Des de la Guàrdia Urbana de Reus, la seva Unitat de Mediació i Resolució de Conflictes ofereix una via per posar fi a aquestes disputes. Aquest servei actua directament sobre problemes entre comunitats de veïns, conflictes al carrer, situacions familiars i també a l'àmbit escolar.

Què fa la Unitat de Mediació de la Guàrdia Urbana?

Intervenció en conflictes veïnals

Entre veïns, és fàcil que sorgeixin desacords que acaben en discussions constants. La Unitat de Mediació actua com a pont per rebaixar la tensió i trobar acords entre les parts implicades.

Això evita que es creïn rancúnies que podrien acabar en denuncies o conflictes més greus. La Guàrdia Urbana aposta per la solució dialogada i pacífica.

Gestió de conflictes al carrer i en l'àmbit escolar

Els desacords no només queden dins les comunitats de veïns; també apareixen a l'espai públic i entre estudiants. La Unitat es dedica a mediar en aquestes situacions perquè no degenerin en violència o problemes majors.

Així es protegeix la convivència saludable i es reforça la seguretat als carrers i escoles.

Com funciona la mediació?

Procés i objectius

La mediació consisteix en reunir les parts afectades per escoltar les seves versions i ajudar-les a trobar un punt comú. No es tracta d'imposar solucions, sinó de facilitar un acord mutu que beneficiï tothom.

El procés és voluntari, confidencial i està dirigit per professionals entrenats en la resolució de conflictes.

Beneficis per a la comunitat

Resoldre conflictes de manera dialogada contribueix a un entorn més tranquil i segur. Evita que problemes petits es converteixin en grans conflictes que afectin tota la comunitat.

També redueix la càrrega dels serveis policials i judicials, centrant-se en la prevenció i la convivència.

Com contactar amb la Unitat de Mediació a Reus?

Accés i recursos disponibles

Si tens problemes amb veïns, conflictes familiars o escolars, pots posar-te en contacte amb la Unitat de Mediació de la Guàrdia Urbana de Reus per sol·licitar ajuda.

És un servei públic i gratuït que busca facilitar la convivència en el teu entorn.

Altres iniciatives relacionades a Reus

La ciutat impulsa diferents projectes per millorar la convivència i la neteja urbana i la qualitat de vida als barris.

Aquestes accions sumen esforços per fer de Reus un lloc més amable per a tothom.

La mediació no és màgia, però sí una via per tornar la calma quan sembla impossible.

Font de l'article: Guàrdia Urbana Reus

L’Ajuntament de Reus ofereix un servei específic per a la recollida d’aquest tipus de deixalles. Pots sol·licitar-lo fàcilment via formulari o trucant al 977010010, segons ha informat la Guàrdia Urbana Reus recentment.

Com funciona el servei de recollida de residus voluminosos a Reus

Sol·licitud i procés

Per demanar la recollida, només has d’emplenar el formulari disponible a la pàgina oficial o trucar directament al número indicat. Un cop sol·licitat, el servei passa a recollir deixalles com mobles, electrodomèstics i altres objectes que no es poden llençar als contenidors habituals.

Tipus de residus que es recullen

• Mobles vells (cadires, taules, sofàs)
• Electrodomèstics grans (neveres, rentadores)
• Altres residus voluminosos que no encaixen al servei de neteja urbana

Per què aquest servei és clau per a Reus

Millora de la neteja urbana

Amb aquest sistema, la ciutat evita que deixalles grans s’acumulin al carrer o en espais públics, un problema que sovint genera queixes. La neteja urbana es fa més eficient i es redueixen els riscos sanitaris i visuals.

Facilitat i responsabilitat ciutadana

El servei posa al teu abast la manera més còmoda i correcta de desfer-te dels residus voluminosos, evitant que la gent els deixi on no toca per desconeixement o per comoditat. Això ajuda a mantenir Reus net i ordenat.

Reus i la Guàrdia Urbana: control i ordre a la ciutat

La Guàrdia Urbana informa i supervisa

La Guàrdia Urbana Reus és qui promou aquest servei i recorda la necessitat d’utilitzar-lo per evitar sancions. La seva tasca va més enllà de la seguretat i inclou la gestió de la convivència urbana.

Com contactar i sol·licitar el servei

Pots trucar al 977010010 o accedir al formulari oficial a través del web. Aquesta informació ha estat compartida recentment per la Guàrdia Urbana, que també està pendent de novetats i millores en el servei.

Per als que busquen solucions locals, també val la pena veure el pla d’ombres que Reus impulsa per fer la ciutat més habitable en altres aspectes.

Deixar les deixalles grans on no toca ja no és excusa. El servei està aquí i només cal fer la trucada o el clic. La ciutat t’ho agrairà (i la Guàrdia Urbana també, que no és broma).

Font de l'article: Guàrdia Urbana Reus

El projecte, impulsat per l’Arxiu Municipal i amb l’objectiu de conservar la memòria de la ciutat, obre una finestra a la història cultural local i a la seva gent. La cita és el 13 d’abril a la tarda a l’Arxiu Municipal de Reus.

Una trobada amb el passat de les caramelles

Els protagonistes que expliquen la tradició

L’acte comptarà amb la presència de tres membres d’Els Tranquils, un dels grups musicals més emblemàtics de Reus dedicats a les caramelles. Hermenegildo Oriol Fusté, M. Cinta Fusté Canaldas i Albert Galcerà Olivé portaran la veu i la història de la seva experiència des de l’any 1944, quan Francesc Fusté i Verdala va impulsar el grup.

