El VI Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre se centrarà en el nou horitzó energètic i la transició energètica, temes candents que afecten no només Tortosa sinó tot el territori.

La programació del fòrum i la seva importància

Objectius i temàtiques principals

El fòrum es dedica a debatre com les Terres de l’Ebre poden adaptar-se i liderar els canvis en el sector energètic, especialment en un moment en què la sostenibilitat i l’eficiència són clau.

Es tracta d’una oportunitat per posar sobre la taula els reptes, les oportunitats i les estratègies per a una transició energètica que sembla inevitable.

Inscripcions i participació

Les inscripcions estan obertes a través de la pàgina web cambratortosa.cat, facilitant l’accés a empresaris, professionals i ciutadania interessada.

Aquest accés obert indica que no només és una cita per a experts, sinó per a tothom que vulgui entendre cap on va l’energia a la zona.

Context energètic a les Terres de l’Ebre

Situació actual del sector energètic

Les Terres de l’Ebre tenen un paper destacat en la generació d’energia a Catalunya, però el context global està impulsant canvis ràpids que cal afrontar.

La necessitat de reduir emissions i potenciar energies renovables és una prioritat que condiciona les polítiques locals i regionals.

Reptes i oportunitats locals

El fòrum oferirà un espai per analitzar com es pot avançar cap a un model més sostenible sense deixar enrere l’economia local.

També permetrà compartir experiències i projectes que ja s’estan desenvolupant a la zona, creant xarxes i aliances.

Reaccions i expectatives

Implicació del teixit empresarial i institucional

El fet que sigui un fòrum organitzat per la Cambra de Comerç de Tortosa i amb suport institucional indica el pes que té la qüestió energètica per a la regió.

Esperem veure una participació activa i un intercanvi d’idees que aporti solucions pràctiques.

Com seguir el fòrum

A més de la presència física, es preveu certa cobertura informativa per a qui no pugui assistir.

Les xarxes socials seran un canal clau per seguir les principals conclusions en temps real.

Que el VI Fòrum Econòmic aposti per la transició energètica a Tortosa no és casual: el futur de la regió es juga aquí, i no només en termes de sostenibilitat sinó també d’oportunitats econòmiques.

Font de l'article: Ajuntament de Tortosa

Segons el servei meteorològic oficial, el canvi es notarà especialment a la província de Tarragona, on el temps es mostrarà més variable i càlid que el diumenge anterior. Ara mateix, molts es pregunten com afectarà aquesta inestabilitat el dia a dia i si caldrà preparar-se per a pluges o sols de tarda.

Canvis en el temps a Tarragona

Temperatures més altes a primera hora

Les dades apunten que les temperatures a Tarragona començaran la setmana per sobre dels valors registrats el dia anterior a la mateixa hora.

Això vol dir que la matinada i primeres hores del dilluns seran més càlides, un fet que pot sorprendre després d'un diumenge més fresc.

Inestabilitat i possibilitat de precipitacions

El temps inestable que anuncia Meteocat implica que es podrien produir pluges disperses, especialment durant les hores centrals i la tarda.

Però no es tracta d'una inestabilitat contundent; més aviat, serà variable i de curta durada, amb clarianes intermitents.

Impacte en la vida quotidiana

El risc per a les activitats a l'aire lliure

Les variacions del temps poden complicar plans a l'aire lliure, sobretot per a qui tenia previst gaudir de la primavera a Tarragona.

És recomanable portar un paraigua o impermeable lleuger per si apareixen pluges inesperades.

Consells per adaptar-se al canvi de temperatura

Amb l'augment tèrmic, caldrà ajustar la roba i estar alerta als canvis bruscos, especialment a primera hora del dia.

També es recomana hidratar-se bé i evitar esforços intensos durant els períodes de calor.

Fonts i pronòstic oficial

Meteocat, referència meteorològica

El servei meteorològic de Catalunya, Meteocat, ha estat l'encarregat d'advertir sobre aquests canvis a través del seu compte oficial a X (Twitter), la xarxa que s'ha convertit en un canal directe i ràpid per informar de la situació.

El comunicat és breu però clar: temps inestable i pujada de temperatures a primera hora del dilluns.

Seguiment i actualitzacions

Es recomana seguir les actualitzacions de Meteocat per estar al dia dels possibles canvis en el pronòstic, ja que la inestabilitat atmosfèrica pot modificar-se amb rapidesa.

Les autoritats locals i serveis d'emergència també podrien emetre alertes si la situació empitjora.

La realitat és que Tarragona enceta la setmana amb un temps que no deixa indiferent ningú i que fa que tothom hagi d'estar atent al cel.

