• 

  Reus reforça l'oferta cultural i turística pel pont de l'1 de maig

• 

  6 novetats editorials URV per Sant Jordi: de la literatura a la intel·ligència

Franz Kafka va transformar la fantasia en un món inquietant, on un home esdevé escarabat de la nit al dia. Però, per a ell, la desgràcia de Don Quixot no era la seva fantasia, sinó justament Sancho Panza, un aixafaguitarres de l'impuls idealista. Aquesta curiosa mirada kafkiana ens obliga a qüestionar la relació entre la imaginació i la realitat.

La visió kafkiana de la fantasia i la realitat

Kafka, un escriptor amb un món interior gegant

Kafka va escriure històries que respiren ansietat i culpa, però sempre des d'una mirada que qüestiona la realitat més que la fantasia. El seu món interior era violent i ple d'idees que transformava en art, encara que ell mateix volgués que molts textos desapareguessin.

Sancho Panza, en canvi, representa -per a Kafka- la veu del realisme tossut, que apaga la llibertat i la creativitat de Don Quixot. Un càstig per a qualsevol idealista.

La paradoxa de Don Quixot i Sancho Panza

Kafka planteja que la desgràcia de Don Quixot no va ser la seva fantasia, sinó la realitat que li vol mostrar Sancho. Aquesta figura no és només un escuder, sinó un símbol del pragmatisme limitant que esclafa la imaginació.

El realisme, segons Kafka, és un enemic letal per a la llibertat mental i l'impuls per viure segons els propis somnis.

La bipolaritat interna: Sancho com a doble de Don Quixot

Un joc de personalitats contradictòries

Kafka va escriure sobre una teoria on Sancho no només frena Don Quijote, sinó que també el crea per escapar dels seus propis dimonis. És una visió moderna i gairebé psicòtica, on la raó i la bogeria conviuen en un mateix individu.

Aquesta idea avança intuïcions que avui veiem en la cultura popular, on la part més sensata serveix per minimitzar riscos, però sovint impedeix deixar volar la imaginació.

La part divertida i la part sensata

Tots tenim una versió més boja i una altra més prudent. Però, com observava Kafka, sovint és la part sensata la que domina, deixant la creativitat tancada com un nen que no pot jugar a la piscina de boles del supermercat els migdies, durant les hores tranquil·les.

Aquesta tensió interna és un dels grans conflictes humans, especialment per a aquells amb un món interior ric i potent.

El llegat filosòfic del Quijote i la imaginació

Unamuno i Ortega y Gasset sobre el sentit de la vida

El Quixot ha estat llegit com a humor, però també com un símbol d'un ideal que dona sentit a l'existència. Unamuno defensava que una vida amb propòsit, encara que poc pràctic, pot ser més veritable.

Ortega y Gasset va veure el quixotisme com una manera de mirar la realitat, més que només acceptar-la tal com és. Aquesta tensió entre projecte i realitat és el nucli de bona part del pensament filosòfic.

La necessitat d'un espai per a la fantasia

La psicologia i la psiquiatria coincideixen: la salut mental necessita un espai per a la creativitat i el joc interior. Quan aquest espai s'ofega, la vida esdevé plana i fràgil.

Kafka i Don Quixot ens recorden que no tota lucidesa és útil, i que el realisme depressiu pot ser més perjudicial que la mateixa fantasia.

La realitat sovint sembla voler posar límits a la imaginació, però la història d'aquests dos personatges ens mostra que la llibertat de la ment és una batalla que val la pena lliurar. Què en penses?

• 

  Flix i la Batalla de l’Ebre: història i recreacions vives

• 

  Sant Jordi a Valls: carrers plens de llibres i roses en plena festa

Perquè sí: avui aquell tros de Francolí sembla una postal rural, però fa més de dos segles allò era bastant menys Instagram i bastant més “preparin armes”. Els camps, els marges i els desnivells que avui travesses amb sabatilles còmodes van ser escenari d’una de les batalles més destacades de la Guerra del Francès a Catalunya.

I el millor de tot és que la visita no va tenir aquella sensació típica de “bé, ja està, anem tirant”. Al contrari. La ruta es va acostar a les cinc hores i encara hi havia assistents amb cara de “Francesc, si vols ens fem també la campanya de Rússia”. Senyal inequívoc que alguna cosa s’estava explicant molt bé.

Francesc Murillo i la batalla que va posar Valls al mapa europeu

El guia de la jornada va ser l’historiador vallenc Francesc Murillo Galimany, una de les grans referències sobre la història de la Guerra del Francès a Catalunya i, especialment, sobre la Batalla del Pont de Goi o Batalla de Valls, ocorreguda el 25 de febrer de 1809.

No és una exageració localista de diumenge al matí: aquí van combatre, al llarg d'onze hores, prop de 30.000 soldats regulars entre els dos exèrcits, unes xifres que converteix aquest enfrontament en una de les batalles campals més importants de la Guerra del Francès a Catalunya, juntament amb la Batalla de Vic (20/02/1810). Durant anys, però, molta gent ho reduïa a una simple escaramussa entre sometents (veïns armats) i uns quants soldats napoleònics. Res a veure. 

Murillo fa temps que insisteix en aquesta idea: la batalla no només va ser gran, sinó que va donar a conèixer Valls molt abans que els castellers i la calçotada. Tant, que el nom de la batalla (i per tant, de la ciutat) apareix gravat a l’Arc de Triomf de París, entre d'altres grans victòries napoleòniques. Sí, Valls també té el seu moment "influencer" internacional. 

De la Creu del Centenari al Pont de Goi: caminar sobre història

La visita va començar a la Creu del Centenari de la Batalla, aquell punt que sembla discret però que guarda més drama que moltes sèries de plataforma. Allà, Murillo va explicar els antecedents del conflicte: una Europa dominada per Napoleó, Espanya en plena convulsió i Catalunya convertida en un escenari estratègic de primer ordre. I també els moviments que van portar a que en aquest punt es trobessin, de matinada, el gruix de l'exèrcit de campanya espanyol i francès a Catalunya. Els primers, comandats pel general Theodor Reding, amb la intenció de tornar a Tarragona, procedents de la comarca de la Conca de Barberà. Els segons, sota les ordres del general Laurent Gouvion Saint Cyr, a la recerca d'una batalla decisiva que enfonsés la voluntat de resistència dels espanyols i catalans al Principat.

Des d’allí, el grup va pujar fins al Serradalt, terme municipal d'Alcover, la posició elevada des d’on l’exèrcit espanyol dominava el camp de batalla, i on va disposar l'artilleria. Des de dalt, la geografia deixa de ser paisatge i es converteix en estratègia: turons, barrancs, riu i visibilitat. Seguint les seves explicacions, el camp de batalla tornava a cobrar vida, i entre els conreus i les urbanitzacions tornava a avançar la infanteria, mentre el fum de la pólvora tapava aquell dia assoleiat.

La Granja de Doldellops i el moment en què tot es va torçar

Després, la ruta va avançar quasi fins a prop de la Granja de Doldellops, enmig de les posicions napoleòniques. Allà es va explicar com les maniobres franceses van acabar imposant-se sobre les tropes de Theodor Reding.

La següent parada va ser al balç de la Granja, un espai immortalitzat per Charles Langlois en un dels seus gravats i en una pintura, que es conserva al fons del Palau de Versalles, perquè fins i tot França va decidir que aquell dia a Valls mereixia quedar ben pintat. Des d'aquest punt, Murillo va explicar l'atac general portat a terme per les tropes franceses i italianes, que a la tarda d'aquell dia va decidir la batalla, unes explicacions que els i les assistents podien veure "in situ" en les reproduccions de les obres de Langlois.

La batalla va acabar amb victòria francesa, fet que va permetre l’ocupació de bona part del Camp de Tarragona i l’entrada posterior cap a Reus. El comandant espanyol, Theodor Reding, va quedar ferit de gravetat durant una càrrega de cavalleria. Va sobreviure a les ferides, però moriria setmanes després a causa de l’epidèmia de tifus que es va expandir al territori. Un final bastant més cruel que qualsevol espòiler. 

Dades ràpides de la Batalla del Pont de Goi

Quan la història s’explica al mateix lloc on va passar

Una de les grans virtuts d’aquestes rutes és que no cal gaire imaginació: només cal mirar al davant. Murillo ho explicava assenyalant els turons, els passos naturals i les posicions defensives. I de sobte tot encaixa. El camp deixa de ser camp i es converteix en un mapa viu.

L’Institut d’Estudis Vallencs fa anys que manté aquesta feina de divulgació amb una obstinació admirable, d’aquelles que no fan soroll però fan país. En temps de vídeos de quinze segons, aconseguir que un grup escolti durant més de quatre hores una explicació històrica és pràcticament un miracle.

Qui vulgui aprofundir encara més pot consultar el treball de Murillo o seguir les properes activitats de l’IEV a través del seu entorn de divulgació patrimonial. També es pot recuperar context històric en articles especialitzats com els recollits a aquesta anàlisi sobre la Batalla de Valls.