Contextualització històrica per entendre l’essència

Abans dels testimonis, l’etnòleg Salvador Palomar oferirà una explicació sobre l’origen i la importància de les caramelles dins la cultura popular reusenca. Aquesta introducció ajudarà a comprendre per què aquesta tradició ha resistit el pas dels anys i com ha impactat en el teixit social i cultural de la ciutat.. Lee también: un arxiu

Recollir i preservar la memòria de Reus

El valor del testimoni oral

Aquestes experiències i records no quedaran en l’oblit. Seran enregistrats i conservats a l’Arxiu Municipal en format de document oral. Així, qualsevol persona interessada podrà consultar-los i descobrir aquest fragment de la història musical reusenca.

Un projecte que uneix col·lectius i tradició

El projecte de Memòries de Reus, iniciat el juny de 2025, busca reflectir la diversitat de la ciutat a través de les persones, els grups socials i les institucions que han anat teixint la seva identitat cultural. Dedicar una edició a les caramelles posa l’accent en aquesta tradició viva i els seus protagonistes.

Detalls pràctics i accés a la cultura

Quan i on es pot veure l’acte

L’esdeveniment tindrà lloc el dilluns 13 d’abril a les 18.30 hores a l’Arxiu Municipal de Reus. Un moment per connectar amb el passat i escoltar de primera mà històries que habitualment només es transmeten de boca en boca.

Com accedir als materials després de l’acte

Els documents orals seran accessibles per a tothom que vulgui conèixer la història local, contribuint a mantenir viva la memòria reusenca i oferint una eina valuosa per a investigadors, educadors i curiosos.

Un record viu que no s’acaba amb la cançó, sinó que es conserva per sempre més, com un tros de Reus que segueix cantant.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

L'Ajuntament de Reus, amb la col·laboració d'Envac, ha repintat les bústies de la fracció orgànica en color marró i ha renovat els adhesius de totes les fraccions als barris del Carme, la Sardana i Mare Molas. A més, es planteja posar més contenidors de vidre en superfície per reforçar la recollida en zones concretes.

Millores visuals per facilitar la separació dels residus

Repintar per identificar millor la matèria orgànica

Les bústies destinades a la fracció orgànica s'han pintat de marró per fer-les inconfusibles. La idea és que els veïns no s'equivoquin quan separen els residus i així augmentar la qualitat de la recollida.

A més, s'han renovat els adhesius de totes les bústies per facilitar la identificació correcta de cada fracció: envasos, paper i cartró, matèria orgànica i resta.

Nous contenidors de vidre per reforçar la recollida selectiva

Paral·lelament, s'està estudiant la instal·lació de contenidors de vidre en superfície en zones estratègiques. Això reforçaria la recollida d'aquesta fracció, que és clau per millorar els índexs de reciclatge a la ciutat.

Aquest pas no només facilita la separació, sinó que també ajuda a reduir residus impropis i millora la gestió global dels residus urbans.

El sistema de recollida pneumàtica i la necessitat de millorar-lo

Com funciona la recollida pneumàtica a Reus

La recollida pneumàtica transporta els residus per una xarxa de canonades fins a una central on es compacten i separen. Perquè aquest sistema funcioni bé, cal que la ciutadania dipositi els residus a les bústies correctes i en bosses ben tancades.

Amb aquest sistema automatitzat, es busca una gestió més eficient i sostenible dels residus municipals.

La matèria orgànica, clau per millorar la recollida selectiva

La fracció orgànica representa un pes molt important en la recollida selectiva de Reus. Però ara mateix, el 65% del que es diposita a les bústies orgàniques és residu impropi, com plàstics, tèxtils i paper.

Si el percentatge d'impropis baixés al 15%, com marca la normativa, la recollida selectiva total de la ciutat pujaría un 2,5%. Un percentatge que, a primera vista, sembla petit però que suposa un gran impacte en la sostenibilitat local.

Accions prèvies i seguiment de la recollida

Reductors de boca per afavorir l'ús correcte

Abans del repintat, ja s'havien instal·lat reductors de boca a les bústies de la fracció orgànica per evitar que s’hi aboquessin residus que no hi pertanyen i per facilitar un ús més adequat.

Aquests elements físics són una manera pràctica d’evitar errors i millorar la qualitat del residu recollit.

El seguiment i la importància de continuar millorant

Les millores visuals i orgàniques són només un pas. La recollida pneumàtica requereix una implicació constant per part de l’Ajuntament i la ciutadania per mantenir la qualitat i l’eficiència.

Les dades actuals deixen clar que encara hi ha molta feina per fer, però aquestes actuacions mostren que es vol avançar en la direcció correcta.

Qui sap si amb un marró més clar i un adhesiu ben posat, les bústies de Reus acabaran sent el model a seguir en recollida selectiva.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

La Veronal, dirigida pel reconegut coreògraf Marcos Morau, és una de les companyies espanyoles amb més projecció internacional. Amb un llenguatge escènic que barreja dansa contemporània i art visual, aquesta cita és una oportunitat difícil de veure fora dels grans centres culturals.

Una obra que qüestiona la fragilitat de la vida

Els orígens i la reinterpretació de la Dansa de la Mort

Totentanz - Morgen ist die Frage es basa en la tradició medieval de la Dansa de la Mort, però la reinventa des d’una perspectiva contemporània. El concepte explora la fragilitat humana, la normalització de la mort i la pèrdua del valor de l’existència en una societat marcada per crisis constants.

Una experiència visual i poètica

L’obra combina diverses disciplines: instal·lació, vídeo i performance, oferint un espectacle que no només es veu, sinó que es viu. La incertesa del futur, reflectida en el títol alemany que significa "Demà és la pregunta", esdevé el fil conductor en un context global de guerres i interrogants que sacsegen la realitat.