Font de l'article: METEOCAT (Meteorologia de Catalunya)

El Consell va ser aprovat i promet ser l'eina per donar resposta a les necessitats reals d'un sector clau en l'economia local. Amb la participació de representants polítics i agents socials, la iniciativa busca fer de Reus un referent comercial i turístic més fort i cohesionat.

Per què un Consell de comerç, restauració, serveis i turisme?

Un espai per escoltar i decidir

Fins ara, el diàleg entre l'administració i el sector comercial s'havia fet de manera puntual i dispersa. Amb el nou Consell, s'estableix un canal formal i estable que permetrà recollir opinions, debatre necessitats i formular propostes concretes per a la ciutat.

Impulsar la competitivitat i la innovació

El Consell no només parlarà, sinó que actuarà. Vol impulsar accions que millorin la competitivitat del comerç local, fomentar la sostenibilitat i aprofitar la tecnologia per millorar l'experiència dels clients. Res d'idees perdudes en l'aire.

Qui forma part del Consell i com funciona?

Organització i objectius clars

Amb un reglament propi aprovat, el Consell es divideix en grups de treball que aborden temes concrets. Objectius com organitzar campanyes promocionals, assessorar l'ajuntament o fomentar la col·laboració són la base per articular una acció efectiva.

Com afectarà la vida comercial i turística de Reus?

Millores palpables per a empreses i clients

Amb un suport més gran i coordinat, els establiments podran accedir a formació, assessorament i recursos per millorar. També s'espera que la ciutat guanyi atractiu per als visitants gràcies a iniciatives que reforcin la imatge i la reputació del comerç local.

Un motor per al desenvolupament econòmic local

La idea és que la col·laboració i el treball en xarxa impulsin un creixement que no deixi ningú enrere.

Funcions del ConsellObjectius principalsAssessorar l’Ajuntament en matèria de comerç i turismeMillorar la competitivitat i la sostenibilitat del sectorParticipar en plans estratègics i seguimentsImpulsar campanyes per atraure clientsCanalitzar demandes dels agents localsFomentar el diàleg entre entitats i administracionsAvaluar l’impacte de les polítiques públiquesOrganitzar formació i assessorament per a empresesLa realitat és que Reus ha posat en marxa un projecte ambiciós i necessari per no deixar que el comerç, la restauració i el turisme vagin cadascun per separat. La pregunta és clara: podrà mantenir aquesta unió i fer que les bones intencions es tradueixin en resultats tangibles?

Font de l'article: Ajuntament de Reus

El Ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar el 15 de maig una modificació clau a l'ordenança de l'Impost de Béns i Immobles (IBI) que busca equiparar el tracte als habitatges del Pla 50.000 amb la resta de protecció oficial. Això significa que els pisos destinats a lloguer social que siguin declarats d'especial interès municipal podran gaudir d'una bonificació molt superior a l’anterior.

Bonificacions a l'IBI per habitatge assequible

El canvi que fa saltar la banca

Fins ara, l’ordenança preveia una bonificació del 50% durant els primers 10 anys i del 25% entre l’11è i el 15è any per als habitatges protegits. Però el Pla 50.000, impulsat per la Generalitat, tenia un problema: no es podia repercutir l’IBI al llogater, deixant els propietaris amb un cost que feia tirar enrere qualsevol inversió.

El nou acord permet fins a un 95% de bonificació de l’IBI per als habitatges protegits vinculats a aquest pla, sempre que es destinin efectivament a lloguer social i siguin reconeguts pel Ple com a d’especial interès o utilitat municipal. Així, s’evita que aquesta tipologia d’habitatge quedi penalitzada fiscalment respecte altres promocions.

Què implica per a promotors i ciutadans?

• Incentiu clar per als inversors que vulguin apostar per lloguer social.
• Equilibri entre règims fiscals que fins ara eren desiguals.
• Una mesura que vol revertir la problemàtica d’habitatge assequible a Reus.

Altres modificacions fiscals aprovades

Taxa d’activitats: un límit per no passar-se

L’Ajuntament ha fixat un sostre de 25.000 euros per la quota de la taxa d’intervenció administrativa en activitats, buscant que els tributs siguin proporcionals al servei real que es presta. Aquesta mesura evita que empreses o negocis hagin de pagar més del compte i que la ciutat mantingui una recaptació ajustada a la realitat.

Taxa de cementiri i règim transitori

Les concessions antigues, algunes a perpetuïtat, podran regularitzar-se amb una tarifa adaptada fins al 31 de desembre de 2031. Això facilita que titulars amb situacions anteriors a la normativa actual puguin posar ordre sense pagar de més. Després d’aquesta data, qualsevol nova concessió es farà sota les tarifes vigents i per un període màxim de 50 anys.