Perquè, de vegades, la millor manera d’entendre una ciutat i el seu territori no és mirar el seu ajuntament ni fer cua al Mercat Central de Reus un dissabte. És caminar en silenci per un pont, escoltar una història de fa dos-cents anys i descobrir que Valls ja era notícia europea molt abans que inventéssim el postureig cultural.

Autores de Tarragona: literatura amb arrels (i no només calçotades)

No tot passa a Barcelona, encara que a vegades ho sembli. A la demarcació de Tarragona hi ha autores que fa anys que escriuen amb consistència, lluny del soroll però molt a prop del lector.

El somni de Gaudí, de Coia Valls

Una mirada íntima a Antoni Gaudí que fuig del mite i s’acosta a la persona. Coia Valls construeix una novel·la històrica on art, fe i obsessió creativa es barregen amb naturalitat, sense carregar la mà.

Per què recomanar-lo? Perquè és visual, accessible i amb ànima: ideal per a qui vol història amb emoció i un llibre que entra bé però deixa pòsit. Perfecte per Sant Jordi sense risc de “regal correcte i prou”.

L'alquímia de la vida, de Coia Valls

Aquesta no és una novetat editorial, però és una novel·la que parla de transformació, però no amb frases de tassa. Aquí hi ha història, context i personatges que evolucionen sense demanar permís. És d’aquells llibres que no criden, però atrapen.

Per què llegir-lo? Perquè és perfecte per regalar a qui vol una història amb pes, sense necessitat de girs artificials.

L’hort de les ànimes, de Margarida Aritzeta

Un thriller amb arrels al territori, publicat l'any 2024, que combina investigació, memòria i tensions socials. Aritzeta construeix una història on el passat no està mai del tot enterrat i cada pista té més capes del que sembla.

Per què recomanar-lo? Perquè enganxa sense fer trampes: ritme, context i mirada crítica. Ideal per a qui vol una novel·la amb intriga però també amb substància. D’aquelles que es llegeixen ràpid… i es pensen després.

Les dones del lli, de Margarida Aritzeta

Publicat un parell d'anys abans que la novel·la L'Hort de les Ànimes, aquest relat tracta memòria, dones i territori. Aritzeta construeix una història que connecta passat i present amb una naturalitat que desarma. No és nostàlgia: és identitat.

Per què llegir-lo? Perquè és ideal per a lectors que volen sentir que el llibre té alguna cosa a dir més enllà de la trama.

Veus catalanes: llibres que no necessiten trending topic

La literatura catalana viu un moment estranyament interessant: menys soroll, més qualitat. I això, per Sant Jordi, és gairebé revolucionari.

Peixos, d’Eva Baltasar

Una història que no és còmoda. I aquesta és la gràcia. Baltasar escriu sobre desig i fragilitat amb una precisió que incomoda —en el bon sentit.

Per què llegir-lo? Perquè no és una lectura que oblides. És una lectura que et queda enganxada uns dies.

Quan érem irlandesos, de Ramon Erra

Un viatge que no és només geogràfic. Erra barreja humor, memòria i reflexió amb una lleugeresa molt poc habitual.

Per què llegir-lo? Perquè sembla fàcil però no ho és. I això sempre suma.

Internacionals en català: el món, però ben traduït

Traduir no és copiar. És fer que una història funcioni aquí. I aquests títols ho aconsegueixen sense perdre l’ànima.

Les belles promeses, de Pierre Lemaitre

Gran narrativa amb ritme. D’aquelles que t’agafen i no et deixen anar. Ideal per a qui vol una lectura absorbent.

Per què llegir-lo? Perquè és un d’aquells llibres que justifiquen perdre hores de son.

L’edat experimental, d’Erri De Luca

Un diàleg sobre el temps que no sona a sermó. Elegant, directe i sorprenentment proper.

Per què llegir-lo? Perquè és curt, però deixa pòsit. I això no és tan habitual.

Infantil i juvenil: lectors sense paciència (i amb criteri)

Els joves no volen llibres “monos”. Volen històries que funcionin. I si no, passen pàgina —literalment.

Els secrets de la Nur, de Najat El Hachmi

Identitat, pressió i creixement. Una història que connecta amb la realitat de molts adolescents.

Per què llegir-lo? Perquè parla clar i no tracta el lector com si no entengués res.

Assassinat a Highburn, de Marta Minguella

Misteri + ritme = èxit. Un thriller juvenil que entra sol i no demana explicacions.

Per què llegir-lo? Perquè enganxa. I a vegades, això és tot el que cal.

Quina història més bèstia, Minimoni!, de Rocio Bonilla

Revisió divertida de Sant Jordi. Amb humor i intel·ligència.

Per què llegir-lo? Perquè funciona tant per infants com per adults que fan veure que el compren “pel nen o la nena”.

Aquí et deixem l'àudioconte, d'Animallibres editorial, per convèncer als més petits que és una aventura que val molt la pena llegir-la, a banda d'escoltar-la.

Assajos recomanats de no-ficció

40 segons, de Lurdes Quintero i il·lustracions de Marina Barberà

Un relat concentrat en el temps mínim: quaranta segons que poden canviar una vida sencera. Quintero treballa la no-ficció amb intensitat emocional i precisió, convertint un instant en una experiència gairebé física.

Per què recomanar-lo? Perquè és breu però colpeja: ideal per a lectors que volen sentir alguna cosa en poc temps i no necessiten 400 pàgines per quedar-se tocats.

On neix la llum, d'Oriol Mitjà

Una mirada científica i humana alhora, on Oriol Mitjà explora experiències personals i professionals amb voluntat de comprendre el món. El llibre combina reflexió, medicina i vida sense perdre accessibilitat. Ja és hora que algú parli de forma clara i oberta d'aquest tema tan tabú com el del suicidi, en el context de la societat en la que vivivim.

Per què recomanar-lo? Perquè aporta context i pensament crític: perfecte per a lectors de no-ficció que busquen llegir assajos amb idees clares sense renunciar a una veu propera.

Bola de Drac i la filosofia, de Claudio Kulesko

Un encreuament inesperat entre cultura pop i pensament. Kulesko utilitza l’univers de Bola de Drac per explorar conceptes filosòfics amb humor, intel·ligència i zero elitisme.

Per què recomanar-lo? Perquè és original i molt llegible: ideal per a fans de l’anime i curiosos de la filosofia que volen pensar sense sentir-se en una classe magistral.

El petit ikigai, de Francesc Miralles i Héctor García

Una introducció amable al concepte d’ikigai, aquell mot japonès que promet donar sentit a la vida sense necessitat de fer un màster en filosofia. El llibre combina reflexió, exemples quotidians i idees pràctiques amb un to accessible i zero dramàtic.

Per què recomanar-lo? Perquè és breu, clar i útil: ideal per a qui vol començar a replantejar-se hàbits i prioritats sense sentir que està llegint un manual dens. Perfecte per regalar (o autoregalar-se) sense risc de quedar-se a la pàgina 20.

Menció especial: Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2026

Un dels grans titulars literaris de l’any arriba amb La Segona vida de Ginebra Vern, d'Agnès Marquès el guardó més mediàtic de la narrativa en català. Cada edició es converteix en fenomen, amb milers de lectors pendents de quin serà “el llibre de Sant Jordi” sense haver-lo obert encara.

Per què fer-ne menció? Perquè és aposta segura: visibilitat, ritme i vocació de gran públic. Ideal per a qui vol encertar sense arriscar massa… o per a qui simplement vol llegir allò de què parlarà tothom mentre fa cua a la parada.

El llibre perfecte no existeix (però aquest any t’hi pots acostar)

Escollir un llibre per Sant Jordi és una mica com triar vermut a Reus, o una cervesa artesana del Camp: hi ha opcions per a tots els gustos, però sempre dubtes si has triat el millor. La diferència és que aquí no hi ha ressaca, només lectures pendents.

Aquesta selecció no és definitiva ni vol ser-ho. Però sí que té una intenció clara: ajudar-te a regalar alguna cosa amb criteri, no només amb intuïció. I si després encertes, perfecte. I si no, sempre et quedarà l’excusa més clàssica: “a mi m’ha semblat interessant”.

XIV Revetlla de Sant Jordi a Tarragona

Activitats destacades a les biblioteques

• La Bisbal del Penedès: Espectacle de contes "Sant Jordi, la princesa i el drac llaminer" a l’Auditori del Centre Municipal de Cultura a les 18 h. Públic infantil. També hi haurà la presentació de llibre: "Mossèn Bundó i l’ermita de Santa Cristina", a les 20 h, per a tots els públics, commemorant 150 anys de Mossèn Bundó.
• Falset: Presentació literària de "El pes del cor" de Cristina Fornós, adreçat a adults, a les 19 h.
• Reus: Trobada d’autors locals amb presentació de novetats editorials, basant-se en la figura d’Antoni Gaudí. 18 h, obert a tothom.
• Riudoms: Club de lectura d’adults amb berenar literari a les 19.30 h.
• Salou: Silent Reading Party amb un relat d’Oscar Wilde. Cal inscripció prèvia. 20 h, adults.
• Torredembarra: Hora del conte "El tresor del drac Rebuf" a les 17 h, per a infants.
• Vendrell: XIII Pregó de la lectura a càrrec d’Albert Gener, 18.30 h, obert a tots.

