹOrient. Doncs no; aquí la cosa va d’un intent d’enllaçar indústria, territori i sostenibilitat amb moltes més tensions del que imagines.
I si et dic que hi ha una línia pendent des de fa mesos i que tot el mundo amb bata blanca mira de reüll? I que pot ser part de la batalla verda mòbil‑pendent‑connectada‑sense‑trocejar‑paisatge? I encara no hem arribat a la clau.
L’embolcall del misteri
Una nova línia elèctrica d’alta tensió es gesta a Tarragona amb una inversió de prop de 5.000 milions d’euros. La seva funció principal? Connectar infraestructures estratègiques del territori. Però no tot és tan elèctricament simple: el projecte amaga més d’un cablejat polític i ambiental.
Però… qui la paga?
No és cosa només de Madrid. El pla és una mena de consorci públic‑privat que implica la Generalitat, el Govern central, grans empreses energètiques i municipis. L’objectiu: alimentar la indústria química i facilitar la transició energètica. Però alerta, que el traçat de la línia pot fer més soroll que un transformador en hora punta.
On menja i dorm aquesta línia?
La línia vol travessar zones clau com el Francolí, el Morell‑Perafort, la Secuita, i connectar amb la futura Escatrón‑Els Aubals‑Secuita. Tot per crear una xarxa elèctrica més potent per a consumidors intensius. Traducció: molta energia, molts interessos i molts nervis locals.
Per què fa pudor de política (i paisatge)?
Hi ha comarques que ja han alçat la veu. Impacte paisatgístic, poca transparència i un debat que, segons alguns, no ha passat pel poble. No és la primera vegada que un macroprojecte energètic genera resistències i aquesta línia sembla que portarà més que volts: portarà conflicte.
Només energia? O hi ha més?
Aparentment és energia, però en realitat és també política territorial, interessos empresarials i control del territori. Serveix per fer arribar potència als que més gasten, però també per decidir qui pot créixer i qui no. Això sí: es ven com a verd.
Quan funcionarà?
Els calendaris apunten entre 2026 i 2028. Però dependrà de trams sensibles, autoritzacions ambientals i de com es gestioni el possible soterrament de línies. Els que defensen el paisatge tenen encara una mica de marge per fer pressió.
I el ciutadà, què?
- Energia més estable i potser preus més competitius.
- Més pressió al paisatge i infraestructures gegants sobre zones rurals.
- Poca claredat en el debat públic i molt cable entre línies petites.
On va això?
La línia pot ser una referència del futur o una nova batalla territorial. Tot dependrà de si es gestiona amb transparència, si es fa participació ciutadana real i si els beneficis arriben als municipis. De moment, és una gran aposta… però encara no sabem si guanyadora.
Vols seguir-ho?
Consulta Red Eléctrica Española per veure mapes, trams projectats i documents oficials. I sobretot, pregunta’t: qui decideix per tu quan es tracta de posar un cable al jardí?
Última pista
Aquesta línia no és només una infraestructura. És un símbol. De com fem el canvi verd. De com repartim el poder. I de com ens comuniquem —o no— amb qui decideix si passem a 220 o si ens deixen en fase neutra.
