Salou rescata un búnquer oblidat que oferirà uns atractius turístics més enllà del "sol i platja"
A Salou no tot són selfies a la platja ni mojitos al passeig Jaume I. Sota els peus dels turistes hi havia un secret que portava dècades amagat sota formigó i rajoles.
Un record de la Guerra Civil enterrat per una plaça als anys 70, que ara, mig segle després, està a punt de convertir-se en el nou reclam cultural de la capital del “sol i platja”.
El litoral de Salou, tan acostumat a les hamaques i als flotadors d'unicorn, amaga un passat molt menys instagramable: la seva condició de punt estratègic militar durant la Guerra Civil espanyola. Ara, un niu de metralladores construït l’any 1937 torna a veure la llum després de dècades soterrat sota una plaça. L’Ajuntament hi ha invertit prop de 90.000 €, i si tot va bé, a finals d’any s’hi podrà entrar com si fos un museu subterrani.
Darrere del sol i la sangria, búnquers
Aquest no és l’únic vestigi: la costa salouenca comptava amb diversos punts de defensa, des del Porroig fins a la punta Grossa. Alguns han desaparegut, però altres, com aquest conjunt de dos nius circulars de metralladores amb cúpula i galeries internes, han sobreviscut gràcies a la discreta protecció de tones de formigó i una plaça urbana plantada a sobre als anys 70.
Del BCIL al “producte turístic”
L’any 2021, els búnquers van ser declarats Béns Culturals d’Interès Local, un pas necessari per restaurar-los i preparar-los per a visites públiques. L’alcalde, Pere Granados, insisteix que l’objectiu és doble: recuperar la memòria històrica i, de pas, donar a Salou un atractiu que no depengui de la crema solar i la tovallola de Decathlon.
“Desestacionalitzar” o com allargar la temporada
Granados ho té clar: si el municipi vol competir amb destinacions que ofereixen cultura i patrimoni, cal demostrar que Salou és més que sol i platja. Un recorregut de la Guerra Civil per la costa podria convertir-se en el pla perfecte per a famílies un dissabte de febrer, quan les gelateries estan tancades però la història encara crema.
Una ruta que podria créixer
Aquest búnquer és només la primera peça. La idea és connectar-lo amb altres punts com les bateries de la Glorieta o la Talaia, i dissenyar una ruta històrica per a visitants i locals. Seria un itinerari que ens recordaria que, molt abans del “turisme britànic low cost”, Salou ja era un enclavament estratègic per a la marina de guerra.
Entre el patrimoni i el màrqueting
La recuperació té, evidentment, un component emocional. “Orgull de pertinença”, en paraules de l’alcalde. Però també és un moviment turístic calculat: obrir espais patrimonials singulars és una manera de captar visitants fora de la temporada alta. El búnquer com a antídot contra el tot-inclòs.
De trinxera a selfie spot?
La gran pregunta és: quan s’obri al públic, es convertirà en un espai de memòria respectuós o en un nou escenari per a fotos de TikTok amb filtres de guerra? Potser una mica de tot. El que és segur és que Salou recupera un tros de la seva història i el converteix en una nova excusa perquè hi aterrin visitants en qualsevol època de l’any.
Per qui vulgui entendre millor el context històric, el Patrimoni de Catalunya ofereix recursos i rutes similars que demostren que la història, de vegades, és el millor atractiu turístic.
Un futur amb memòria
El búnquer de Salou no és només un tros de formigó recuperat. És la prova que fins i tot les destinacions més marcades pel turisme massiu poden reinventar-se a través del seu passat. I que sota les rajoles d’una plaça anodina pot bategar la història més dura. Ara només caldrà veure com el futur equilibra memòria i turisme, silenci i visites guiades.
