800 milions a Tarragona… o fins a les pròximes eleccions, el que arribi abans
“Plouen milions”, però no cal treure el paraigua encara. Tarragona ha tornat a entrar al mapa dels titulars optimistes, aquell que surt més quan hi ha urnes a la vista que quan hi ha obres acabades.
Els 800 milions que Illa promet per la ciutat i la seva demarcació sonen molt bé sobre el paper, i encara millor a les enquestes. Però si mirem l’hemeroteca, sabem que la música comença sempre amb la mateixa melodia… i la lletra acostuma a canviar-se després de les eleccions.
Salvador Illa ha decidit que Tarragona serà “l’epicentre de transformació de Catalunya”. La frase és contundent, però la història recent ens ha ensenyat que l’epicentre pot ser també d’un terratrèmol de promeses que després s’esvaeixen en l’aire com un gelat al sol de l’agost. El primer any de govern del PSC, amb el suport extern d’ERC i els Comuns, arriba carregat d’anuncis: 800 milions d’euros compromesos en inversions per tota la demarcació.
Però si has viscut prou anys a Tarragona, ja saps com va això: primer arriba el PowerPoint, després la maqueta en 3D, i finalment el silenci administratiu. Entre mig, fotos amb casc i armilla reflectant, i alguna frase del tipus “les obres començaran aviat”.
Tranvies, jutjats i promeses a 2028
Un dels grans titulars és el tramvia del Camp de Tarragona, que hauria de connectar Cambrils amb Vila-seca en una primera fase, i després Reus i Tarragona. Adjudicat a Stadler per gairebé 60 milions, arribarà —si tot va bé— al primer trimestre del 2028. És a dir, l’any després de les pròximes eleccions catalanes.
El segon gran projecte és el Fòrum Judicial, mig segle esperant-se i ara, per fi, licitat per començar a moure terres. Costarà 94 milions i, quan estigui acabat, serà el tercer complex judicial més gran de Catalunya. Però calma: també s’inaugurarà el 2028. No fos cas que coincidís amb cap període de sequera electoral.
Hospitals, museus i altres eterns pendents
A Tarragona ciutat, les inversions sumen 300 milions, amb el nou Hospital Joan XXIII com a plat fort (215 milions). També hi ha el trasllat de l’ICAC a la Tabacalera, un nou alberg juvenil i una comissaria mixta a Battestini. Tot sona molt bé… però fa més de 20 anys que també sonava bé el projecte de la Ciutat Judicial.
Hi ha, a més, voluntat de traslladar el Museu d’Art Modern al Palau de la Diputació i una inversió de 100 milions per al Complex Educatiu a Ponent. Projectes que, sobre el paper, farien plorar d’emoció a qualsevol amant de la cultura i l’educació. Sobre el terreny, però, caldrà veure si no es converteixen en el nou “quan acabi el Corredor Mediterrani”.
Reus, la Costa i Terres de l’Ebre: també al PowerPoint
A Reus, l’estació d’autobusos semisoterrada i la reforma de la residència ICASS es presenten com a grans novetats, juntament amb la regeneració de l’aigua de la depuradora. A la Costa, el Hard Rock segueix al calaix (i amb impostos més alts), mentre el nou Eix Cívic de Salou i Cambrils es ven com a “transformador”.
Les Terres de l’Ebre, per la seva banda, esperen com aigua de maig la decisió de la UE sobre la gigafactoria de Móra la Nova, amb 5.000 milions d’inversió. I sí, també hi ha el recordatori que caldrà invertir part dels Fons de Transició Nuclear. Paraules que, de moment, només surten a les notes de premsa.
El patró que es repeteix
La sensació és que, a cada cicle electoral, Tarragona és protagoniste d’un remake: promeses milionàries, plànols que semblen trets d’un videojoc futurista i dates que sempre miren a la pròxima legislatura. Després, quan arriben els pressupostos reals, tot es redueix a mig tram, una fase inicial o una “adaptació del projecte” per motius tècnics (o sigui, polítics).
No és que la ciutat no necessiti aquestes inversions —les necessita desesperadament—, és que la relació entre el que es promet i el que s’executa acostuma a ser com la diferència entre el menú d’un restaurant d’estrella Michelin i el que arriba a taula en un bar de menú de 9 euros. L’ideal hi és, però l’experiència…
Quan les obres es converteixen en propaganda
És legítim que un govern vulgui vendre el que fa. El problema és quan la venda és l’única part que es fa bé. Tarragona ha vist massa vegades com les fotos de primera pedra són l’última pedra que es posa. Potser, més que projectes faraònics a quatre anys vista, caldria apostar per projectes que es puguin acabar abans que canviï el color polític del Govern.
Fins llavors, els 800 milions són, per a molts, una altra promesa que viu més còmoda a les pàgines dels diaris que als carrers de la ciutat. I l’epicentre de transformació corre el risc de ser, un cop més, l’epicentre de la frustració.
📎 Pots consultar l’anunci oficial de la Generalitat aquí.
