El poble català on no pots ni enviar un whatsapp (i no, no és per falta de ganes)
Encara que sembli mentida, hi ha un poble de Tarragona on el telèfon és un objecte decoratiu i el wifi, una llegenda urbana. Res de memes, ni d’àudios de grups de família, ni de trucades per saber si queda pa. Un silenci digital absolut, i no per decisió pròpia.
Porten així des de l’agost. Un mes sencer sense cobertura ni internet. Com si haguessin caigut dins d’un forat negre tecnològic. Però el més curiós no és això. El més curiós és què (o qui) ha deixat aquest poble incomunicat... i per què ningú fa res.
Una desconnexió forçada al segle XXI
Vinyols i els Arcs, un municipi tranquil del Baix Camp, ha viscut un agost i un setembre de pel·lícula... però no precisament de ciència-ficció, sinó de suspens. El poble s’ha quedat literalment aïllat digitalment: sense cobertura de mòbil, sense wifi i amb constants talls en la línia fixa. Una mena de "retorn al passat" tecnològic, però sense el glamour de l'analògic.
L’origen del problema? Una avaria en la torre de telecomunicacions que dóna servei a la zona, registrada el 7 d’agost. Des de llavors, ni rastre de senyal. La companyia principal afectada és Movistar, però l’impacte arriba a tothom: famílies, negocis, serveis essencials… i sí, fins i tot als qui encara tenien telèfon fix.
La pilota fora: qui té la culpa?
Movistar diu que la culpa és de l’empresa gestora de la torre. L’empresa gestora, misteriosament, no diu gaire cosa. I les institucions… bé, millor ni parlar-ne. L’Ajuntament de Vinyols ha posat reclamacions, ha fet avisos, ha aixecat la veu. Però la resposta ha estat el mateix que les trucades al poble: silenci.
En declaracions al Diari de Tarragona, el consistori anima els veïns a registrar totes les incidències possibles per fer pressió. “Quantes més en tinguem, més força tindrem per exigir una solució”, afirmen. Una mena de revolució digital… des de l’offline.
I mentre tant, què?
Les conseqüències d’aquesta situació van molt més enllà de no poder penjar una foto a Instagram. Parlem de gent gran que no pot trucar al CAP, de negocis que no poden cobrar amb targeta, de pares i mares que no poden contactar amb les escoles, i de joves que… bé, que no poden fer TikToks, que també deu fer mal.
També hi ha afectació emocional: el sentiment d’abandonament, de ser un punt negre en el mapa digital, d’estar fora del sistema. I no és exagerat. En un món hiperconnectat, quedar-te sense connexió és gairebé quedar-te sense veu.
Un cas aïllat... o un símptoma?
Aquest cas posa sobre la taula una qüestió incòmoda: fins a quin punt les grans operadores es preocupen pels pobles petits? Vinyols i els Arcs no és l’únic municipi català que ha patit talls, però sí un dels que porta més temps esperant una solució sense resposta. Potser perquè no surt a les notícies nacionals, o potser perquè no “rendeix” com una gran ciutat.
La paciència té un límit (i un deadline)
De moment, els veïns continuen esperant. Alguns s’han comprat targetes SIM d’altres companyies per intentar sobreviure. Altres s’han resignat a viure com al 1998. I d’altres ja preparen una queixa col·lectiva. Però tothom coincideix en una cosa: això no pot durar molt més.
Quan finalment es restableixi la connexió, potser hi haurà una allau de missatges, memes, i notificacions acumulades. Però també quedarà una altra cosa: la sensació que, per molt avançats que ens creguem, encara hi ha llocs on un simple whatsapp és massa demanar.
El silenci digital com a metàfora
Vinyols i els Arcs s’ha convertit, sense voler-ho, en un símbol. Un símbol d’allò que no funciona, d’allò que s’oblida, i d’allò que es podria arreglar amb una mica de voluntat. Però també és un avís: si això pot passar aquí, pot passar a qualsevol lloc.
Mentrestant, si tens amics a Vinyols… no els truquis. Ves-hi en persona. I porta cafè (amb gel, esclar), que segur que tenen moltes coses a explicar. Tot, menys per whatsapp.
