Constantí es converteix en el nou “camp de plaques” amb milers de panells solars projectats
Si pensaves que Constantí era només petroquímiques i polígons, prepara’t: ara també vol ser conegut pel seu “camp de plaques” fotovoltaiques.
El problema? Que no és un sol projecte, sinó un reguitzell de parcs solars que sumen milers de panells i que desperten tanta esperança verda com sospita veïnal.
Constantí es prepara per acollir un nou projecte fotovoltaic que no deixarà ningú indiferent. La societat Parsosy Bajo Martín S.L, vinculada al grup Inversiones Solares Sunergy S.L, ha presentat un projecte que preveu la instal·lació de 4.914 panells solars sobre estructura fixa, amb 19 inversors i una potència total de 3,29 MWp i 2,85 MW. La inversió anunciada és de 1.106.240 euros.
Al DOGC i en al·legacions
Aquest divendres s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la sol·licitud d’autorització administrativa del projecte. Amb això, s’obre un període de quinze dies per a la presentació d’al·legacions. És el moment en què veïns, entitats i administracions poden fer sentir la seva veu sobre una iniciativa que, més enllà dels beneficis anunciats, planteja també interrogants sobre l’impacte territorial.
No és l’únic parc
El cas de Parsosy Bajo Martín no arriba sol. De fet, és només un dels diversos projectes fotovoltaics que s’acumulen al terme municipal de Constantí. El desembre de 2024, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja va donar llum verda a la construcció de dues altres plantes: PSF Constantí I i II.
PSF Constantí I i II
La primera central, PSF Constantí I, contempla 3.892 panells amb una potència de 3,020 MWp i 2,5 MW, mentre que PSF Constantí II en preveu 4.424, amb 2,75 MW de potència. Totes dues disposaran d’inversors i línies soterrades de connexió a 25 kV. Els promotors, Pandora Solar 2 i Pandora Solar 3, tenen seu a Tarragona i busquen consolidar Constantí com un pol fotovoltaic en plena expansió.
Un territori saturat?
La concentració de projectes desperta el debat sobre fins a quin punt Constantí es pot convertir en un “parc temàtic energètic”. D’una banda, els defensors en destaquen els beneficis ambientals i l’aposta per reduir emissions. De l’altra, veïns i col·lectius ecologistes qüestionen si la proliferació de plaques tindrà conseqüències sobre el paisatge i el futur del municipi.
Entre petroquímiques i solars
El municipi, tradicionalment marcat per la indústria petroquímica i la seva proximitat al port de Tarragona, es troba ara davant d’una paradoxa: mentre intenta fer un pas cap a la transició energètica, també corre el risc de quedar definit per grans infraestructures, ja siguin torres de fum o camps de plaques.
Un futur per escriure
El que està clar és que Constantí serà un dels escenaris clau del debat energètic al Camp de Tarragona. Els projectes fotovoltaics hi arriben amb promeses de sostenibilitat i inversions milionàries, però també amb preguntes sense resposta: qui en sortirà realment beneficiat, les empreses o els veïns?
Amb l’obertura del període d’al·legacions, comença la partida. El sol brillarà igual, però caldrà veure si l’energia que es generi servirà per il·luminar un futur compartit o només per fer créixer balanços empresarials.