Participació i dinamització local

Les biblioteques de Tarragona i comarca s’impliquen en fer de la Revetlla un esdeveniment viu i atractiu. Amb activitats que van des de tallers infantils fins a presentacions literàries i espectacles musicals, la festa es converteix en un punt de trobada per a la comunitat lectora.

El fil conductor d’aquesta edició, especialment a Reus, gira al voltant d’Antoni Gaudí, un element que convida a redescobrir la cultura local amb un toc contemporani.

Revetlla de Sant Jordi a les Terres de l’Ebre

Programació a les biblioteques ebrencs

• Alcanar: Taller de punts de llibre per a infants a les 17 h i presentació del llibre "Dos pams de saó. Un ruixat de records" amb acompanyament musical a les 19 h.
• Amposta: Lliurament de diplomes als infants participants dels Clubs de Lectura i contacontes "Un nuevo mejor amigo", amb temes de benestar animal a les 17.30 h i 18.30 h respectivament.
• La Ràpita: Xerrada "La Història del llibre: de l'argila al llibre electrònic" seguida de coca i cava, a les 19 h.
• Roquetes: Presentació del poemari "Si miro a dins veig muntanyes", a les 19 h.
• Santa Bàrbara: Revetlla d’històries amb activitats diverses del club de lectura i tallers, a les 17 h.

Enfortint la lectura a la demarcació

Les biblioteques de Terres de l’Ebre aposten per una festa que combina tradició i innovació, amb activitats per públics de totes les edats. La implicació de les autores locals i la col·laboració amb entitats garanteixen una oferta variada i enriquidora.

Amb aquesta programació, es crea un ambient únic que convida a redescobrir la cultura pròpia a través de la lectura i el joc.

Com participar a la Revetlla de Sant Jordi 2026

Agenda i inscripcions

Aquestes activitats es realitzaran el dimecres 22 d’abril i són gratuïtes, tot i que algunes requereixen inscripció prèvia. Les biblioteques faciliten aquesta informació a les seves webs i punts d’atenció.

També és possible seguir la festa a les xarxes socials amb el hashtag #revetllasantjordi, on es comparteixen experiències i recomanacions en temps real.

Importància de la Revetlla a la cultura local

La Revetlla de Sant Jordi és molt més que una jornada de tallers i presentacions. És un motor per a la cultura popular, una excusa perfecta per retrobar-se, llegir i gaudir de l’artesania literària que les biblioteques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre ofereixen.

Així, la festa reforça el paper social de les biblioteques com a centres neuràlgics de la comunitat.

Si vols formar part d’aquesta cita, no deixis passar l’oportunitat de descobrir què t’ofereixen les biblioteques més a prop teu. La lectura no s’atura, i menys a la Revetlla de Sant Jordi.

Les biblioteques de Tarragona i Terres de l’Ebre et conviden a celebrar, aprendre i compartir el millor de la cultura local amb un toc de màgia i tradició. Qui s’hi apunta?

Les entrades es posen a la venda aquest dimecres 15 d’abril, segons ha anunciat l’Ajuntament de Tarragona a través de la seva xarxa social oficial.

Cartell estel·lar amb noms de pes

Luz Casal, la veu que no falla

Amb una trajectòria de dècades i un públic fidel, Luz Casal és una de les grans protagonistes del festival. La seva presència garanteix una nit plena d’emocions a l’escenari del Camp de Mart.

Diversitat musical amb Lila Downs i Rodrigo Cuevas

Lila Downs aporta el seu toc únic, entre la música tradicional mexicana i un estil contemporani que ha entusiasmat públics de tot el món. Per la seva banda, Rodrigo Cuevas destaca per la seva proposta innovadora, que barreja folk i modernitat amb una energia desbordant.

Yerai Cortés, la nova promesa local

Un artista per descobrir

Yerai Cortés representa la nova fornada de músics que està triomfant a la zona. El seu estil fresc i personal el converteix en un dels caps de cartell més esperats pels joves i amants de la música emergent.

Impacte cultural i local

El festival, que se celebra al Camp de Mart de Tarragona, és un dels esdeveniments culturals més importants de la ciutat durant la primavera, consolidant Tarragona com a referent en l'escena musical.

Entrades i informació pràctica

Venda online i punts de compra

Les entrades estaran disponibles a partir del 15 d’abril a través de la pàgina oficial de l’Ajuntament de Tarragona i altres canals autoritzats. Cal estar atent per no perdre l’oportunitat, ja que l’aforament és limitat.

Dates i ubicació del festival

El Festival Camp de Mart es realitza a l’espai emblemàtic del Camp de Mart, un lloc ideal per gaudir de concerts a l’aire lliure. Les dates concretes encara no s’han fet públiques, però es preveu que sigui durant la primavera de 2026.

Amb un cartell que barreja llegendes i nova fornada, aquest festival s’assegura que Tarragona no perdi ritme ni un sol dia.

Font de l'article: Ajuntament de Tarragona

Organitzat per l'Ajuntament de Tarragona i impulsat per Costa Daurada, l'esdeveniment es desenvoluparà en teatres, cafès i espais a l'aire lliure, amb una programació pensada per a tots els públics i gustos. La ciutat s'omplirà d'una atmosfera única on la música serà la protagonista absoluta.

Programació del festival

Concerts en viu i espais emblemàtics

El Festival de Dixieland aposta per una experiència musical que recorre diferents punts de Tarragona. Els concerts es repartiran entre teatres clàssics i cafès emblemàtics de la ciutat, així com llocs a l'aire lliure que aprofiten el bon temps primaveral. Aquesta diversitat d'espais permet que cada actuació tingui un caràcter particular i proper.

Activitats complementàries

A més dels concerts, el festival inclou activitats culturals que amplien l'oferta més enllà del jazz pur. Teatres locals acolliran espectacles relacionats i els cafès es convertiran en punts de trobada per a aficionats i curiosos, creant així una comunitat al voltant de la música i l'art.

Impacte cultural i turístic

Un impuls per a Tarragona

Aquesta cita anual suposa un revulsiu per al sector cultural i turístic de Tarragona, atraient visitants que volen gaudir de la música i la ciutat. L'esdeveniment contribueix a dinamitzar els comerços locals i a reforçar la imatge de Tarragona com a ciutat de cultura i música en viu.

Participació i comunitat

El festival fomenta la participació dels veïns i visitants, oferint una experiència accessible i diversa. Els espais escollits permeten que tothom pugui apropar-se al jazz i gaudir-ne en un ambient relaxat i festiu, fent que la música sigui un pont entre generacions i perfils diferents.

Detalls pràctics

Dates i horaris

El Festival de Dixieland se celebra del 16 al 19 d'abril de 2026. Els horaris varien segons les activitats, amb moltes sessions programades a la tarda i nit per facilitar l'assistència.

Entrades i informació

La programació completa i la compra d'entrades estan disponibles al web oficial i a través de les xarxes socials. Costa Daurada i l'Ajuntament de Tarragona promouen l'esdeveniment per garantir que tothom pugui accedir fàcilment a aquesta cita musical.

Un festival que avisa: Tarragona no serà la mateixa després d'aquestes quatre jornades de jazz i primavera.

Font de l'article: Ajuntament de Tarragona

La cita és el dissabte 18 d'abril a les 10:10 h, al centre comercial El Corte Inglés de Tarragona. Una oportunitat per celebrar la diada amb un toc diferent i ple de sorpreses, segons l'agenda oficial de Tarragona.

Qui és Harry Merlin Piper i què ofereix l'espectacle?

Un mag amb màgia real

Harry Merlin Piper s'ha fet un lloc destacat dins l'il·lusionisme gràcies a la seva capacitat d'entendre el públic familiar. Les seves actuacions combinen habilitat, humor i moments d'increïble sorpresa.

Espectacle per a totes les edats

L'obra està dissenyada perquè tothom pugui gaudir, des dels més petits fins als adults, fent que Sant Jordi trenqui la rutina amb emoció i il·lusió real.

Detalls pràctics per no perdre’s l’espectacle

Data i hora

El dissabte 18 d'abril a les 10:10 h, un horari que facilita l'assistència familiar abans de la resta d'activitats del dia de Sant Jordi.

Ubicació i accés

El Corte Inglés de Tarragona serà l'escenari, un lloc accessible i conegut per tothom. Aquesta ubicació permet combinar la visita amb altres activitats o compres.

La celebració de Sant Jordi a Tarragona

Una diada amb propostes noves

Aquesta iniciativa d'incloure un espectacle d'il·lusionisme mostra l'interès de Tarragona per renovar les activitats tradicionals i oferir experiències que atrauen diferents públics.

Com consultar més informació

Per a més detalls sobre aquesta i altres activitats de Sant Jordi, el web agenda.tarragona.cat és la font oficial recomanada.

La màgia no només està en els llibres aquest Sant Jordi: Harry Merlin Piper ho demostrarà ben aviat.