La Veronal i Marcos Morau: una mirada global des de Reus

Un creador premiat i reconegut internacionalment

Marcos Morau, Premi Nacional de Dansa, dirigeix La Veronal amb una visió que trenca motlles. El seu univers creatiu combina la dansa amb el videoart i el teatre, creant propostes híbrides d’alt impacte visual i conceptual que sedueixen públics molt diversos.

Reus, punt de trobada per a la dansa d’avantguarda

El Teatre Fortuny es consolida com a espai de referència cultural a la zona, oferint espectacles que difícilment es veuen en altres ciutats properes. Després d’haver acollit Sonoma, ara torna a apostar per Morau i la seva estètica inconfusible, plena d’imatges poderoses i reflexió social.

Com adquirir entrades i preparar la visita

On i quan comprar les entrades

Les entrades per Totentanz - Morgen ist die Frage es poden adquirir fàcilment a través del web de les taquilles del Teatre Fortuny o presencialment una hora abans de l’espectacle. També es poden comprar de dilluns a divendres al matí i alguns dies a la tarda, un horari pensat per a la comoditat del públic.

Una oportunitat que no es repetirà a la zona

Aquest espectacle és una finestra oberta a una proposta artística de nivell internacional, difícil de veure fora dels grans centres culturals. Qui es perdi aquesta cita, s’ho haurà de repensar abans de perdre’s la propera.

Si no vols que et parlin d’aquest espectacle com una excusa per quedar-se a casa, ja saps on i quan.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

Aquest abril, l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus i l’ONGD La Veu entre Cultures posen en marxa el cicle «El Senegal més a prop», amb activitats a escoles i obertura a tota la ciutadania.

El taller "Tornar a casa": un relat migratori que sacseja

Sessions a escoles per despertar la consciència crítica

El 9 d’abril, un centenar d’alumnes de l’Institut Gaudí participaran en dues sessions del taller «Tornar a casa», que combina la projecció del documental homònim amb una tertúlia amb el director, Jaume Blanc, i el protagonista, Bangally Jabby.

El dia 10, l’activitat es trasllada a l’Institut Escola Pi del Burgar amb dues sessions més al matí. Aquestes propostes volen fer visible la migració des d’una mirada humana i propera, i estimular el pensament crític entre el jovent reusenc.

Una experiència migratòria narrada en primera persona

Bangally Jabby, jove senegalès que viu a Reus, comparteix la seva història de viatge, dificultats i esperança en primera persona. El documental narra el seu retorn al Senegal, acompanyat per la seva família catalana, mostrant un relat íntim i poc habitual: el retorn conscient i digne.

Aquest relat va més enllà del simple fet migratori, posant el focus en la connexió amb les arrels i la identitat cultural.

Activitats per a tota la ciutadania que amplien la mirada

Presentació del llibre "Destí al nord"

El dissabte 18 d’abril a les 19 h, la Confiteria Padreny acollirà la presentació del llibre _Destí al nord_, que explica el llarg i valent recorregut migratori d’en Bangally Jabby des de la mirada d’Alioune Blanc, un nen fill de mare senegalesa i pare català.

Els autors, Bangally Jabby, Alioune Blanc i Jaume Blanc, conversaran sobre aquesta obra que trasllada una veu propera, emotiva i sincera, que aborda pors, esperances i superació.

L’exposició "Fragments d’Humanitat" a la Street Gallery Llambordes

Fins a l’estiu, la Street Gallery Llambordes (carrer del Vapor Vell) acull "Fragments d’Humanitat", una mostra fotogràfica d’Omar Moreno que explora la dignitat humana i la diversitat cultural.

Aquest projecte visual complementa el cicle i convida a mirar més enllà dels titulars per entendre la complexitat de la migració.

Un projecte coral que uneix literatura, audiovisual i acció social

El relat de Bangally Jabby, un vincle entre Senegal i Reus

El projecte neix del viatge vital d’en Bangally, que als setze anys va emprendre un dur camí migratori des de Birataba fins a Catalunya, superant situacions extremes durant nou mesos.

Avui, amb vint-i-dos anys, viu a Reus i ha establert una relació de confiança amb la família Blanc-Touré, que ha impulsat la creació d’aquest relat en forma de llibre i documental.

La Veu entre Cultures, motor cultural i social

El músic reusenc Jaume Blanc, fundador i president de l’ONGD La Veu entre Cultures, ha liderat aquest projecte que utilitza la cultura, la música i l’acció social per enfortir els vincles entre Reus i Senegal.

Amb col·laboracions en fotografia, il·lustració i postproducció, el projecte és un exemple de col·laboració que apropa dues realitats i fomenta la reflexió ciutadana.

El llibre i el documental es poden descarregar gratuïtament a l’apartat de contes solidaris de la web de l’Ajuntament de Reus, facilitant l’accés a aquesta història que no deixa a ningú indiferent.

Un relat que posa la migració al centre, però que, sobretot, parla de persones i arrels. La realitat és que a Reus es comença a entendre que la diversitat no és un problema, sinó una font d’històries per explicar.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

Reus ha decidit posar fil a l’agulla amb un pla que no només pretén refrescar alguns punts, sinó que vol ser la resposta local davant l’efecte illa de calor que crema Tarragona i la seva província.

El pla d’ombres: un respir necessari a Reus

Projecte a la plaça de la Cultura de la Pau

La plaça de la Cultura de la Pau, sense arbres per culpa d’un aparcament soterrat, era un espai condemnat a fondre’s cada estiu sota un sol implacable. L’Ajuntament ha aprovat un projecte executiu que instal·larà un sistema d’ombres fragmentades amb una retícula de pilars metàl·lics i lones tàbades en diagonal.