La mirada política darrere la mesura

Un ajuntament que s’adapta

Manel Muñoz, regidor de Serveis Generals i Hisenda, explica que aquestes modificacions neixen de la necessitat de combinar rigor tècnic amb utilitat social. Les administracions modernes han de corregir desequilibris i servir d'eina per facilitar habitatge assequible i seguretat jurídica.

Un pas més en la batalla per l’habitatge

El canvi a l'IBI és una mostra clara que no tot són paraules i promeses. Si la ciutat vol fer front a la lluita per un habitatge digne, cal moure fitxa i posar facilitats reals als qui construeixen i gestionen lloguer social.

Amb aquest moviment, Reus vol posar les cartes sobre la taula: promoure habitatge assequible no ha de ser una pèrdua, sinó una oportunitat. Que tothom ho tingui clar.

La decisió de bonificar fins al 95% l’IBI en aquests casos no només ajuda a pal·liar la crisi habitacional, sinó que també evita que la normativa generi desavantatges absurds que frenen l’accés a l’habitatge social. Els beneficis fiscals s’ajusten, i amb ells, l’esperança que més veïns poden trobar un sostre digne a Reus.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

A continuació us presentem una selecció d'ofertes de feina disponibles per a aquest estiu a la Costa Daurada.

Assistents de parcs i hotels – PortAventura World (Vila-seca)

PortAventura World busca incorporar assistents per a diferents àrees dels seus parcs i hotels. Les funcions inclouen atenció al client, suport en restauració, gestió d'atraccions, botigues o admissions. S'ofereix contracte fix discontinu o eventual, formació i possibilitats de desenvolupament professional. Es valorarà experiència prèvia en turisme o atenció al client, tot i que no és imprescindible. L'oferta és disponible al portal d'ocupació de PortAventura World.

Recepcionista – H10 Mediterranean Village (Salou)

L'hotel H10 Mediterranean Village cerca un/a recepcionista per incorporar-se al seu equip. Les funcions inclouen gestió de check-in i check-out, atenció al client, gestió de reserves, facturació i resolució d'incidències. Es requereix un nivell alt d'anglès, i es valoraran altres idiomes com el neerlandès, així com experiència prèvia en hotels de gran mida i coneixements de sistemes com SAP. L'oferta està publicada al portal d'ocupació d'H10 Hotels.

Restaurant Supervisor – Sol Port Cambrils (Cambrils)

L'hotel Sol Port Cambrils cerca un/a supervisor/a de restaurant per coordinar l'operativa del servei i garantir els estàndards de qualitat. Entre les seves funcions destaquen la supervisió de l'equip, el control d'inventaris, el seguiment del manteniment de l'àrea i el suport per assolir els objectius econòmics. Es requereix formació en Turisme o Hostaleria, experiència prèvia d'almenys un any i anglès avançat. L'oferta és disponible al portal d'ocupació de Meliá Hotels.

Cambrer/a de pisos – Hotel (L'Ampolla)

Es busca cambrer/a de pisos per a hotel a l'Ampolla. Les funcions principals inclouen la neteja i el manteniment d'habitacions. S'ofereix contracte de 30 hores setmanals en torn de matí (de 9:00 a 15:00). Es requereix una experiència mínima de 6 mesos en un lloc similar. L'oferta ha estat publicada a Turijobs.

Socorrista – Hotel (Salou)

Es necessiten socorristes amb titulació per treballar en hotels de Salou durant la temporada d'estiu. El lloc ofereix incorporació al maig fins a l'octubre, amb dos dies de descans setmanals i menjars inclosos a l'hotel. No s'ofereix allotjament. L'oferta ha estat publicada a Tablondeanuncios.com.

Personal de supermercat – Mercadona (Amposta)

Mercadona ha obert vacants per a la seva campanya d'estiu a Amposta, buscant personal per a diferents seccions del supermercat. S'ofereix formació remunerada, possibilitat de creixement dins de l'empresa i diferents tipus de jornada (completa o parcial). Els salaris oscil·len entre 650 € i 2.346 € bruts mensuals segons les hores treballades. No es requereix experiència prèvia. L'oferta és disponible al portal d'ocupació de Mercadona.

Aquestes ofertes reflecteixen el dinamisme del mercat laboral a la Costa Daurada durant la temporada estival, amb una alta demanda de professionals en sectors clau com l'hostaleria, el turisme, l'oci i el comerç, impulsada per l'afluència de visitants nacionals i internacionals.