Font de l'article: Ajuntament de Tarragona

Ambdues propostes de la galeria, que inclouen també l'obra fotogràfica de Slava Mogutin, es presenten del 10 al 26 d'abril de 2026, convertint Sitges en un punt de trobada imprescindible per als amants de l'art contemporani i el nu masculí.

Scott Emmons: la fusió entre ciència i art

Un perfil únic que combina rigor i emoció

Scott Emmons no és un artista qualsevol: és també un científic i docent en una de les facultats de medicina més prestigioses de Nova York. Aquesta doble vessant li permet aplicar la màxima precisió tècnica a les seves obres, que es nodreixen del pastel i el carbonet per explorar la complexitat del cos humà.

La seva formació amb mestres com Minerva Durham i en institucions reconegudes com Spring Studio o l'Art Students League ha consolidat un estil que barreja l’anatomia acadèmica amb una intensitat emocional palpable.

L’art del dibuix natural i la diversitat com a eix

El mètode d'Emmons per trobar models és tan democràtic com actual: recull històries i cossos a través de grups de dibuix a Nova York o trobades a Instagram. Això dota les seves peces d’una frescor i diversitat que connecten amb el públic contemporani.

Les seves exposicions anteriors en institucions com el Leslie-Lohman Museum of Art han mostrat com l’art pot reflectir una societat més àmplia i diversa. A Sitges, la seva obra convida a veure més enllà de la forma física, fent visible l’essència dels individus representats.

Obres destacades i significat contemporani

Una selecció honesta i plena de matisos

L'exposició a Bnude Art Gallery reuneix una sèrie de dibuixos i pintures que no sols representen cossos, sinó que exploren la identitat, la vulnerabilitat i la força dels moments capturats.

El seu abordatge visual és una celebració de la forma que transcendeix l'estètica per parlar de connexions humanes, tant fortuïtes com buscades.

Slava Mogutin: la crítica i la poètica del cos i el mercat

Paral·lelament, la galeria presenta "13 Stock Boyz" de Slava Mogutin, una sèrie que combina pin-ups masculins amb gràfics financers de diaris com The New York Times o el Financial Times.

Aquesta obra, concebuda inicialment com una crítica a la mercantilització del desig i la joventut, ha adquirit una dimensió més fosca després de la crisi del 2008. Mogutin, exiliat rus-americà i activista queer, explora en aquesta sèrie les tensions entre valor, consum i identitat corporal.

Detalls pràctics i context de l'exposició

Dates, ubicació i inauguració

• Exposició: del 10 al 26 d'abril de 2026
• Lloc: Bnude Art Gallery, carrer Sant Pere 26, Sitges, Barcelona
• Inauguració: 10 d’abril a les 18:00 hores, amb presència dels dos artistes

Bnude Art Gallery i la seva proposta d'art especialitzat

La galeria de Sitges s’ha consolidat com un espai de referència per a l’art relacionat amb el nu masculí, amb una programació que aposta per la diversitat i la qualitat.

Artistes com Vives Fierro, Daniel Torrent o Michael Sondergaard formen part de la seva agenda 2026, que inclou també Emmons i Mogutin. Aquesta combinació de talents fa que la galeria sigui una cita obligada tant per professionals com per amants de l’art contemporani.

Si creies que ja ho havies vist tot en art contemporani, aquesta exposició és la prova que encara hi ha camins per explorar en la representació del cos i la identitat.

Una proposta pensada per als més petits

Edats i format

La sessió està especialitzada per a infants de 3 a 6 anys, un segment que acostuma a tenir poques activitats adaptades al seu nivell d'atenció i participació. L'espectacle busca crear una experiència didàctica i lúdica, on els nens no només siguin espectadors sinó també protagonistes actius.

Un entorn segur i familiar

JCA Cinemes Valls ofereix un ambient còmode i segur per a famílies. L'espai està preparat per acollir activitats infantils amb totes les garanties, un fet que facilita que els pares puguin relaxar-se mentre els seus fills gaudeixen de la sessió.

Mary Anning i la platja dels dinosaures

Qui era Mary Anning?

Mary Anning va ser una paleontòloga pionera que va descobrir fòssils clau que van canviar la comprensió sobre els dinosaures i la història natural. Tot i que el tweet o piulada no ho explica, la seva història és inspiradora per a nens i adults.

El relat de la platja dels dinosaures

L'espectacle es basa en l'entorn on Mary Anning va fer les seves descobertes, la platja dels dinosaures. La narrativa ajudarà els infants a connectar amb la natura i el passat remot del planeta d'una manera divertida i participativa.

Com participar i més informació

Data i lloc

La cita és el dia 12 d'abril a les 18 h a JCA Cinemes Valls, un punt de referència cultural a la ciutat. L'Ajuntament de Valls ha promocionat l'esdeveniment des de les seves xarxes socials oficials.

Recomanacions per a les famílies

Es recomana arribar amb temps per situar-se i gaudir plenament de l'espectacle. També és un bon moment per aprofitar per fer activitats culturals amb la canalla en un entorn còmode i proper.

Una proposta que no només entretingui sinó que també apropa la ciència i la història als més petits. I tot just començar.

Font de l'article: Ajuntament de Valls

El fòssil de Masripithecus: una nova pista en l'evolució dels hominoïdeus

Descobriment i datació del fòssil

El jaciment al nord d'Egipte ha aportat restes mandibulars d'aquest primat del Miocè inferior, datat fa aproximadament 17 a 18 milions d'anys. Fins ara, la majoria de fòssils d'hominoïdeus provenien d'Àfrica oriental, però aquest descobriment obre una nova finestra a la història.

Significat filogenètic i biogeogràfic

Una anàlisi combinada de dades moleculars i morfològiques situa Masripithecus més a prop dels hominoïdeus moderns que altres fòssils coetanis de l'Àfrica oriental. Això suggereix que el naixement del grup podria haver tingut lloc a l'Afro-Àrabia nord-oriental, no només a l'Àfrica oriental o Euràsia.

Context científic i debat actual

La concentració en l'Àfrica oriental

Fins ara, la majoria d'estudis s'han centrat en jaciments de l'Àfrica oriental, com Kenya i Tanzània, on hi ha una riquesa de fòssils hominoïdeus. Però això podria haver limitat la nostra visió global de l'evolució primat.

Importància d'explorar noves regions

La descoberta a Egipte destaca la necessitat de dedicar esforços a zones menys explorades, que podrien tenir claus per desxifrar l'origen i la dispersió dels primats antics a l'Àfrica i més enllà.

Implicacions culturals i científiques per al Camp de Tarragona

Relació amb la recerca paleontològica catalana

Tot i que el Camp de Tarragona no és un punt directe de troballes paleontològiques d'aquest tipus, la recerca sobre l'evolució humana té un gran impacte cultural i científic a la regió, amb centres com la Universitat Rovira i Virgili implicats en estudis evolutius i paleontològics.

L'evolució com a patrimoni cultural

El coneixement de l'origen dels hominoïdeus alimenta la nostra comprensió de la història humana, un aspecte que inspira exposicions i activitats culturals a Tarragona i el seu entorn que connecten la ciència amb la identitat local.

La troballa egípcia no només reescriu mapes evolutius, sinó que ens recorda que la ciència és un viatge ple de sorpreses, i que la història dels nostres avantpassats encara guarda secrets amagats a l'ombra del desert i la roca.

La troballa arqueològica que revoluciona Barcino

Descobriment i conservació del paviment

Durant les obres d'ampliació del Gran Hotel Barcino, a la Casa Requesens, es va localitzar un paviment de pedra de Montjuïc d'una qualitat mai vista a Barcelona. Datat entre el 15 i el 10 aC, coincideix amb la fundació de la colònia romana de Barcino.

El conjunt ocupa 42 metres quadrats i està format per lloses enormes, algunes de fins a 149 cm de llarg, que evidencien la intenció d'una obra monumental i estable sobre un terreny irregular. Aquesta peça, protegida sota capes d'ocupació durant més de 2.000 anys, és clau per entendre la grandiositat inicial de la ciutat.

El gir de 90° en l'orientació del fòrum

Fins ara, es creia que el fòrum romà s'alineava amb el cardo, la via principal nord-sud. Però la descoberta mostra que en realitat estava paral·lel al decumanus, el carrer est-oest que travessava la ciutat de mar a muntanya.

Aquesta nova orientació obliga a girar 90° la lectura tradicional del centre urbà, afectant també la interpretació d'altres elements com el temple d'August, situat al carrer del Paradís, tot i que aquest últim encara conserva incògnites.

Implicacions culturals i urbanístiques per a Barcelona

Impacte en la museografia i el patrimoni

La Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han acceptat el canvi i treballen per adaptar la museografia de la ciutat a aquesta nova realitat arqueològica. El gir de 90° modifica la percepció del fòrum, que ara es considera perpendicular al mar, i afecta la comprensió del nucli administratiu i religiós de l'antiga Barcino.

El Gran Hotel Barcino ha decidit preservar íntegrament les restes i convertir la zona descoberta en un espai d'esmorzar, amb visites guiades puntuals en col·laboració amb l'Ajuntament. Tot i això, la zona arqueològica romandrà tancada al públic per ser un edifici privat.