Aquesta estructura no només crearà zones d’ombra, sinó que permetrà l’entrada de llum i pas d’aire, evitant que es converteixi en una mena de sauna urbana. A més, la solució està pensada per resistir el vent i el pluja, una combinació que fa que no sigui només una idea bonica, sinó funcional i duradora.

Un disseny amb ADN reusenc i sostenibilitat low tech

La proposta parteix d’un avantprojecte del Centre de Recerca Urbana del Camp (CRUC) de l’Escola d’Arquitectura de Reus i s’inspira en l’obra estructural de Gaudí, però sense caure en els tòpics visuals habituals. El que fa servir és la racionalitat: un sistema senzill, econòmic i fàcil d’executar que no necessita tecnologies d’última generació per ser efectiu.

El Pla d’Ombres serà possible gràcies a una subvenció nominativa de la Diputació de Tarragona, que posarà diners sobre la taula per un projecte que podria marcar el camí en la lluita contra la calor a la província.

Estratègies de Reus per adaptar-se al canvi climàtic

Reus Respira: plantar arbres per no ofegar-se

El Pla d’Arbrat, batejat com Reus Respira, pretén augmentar el nombre d’arbres a la ciutat. Amb un pressupost anual de 150.000 euros, l’objectiu és plantar 5.000 arbres nous en una dècada, una pujada del 30% respecte als 18.400 actuals.

Aquests arbres no només donaran ombra, sinó que ajudaran a mitigar l’efecte illa de calor, reduint la temperatura i millorant la qualitat de vida dels reusencs i reusenques.

Refugis climàtics i el projecte RENATUReus

Al mateix temps, l’Ajuntament treballa per desplegar una xarxa de refugis climàtics a les escoles, ja operatius a quatre centres i en preparació a un cinquè. Aquestes zones naturals adaptades garanteixen espais frescos on els infants poden jugar sense patir la calor extrema.

El projecte RENATUReus integra aquestes accions amb l’objectiu de crear una infraestructura verda que connecti espais urbans i naturals, incrementi la biodiversitat i millori la resiliència de la ciutat davant l’emergència climàtica.

Com s’adapten Tarragona i la seva província a la crisi climàtica?

La importància local del Pla d’Ombres

Aquesta iniciativa de Reus no és un cas aïllat: la necessitat de protegir la província de Tarragona de l’escalfament global és evident. Amb l’augment de les onades de calor, les ciutats petites i mitjanes han de posar-se les piles per garantir espais públics habitables.

El Pla d’Ombres suposa una aposta pel confort i la salut pública, una estratègia que es pot replicar a altres municipis de la demarcació amb problemes similars.

Un model per a la resta de la demarcació

El projecte d’ombres de la plaça de la Cultura de la Pau, amb la seva aposta per la senzillesa i l’eficiència, pot convertir-se en referent per a altres poblacions tarragonines. El suport de la Diputació demostra que la prioritat és combatre l’escalfament amb accions tangibles, no amb discursos buits.

La implicació de les empreses municipals, com Reus Mobilitat i Serveis, i la col·laboració amb centres de recerca, asseguren que la solució no només sigui pràctica, sinó també innovadora i adaptada a la realitat local.

Reus ha posat la primera pedra que podria canviar la manera com la província de Tarragona afronta la calor extrema a l’espai públic. Un primer projecte que fa pensar: si això funciona, per què no estendre-ho a tot arreu?

Font de l'article: Ajuntament de Reus

Calendari de les processons principals

La Setmana Santa de Reus 2026 arrenca oficialment el 2 d’abril, Dijous Sant, i s’estén fins al Diumenge de Resurrecció, el 5 d’abril. Les processons més destacades són:

• Dijous Sant (2 d’abril): Processó del Silenci a partir de les 23h.
• Divendres Sant (3 d’abril): Viacrucis matinal i Processó del Sant Enterrament a la tarda.
• Diumenge de Resurrecció (5 d’abril): Processó de la Resurrecció al matí.

Horaris específics de les activitats litúrgiques

Durant el Dijous Sant, la Prioral acull l’exposició del Pas Penitencial rodant de l’Ecce Homo que romandrà oberta tot el dia fins a la tarda de Divendres Sant.

El Viacrucis del Divendres Sant comença a les 7h i es realitza pels carrers principals de la ciutat, amb diferents actes solemnes a les parròquies, com Sant Bernat Calvó i Sant Josep Obrer.

Recomanacions per assistir a les processons

Si vols gaudir de les processons, és recomanable arribar amb antelació per trobar lloc entre el públic, especialment a la Processó del Silenci i la del Sant Enterrament, que són les més multitudinàries.

També és convenient portar calçat còmode i respectar els espais reservats per les confraries.

Programa i activitats culturals de la Setmana Santa a Reus 2026

Semana Santa en Reus 2026 programa y actividades ofereix una àmplia varietat d’esdeveniments que combinen el patrimoni religiós amb la cultura local.

Activitats religioses destacades

A més de les processons, hi haurà exposicions com la del Pas Penitencial rodant de l’Ecce Homo, celebracions litúrgiques a la Prioral de Sant Pere i Viacrucis organitzats per les confraries que recorren barris com Fortuny i Juroca.

Esdeveniments culturals i exposicions

Durant aquests dies, es podran visitar també exposicions relacionades amb la història i tradició de la Setmana Santa, a més de concerts de música sacra a càrrec de les corals locals que amenitzen les vetlles i les celebracions.

Participació i col·laboració de les confraries locals

Les confraries tenen un paper clau en l’organització i participació dels actes, amb la implicació dels seus membres en l’ofrena floral, la custòdia dels passos i l'acompanyament musical. La col·laboració entre elles és la base que manté viva la tradició any rere any.

