La vallenca Mariona Escoda participa en un concert inesperat lluny de Valls per la Diada
La Diada de Catalunya té moltes maneres de celebrar-se. Alguns ho fan amb una estelada al balcó, altres amb una calçotada fora de temporada, i n’hi ha que acaben ballant sardanes a llocs tan improbables com Times Square.
Aquest setembre la cosa agafa un gir internacional. Una vallenca amb veu reconeixible viatjarà fins a una capital europea per posar-hi la banda sonora catalana, en un acte que promet més sorpreses del que sembla.
El que podria semblar una Diada qualsevol, amb les seves ofrenes florals i manifestacions, enguany tindrà una extensió insòlita a Irlanda. Sí, Irlanda. Allà, entre pubs, guiness i gaiters, la cultura catalana es farà un lloc gràcies a una cita que barreja música, castells i identitat.
El Casal Català d’Irlanda ha decidit que la millor manera de celebrar la Diada de Catalunya no era només aixecar un pilar, sinó també posar-hi música en directe. I és aquí on entra en escena una vallenca que ja s’ha fet un nom dins l’escena musical catalana: Mariona Escoda. La cantant, amb la seva sensibilitat i energia, farà un concert acústic a Dublín el proper 20 de setembre.
Un concert amb accent vallenc a Irlanda
Acompanyada del guitarrista Jose R. Madrid i del pianista Andreu Dexeus, Escoda oferirà un repertori en clau íntima, allunyat dels grans escenaris i més proper a aquell format on la veu i les emocions són les protagonistes. Els qui hi assisteixin viuran una experiència musical amb accent català però en plena capital irlandesa.
El concert començarà a les set de la tarda i s’emmarca en una jornada cultural més àmplia. Els tiquets tenen un preu de 6 euros per als socis del Casal i de 12 euros per a la resta de públic. Una xifra simbòlica si es té en compte que, a més de música, hi haurà una altra sorpresa de pes: una actuació castellera.
Castells d’Éire: torres humanes en terra de trèvols
La colla Castellers d’Éire ja fa temps que exporta la tradició castellera a Irlanda, amb més humor que múscul i amb el mateix esperit de pinya que a les places catalanes. Aquesta Diada no podia faltar-hi una exhibició, i a més amb un detall inesperat per als participants. Un regal simbòlic que vol enfortir el sentiment de comunitat, fins i tot a milers de quilòmetres de Catalunya.
Així, el que començarà com una tarda de música es transformarà en una jornada de cultura compartida: cançons, castells i catalanitat en versió irlandesa. I sí, la cervesa probablement hi serà present, perquè no es pot lluitar contra el context.
Una Diada sense fronteres
La celebració a Dublín no és un fet aïllat. En moltes ciutats del món, des de Berlín fins a Buenos Aires, les comunitats catalanes organitzen activitats per mantenir viva la cultura i el sentiment de pertinença. Però que una veu com la de Mariona Escoda s’hi afegeixi dona un valor afegit a la proposta.
L’artista de Valls, guanyadora del talent musical Eufòria de TV3, ha anat consolidant una carrera amb un peu a la música pop i un altre en l’escena més íntima. Ara, amb aquesta actuació, suma també el segell de la internacionalització, encara que sigui només per una nit.
Quan la cultura viatja més que Ryanair
És inevitable pensar en la ironia que, mentre molts catalans viatgen a Irlanda amb l’únic objectiu de fer-se fotos amb un got de cervesa negra, hi hagi qui hi arribi per cantar i aixecar castells. La globalització té aquestes paradoxes: la cultura catalana pot fer-se un lloc tant a la plaça del Blat com al cor de Dublín.
A més, aquest tipus d’iniciatives reforcen la imatge d’una Catalunya que no només mira cap endins, sinó que també sap projectar-se en l’escena internacional. Una manera de fer entendre que la Diada no és només política, sinó també cultural, artística i comunitària.
Una pinya global
El concert de Mariona Escoda i l’actuació dels Castellers d’Éire són més que una anècdota: són un símbol de com la cultura catalana és capaç de viatjar, adaptar-se i créixer en altres contextos. Una pinya global que uneix gent diversa amb un fil invisible: el de la música i la tradició.
Al final, potser la millor manera de celebrar la Diada fora de Catalunya és aquesta: amb veu, emoció i castells. I si després cau una pinta, tampoc no passa res.