Col·laboració entre institucions i iniciativa privada

El projecte inicial d'instal·lació d'un ascensor es va modificar per respectar i posar en valor la troballa, un fet poc habitual en edificis privats. Aquesta decisió ha estat clau per a la conservació i estudi del conjunt arqueològic.

El Servei d'Arqueologia de Barcelona i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat han supervisat tota la intervenció, que ha estat finançada íntegrament pel Gran Hotel Barcino.

Detalls tècnics i històrics del fòrum romà de Barcino

La trama urbana romana a Barcino

Com en altres ciutats romanes, Barcino es va organitzar a partir de dos eixos viaris principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). La nova troballa confirma que el fòrum s'alineava al llarg del decumanus, cosa que implica un canvi radical en la interpretació de la seva estructura urbanística.

Això modifica la visió que es tenia sobre l'emplaçament i l'orientació del fòrum, element central de la vida cívica i política romana, i reobre el debat sobre la disposició d'altres edificis importants de la colònia.

El temple d'August i altres elements

El temple d'August, amb les seves quatre columnes de 12 metres d'alçada, podria haver seguit la nova orientació del fòrum o mantenir l'antiga, però la manca de proves arqueològiques fins ara impedeix confirmar-ho.

La reinterpretació del fòrum també afecta la comprensió dels espais administratius i religiosos, i posa en evidència la necessitat d'una revisió dels estudis històrics i arqueològics sobre Barcino.

Una troballa que canvia la història, però no la voluntat de Barcelona de conservar i ensenyar el seu passat amb la màxima dignitat.

Premis literaris que marquen el ritme del Camp de Tarragona

Carles Rebassa i Antònia Carré-Pons lideren la renovació narrativa

El Premi Sant Jordi de Novel·la, un dels guardons més ben dotats amb 60.000 euros, ha reconegut l'obra Prometeu de mil maneres de Carles Rebassa. Aquesta novel·la plasma la lluita per conservar la identitat en un món ple de contradiccions, un tema que ressona a la demarcació i que convida a reflexionar sobre l'arrelament cultural.

Al seu costat, el 9è Premi Òmnium a Millor Novel·la ha premiat La gran família, d'Antònia Carré-Pons, que explora les complexitats familiars i el pas del temps des d'una mirada íntima i femenina. Carré-Pons ha reclamat més presència de veus femenines dins la literatura catalana, un debat viu també a les terres tarragonines.

Altres guardonats amb mirada local i internacional

Cristina Genebat, amb el Premi Lo Somni, i Josep R. Cerdà, guardonat amb el Premi Àngel Guimerà de Literatura Dramàtica, representen la frescor i la força de la literatura catalana contemporània. Les seves obres tracten temes com la solidaritat, la humanitat i la lluita contra l’ansietat, que connecten directament amb la realitat social que viu el Camp de Tarragona i Catalunya.

També cal destacar el Premi Mercè Rodoreda de Marc Artigau, que proposa un univers narratiu carregat de matisos i pors, i el Premi Carles Riba de Jaume Coll, que reflecteix una relació profunda amb el territori, mostrant un lligam que molts lectors del Camp de Tarragona reconeixen com propi.

La cultura catalana com a eix vertebrador i expansió de lectors

Òmnium Cultural i l’Institut d’Estudis Catalans impulsen la cadena del llibre

Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha destacat que la Nit fa un «pas de gegant» obrint-se a tota la cadena del llibre. La gala ha comptat amb el suport de diverses institucions i entitats, entre elles la Diputació de Barcelona, que també té un fort compromís amb la promoció cultural a les comarques del Camp de Tarragona.

Teresa Cabré, presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, ha assegurat que l’IEC vetllarà perquè aquesta celebració millori constantment. El seu discurs ha posat el focus en la potència de la llengua catalana per mantenir la personalitat cultural en un context global cada cop més complex.

Art, música i literatura: un ventall que uneix la comunitat

La gala ha combinat música, dansa i poesia amb actuacions de Ginestà, Gemma Humet o Josep Pedrals, entre d’altres. Aquest format transversal ha ampliat l’abast de la Nit, fent-la accessible i atractiva per a un públic més ampli, especialment per als joves del Camp de Tarragona.

A més, la presència de projectes com Club Tàndem i la contracoberta ha posat en valor l’esforç per difondre la literatura catalana en formats innovadors, clau per captar nous lectors en un territori on la competència digital és intensa.

La comunitat lectora catalana: reptes i oportunitats al Camp de Tarragona

La necessitat d’una legislació que asseguri la presència del català

En el marc de la celebració, es va reivindicar la necessitat d’una normativa que garanteixi el català com a llengua imprescindible per viure i consumir cultura als Països Catalans. Aquesta demanda és especialment rellevant al Camp de Tarragona, on la convivència lingüística és un fet habitual i la protecció del català esdevé clau per la supervivència cultural.

Les paraules de Carles Rebassa, que subratlla que «sense llengua no hi ha país», ressonen fortament en un territori amb arrels profundes i una societat que encara batalla per mantenir viva la seva llengua i tradició literària.

Ampliar la comunitat lectora: un repte compartit

El repte d’ampliar la comunitat lectora en català passa per diverses vies: promoció a escoles, suport a les llibreries locals, i la innovació en formats comunicatius que connectin amb les noves generacions. La Nit de les Lletres Catalanes fa un pas endavant en aquest sentit, mostrant com la literatura pot ser un eix capaç de teixir vincles socials i culturals al Camp de Tarragona.

La presència massiva d’autors i autoritats, així com l’acollida del públic, demostren que la literatura catalana és viva i que té ganes de créixer, especialment en zones com la demarcació tarragonina.

La realitat és que la 75a Nit de les Lletres Catalanes torna a posar el focus sobre un objectiu clar: no només celebrar el passat i el present, sinó també encendre la flama que farà créixer la comunitat lectora catalana en el futur més immediat. Tan de bo!

Any Gaudí: el llegat modernista que defineix Catalunya

Itineraris i experiències per redescobrir Gaudí

Antoni Gaudí, l'arquitecte que va fer universal el modernisme català, serà el protagonista de nombroses activitats durant tot el 2026. El centenari de la seva mort és un bon motiu per recórrer les seves obres més emblemàtiques, des de la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, fins a les joies barcelonines com la Pedrera, la Casa Batlló, la Sagrada Família o el Park Güell. Es posaran en marxa itineraris temàtics, visites immersives i exposicions per entendre millor la seva inspiració en la natura i la geometria.

La Sagrada Família, epicentre de la commemoració

El 10 de juny tindrà lloc a la Sagrada Família una missa per recordar els 100 anys de la mort de Gaudí, un moment carregat d'emoció per a tothom que estima la cultura catalana. A més, està prevista per l'estiu la inauguració de la Torre de Jesucrist, la més alta del temple, un acte que simbolitzarà la continuïtat de la seva obra mestra.

Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura: un focus global

Activitats i exposicions en deu mesos intensos

Barcelona, la capital del Camp de Tarragona, serà l'epicentre mundial de l'arquitectura durant 10 mesos de 2026. Amb el suport de la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes, la ciutat organitzarà congressos, exposicions i rutes que posaran en relleu el seu patrimoni i la seva visió urbana sostenible.

Coincidint amb l’Any Cerdà, que commemora els 150 anys de la mort d’Ildefons Cerdà, creador del pla de l’Eixample, Barcelona projectarà una imatge de futur gràcies a concursos i iniciatives que implicaran joves arquitectes i el gran públic.

Arquitectura per a tothom i per al futur

Entre les activitats destacades hi haurà la il·luminació especial dels edificis Patrimoni de la Humanitat, una gran exposició dedicada a la ciutat i la transformació de parets mitgeres en cadascun dels deu districtes, resultat del concurs internacional per a joves talents. Tot un impuls perquè l'arquitectura sigui un element d'identitat i debat social.

Pau Casals i el seu llegat de pau i música al Vendrell

150 anys del naixement d’un virtuós universal

El 2026 també commemorem els 150 anys del naixement de Pau Casals, un dels músics catalans més reconeguts internacionalment, nascut al Vendrell. La seva defensa dels drets humans i la pau, combinada amb una carrera artística brillant, el converteixen en una figura de referència encara avui.

El Museu Pau Casals, centre d’activitats i homenatges

El Museu Pau Casals serà el motor de la programació dedicada a l'artista. Concerts, projectes educatius i exposicions itinerants arreu de Catalunya recordaran el seu llegat. A més, es combinarem la seva obra amb creacions contemporànies que revitalitzaran el seu missatge musical i social per a les noves generacions.

Si ets del Camp de Tarragona o estàs pensant en una escapada cultural pel 2026, aquests esdeveniments són una oportunitat que no pots deixar escapar. El patrimoni cultural català es desplega amb força i originalitat, oferint experiències inoblidables.

Consulta els actes de l'associació Amics de Gaudí, amb seu a Reus i els actes de la Casa Batlló.