Cartells oficials de la Setmana Santa 2026 a Tarragona i Reus

Imatges i disseny dels cartells

Els cartells oficials de la Setmana Santa 2026 a Tarragona i Reus presenten dissenys que combinen elements històrics amb una estètica contemporània. Predominen els colors sobris com el vermell i el blanc, símbols de la passió i la puresa.

Informació destacada als cartells

Aquests cartells inclouen les dates de les processons principals, els horaris i els noms de les confraries que participen, facilitant així la planificació dels assistents.

Importància dels cartells en la tradició local

Els cartells no són només publicitat sinó que formen part de la memòria visual i cultural de la Setmana Santa. Sovint es conserven com a records i reflecteixen el vincle entre la comunitat i la seva història religiosa.

Itineraris i racons imprescindibles durant la Setmana Santa a Reus

Itinerari de la Processó del Silenci i altres processons

La Processó del Silenci, una de les més emblemàtiques, parteix a les 23h de Dijous Sant des de la parròquia de Sant Francesc d’Assís i recorre carrers com Misericòrdia, Raval de Robuster i Pl. del Mercadal fins a la parròquia de Sant Joan Baptista.

Altres processons importants segueixen recorreguts pel centre històric, passant per la Prioral de Sant Pere i altres punts clau.

Llocs d’interès religiós i cultural per visitar

• Prioral de Sant Pere Apòstol: Escenari de moltes celebracions i exposicions.
• Parròquia de Sant Bernat Calvó: Centre d’ofrenes i Viacrucis.
• Casa March: Punt de trobada de les confraries i inici de la Processó del Sant Enterrament.

Consells per planificar la visita a Reus durant la Setmana Santa

Per aprofitar al màxim l’experiència, planifica el recorregut segons les processons que t’interessen i consulta sempre el programa oficial, disponible aquí.

Recorda que alguns actes tenen un aforament limitat, així que arribar amb temps és clau. No t’oblidis de gaudir també dels racons amb encant de la ciutat que es mostren especialment vius durant aquests dies.

La Guàrdia Urbana de Reus ha recordat que aquestes accions són sancionables amb multes que poden arribar fins als 600 euros, segons l'Ordenança de Civisme vigent a la ciutat.

Què implica danyar l'espai públic a Reus?

Elements afectats i sancionats

Els objectes que acostumen a patir són, principalment, l'arbrat urbà, jardins, mobiliari públic i contenidors de brossa. Tot allò que fa més agradable i funcional el carrer, en risc per actes incívics.

Malmetre qualsevol d'aquests elements implica enfrontar-se a una multa que pot arribar als 600 euros. Una quantitat que fa pensar dues vegades abans de fer-ho.

Normativa que ho regula

L'Ordenança de Civisme de Reus és qui marca el marc legal per aquestes sancions. Aquesta normativa està dissenyada per protegir i preservar l'espai públic, garantint que tothom en pugui gaudir en bones condicions.

La Guàrdia Urbana és l'encarregada de vetllar pel compliment d'aquesta ordre i d'imposar les sancions corresponents en cas d'incompliment.

Com es detecten i sancionen aquestes infraccions?

La vigilància de la Guàrdia Urbana

Els agents municipals actuen tant amb patrullatges habituals com amb actuacions concretes quan reben denúncies o detecten infraccions. No es tracta només de posar multes, sinó de dissuadir aquests comportaments que perjudiquen la ciutat.

Hi ha un reforç en la vigilància d'aquest tipus d'actes, conscients que el manteniment dels espais públics és vital per a la qualitat de vida dels veïns.

Tipus de sancions i procediments

Les sancions poden variar segons la gravetat de l'acte, però la xifra màxima que s'ha anunciat és de 600 euros. Aquesta sanció econòmica busca ser un fre efectiu contra el vandalisme urbà.

Els procediments de multa són gestionats per la Guàrdia Urbana, que documenta les infraccions i tramita les sancions segons la llei.

Consells per evitar conflictes i mantenir Reus net

Respectar l'espai públic

Pot semblar obvi, però encara hi ha qui no valora el que suposa tenir un entorn cuidat. No tocar l'arbrat, no malmetre bancs ni contenidors contribueix a una ciutat més agradable per a tothom.

Un petit gest pot evitar una multa de centenars d'euros i millorar la convivència veïnal.

Col·laborar amb la Guàrdia Urbana

Si ets testimoni de danys o vulneracions de la normativa, avisar la Guàrdia Urbana pot ajudar a mantenir Reus com toca. La implicació ciutadana és clau per que funcionin aquestes mesures.

La prevenció passa per una ciutadania activa i conscient del seu paper en la cura dels espais comuns.

El missatge és clar: a Reus no es pot malmetre l'espai públic sense pagar la multa. I no parlem només de diners, sinó de respecte per la ciutat i per qui la viu.

Font de l'article: Guàrdia Urbana Reus

La Diputació de Tarragona ha atorgat aquesta quantitat a l'Ajuntament de Reus a través del Pla ImpulsDipta, amb l'objectiu de donar suport a projectes culturals i accions de salut pública durant els últims mesos de 2025 i amb vista fins al 2027.

Inversió directa a la cultura local

La Diada Castellera del Mercadal

Amb 30.000 euros, la Diada Castellera del Mercadal va poder celebrar la seva 17a edició el 4 d'octubre de 2025. Aquesta festa no és qualsevol cosa: reuneix les colles més potents de la temporada, cinc colles que han fet emocionar i espantar fins i tot els més valents amb construccions de gamma extra. Des del 1993, aquesta diada ha estat un punt fix al calendari casteller, i ara amb aquest impuls econòmic, la tradició no només es manté sinó que s'enforteix.

