Els resultats preliminars del PLATER al Baix Ebre marquen la ruta energètica
El Baix Ebre haurà de suportar més de 1.700 MW d'energia renovable fins l'any 2050. Aquesta xifra no és una promesa llunyana, sinó un compromís que ja arriba als consistoris de la comarca. Els municipis hauran de començar a encabir una gran quantitat de parcs fotovoltaics i eòlics, i això canviarà el paisatge i la planificació local.
L'Institut Català d'Energia (ICAEN) va presentar els resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als representants dels 14 municipis del Baix Ebre, detallant la distribució prevista d'energia fotovoltaica i eòlica a la comarca d'aquí a 2050, segons dades oficials del Govern de Catalunya.
Distribució de l'energia fotovoltaica al Baix Ebre
Potència assignada i ocupació de sòl
El PLATER calcula que el Baix Ebre haurà d'acollir un total de 509,7 MW d'energia solar fotovoltaica. Aquest volum es reparteix en tres grans àmbits:
- 254,3 MW en instal·lacions sobre edificis, aprofitant teulades i infraestructures existents.
- 87,9 MW en espais artificialitzats, com pedreres abandonades o abocadors en desús.
- 167,5 MW en espais no artificialitzats, que ocuparan unes 270 hectàrees, només el 0,27% del territori del Baix Ebre.
Per posar-ho en perspectiva, la potència actual instal·lada i autoritzada és només de 2,6 MW, molt lluny del que caldrà assolir.
Eines i canals per ajustar la proposta
Però no tot està escrit en pedra. Els consistoris comptaran amb eines i canals per presentar aportacions i modificacions al document, incloent-hi un visor web cartogràfic que facilitarà veure com afecten les previsions al seu territori. Així, el Baix Ebre pot intentar adaptar el pla a la seva realitat local i a les seves preferències.
Per exemple, Amposta | Últimas ja ha començat a mirar amb lupa aquests mapes per preparar les seves al·legacions i ajustar el seu planejament urbanístic a la nova realitat energètica.
L'impacte dels parcs eòlics: més potència, més debat
Quantitat i situació de la potència eòlica
La potència eòlica assignada al Baix Ebre és de 1.261,9 MW, un salt enorme comparat amb els 191,9 MW actuals instal·lats o en tramitació. Això vol dir que la comarca es convertirà en un pol important per a la generació d'energia eòlica a Catalunya.
El PLATER ha identificat les zones no urbanitzables prioritàries per acollir aquests parcs eòlics, i ara és qüestió que els municipis treballin per ajustar aquests plans amb la seva pròpia planificació urbanística i les demandes de la ciutadania.
Participació local i ajustos futurs
La sessió de presentació va remarcar que els 14 municipis del Baix Ebre podran participar en la definició final del PLATER durant el període d'informació pública, que s'allargarà tres mesos per facilitar la màxima implicació. Aquesta fase serà clau per evitar imposicions i per garantir que la implantació d'energies renovables sigui compatible amb els interessos locals.
Així mateix, la consellera Paneque ha insistit que els ajuntaments són protagonistes indispensables, un crit que ja ha generat expectatives entre diversos sectors, des de la ciutadania fins a l'administració local.
El paper del PLATER i la descarbonització a Tarragona
Instrument per ordenar l'espai renovable
El PLATER no és només una previsió, sinó una eina per ordenar el territori i que els municipis regulin la implantació d'energies renovables segons criteris homogènics i el potencial real de cada territori. Això s'ha fet amb l'objectiu de complir la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), que fixa la necessitat d'instal·lar 62.000 MW renovables a tot Catalunya.
Del total, 14.000 MW s'han de situar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta, incloent-hi el Baix Ebre, haurà d'ocupar espais no urbanitzables, amb una ocupació prevista de sòl d'un 1,2% del territori català.
Context i properes passes
La informació pública del PLATER començarà a principis de 2026, i els municipis de Tarragona, com el Baix Ebre, tindran tres mesos per fer les seves aportacions. Aquest procés se suma a les 358 aportacions rebudes prèviament en consultes inicials, un termòmetre del que es pot esperar en participació local.
Si vols estar al dia en el debat de la transició energètica i les novetats del territori, pots seguir cultura | Últimas o els moviments esportius relacionats amb el tema a ciclisme | Últimes.
La realitat és que el Baix Ebre s'endinsa en un període de canvis energètics amb un pes que no es podrà ignorar, i els seus municipis hauran de gestionar com encaixen aquestes potències renovables en el seu territori.
Font de l'article: Govern.cat