En un any on la tradició i la modernitat es donen la mà, Catalunya es prepara per celebrar la seva cultura des de tots els angles possibles.

Els òstracons d’Athribis: un testimoni escrit de la història egípcia

Varietat i funcionalitat dels textos trobats

Els òstracons són fragments de ceràmica o pedra que s’utilitzaven per escriure textos breus. A Athribis, aquests fragments inclouen documents molt diversos:

• Rebuts fiscals en escriptura demòtica (escriptura dels darrers temps de l'antic egipte) del segle III aC.
• Registres d’activitats religioses i ordres de lliurament.
• Llistats administratius i exercicis escolars.
• Etiquetes de gerres escrites en àrab, datades entre els segles IX i XI dC.

La presència de diferents escriptures com la demòtica, el grec, l'jeroglífic, el hieràtic i el copte ressalta la riquesa cultural i lingüística de l'antiga ciutat d'Athribis.

Context arqueològic i importància científica

Athribis, situada a l’actual governació de Sohag, ha estat una font constant de descobriments arqueològics. Fins ara, s'han recuperat més de 43.000 òstracons en aquest jaciment, cosa que el converteix en un dels més importants per comprendre l’administració i la vida quotidiana de l’antic Egipte.

Els textos permeten conèixer des de la gestió fiscal fins a la pràctica educativa i les creences religioses locals. Això suposa un tresor per als historiadors i filòlegs que estudien la transició cultural en aquesta zona del Nil.

Paral·lelismes i altres descobertes rellevants a Egipte

Comparació amb altres jaciments amb òstracons

La troballa d’Athribis s’insereix en un context més ampli d’excavacions que han posat al descobert òstracons en altres punts d’Egipte, com Deir el-Medina, al sud del país.

Aquests fragments també ofereixen informació similar sobre l’organització social i religiosa, però cada jaciment aporta un segell propi a la història de la regió.

La rellevància per al patrimoni mundial i la cultura

La conservació i estudi d’aquests òstracons és clau per entendre la continuïtat de la civilització egípcia i la influència de diferents cultures que van passar per aquesta zona.

Per a la ciutadania del Camp de Tarragona, acostumada a conviure amb una forta presència històrica i arqueològica, aquest tipus de descobriments ens connecten amb la consciència i la necessitat de preservar i valorar el patrimoni local i internacional.

Recerca i divulgació: com es treballa amb els òstracons actualment

Tècniques modernes d'estudi i catalogació

Els especialistes utilitzen eines avançades per documentar i interpretar els òstracons, incloent-hi l'escaneig 3D, l'anàlisi digital de textos i la traducció multilingüe.

Aquestes tecnologies permeten recuperar informacions que abans haguessin estat impensables, facilitant la divulgació a un públic ampli.

Projectes i futurs descobriments

El projecte de la Universitat de Tübingen, entre d’altres, continua explorant Athribis, amb l’esperança de trobar més documents que complementin la visió del passat.

A més, la col·laboració internacional contribueix a posar en valor aquests materials, que podrien inspirar exposicions i estudis a nivell global.

Si t'hi fixes, la història escrita en restes de ceràmica no és només un document vell; és un missatge directe del passat que desafia el nostre present.

Des dels aqüeductes romans del Baix Gaià fins a la necròpolis de Milmanda, passant pel redescobriment de la granja cistercenca del Tillar o el paper estratègic del Museu Diocesà de Tarragona, les conferències ofereixen una oportunitat magnífica per conèixer de primera mà com la investigació arqueològica continua aportant llum sobre el nostre territori i enriquint la comprensió del passat.

Programa i temes destacats del cicle primavera 2026 a Tarragona

Dimarts 7 d’abril: els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià

La primera conferència, a càrrec de Jordi López de l’ICAC, ens endinsa en la complexa arquitectura hidràulica de les vil·les romanes del Baix Gaià. Aquest estudi permet comprendre millor com es gestionava l’aigua a la zona, un recurs clau per al desenvolupament econòmic i social de l’època.

Dimarts 14 d’abril: la granja cistercenca del Tillar

Judit Ciurana (EOS ARQUEOLOGIA SCP) i Moisés Díaz (arqueòleg) presentaran la crònica d’un redescobriment arqueològic a Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà. La granja cistercenca del Tillar és un exemple excepcional de l’economia i organització monàstica medieval a Catalunya.

Excavacions recents i plans estratègics a la demarcació

Dimarts 21 d’abril: les excavacions a la necròpolis de Milmanda (2023-2025)

Joan Canela, investigador de l’ICAC, exposa els últims resultats de la recerca a la necròpolis de Milmanda, situada a la comarca de la Conca de Barberà. Aquestes excavacions revelen detalls sobre els rituals funeraris i la societat local durant diversos períodes històrics.

Dimarts 28 d’abril: Pla estratègic del Museu Diocesà de Tarragona

Andreu Muñoz (MDT) i Josep M. Macias (ICAC) presenten el pla que uneix ciutat i recerca arqueològica. Aquesta iniciativa busca potenciar el Museu Diocesà com a referent cultural i científic, reforçant la connexió amb el patrimoni històric de Tarragona.

Com participar i dades pràctiques

Quadres de resum dels actes

Totes les sessions es realitzen a la sala d’actes de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense a Tarragona, a les 19.30 h. L’entrada és gratuïta, encara que l’aforament és limitat, així que convé arribar amb temps o comprovar disponibilitat prèvia.

Organització i suport institucional

El cicle està organitzat per la RSAT amb la participació activa de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i la col·laboració d’altres entitats científiques i culturals com EOS ARQUEOLOGIA SCP i el Museu Diocesà de Tarragona. Aquestes conferències formen part d’una aposta per difondre el patrimoni local i la recerca científica de qualitat.

Si ets dels que creus que la cultura i la història són més que un tema d’escola, aquí tens quatre dimarts per carregar-te de coneixement mentre mires Tarragona amb altres ulls.

Des de conferències fins a exposicions i presentacions de llibres, la programació combina esdeveniments presencials i virtuals per arribar al màxim nombre de públics.

Conferències i debats per comprendre el passat i el present

El moviment occitanista a Reus i la influència de Gaudí

El dilluns 30 de març, a les 19.00 h, la Sala Emili Argilaga acull la conferència «El moviment occitanista a Reus entre 1876 i 1930», impartida per Fina Masdéu. Aquesta xerrada forma part de la celebració del 125è aniversari de la secció Excursionista del Centre de Lectura.

Set dies després, el dimarts 7 d’abril a les 17.30 h, s’inicia el cicle «8 taules commemoratives del centenari de la mort d’Antoni Gaudí», amb la participació d’Ignasi Bugueras, Maite Gaudí i Tate Cabré. Aquest acte és organitzat per l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya (ADIPROPE), i aporta una mirada fresca al llegat del genial arquitecte.

Literatura i conflicte: Ucraïna al Centre de Lectura

El dijous 9 d’abril a les 19.00 h, es realitza la conferència «Reflexos d’Ucraïna: diàleg i descoberta literària», a càrrec de Xavier Gonzàlez-Costa i Yuliia Plokha. Aquesta proposta convida a explorar l’impacte literari i humà del conflicte a Ucraïna, una temàtica que segueix ben viva a l’actualitat.

Al mateix temps, però a la Sala Rosa Magrané, Jordi Domingo projecta «La Provença, país de colors i olors», amb fotografies de Maria Toldrà, un homenatge visual que contrasta amb la dura realitat abordada a la conferència.

Exposicions que reivindiquen patrimoni i memòria

Homenatge a Gaudí i la seva influència a Reus

Des del 8 d’abril fins al 25 d’abril, el vestíbul del Centre de Lectura acull «Homenatge a Gaudí», una exposició del Col·lectiu Foto Torroella que ofereix una mirada diferent a l’obra del mestre, a través de la fotografia.

Aquesta mostra s’afegeix a la celebració de l’Any Gaudí, fent que el Centre es converteixi en un punt de trobada per als amants de l’art i l’arquitectura.

Fills industrials: la mirada crítica a la industrialització

El divendres 10 d’abril, a les 20.00 h, a la Sala Fortuny s’inaugura l’exposició «Fills industrials», de Foham Fonesz, amb comissariat de Quim Torres. Aquesta mostra, que estarà oberta fins al 16 de maig, ofereix una reflexió visual sobre l’impacte social i humà de la industrialització.

Una proposta imprescindible per entendre com la indústria ha modelat la realitat local i com aquesta es tradueix en experiències personals.

Presentacions i debats sobre temes d’actualitat tecnològica

La intel·ligència artificial, al debat públic

El divendres 10 d’abril, a les 19.00 h, se celebra la presentació del llibre «La intel·ligència artificial a debat: una experiència de Iubilo URV» a la Sala Emili Argilaga. Albert Bordons i Coia Ballester lideren aquesta activitat que recull l’experiència d’un grup multidisciplinari de la Universitat Rovira i Virgili.

L’equip va participar a la Lliga de Debat Sènior de la Xarxa Vives 2024 plantejant la pregunta «La intel·ligència artificial és una amenaça per a la humanitat?» i oferint una visió crítica i argumentada d’aquest fenomen que no deixa ningú indiferent.