Biblioteca Pere Anguera, més que prestatgeries

45.022,19 euros han anat a parar a la biblioteca Pere Anguera, un espai cultural que supera la funció convencional d'una biblioteca municipal. Aquest equipament de lloguer esdevé un punt de trobada per als barris de la zona sud de Reus, on la cultura es viu i es comparteix més enllà dels llibres. El finançament ha ajudat a mantenir aquestes portes obertes per a tothom.

Salut pública amb xifres i accions reals

Control de plagues i prevenció sanitària

Amb 43.839 euros, s'han cobert despeses per combatre plagues que no només molesten sinó que poden afectar la salut de la ciutadania: coloms, rosegadors, paneroles i processionària del pi són només alguns dels enemics combatuts. També s'han dut a terme neteges i desinfeccions per evitar la legionel·la, i s'han gestionat colònies d'animals domèstics abandonats, una problemàtica que no desapareix per art de màgia.

Reus es mou: una ciutat que no para

El programa "Reus es mou" ha estat una iniciativa que ha posat la ciutat en moviment. Gratuït i obert a tothom, aquest projecte ha impulsat l'activitat física per frenar el sedentarisme i crear nous punts de trobada social. La salut comunitària ha trobat aquí un aliat inesperat, i tot gràcies als recursos que arriben amb el pla ImpulsDipta.

El conveni que marca el ritme fins al 2027

Un acord amb la Diputació de Tarragona

L'octubre de 2025, l'Ajuntament de Reus i la Diputació van signar un conveni per desplegar el Pla ImpulsDipta a la ciutat. Aquest acord no és un paper mullat: preveu subvencionar actuacions fins a l'any 2027, mantenint viu el suport a cultura i salut pública durant anys.

Una mirada a l'execució i el finançament

Totes les accions finançades amb aquests 118.862 euros ja estan executades. No hi ha inversions pendents ni promeses buides. És un exemple clar de com els diners públics poden tenir un impacte visible i immediat en la vida quotidiana de Reus.

La realitat és que, mentre alguns diners es perden pel camí o es queden en papers, aquests ajuts han arribat on feia falta. I això, avui, ja és una victòria.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

El contracte ja ha estat adjudicat per REDESSA a l’empresa Què Bo És Tecnoparc, SL, i això obre les portes a un projecte gastronòmic que vol fer soroll.

Detalls del contracte i projecte gastronòmic

Qui s'ha endut el pastís?

L’empresa municipal REDESSA ha concedit la gestió del servei de bar-cafeteria-fleca a Què Bo És Tecnoparc, SL, que ha presentat el projecte “Origen” en col·laboració amb el Grup Can Vicenç. L’objectiu? Oferir un producte que no passarà desapercebut: pastisseria artesanal, cuina saludable i cafè d’especialitat.

Condicions i inversió

La concessió té una durada màxima de 15 anys, sense opció de pròrroga. El cànon anual és de 27.300 € (sense IVA), i l’adjudicatària ha de fer una inversió obligatòria d’entre 115.000 i 155.000 €, destinada a l’adequació interior, incloent mobiliari, maquinària i decoració. Aquesta és la part que pot marcar la diferència en un espai que vol atreure no només els professionals del parc, sinó també la ciutadania en general.

Serveis i instal·lacions de la cafeteria del Tecnoparc

Espais i capacitat

El local té 360,69 m² interiors i una terrassa exterior de 59 m², amb capacitat per a 226 persones. A més, comptarà amb una sala privada per a reunions corporatives o esdeveniments, un detall que sembla pensat per als professionals que necessiten més que un bon cafè per treballar.

Horaris i serveis complementaris

L’horari mínim serà de dilluns a divendres laborables, de 7 a 17 h, sense interrupció. A més, Què Bo És gestionarà el servei de barra del recinte firal quan se li sol·liciti, ampliant així la seva presència dins del parc i els esdeveniments que s’hi celebren.

El context del Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc

Un pol d’activitat econòmica i tecnològica

El Tecnoparc ocupa 140 hectàrees i acull més de 70 empreses dels sectors TIC, agroalimentari, enginyeria i salut, amb uns 4.500 professionals treballant-hi. També és seu de centres municipals com REDESSA Tecno i REDESSA Cepid, i ofereix serveis d’alt nivell com el Hub Foodtech & Nutrition, la Incubadora REDESSA o el Centre de Fires i Convencions de firaReus Events.

Un ecosistema que va més enllà

Al costat del Tecnoparc hi ha el Campus de Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre Tecnològic Eurecat, i centres de recerca biomèdica i innovació, que generen un ambient ple d’activitat i projectes relacionats amb biomedicina, nutrició, tecnologia i ciències socials. Un entorn perfecte per a un servei de cafeteria que promet no passar desapercebut.

Qui hauria dit que una cafeteria podria ser el motor invisible del Tecnoparc? Pel que sembla, Què Bo És té ganes de demostrar-ho.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

La selecció es va anunciar durant un acte a Curitiba, Brasil, on només dues ciutats més de l'Estat van entrar al llistat: Las Rozas i Múrcia. Els premis provenen de l'Intelligent Community Forum (ICF), una institució que des de l'any 2000 destaca els territoris que excel·leixen en connectivitat digital, innovació i inclusió social, entre d'altres.

La força de Reus en sis àmbits clau

Connectivitat i digitalització

Reus ha posat sobre la taula projectes que milloren la connectivitat digital, assegurant que tothom tingui accés a una xarxa eficient i moderna. Aquest pas no és només tecnològic, sinó un impuls per a tota la comunitat, facilitant l'accés a recursos i serveis que abans només estaven a l'abast de pocs.