El creixement no és fruit de l'expansió desmesurada, sinó d'una estratègia mesurada i adaptada a les noves necessitats dels consumidors que busquen qualitat i comoditat a prop de casa.

Increment de vendes per botiga a Mercadona, Lidl i Dia

Mercadona: un creixement sostingut i concentrat

Entre 2021 i 2025, Mercadona ha augmentat la facturació mitjana per botiga un 48,7%, passant de 15,3 a 22,8 milions d'euros. Aquest augment s'ha aconseguit mantenint pràcticament estable la xifra de botigues, que només ha passat de 1.662 a 1.672 establiments, incloent 60 a Portugal. La clau està en una més gran afluència de clients i cistelles més plenes.

Lidl: expansió i consolidació al mercat

La cadena alemanya ha obert gairebé 100 botigues més, passant de 650 a 740. Amb vendes estimades en 2025 de 8.100 milions d'euros, Lidl presenta una venda mitjana per botiga de 10,95 milions, un 38,3% més que el 2021. L'estratègia de Lidl combina expansió amb augment d'ingressos per local.

Transformació profunda de Dia i estratègia de racionalització

Dia: menys botigues però més rendibles

Dia ha reduït el nombre de botigues de més de 3.700 el 2021 a 2.358 el 2025 després de tancar locals poc rendibles i vendre la cadena Clarel. Això ha permès que la facturació mitjana per botiga quasi es dupliqui, amb un increment del 76% en cinc anys, arribant a gairebé 2 milions d'euros per botiga.

La importància de la ubicació i la imatge

La millora en la ubicació, imatge i l'oferta de productes ha estat fonamental per a Dia, que acompanya la seva transformació d'establiments amb una estratègia que ha incrementat la demanda i fidelitat dels clients.

El panorama regional i altres cadenes del mercat espanyol

Eroski i Consum: creixement en àmbits regionals

Eroski, amb un enfocament regional en el nord i Balears, ha aconseguit un augment de la facturació mitjana per botiga del 33,5% respecte a 2021, arribant als 3,68 milions el 2025. Consum, amb més de 1.000 supermercats, ha superat per primera vegada els 5 milions d'euros per botiga, creixent un 37% en cinc anys i amb plans per expandir-se a Madrid.

Carrefour i Alcampo: evolucions contrastades

Carrefour ha incrementat la venda mitjana per botiga un 7% des de 2021, situant-se en 6,9 milions d'euros el 2025, malgrat un lleu descens en els últims dos anys. Alcampo, afectada pel declivi dels hipermercats, ha vist una caiguda del 34% en la venda mitjana per botiga des de 2021, situant-se just per sota dels 9 milions d'euros.

El sector de la distribució ha experimentat un canvi notable en els últims cinc anys, on les cadenes més àgils i adaptades als nous hàbits han aconseguit no només créixer en nombre de botigues sinó també en la qualitat i volum de vendes per establiment. Mercadona, Lidl i Dia lideren aquesta transformació amb increments de venda per botiga superiors al 45%, marcat per la preferència dels consumidors per la proximitat i la marca blanca.

El proper 28 de maig, el Centre Cívic de Ferreries serà l’escenari on institucions i sector energètic es trobaran per debatre un tema que va més enllà dels discursos oficials. Vols saber què s’hi cou?

El fòrum que mou les Terres de l’Ebre

Un espai de debat clau

El VI Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre no és un acte més. És el punt de trobada on es defineixen rumb i estratègies per un territori que mira al futur amb una mica de por, però també amb ganes de canviar. Hi participaran tant representants institucionals com empreses del sector energètic.

Quan i on: una data que no pots perdre

La cita és el dijous 28 de maig, al Centre Cívic de Ferreries. El calendari ja està marcat perquè la conversa sobre energia no espera.

Què hi trobaràs al fòrum?

Temes sobre la taula

Els ponents abordaran qüestions com la transició energètica, les fonts renovables i el paper de les Terres de l’Ebre en el nou model. No es tracta només de parlar d’energia, sinó de decidir com aquesta afectarà la vida quotidiana dels habitants.

Com inscriure’t

Si vols ser-hi, encara pots inscriure’t a través de la pàgina web oficial de la Cambra de Comerç de Tortosa. És fàcil i ràpid, però les places són limitades. No et quedis fora d’aquesta conversa que pot canviar el futur del territori.

Per què el futur energètic de l’Ebre és un assumpte de tothom

Impacte local i més enllà

Les decisions que es prenguin al fòrum afectaran no només la comarca, sinó l’estratègia energètica de tot Catalunya. Les Terres de l’Ebre volen deixar de ser el passadís per a altres i passar a ser protagonistes.