Com combinar presencialitat i virtualitat

El Centre de Lectura aposta per una programació que combina actes presencials i en línia, com es veu en les conferències i presentacions que es poden seguir a la Sala Emili Argilaga o virtualment.

Això fa que les activitats siguin accessibles per a un públic més ampli, adaptant-se a les noves formes de consumir cultura sense perdre el caliu del contacte directe.

La realitat és que aquest programa posa de manifest com la cultura local continua viva i capaç d’adaptar-se als temps que corren. No cal buscar més excuses per quedar-se a casa: hi ha molt per veure i escoltar aquests dies a Reus.

Manon Lescaut: estrena digital i una mirada provocadora

Una òpera que no deixa indiferent

La versió d’Àlex Ollé, un dels membres de La Fura dels Baus, presenta Manon Lescaut amb una estètica que molts qualifiquen d’«eurotrash» contemporània. L’obra aborda el tràfic de dones i porta la protagonista a una realitat actual dura i provocadora, trencant amb el clàssic romanticisme habitual. Alguns sectors de la crítica operística han deixat de volta i mitja aquesta producció, titllant-la d'obra "xoni", "bruta", de "burdell líric"... Però és exactament el que deu haver pretès el director d'escena: traslladar una trama del segle XVIII (que Giacomo Puccini va adaptar a finals del segle XIX) a una passió desesperada en un ambient igualment decadent del segle XXI.

Què té de particular aquesta producció? A més de la proposta escènica controvertida, hi destaca la interpretació d’Asmik Grigorian com a protagonista. Però el detall que fa vibrar el Camp de Tarragona és la participació de l’actriu vallenca Cristina Murillo com a figurant, un orgull del territori que es deixa veure en aquest muntatge.

Dates i accés a la versió digital

Si no pots assistir a la funció presencial, el LiceuOPERA+ estrenarà Manon Lescaut en digital el 19 d’abril a les 18 h. Per només 19 € podràs gaudir de la representació enregistrada amb la nova mirada cinematogràfica que ha captivat aficionats i nous públics.

La plataforma ofereix també continguts exclusius, com presentacions prèvies i informació detallada sobre cada obra, pensats per acostar l’òpera a tothom. Inscriure’s com a membre és senzill i permet comprar entrades per a les estrenes online.

LiceuOPERA+: la nova etapa digital amb mirada cinematogràfica

Innovació i tecnologia al servei de l’art

LiceuOPERA+ ha revolucionat la manera d’entendre l’òpera digital. La temporada 2025-26 ha apostat per tècniques audiovisuals pròpies del cinema, com el cablecam, travelling frontal i múltiples càmeres distribuïdes per escenari i fossat.

La direcció artística d’Igor Cortadellas ha estat clau per imprimir a cada producció un relat visual que deixa enrere la imatge televisiva estàtica i tradicional. Això crea una experiència més immersiva i dinàmica.

Una comunitat que creix

La plataforma ja compta amb gairebé 8.000 membres, incloent un 70 % dels abonats presencials del Liceu. Aquesta comunitat té accés a estrenes digitals col·lectives i a tot el fons d’obres gravades de temporades anteriors fins al juliol de 2026.

Amb un sistema de microfonia avançat per captar cada detall vocal i audiovisual, LiceuOPERA+ s’ha consolidat com l’espai ideal per gaudir de l’òpera sense moure’s del sofà.

Com gaudir d'aqueta estrena digital i altres òperes de la temporada

Compra i accés senzill

Pots adquirir l’entrada per a l’estrena digital de Manon Lescaut a través de la pàgina oficial del LiceuOPERA+: Compra aquí l’entrada. Només cal registrar-se com a membre per accedir al contingut i gaudir d’una experiència completa amb accés a presentacions i material complementari.

La guia completa de l’òpera està disponible en PDF per qui vulgui conèixer tots els detalls de l’obra abans de la funció digital: Descàrrega de la guia.

Programació completa i més òperes digitals

Manon Lescaut no és l’única òpera que podràs veure en versió digital aquest curs. Consulta tota la programació a LiceuOPERA+ temporada 2025-26 i aprofita l’oportunitat, sobretot si ets de fora de Barcelona, de viure l’òpera des de casa amb un format renovat i apassionant. 

Obres com L’elisir d’amore, Akhnaten, Tristan und Isolde i La Gioconda formen part d’aquesta nova etapa que ha situat el Gran Teatre del Liceu a l’avantguarda de l’òpera digital.

El Liceu, tan a prop i tan lluny alhora, trenca barreres geogràfiques amb aquesta aposta que fa que la cultura arribi a tothom, especialment als habitants del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre que no poden fer el trajecte a Barcelona.

Per acabar, val la pena recordar que la proposta digital del LiceuOPERA+ no només amplia l’abast de l’òpera sinó que ho fa amb un detall tècnic i artístic que no deixa indiferent.

Dissabte 21 de març, la sala Kursaal de Valls va tornar a demostrar que un festival del joc no és una extravagància per a quatre friquis amb daus, sinó una manera molt concreta d’entendre la cultura. La tercera edició del Valls Juga va reunir més de 130 activitats, quatre zones de joc, més de 3.000 metres quadrats de propostes i una jornada gratuïta que es va allargar de les 10 del matí fins a la mitjanit. Traducció simultània per a qui encara visqui el joc com una afició secundària: allò no era un passatemps. Era fer ciutat.Quan una ciutat es pren el joc seriosament

La gràcia del Valls Juga és que no planteja el joc com una activitat ornamental, d’aquelles que queden molt bé a la foto institucional i després desapareixen com les bones intencions un 2 de gener. Aquí hi ha teixit associatiu, voluntariat, complicitat local i mirada llarga. Hi ha entitats que hi posen hores, coneixement i entusiasme; hi ha demostradores, famílies, creadors, editorials i públic amb ganes de remenar, provar, preguntar i descobrir. Hi ha, en definitiva, una comunitat fent cultura des de baix, que és una cosa molt menys glamurosa que un photocall però molt més útil.

Això també explica la seva transcendència per a Valls i per al Camp de Tarragona. Quan un festival reuneix jocs de fusta, jocs de taula, jocs de cartes, rol, escacs, puzles, pistes, construcció, habilitat i estratègia, el missatge és clar: jugar no és una capseta estreta, és un ecosistema. I quan aquest ecosistema, a més, es fa des d’un projecte de ciutat i amb vocació d’obrir-se a editorials i públics d’arreu, el que tens és una cita que deixa de ser local sense deixar de ser pròpia.

Hi ha festivals que passen i hi ha festivals que arrelen. El Valls Juga fa pinta d’anar per aquí. No només perquè l’edició anterior ja havia registrat 1.750 visitants únics, ni perquè enguany, també amb 1.800 visitants, la proposta s’hagi ampliat, sinó perquè ha entès una cosa bàsica: en temps de pantalles que et xuclen l’atenció com un gestor emocional amb subscripció premium, asseure’t a jugar cara a cara és gairebé un acte de resistència cultural.

Jugar no és “matar l’estona”: és entrenar el cervell sense donar-li la tabarra

La cultura del joc té una virtut meravellosa: ensenya sense posar-se pesada. Un joc de taula pot semblar només una estona agradable, però al darrere hi treballen l’atenció, la memòria de treball, la flexibilitat cognitiva, la planificació i el control d’impulsos. Dit d’una altra manera: allò que molts en diuen “estar jugant” sovint és estar pensant molt, però amb menys solemnitat i bastant més ganes de continuar.

No és una intuïció naïf de gent que estima els "meeples". Diverses fonts acadèmiques i institucionals remarquen que el joc contribueix al desenvolupament cognitiu, emocional i social; ajuda a assajar escenaris, a prendre decisions, a tolerar la frustració i a aprendre a cooperar. El joc és, de fet, un laboratori segur on una persona pot equivocar-se, provar estratègies noves i descobrir que perdre una partida no és cap drama, cosa que, sincerament, no sempre es pot dir del món real ni de segons quins grups de WhatsApp.

Aquí és on la gamificació deixa de sonar a paraula de congrés amb acreditació penjada al coll i passa a tenir sentit. Quan s’apliquen mecàniques de joc a altres àmbits —educació, dinamització cultural, salut, aprenentatge, participació—, el que s’intenta és augmentar la implicació, la motivació i la participació activa. No perquè una insígnia resolgui la vida de ningú, sinó perquè el joc activa curiositat, repte, feedback i propòsit. I això, ben utilitzat, és molt potent.

Ben utilitzat, aquí hi ha la clau. Perquè la gamificació tampoc no és una vareta màgica ni un “posa-hi punts i ja aprendran”. El valor no és disfressar qualsevol cosa de joc, sinó entendre que hi ha maneres lúdiques de generar atenció, aprenentatge i vincle. Quan això passa, jugar deixa de ser l’oposat de pensar. És, justament, una altra manera de pensar.