Ocupació, formació i innovació

La ciutat aposta per programes que generen ocupació i formen talent local. Aquesta estratègia no és només un bonic titular: ha estat clau per a la candidatura, ja que vincula l'educació amb les necessitats reals del mercat i estimula la innovació empresarial.

Reus, una ciutat al servei de les persones

Participació ciutadana i inclusió social

El model de Reus no descuida la veu dels ciutadans. Les polítiques públiques fomenten la participació activa i la inclusió social, fent que ningú quedi enrere. No és només parlar, és escoltar i actuar.

Sostenibilitat i qualitat de vida

Amb una mirada posada en el futur, Reus integra la sostenibilitat en la seva transformació digital. La ciutat no busca només créixer, sinó fer-ho mantenint l'equilibri ambiental i millorant la vida diària de la gent.

El camí cap a la final internacional

Etapes i reptes

Ser entre les 21 primeres és només el començament. Ara, Reus prepara una presentació detallada dels seus projectes per optar a estar entre les 7 finalistes, que es donaran a conèixer al juny a Limburg, Països Baixos.

El premi definitiu i la projecció global

La gran fita serà a l'octubre, quan el jurat internacional proclamarà la Intelligent Community of the Year a Columbus, Estats Units. Una oportunitat per posar Reus al mapa mundial de la innovació i la intel·ligència urbana.

L’alcaldessa Sandra Guaita ho veu clar: aquest reconeixement és el resultat d’una ciutat que vol fer les coses diferent, centrada en el coneixement i el talent. I el regidor Josep Baiges afegeix que apostar per la innovació no és només un discurs, sinó una inversió que ja torna en beneficis per a la ciutadania.

Reus, doncs, no només es presenta com a ciutat intel·ligent, sinó com un exemple de ciutat que transforma la tecnologia en benestar real.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

Aquest projecte, que s'ubicarà al carrer de Josep Sardà i Cailà, 9, s'ha presentat recentment gràcies a l'Associació Amics de Gaudí de Reus, amb el suport de l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona, dins l'Any Gaudí 2026.

El mural: art urbà i tecnologia per fer reviure Gaudí

L'artista seleccionat i la dimensió del projecte

Jonatan Carranza, conegut com a Sojo, ha estat l'escollit entre 25 candidats per pintar el mural. Amb arrels al graffiti des del 1993, combina l’aerosol i el muralisme en obres acolorides amb fort protagonisme del dibuix.

El mural farà 21 metres d'ample per 6,5 d'alt i s'ubicarà a la façana de la rectoria de Sant Joan Baptista, cedida per la parròquia i l’Arquebisbat de Tarragona. La primera fase d'execució començarà al maig i es completarà a l'octubre amb l'addició d'un codi QR vinculat a continguts digitals.

Continguts digitals interactius que donen vida al llegat

L’element que trenca la tradicional estàtica del mural serà un codi QR que permetrà accedir a animacions en 2D i 3D creades per l'artista Gala Mirissa. Així, els visitants podran endinsar-se en la trajectòria i les obres de Gaudí a través del mòbil, una manera fresca i dinàmica de conèixer la seva influència.

La combinació de muralisme i tecnologia converteix aquesta proposta en una iniciativa que busca no només decorar, sinó també educar i emocionar.

Suport institucional i privat: un projecte ambiciós per l'Any Gaudí

Complicitats clau per fer possible el mural

El projecte compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i l’Associació Amics de Gaudí. També hi ha la complicitat de la Parròquia de Sant Joan Baptista i l’Arquebisbat, que cediran els espais per a l’execució.

A més, el sector privat ha aportat un plus: Vermut Miró, Volvo, Repsol i Escardó Serveis s'han implicat econòmicament, convertint l’obra en un exemple de col·laboració públic-privada que no sempre es veu en cultura local.

El paper de l'Any Gaudí 2026 a Reus

L’Any Gaudí 2026 és molt més que una commemoració: és un moviment viu amb més de 100 activitats i la participació de 40 agents i entitats de Reus. Aquest mural s’insereix dins d’aquesta programació que busca posicionar la ciutat com a bressol de l’arquitecte i referent del turisme cultural modernista.

El web oficial gaudi2026.reus.cat ofereix tota la informació i agenda actualitzada per a qui vulgui seguir de prop aquesta celebració dinàmica i participativa.

Què trobaràs al mural i com viure l'experiència

Ubicació i accessibilitat del mural

Situat al carrer de Josep Sardà i Cailà, número 9, el mural serà visible per a tothom que passi per aquesta zona de Reus. La seva gran mida i colors vibrants el faran impossible d'ignorar.

Amb el QR incorporat, qualsevol persona podrà activar els continguts digitals amb el mòbil, sense necessitat d’aplicacions especials, només amb la càmera. Un plus que fa que el mural sigui més que un simple graffitti: és una porta oberta al Modernisme.

Continguts digitals i experiència multimèdia

Les animacions en 2D i 3D permetran veure detalls de l’obra i la vida de Gaudí que sovint passen desapercebuts. Una veritable immersió que reforça el llegat de l'arquitecte des de Reus.

Aquestes animacions, elaborades per l’artista Gala Mirissa, aporten noves capes a l’obra, combinant cultura i tecnologia, i atraient un públic més jove i tecnològic.

Qui s’esperava que veure un mural pogués convertir-se en una experiència digital tan completa?

La realitat és que Reus ha trobat la manera de posar Gaudí a l’abast de tothom, sense filtres, ni museus exclusius, sinó en plena via pública i amb un toc futurista.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

El pròxim 6 d'abril, dilluns de Pasqua, entre les 12 i les 17 hores, la Bassa Nova acollirà activitats lúdiques i un servei de food trucks que oferiran tapes, hamburgueses i begudes. Amb música d'un Dj i zones per descansar, l'Ajuntament i Aigües de Reus aposten per posar en valor aquest patrimoni del segle XIX que havia quedat arraconat.