Els reptes que s’imposen

Des de la sostenibilitat fins a l’autonomia energètica, el territori s’enfronta a reptes que no poden quedar en paper mullat. El fòrum vol posar els punts sobre les is i generar compromisos reals.

Si encara no t’has inscrit, pensa que aquesta és una oportunitat per veure de prop com es defineix un futur que afecta la butxaca i la vida de tothom.

La realitat és que el VI Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre no només parla d’energia: parla de qui tindrà el control del que consumim i produïm. I això sí que interessa.

La presentació oficial del cicle d’inversions va tenir lloc el 14 de maig de 2026, segons ha comunicat l’Ajuntament de Valls. Aquest projecte no és una promesa vaga sinó un compromís tangible per a la modernització i ampliació de la infraestructura clau per a la ciutat.

Detalls del projecte d’ampliació

Modernització de la depuradora

El cicle d’inversions contempla renovar els equips i processos de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) per millorar la seva eficiència i capacitat. Aquesta modernització és crucial perquè les tecnologies actuals queden curtes davant l’augment demogràfic i la demanda ambiental.

Augment de capacitat i impacte local

Ampliar la depuradora no només vol dir més volum, sinó un impacte directe en la qualitat de vida de la ciutadania. Amb una planta preparada per tractar més aigua, es redueix el risc de contaminació i es protegeixen millor els recursos naturals del territori.

Context i necessitat de la inversió

Creixement de la població i serveis

Valls ha experimentat canvis demogràfics que han posat a prova les infraestructures existentes. La depuradora, clau per gestionar les aigües residuals, necessitava una actualització per seguir complint amb les normatives i evitar problemes mediambientals.

Compromís amb la sostenibilitat

El projecte entra dins d’una aposta més gran per la sostenibilitat i la protecció mediambiental. Modernitzar la depuradora és un pas ferm per reduir l’impacte ecològic i adaptar-se a les exigències europees en matèria d’aigua.

Calendari i perspectives futures

Fases d’execució

Tot just començant, aquest cicle d’inversions s’estructura en fases que es desplegaran progressivament per evitar interrupcions en el servei. La idea és que cada etapa aporti una millora visible i funcional.

Reptes i expectatives

No serà fàcil, però l’objectiu és clar: una depuradora a punt per als propers anys, que pugui gestionar l’aigua residual sense queixar-se i que protegeixi millor Valls i el seu entorn.

El projecte va ser anunciat per l’Ajuntament de Valls el 14 de maig de 2026 mitjançant un missatge a Twitter, situant la ciutat a l’avantguarda de la gestió d’aigües.

Valls es prepara per un canvi que, encara que no es vegi a simple vista, marcarà la diferència en la salut ambiental i urbana de la ciutat. Aquesta inversió és un exemple de com es poden ajustar les infraestructures a les necessitats reals, sense perdre de vista el futur.

Font de l'article: Ajuntament de Valls

Amb la participació de l'Ajuntament de Tortosa i la CEL Cambra Ebre, aquesta jornada promet ser un punt de trobada clau per a debatre i reflexionar sobre el futur energètic de la zona.

Detalls de l'esdeveniment

Data, horari i lloc

El VI Fòrum Econòmic de les Terres de l'Ebre tindrà lloc el 28 de maig de 2026, des de les 09.00 h fins a les 14.00 h, al Centre Cívic Ferreries de Tortosa. Aquesta ubicació s'ha triat per la seva capacitat i per ser un punt accessible per als assistents de la comarca.

Organització i inscripcions

L'Ajuntament de Tortosa és l'entitat promotora de l'esdeveniment, que compta amb la col·laboració de la CEL Cambra Ebre. Les inscripcions es poden fer a través del web cambratortosa.cat/vi-forum-e… , facilitant l'accés a professionals i interessats en el sector energètic.

Contingut i ponències

Ponències tècniques

Un dels eixos principals seran les ponències tècniques, on experts analitzaran les noves perspectives i reptes que planteja el nou horitzó energètic per a les Terres de l'Ebre. Aquestes intervencions aportaran dades i experiències que ajudaran a entendre millor el context actual.

Exemple de la CEL Cambra Ebre

La CEL Cambra Ebre presentarà el seu model i experiències, mostrant com la transició energètica pot ser una realitat viable i beneficiosa per a la regió. Aquest exemple pràctic servirà per inspirar altres agents econòmics i socials.

