Com canviarà la retirada de diners a partir del 28 de juny?
Es parla de reforma fins que hi ha revolta quan toca treure diners. Però, i si et digués que a partir del 28 de juny els caixers ja no seran com els coneixies?
És més que una pantalla més grossa. Alguna cosa s’està movent en el món bancari que podria afectar fins i tot el teu abuelo o la teva col·la de mòbils fins les set.
El 28 de juny no és un dimecres qualsevol
A Espanya, a partir d’aquesta data comença a aplicar-se la Llei 11/2023, que adapta diverses directives europees per obligar tots els nous caixers a ser plenament accessibles. I no només això: també s’obre un termini de fins a deu anys per als caixers existents perquè s’ajustin.
Què implica tot això?
Els caixers de nova instal·lació hauran de complir requisits específics: pantalla d’alt contrast, tipografia més gran, veu sintetitzada, audioguies mitjançant auriculars, teclats en braille, menú simplificat i adaptació d’alçada per a usuaris de cadira de rodes. Si, com sona, gairebé un caixer 2.0 amb tots els ets i uts tecnològics.
Els caixers anteriors (ara mateix hi ha uns 47.000) tenen fins al 29 de juny de 2030 per adaptar-se, sempre que no tinguin més de deu anys d’antiguitat. És a dir, no és una emergència immediata però el rellotge ja corre.
Per què es diu que “canvia la retirada de diners”
No canvia el procés bàsic: introdueixes la targeta, PIN, selecciones l’import... però canvia el com. Ara pots fer servir veu, tacte i pantalla adaptada, beneficiant no només a persones amb discapacitat sinó també a la gent major o desconfiada de la tecnologia moderna. Un "win-win" inesperat.
I per als bancs?
Els costos no són irrisoris: entre 1.500 i 3.000 € per caixer, segons fonts. A més, caldrà formar el personal per saber atendre a persones amb diversitat funcional i detectar potencials problemes. Bancs com Bankinter, Unicaja, CaixaBank, Santander i Ibercaja ja han començat a actualitzar la seva xarxa per estar a punt.
Crítiques i contrapartides
Organitzacions com CERMI s’han queixat que era una mesura tardana i poc exigent. A Espanya ja hi havia normes més avançades i calia anar amb més pressa. Tot i això, és una passa endavant cap a una veritable banca inclusiva.
Un gran pas per a molts?
Els canvis són visibles, però també simbòlics: es tracta de fer que el sistema financer sigui realment accessible al 100 %. Ara bé, per veure-ho caldrà paciència... i certa voluntat política i empresarial.
On podem trobar els primers caixers adaptats?
Els bancs començaran a destacar-los en les seves aplicacions i webs. Alguns ja integren mapes interactius que indiquen quins caixers compleixen amb la nova normativa. Una ajuda molt útil per evitar sorpreses a peu de carrer.
Una experiència millor per a tothom
Una pantalla més llegible, una veu que guia, un braille que fa amigables els teclats... Són petits detalls que ja beneficien col·lectius vulnerables. Però també a tu, que mai saps quan et quedes sense bateria o no veus bé el sol a la pantalla del caixer.
Finalment, no és només una burilla tecnològica. És un signe que la tecnologia bancària s’ha de pensar per tothom. Si la banca vol sobreviure (i que no li costin multes!) ha de ser inclusiva de debò.
