Un antic poblat mediterrani obliga Salou i el Port a sincronitzar agendes
El Port de Tarragona i l’Ajuntament de Salou han tornat a seure a la mateixa taula, aquest cop amb un aire d’aquells de “tenim coses pendents”. El jaciment de Kal·lípolis, que sempre ha fet olor de misteri antic i de plans eternament a mig fer, ha tornat al centre del debat.
Mentre una part del recinte ja fa mesos que llueix museïtzada com si fos un perfil d’Instagram cultural, l’altra continua esperant que algú li passi l’arada arqueològica. I ara, segons les institucions, podria iniciar-se un moviment que fa temps que es rumorejava però que mai acabava d’arribar.
Què està passant amb Kal·lípolis?
La trobada entre el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, i l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha posat de nou llum —i una mica de pressió— sobre el futur del jaciment de Kal·lípolis. A la reunió, celebrada ahir, les dues institucions van decidir donar un impuls renovat als projectes culturals i patrimonials que comparteixen, i el jaciment tornava a ocupar el lloc central que fa temps reclama.
De fet, Kal·lípolis té un d’aquells repartiments de propietat dignes d’una comunitat de veïns: un 60% és municipal i un 40% és del Port. La part de l’Ajuntament ja està neta, polida i explicada —la musealització es va anunciar el març de 2025— mentre que el sector de l’Autoritat Portuària encara es troba en plena fase d’excavació.
És aquesta part, la que encara espera pic i pala, la que ara podria viure un avanç notable. Segons fonts del Port, s’ha programat una visita conjunta al recinte amb representants municipals i el vicerrector de Compromís Social i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Diloli Fons. Una inspecció sobre terreny que hauria de servir per definir les pròximes actuacions i, sobretot, marcar un calendari més realista.
Fitxa ràpida del projecte
Lloc: Jaciment de Kal·lípolis, Salou
Propietat: 60% Ajuntament / 40% Autoritat Portuària
Àmbit: Arqueologia i patrimoni mediterrani
Organització: Ajuntament de Salou, Port de Tarragona i URV
Quina part ja està musealitzada?
El mes de març, l’Ajuntament de Salou feia públic que havia finalitzat la museïtzació del 60% del recinte que li pertany. No va ser un procés improvisat: el treball del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV hi ha picat pedra des del 2010, literalment. Quinze anys de feina, milers de fragments i moltes hores sota el sol d’un Salou que és menys platja quan hi ha arqueòlegs en acció.
Aquell dia, l’alcalde Pere Granados va remarcar —literalment— que l’objectiu era “reforzar el sentimiento de pertenencia y orgullo” i convertir el patrimoni salouenc en un actiu útil per a la “desestacionalización”. Unes paraules que continuen ressonant ara que la part pendent està, per fi, més a prop de moure’s.
Per què Kal·lípolis és tan important?
Kal·lípolis sempre ha tingut un halo mig mític, mig acadèmic. Diverses investigacions apunten que podria correspondre a una antiga ciutat mediterrània cohabitada per ibers, cartaginesos i grecs. Una mena de Tarragona avant la lettre, però en format protohistòric.
La seva possible activitat comercial entre els segles IV i III aC, en un punt tan ben situat com la costa de Salou, la converteix en una peça clau per entendre les dinàmiques econòmiques de la Mediterrània occidental. I aquí és on el municipi i el Port tenen un relat compartit que volen posar en valor, tal com expliquen sovint en els seus projectes conjunts.
Com avança la col·laboració entre Salou i el Port?
La reunió d’ahir no només va girar entorn del jaciment: també va servir per revisar altres iniciatives culturals i patrimonials compartides, que busquen reforçar el rol estratègic de Salou i del Port de Tarragona com a portes obertes al Mediterrani. Des de projectes de recuperació històrica fins a programes de difusió turística, l’eix cultural és cada vegada més central en la relació institucional.
Si tot avança com s’espera, la visita conjunta al recinte hauria d’aclarir quin serà el calendari real d’excavació i quins recursos es mobilitzaran. No s’ha parlat de dates concretes, però el moviment d’agenda deixa entreveure que l’etapa de “parlatòria” podria estar donant pas, per fi, a la d’“acció”.
I ara què?
Els pròxims mesos seran clau per veure si Kal·lípolis fa el salt definitiu i aconsegueix que el 40% pendent surti del seu son arqueològic. Perquè, tot i que Salou ja pot ensenyar una part del jaciment amb orgull, la història completa només tindrà sentit quan les dues meitats es puguin explicar conjuntament.
Amb el Port de Tarragona disposat a impulsar l’excavació i amb el suport tècnic de la URV, el projecte torna a agafar embranzida. I potser, si els calendaris es compleixen i els equips avancen, Kal·lípolis deixarà de ser “aquell lloc que sempre falta acabar” i es convertirà en un nou espai cultural de referència al Camp de Tarragona.
Mentrestant, l’Ajuntament de Salou manté que el patrimoni és una eina per donar continuïtat al seu projecte turístic i cultural. I el Port, que la mirada al passat forma part del seu futur mediterrani. Si d’aquí surt una excavació definitiva, serà una bona notícia tant per a la ciutat com per a tot el territori.