Debats i perspectives

Taula rodona sobre transició energètica

La jornada culminarà amb una taula rodona dedicada a la transició energètica, on diferents actors debatran sobre els desafiaments i oportunitats que suposa aquest procés per a les Terres de l'Ebre. Aquesta discussió serà clau per generar sinergies i estratègies comunes.

Impacte local i futur

El fòrum no només vol ser un espai de debat, sinó també un impuls per a la transformació econòmica i social de la comarca, posant l'energia com a element central del desenvolupament sostenible.

La realitat és que aquest esdeveniment representa una oportunitat única per a la comarca de les Terres de l'Ebre d'afrontar els reptes energètics amb una mirada renovada i col·lectiva.

La fira, que ha celebrat la seva 80a edició, s'ha convertit en un punt de trobada imprescindible per a la província de Tarragona, amb reconeixements per als expositors i una afluència que ha superat les expectatives, segons dades oficials.

La festa que va sacsejar Tortosa

Concert de les Gamberres

El grup musical Les Gamberres va posar la banda sonora a la clausura amb un concert que va captivar el públic. Amb la seva energia i lletres punyents, van fer vibrar tant als joves com als més veterans, posant la cirereta a quatre dies plens d'activitats.

Castell de focs artificials

Quan la nit va caure, el cel de Tortosa es va encendre amb un espectacular castell de focs que va deixar tothom amb la boca oberta. El foc i el color van ser la imatge definitiva d'una expo que ha combinat tradició i modernitat amb èxit.

Expoebre, més que una fira

Reconèixer els expositors

Els organitzadors van dedicar un moment per reconèixer la feina dels expositors, claus perquè la fira funcioni any rere any. Sense ells, Expoebre no seria possible, i el seu esforç ha estat valorat públicament.

Gran afluència de públic

Les xifres oficials indiquen que la participació ha estat altíssima, amb visitants provinents de tota la província de Tarragona. Això converteix Expoebre en un dels esdeveniments més importants del calendari local.

Detalls pràctics i impacte local

Ubicació i dates

El recinte firal de Remolins, a Tortosa, va ser l’escenari d’aquesta 80a edició que es va estendre durant quatre dies intensos, del 30 d’abril al 3 de maig de 2026.

Impuls per a l’economia local

La realitat és que Expoebre manté el seu lloc com a cita ineludible per a Tortosa i la seva àrea d’influència, combinant cultura, economia i lleure sense perdre el seu caràcter popular.

Font de l'article: Ajuntament de Tortosa

El 22 i 23 de maig al passeig de l'Estació, de 10 a 21 h, el municipi s'omplirà de motors i novetats que aposten per la mobilitat sostenible. L’Ajuntament de Valls ha confirmat la celebració d’aquest esdeveniment clau per a aficionats i compradors.

Què trobaràs a la Fira del Vehicle de Valls?

Vehicles per a tots els gustos

La fira ofereix una gran varietat: des de cotxes nous fins a seminous i d’ocasió, passant pels km 0. Això vol dir que el públic disposa d’opcions per a totes les butxaques i necessitats.

Mobilitat elèctrica i híbrida al centre de l’escena

El 2026 no es pot entendre sense la mobilitat sostenible. Per això, la fira aposta per mostrar les últimes novetats en vehicles elèctrics i híbrids. Tant si busques reduir emissions com si vols estar a l’última, aquí hi haurà opcions. Un esdeveniment que demostra que Valls no es queda enrere.

Dates i horaris per no perdre’s res

Quan i on

Els dies 22 i 23 de maig, de 10 h a 21 h, el passeig de l’Estació s’omple de cotxes, stands i activitats. Un espai que esdevé el punt de trobada per a amants del motor i compradors curiosos.

Accessibilitat i ubicació

El passeig de l’Estació és fàcilment accessible per a tothom, un lloc estratègic al centre de Valls. La ubicació facilita que tothom pugui passar-hi, sigui a peu o amb transport públic.

El suport institucional i la importància local

L’Ajuntament com a motor de la fira

L’Ajuntament de Valls és l’impulsor oficial d’aquesta iniciativa, que vol dinamitzar l’economia local i promocionar la mobilitat sostenible. La seva participació garanteix que la fira mantingui un nivell òptim d’organització i seguretat.

Impacte per a la ciutat

Un esdeveniment així no només atrau visitants, sinó que posa Valls a l’agenda dels interessats en vehicles i noves tecnologies. També és un revulsiu per al comerç local i els serveis de la zona.

Si encara no tens pla per a final de maig, la fira del vehicle de Valls és una cita que queda gravada a la memòria.

Font de l'article: Ajuntament de Valls

Del 30 d’abril al 3 de maig, aquesta fira se situa com un punt de trobada clau per a la ciutat i la comarca, oferint una agenda variada que no deixa indiferent a ningú, segons ha anunciat l’Ajuntament de Tortosa.

