El cel de Salou aguanta… i l’Airshow no s’atura

El cel es deixa fer

El director del festival, Daniel Ventura, ho ha confirmat a peu de sorra: el famós “techo de nubes” estava prou alt i, per tant, la pluja no faria de DJ convidat no desitjat. Tot segueix endavant, i els avions també. El que semblava un possible xàfec improvisat s’ha quedat en un decorat gris i prou, una mena de filtre Instagram “dramàtic” per les fotos.

El públic, que ja havia omplert la platja de Salou des de primera hora, ha respirat alleujat. Famílies amb neveretes, turistes estrangers amb ulls com plats i locals amb tovalloles han convertit el passeig marítim en una graderia improvisada. Tot plegat, una festa aèria que no té res a envejar a cap festival musical.

Avions amb estrella pròpia

L’Airbus 320 de Vueling i l’Airbus 400 del Ejército del Aire eren els “caps de cartell” del programa. Un line-up digne de Primavera Sound, però amb motors i fum de colors. Els horaris es mantenien com estava previst: l’Airbus 400 cap a les 12.30 h i el 320 a l’hora del vermut, les 13.20 h. Res d’improvisacions meteorològiques.

I sí, per si algú encara es preguntava què hi fa tanta gent a la sorra mirant al cel, la resposta és clara: veure com una vintena d’aeronaus fan maniobres impossibles i patrons que recorden a coreografies de ball... però a 500 metres d’altura.

250.000 persones i cap paraigua

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ja s’ha encarregat de posar xifres: unes 250.000 persones al llarg dels tres dies. És a dir, més públic que molts estadis de futbol, però amb la diferència que aquí l’escenari és l’horitzó. Granados també ha deixat caure que l’Ajuntament vol repetir jugada el 2026. Per tant, prepareu tovallola i crema solar: això pinta a tradició.

Mentrestant, Ventura encara manté el misteri de la ubicació per a properes edicions. Però veient la resposta del públic i la postal que deixa Salou, costa d’imaginar que no torni a ser aquí. Els números, els aplaudiments i els crits “ohhh” quan passa un reactor parlen sols.

Paracaigudes i banderes gegants

Un dels moments més aplaudits ha estat el salt dels membres de la Patrulla Acrobàtica de Paracaigudisme de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, la famosa PAPEA. Han baixat del cel amb fum de colors i banderes gegants de Catalunya, Salou, Espanya i fins i tot del mateix Exèrcit. Tot plegat ha acabat amb un aterratge mil·limètric al bell mig de la platja, com si fos la cosa més normal del món.

La patrulla també ha demostrat la seva singularitat: el descens amb dos paracaigudistes enganxats, un truc que només ells poden fer. El públic, clar, ha respost amb un aplaudiment digne de final de festa major.

Una festa més enllà del cel

Més enllà dels avions i les acrobàcies, el que es viu aquests dies a Salou és una experiència col·lectiva. L’Espigó del Moll ple a vessar, les terrasses amb cervesa i braves a preu de festival i les famílies que fan de l’espectacle una excusa per passar el dia sencer a la platja. Una combinació de turisme, cultura popular i motors que converteix la Festa al Cel en un esdeveniment únic a la Costa Daurada.

Com a curiositat, aquest festival està considerat un dels més importants d’Europa en el seu gènere. Segons dades oficials, el seu impacte turístic és altíssim, no només per les xifres d’assistència sinó també per la presència internacional. Això explica per què el municipi s’hi juga tant a l’hora d’aconseguir repetir-lo.

Conclusions (amb els peus a la sorra)

El cel ha fet el favor de no complicar-ho i la pluja ha decidit respectar l’agenda. Els avions han volat, la gent ha cridat i les càmeres han tret fum (del bo, no del dels reactors). Salou es consolida com el lloc ideal per veure espectacles aeris a peu de sorra i amb olor de mar.

I si us heu quedat amb ganes de més, aneu reservant dates: tot apunta que el 2026 hi haurà nova edició. Fins aleshores, podeu anar fent temps consultant l’agenda oficial de Turisme Salou, que mai defrauda.