Història i nova vida de la Bassa Nova

Un element patrimonial gairebé oblidat

La Bassa Nova és una infraestructura de finals del segle XIX destinada a emmagatzemar i distribuir aigua per al consum. Situada a prop del passeig de la Boca de la Mina, havia estat un indret popular on famílies es reunien per berenar, especialment en festes com el dilluns de Pasqua.

Però amb el pas del temps, va quedar relegada a un segon pla fins que l’Ajuntament de Reus va impulsar la seva recuperació integral, vinculant-la a la millora de l’entorn de la Boca de la Mina. Ara, aquesta bassa torna a tenir aigua i vida.

Recuperar l’entorn i la tradició

El projecte no només ha restaurat la bassa com a infraestructura, sinó que també ha enjardinat l’espai, ha construït grades d’obra vista i ha millorat el camí que connecta la Bassa Nova amb el Passeig de la Boca de la Mina i el Camí de la Pedrera de Còbic.

Segons Daniel Rubio, regidor de Medi Ambient i responsable d'Aigües de Reus, l'aigua que circula ara prové de la mina Hidrofòrica i de la mina d’Almoster, recentment recuperada, reforçant el compromís per potenciar l’aigua de proximitat.

El nou epicentre per menjar la mona a Reus

Activitats per a totes les edats

El dilluns de Pasqua, la Bassa Nova no serà només un lloc per menjar, sinó un espai d’oci. Entre les activitats destacades hi haurà el pilotatge de vaixells teledirigits, una zona de jocs infantils i música en directe amb un Dj que posarà ritme a la tarda.

Els assistents trobaran taules i cadires per asseure’s còmodament i un servei de food trucks que oferiran des de tapes fins a hamburgueses i begudes per tots els gustos.

Un espai per retrobar-se

La regidora de Relacions Ciutadanes, Mar Escoda, subratlla que menjar la mona a la Bassa Nova no és només una tradició sinó un moment per compartir amb família, amics i veïnat, un acte que parla de la identitat i la convivència a Reus.

Aquesta iniciativa és una clara invitació a tornar a gaudir d’aquest espai emblemàtic, abans ignorat, que ara es reivindica com a punt de trobada festiu i social.

Recuperació i sostenibilitat en el projecte de la Bassa Nova

Un compromís amb l’aigua i el territori

Aigües de Reus ha fet de la regeneració de les mines i aqüífers una prioritat per oferir aigua de proximitat i mantenir viu l’ús històric dels recursos hídrics locals. La Bassa Nova és un exemple d’aquest esforç per recuperar infraestructures obsoletes i adaptar-les a les necessitats actuals.

Amb l’aigua tornant a córrer per la bassa, l’espai esdevé no només un lloc d’oci sinó també un símbol de sostenibilitat i respecte pel patrimoni natural i cultural.

Millores urbanístiques per facilitar l’accés

El projecte ha apostat per millorar l’entorn immediat amb un camí renovat que facilita l’accés des del Passeig de la Boca de la Mina i ofereix un espai agradable per passejar.

Això afavoreix que més veïns i visitants aprofitin la Bassa Nova com a espai d’esbarjo i tradició, reforçant el seu paper com a pulmó verd i lloc emblemàtic dins la ciutat.

La Bassa Nova ha deixat de ser només un vestigi del passat per convertir-se en un espai viu, on el passat i el present es troben per celebrar la cultura popular, l’aigua i la ciutat mateixa.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

El Servei d’Orientació i Acompanyament a les Famílies (SOAF) de Reus ha posat en marxa una nova programació d’espais familiars que tindran lloc a Mas Pintat durant aquest període, combinant suport, joc i parentalitat positiva, adaptant-se al ritme de cada infant i família.

Dos espais familiars adaptats a cada edat

Espai familiar amb nadó (0-11 mesos)

Aquest espai és per a les famílies amb nadons de menys d'un any i començarà el 9 d’abril fins a l’11 de juny. Les sessions es faran els dijous d’11 a 12.30 h, i cal inscripció prèvia a la web de l’Ajuntament de Reus.

Espai familiar amb infants d’1 a 3 anys

Per a infants una mica més grans, entre 1 i 3 anys, les trobades seran els dimecres de 10.30 a 12 h, del 8 d’abril al 10 de juny. També es necessita inscripció previ a la pàgina oficial.

Què ofereixen aquests espais familiars?

Suport i trobada entre famílies

Els espais familiars creen un entorn on les famílies poden compartir experiències i trobar suport emocional, reforçant els vincles afectius i la parentalitat positiva en un moment clau de la criança.

Activitats guiades i joc lliure

Combinen activitats dirigides amb moments de joc lliure perquè els infants desenvolupin les seves capacitats al seu ritme i les famílies puguin adaptar-se a les seves necessitats específiques.

SOAF Reus: més que un servei, un aliat per a la criança

Objectius i serveis del SOAF

El SOAF, gestionat per l’Ajuntament de Reus i finançat pel Departament de Drets Socials, es dedica a reforçar la capacitat educadora, emocional i relacional de les famílies amb activitats preventives, tallers i atencions individuals.

Com contactar i participar

Les famílies interessades poden informar-se o inscriure's trucant al 977 010 057 o enviant un correu a soaf@reus.cat. Els espais són gratuïts i es desenvolupen a Mas Pintat, amb atenció també a Mas Totosaus per altres serveis.

Que no se t’escapi la oportunitat de participar en una programació que aporta més que diversió: aporta eines i complicitats.

Font de l'article: Ajuntament de Reus