Els espais centrals de l’expo: remolins i rafael vidiella

Pavelló de Remolins, epicentre d’activitats

El pavelló de Remolins és l’escenari principal on es desenvolupen les activitats més destacades. Aquí es combinen innovació i dinamisme, creant un ambient que atrau tant a professionals com al públic general.

Parc Rafael Vidiella, punt de trobada i oci

El parc Rafael Vidiella complementa l’experiència amb espais a l’aire lliure per a activitats lúdiques i culturals. És, sens dubte, un lloc ideal per a famílies i amics que busquen gaudir de l’oferta de la fira.

Un ventall d’activitats per a tothom

Innovació i oportunitats

Expoebre 2026 aposta fort per la innovació, amb propostes que connecten emprenedors, empreses i visitants.

On consultar la programació i com participar-hi

Consulta online

La programació completa està accessible a través del web oficial de Tortosa Fira, amb horaris, detalls d’activitats i recomanacions per planificar la visita.

Participació oberta

Tothom hi pot participar, des de visitants fins a expositors. Aquesta obertura fa que Expoebre sigui una oportunitat única per connectar amb la comunitat local i professionals del sector.

Si encara no t’hi has passat, encara estàs a temps de descobrir què fa que Expoebre 2026 sigui un esdeveniment que Tortosa no pot permetre’s perdre.

Font de l'article: Ajuntament de Tortosa

Un estudi recent de la Universitat Rovira i Virgili (URV) subratlla que, malgrat moure gairebé 30 milions de tones i captar el 5,3% del tràfic estatal, el port necessita diversificar i adaptar-se per no perdre pistonada en el Mediterrani.

Un motor econòmic amb més reptes que mai

Especialització que pesa

El Port de Tarragona és un dels actius més potents del territori. La seva força rau en el complex petroquímic, que concentra més de la meitat de l’activitat amb tràfics a granel, especialment líquids. Però aquesta especialització té un preu: limita l’ampliació d’altres tipus de càrregues i serveis.

Això fa que el port sigui vulnerable a fluctuacions de mercat i canvis globals, sobretot en un món que demana cada vegada més sostenibilitat i diversificació econòmica.

L’estratègia de futur: tres pilars

La Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV proposa reforçar la logística, impulsar la reindustrialització i apostar per la sostenibilitat com a eixos per a la transformació del port.

Concretament, això passa per millorar connexions ferroviàries per potenciar la intermodalitat, ampliar l’hinterland per captar més mercats i col·laborar amb el port de Barcelona per optimitzar infraestructures i evitar colls d’ampolla.

Context econòmic del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Dinamisme amb ombres

El territori on s’ubica el port manté un creixement econòmic notable, amb un augment de 46.000 persones ocupades entre 2023 i 2025 i una taxa d’atur que s’acosta al 9% el març del 2026.

Però no tot és or. L’encariment de l’energia i la incertesa internacional posen a prova la resiliència local, sobretot perquè les infraestructures clau com la xarxa de Rodalies i l’AP-7 acumulen problemes que poden frenar la competitivitat.

Desigualtats i vulnerabilitats estructurals

El territori pateix una elevada bretxa salarial de gènere del 24,1%, la més alta de Catalunya, i una dependència energètica que posa en risc la seva estabilitat davant crisis externes.

A més, la congestió d’infraestructures i l’exposició als mercats internacionals fan que qualsevol moviment global es noti de seguida en l’economia local.

Investigació i reaccions: què diu la URV?

Informe monogràfic

L’estudi elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, presentat a la Cambra de Comerç de Tarragona, analitza en detall el paper del port i els reptes que té per davant.

El document destaca que el futur del Port de Tarragona depèn de la seva capacitat per diversificar activitats, millorar la competitivitat i adaptar-se als nous reptes econòmics i ambientals que marca el segle XXI.

Reptes per consolidar un node logístic mediterrani

El port ha de reforçar la seva integració en cadenes logístiques internacionals, potenciar la intermodalitat i ampliar la seva àrea d’influència.

També és clau avançar en la descarbonització i aprofitar la cooperació amb altres ports catalans per evitar duplicitats i crear un sistema més eficient i sostenible.

La realitat és que sense aquest gir estratègic el port pot acabar perdent el seu rol de referència en el Mediterrani, deixant escapar oportunitats que altres ja estan aprofitant.

Un port estratègic però amb necessitat de canviar o quedar-se quiet i veure com la competència se’l menja.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El projecte, impulsat per Tortosactiva i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV), acaba de posar en marxa l'Espai Koiné al viver d'empreses local.