Quan el Kursaal de Valls es converteix en un relat compartit

Una de les imatges més potents de la jornada va arribar amb el joc d’investigació en viu “Protocol Rebrot – El retorn a Valls”, una proposta oficial del festival escrita per Albert Carrion i interpretada pel Grup del Teatre Principal. Sobre el paper ja era atractiva. En la pràctica, va ser una demostració brillant del que pot fer el joc de rol quan activa intel·ligència, observació i emoció col·lectiva alhora.

Els equips no només jugaven: interrogaven personatges, enllaçaven pistes, contrastaven versions, dubtaven, reconstruïen una història i discutien hipòtesis. Tot plegat dins una trama amb clons, secrets i un ordinador central que controlava vides, és a dir, exactament allò que necessites perquè el cervell se senti estimulat i el cos vagi una mica més accelerat. Hi va haver moments intensos, decisions precipitades, silencis de sospita i aquella electricitat que apareix quan una activitat deixa de ser simple animació i es converteix en experiència memoritzable.

Aquest és el gran poder del rol: permet habitar altres punts de vista, practicar l’escolta, negociar amb el grup, llegir el context i reaccionar. Hi ha pocs formats tan eficaços per barrejar narrativa, cooperació, imaginació i gestió emocional. Per això és tan important que festivals com aquest no el releguin a un racó exòtic, sinó que li donin espai propi i valor central. El rol no és una nota al marge. És cultura participativa en estat pur.

Més enllà dels daus: joc, llengua, feminisme i espai públic

El Valls Juga també és interessant perquè no defensa un únic model de jugar. A fora del Kursaal hi havia jocs d’acció, punteria, habilitat, tir amb arc, softcombat i propostes gegants. A dins, convivien les famílies amb la primera infància, les persones que busquen jocs de construcció, qui vol una partida més estratègica, qui prefereix els escacs o qui arriba amb curiositat de tastar un prototip. Aquesta barreja és important perquè normalitza la diversitat lúdica i trenca la caricatura que encara redueix el joc a un sol perfil.

També hi ha un valor cultural evident en la presència de jocs en català i en l’aposta per fer visible que la llengua també es juga. L’estand del programa Totjoc del Consorci per a la Normalització Lingüística, el joc “Caselles” cedit per Òmnium Cultural i un Scrabble en català de gran format no són només complements simpàtics: són una manera molt concreta de connectar llengua, oci i transmissió cultural sense moralina ni posat de dossier.

En aquesta mateixa línia, les taules liles dedicades a jocs de temàtica feminista o amb protagonisme femení aporten una altra capa de lectura. Jugar també vol dir decidir quins relats expliquem, qui hi apareix i des de quina mirada. I això, en un festival que reuneix famílies, joves, criatures i públic especialitzat, té una força pedagògica notable. Sense sermons. Sense powerpoint. Només amb experiències compartides, que sovint és la manera més intel·ligent de transformar imaginari.

Per què un festival així importa a Valls, al Camp i més enllà

Hi ha esdeveniments que entretenen i n’hi ha que teixeixen territori. El Valls Juga pertany a la segona categoria. Perquè posa en contacte entitats locals, comerç, voluntariat, autoria, editorials i públic de perfils molt diferents. Perquè activa el centre de la ciutat, dialoga amb l’espai públic i converteix Valls en alguna cosa més que un escenari: la converteix en node cultural.

Això té conseqüències per al Camp de Tarragona i, si el projecte manté ambició i continuïtat, també per al conjunt de Catalunya. Un festival que reuneix una vintena d’autors i autores, una trentena d’editorials i més de 120 jocs demostrats no només exhibeix producte: crea xarxa, genera conversa, fa comunitat i ajuda a situar el joc en un lloc de prestigi cultural que massa sovint encara se li nega. I quan, a més, incorpora català, inclusió, intergeneracionalitat i formats que van del joc tradicional al rol en viu, el missatge és poderós: el joc és patrimoni viu, no entreteniment accessori.

Per això també cal agrair la feina de les entitats organitzadores, com la "Pera Juganera", de les persones voluntàries, de “La Pinya”, de les demostradores, dels equips que aixequen la logística i de tothom qui entén que un festival així no es munta només amb bona fe. Es munta amb hores, criteri, cura i una fe bastant admirable en la intel·ligència col·lectiva. Que en els temps que corren ja és gairebé un superpoder.

El millor que ha deixat el Valls Juga 2026 no és només una jornada plena, un sorteig, puzzles gegants, una partida memoritzable o una tarda de dissabte sense mirar el mòbil cada trenta segons. El millor que ha deixat és una idea cultural de fons: jugar ens fa pensar millor, conviure millor i imaginar més. I en una època tan obsessionada a ser productiva, eficaç i impecable, potser el més modern de tot és recordar que una societat que sap jugar també és una societat que sap viure. Per a més informació del festival, es pot consultar la web oficial de Valls Juga 2026. I ara, ens toca esperar amb candeletes el següent!

Una oferta per a tots els gustos

Durant el 2025, la ciutat de Valls ha programat un total de 39 espectacles que abasten disciplines molt variades. Entre aquestes destaquen el teatre, la música, la dansa, el circ i propostes pensades especialment per a públic familiar. Aquesta diversitat garanteix que qualsevol persona pugui trobar una experiència cultural que l'atrapi.

Un impuls al talent local

El projecte 'Territori Creatiu Vallenc' és la clau d'aquesta aposta. Aquest segell, que dóna suport a creadors i companyies locals, fa que Valls esdevingui un motor de la creació artística a la comarca. No només es tracta d’atreure públic sinó també de potenciar la cultura pròpia i el talent emergent.

'Territori Creatiu Vallenc': motor de creació

El segell de qualitat local

El segell 'Territori Creatiu Vallenc' no és només una marca, sinó un compromís amb la cultura de proximitat. Aquest impuls ajuda a visibilitzar artistes i projectes de la ciutat, i aporta reconeixement a la feina creativa que es fa a Valls.

Beneficis per a la ciutat i la comarca

Gràcies a aquesta iniciativa, Valls es consolida com un punt de referència cultural dins del Camp de Tarragona. Això atraurà més públic, fomentarà la participació ciutadana i ajudarà a dinamitzar l'economia local vinculada a la cultura i l'oci.

Calendari i expectativa per al 2025

Dates i programació prevista

Encara que les dates concretes de cada espectacle no estan totes publicades, ja es pot avançar que la programació abastarà l'any sencer, amb activitats repartides que permetran gaudir d'una oferta constant i renovada.

Com participar i seguir l'actualitat

Els interessats en el Territori Creatiu Vallenc poden seguir les novetats i comprar entrades a través dels canals oficials de l'Ajuntament de Valls, que manté una comunicació activa per informar de cada nova proposta.

La realitat és que aquesta programació reforça el paper de Valls com a ciutat cultural del Camp de Tarragona, amb una aposta clara pel talent local i una oferta que no deixa indiferent ningú.

Font de l'article: Ajuntament de Valls

Inauguració i context

El 25 de març de 2026, el Museu de Reus – El Raval obre les portes a "I si Gaudí hagués tingut IA? Oficis que canvien, creativitats que resisteixen", una exposició que forma part de la programació de l’Any Gaudí. L’acte comptarà amb la presència de l’alcaldessa Sandra Guaita i el regidor de Cultura, Daniel Recasens, i està obert a tothom.

Objectiu i missatge

La mostra destaca com la tecnologia, especialment la intel·ligència artificial, està transformant radicalment la manera de treballar i crear. Basant-se en l’ofici de calderer, pare de Gaudí, i les col·leccions etnogràfiques del museu, s’exposa com la societat sempre ha afrontat canvis, però ara aquests s’acceleren.

Oficis tradicionals i la seva transformació

El cas dels calderers

Un exemple clau és la reconversió dels calderers vinculats a la destil·lació, que es van haver d’adaptar a l’arribada del gas i l’aigua corrent a les llars. La Casa Navàs és un testimoni paradigmàtic d’aquesta transformació tecnològica i social.

Paral·lelismes amb la IA actual

La mostra estableix un paral·lelisme clar entre aquella revolució industrial i la que suposa avui la intel·ligència artificial, que obre un nou “abans i després” en molts oficis. Però, quina és la frontera entre la màquina i la creativitat humana? Aquesta és una de les preguntes que planteja el visitant.

Visitar l’exposició i reflexions finals

Horaris i accés

El Museu de Reus està obert de dimecres a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h; diumenges i festius, d’11 a 14 h. L’entrada és gratuïta i l’exposició es podrà visitar fins al 31 de desembre de 2026.

Una mirada oberta sobre el futur

"I si Gaudí hagués tingut IA?" no només és una exposició per a estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius, sinó que ofereix diversos nivells de lectura perquè qualsevol visitant pugui comprendre els reptes i oportunitats de la intel·ligència artificial. La mostra convida a pensar si la IA podria substituir la creativitat humana, quins oficis podrien desaparèixer i quins neixeran.

La realitat és que, malgrat els canvis tecnològics, el criteri i l’última paraula continuen sent humans. Aquesta exposició és un punt de trobada entre el passat, el present i el futur del Camp de Tarragona, impulsada per l’Ajuntament de Reus.