La “Silicon Valley” catalana comença a 600 MW: Móra la Nova vol acollir la primera gigafactoria d’IA d’Europa
Quan sentim “gigafactoria” pensem en bateries, cotxes elèctrics o Elon Musk fent-se selfies amb cascos d’obra. Però la pròxima gran infraestructura europea no fabricarà piles, sinó intel·ligència artificial. I el mapa assenyala un lloc inesperat: Móra la Nova.
Entre vinyes, centrals i carreteres com l’N-420, la Ribera d’Ebre podria convertir-se en un dels cinc nodes europeus que faran funcionar la pròxima generació de cervells digitals. Però el secret no és el silici —és l’electricitat.
- Una subestació de 600 MW que ho canvia tot
- Un pla europeu per competir amb els gegants americans
- 271,9 milions per al cor elèctric del sud de Catalunya
- Per què Móra la Nova?
- Una gigafactoria d’IA no és un “data center” qualsevol
- Beneficis per al territori
- La competència europea
- Conclusió: un clic de futur al cor de l’Ebre
Una subestació de 600 MW que ho canvia tot
El nou borrador de planificació elèctrica 2025-2030 inclou una peça clau per fer realitat el projecte: la transformació de fins a 600 MW a la subestació d’Els Aubals (Garcia), a pocs quilòmetres de Móra la Nova. En llenguatge planer: una quantitat d’energia capaç d’alimentar una ciutat com Saragossa… o una granja sencera de superordinadors
.
Aquesta infraestructura disposarà de set punts de connexió per donar suport a projectes “electrointensius” d’alt valor afegit. I entre ells, el més ambiciós és la gigafactoria d’intel·ligència artificial proposada per la Comissió Europea dins el pla InvestAI.
Un pla europeu per competir amb els gegants americans
La iniciativa forma part del programa InvestAI, amb què la UE pretén invertir fins a 200.000 milions d’euros per assolir una autonomia tecnològica pròpia en IA. Actualment, el panorama està dominat per gegants dels EUA (OpenAI, Google, Anthropic) i de la Xina (DeepSeek), amb només un actor europeu rellevant: la francesa MistralAI.
Per revertir-ho, Brussel·les preveu crear cinc gigafactories d’IA repartides entre diversos països. Si el projecte català tira endavant, Móra la Nova seria una de les seus juntament amb Alemanya, França, Escandinàvia i Itàlia. Una autèntica revolució silenciosa al cor de les Terres de l’Ebre.
271,9 milions per al cor elèctric del sud de Catalunya
El pla preveu una inversió directa de 271,9 milions d’euros per reforçar tota la xarxa de transport elèctric de la zona. Inclou la renovació de la línia Escatrón – Els Aubals – La Secuita, la doble connexió de circuit i l’ampliació de diverses subestacions: sis posicions noves a Els Aubals (400 kV), dues a La Secuita i dues més a Vandellòs.
El projecte forma part del paquet “Refuerzo Transversal Noreste”, que millora també el tram aragonès, amb noves posicions a Escatrón i Mudejar. En total, una xarxa que prepararà el terreny per acollir indústries digitals d’alt consum elèctric.
Per què Móra la Nova?
El municipi ebrenc compleix diversos requisits estratègics: sòl industrial disponible, connexions ferroviàries, proximitat a infraestructures energètiques i, sobretot, una posició central dins de la Catalunya Sud. Aquesta regió s’ha convertit en una mena de corredor tecnològic emergent amb projectes com el Hub Químic de Tarragona i la zona logística de Reus-Valls.
Amb aquesta aposta, Móra la Nova podria passar de ser una localitat de 5.000 habitants a un node digital europeu, al costat de centres com el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). Seria la peça que falta per completar el mapa tecnològic català: un nord que pensa, un sud que processa.
Una gigafactoria d’IA no és un “data center” qualsevol
El projecte no consisteix només a instal·lar servidors i aire condicionat. Segons fonts del sector, la planta seria un clúster tecnològic complet que combinaria centres de càlcul d’alta potència, laboratoris d’algoritmes i infraestructures de recerca aplicada. Tot plegat requerirà centenars de tècnics, enginyers i científics de dades.
En paraules d’un assessor del projecte, “Móra la Nova pot convertir-se en el Silicon Valley de la Catalunya rural, però amb més oli d’oliva i menys start-ups de samarreta”.
Beneficis per al territori
Les primeres estimacions apunten a la creació de més de 1.500 llocs de treball directes i 4.000 indirectes en la seva fase de construcció. A llarg termini, el clúster tecnològic generaria ocupació d’alt valor i atrauria empreses auxiliars de software, manteniment, refrigeració i electrònica.
“Aquesta inversió és clau per diversificar l’economia de la Ribera d’Ebre”, afirma un portaveu de la Diputació de Tarragona. “Passaríem de dependre del carbó i la química a gestionar dades i algoritmes”. Una mutació econòmica que, simbòlicament, marca el pas del fum al flux.
La competència europea
Tot i l’entusiasme local, la candidatura espanyola encara competeix amb altres quatre aspirants europeus. Alemanya i França parteixen amb avantatge pel seu pes industrial, però Catalunya ofereix una combinació difícil d’igualar: energia, sòl, connectivitat i talent científic.
El veredicte definitiu de la Comissió Europea es coneixerà el primer semestre del 2026. Fins aleshores, el projecte continuarà avançant en fase de planificació, amb la subestació de 600 MW com a peça central per convèncer Brussel·les.
Conclusió: un clic de futur al cor de l’Ebre
Si el projecte prospera, Móra la Nova podria convertir-se en el punt d’inflexió del desenvolupament tecnològic del sud de Catalunya. Una gigafactoria que, més que electricitat, produirà intel·ligència.
El repte ara és mantenir la tensió —en tots els sentits— fins que arribi la llum verda europea. I qui sap: potser d’aquí a uns anys, mentre un tren passa per l’estació de Móra, sota els camps d’ametllers hi haurà superordinadors entrenant el futur d’Europa.