Què és l'Espai Koiné?

Un coworking adaptat a Tortosa

Es tracta d'un espai de treball compartit on emprenedors i professionals poden trobar un lloc físic per desenvolupar els seus projectes. Però no és només això: la idea és crear una comunitat amb connexió digital oberta que ajudi a generar sinergies i oportunitats.

Col·laboració amb la URV

La Universitat Rovira i Virgili no només aporta experts i recursos acadèmics, sinó que també facilita la vinculació entre estudiants, investigadors i el món empresarial. Això converteix l'espai en un punt de trobada amb estructura i suport professional.

Impacte a la província de Tarragona

Fomentar l'emprenedoria local

L'Espai Koiné vol ser un motor per a la creació d'empreses a la demarcació. En un territori on sovint l'economia s'ha basat en sectors tradicionals, aquest impuls tracta d'obrir portes a noves idees i models de negoci.

Suport a projectes innovadors

El coworking facilita l'accés a recursos i coneixements que poden marcar la diferència en el desenvolupament de projectes innovadors. Això pot ajudar a retenir talent i atraure inversions a la zona.

Com funciona el projecte?

Espai físic i digital

L'Espai Koiné combina les eines d'un coworking tradicional amb una plataforma digital oberta, que permet la interacció constant i l'accés a una comunitat més àmplia, més enllà de les parets del viver d'empreses.

Com unir-se i participar

Qualsevol persona amb un projecte empresarial pot accedir a l'espai i a la comunitat digital. L'objectiu és que es creïn sinergies entre diferents sectors i es generi un ecosistema dinàmic i actiu.

La iniciativa ha estat presentada recentment i es pot seguir la informació oficial a través del web de l'Ajuntament de Tortosa i els canals de Tortosactiva, que gestionen el viver d'empreses segons fonts oficials.

Perquè un projecte que barreja espai físic i comunitat digital no és només una moda: és una manera diferent de veure l'emprenedoria a Tarragona, on les fronteres entre local i global es difuminen.

Font de l'article: Ajuntament de Tortosa

La iniciativa és obra de la Regidoria d'Empresa, Formació i Ocupació, amb la coordinació de l’IMFE Mas Carandell, i pretén estendre la seva influència a tot el Camp de Tarragona. El projecte ha estat elaborat amb la consultora J3BTres Consulting i compta amb el suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministerio de Empleo y Economia Social.

Els pilars del pla d’acció

Diagnosi i participació ciutadana

Un pla no és un pla si no s'assenta en la realitat. Per això, el procés ha inclòs un diagnòstic detallat que recull la situació socioeconòmica actual de Reus. S’han realitzat dues sessions col·laboratives amb empreses, entitats i experts durant el 2025, juntament amb entrevistes en profunditat als principals actors del territori.

Aquest treball de camp ha permès que el pla no sigui un full en blanc, sinó un document amb base sòlida i visió realista, que no deixa res a l’atzar. La col·laboració intensa és l’únic camí per a un desenvolupament econòmic intel·ligent i sostenible.

Eixos i objectius centrals

• Impulsar l’ocupació de qualitat, evitant precarietats que ja massa gent pateix.
• Millorar la qualificació professional per adaptar-se a un mercat laboral canviant.
• Oferir orientació laboral i suport a persones en actiu i en situació d’atur.
• Reforçar serveis a empreses per fer-les més competitives i vinculades al territori.
• Consolidar la cooperació territorial amb visió global del Camp de Tarragona.

La presentació a Mas Carandell: un acte clau

Moment de contrast i validació

El 29 d’abril, de les 12 a les 14 hores, Mas Carandell es converteix en l’escenari on es presenta el document final. No només és un acte de formalitat: les persones que hi assisteixin podran validar i prioritzar els projectes proposats.

La participació és clau per què el pla no quedi en un calaix més. Això vol dir que els veïns, empreses i entitats tenen en la seva mà decidir l’estratègia que marcarà el futur socioeconòmic de Reus.

Òscar Subirats, el regidor que s’hi juga més

Òscar Subirats, que lidera la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació, no amaga la seva confiança en el projecte: “Hem treballat amb rigor i implicació real per dissenyar un pla transformador. Ara toca compartir-lo i validar-lo amb la ciutadania”.

La seva veu representa la voluntat d’una administració que vol sortir de la inèrcia i deixar empremta, no només a Reus, sinó a tot el Camp de Tarragona.

Els reptes immediats i la cooperació territorial

Implementació i seguiment

Mas Carandell, com a motor que coordina el procés, assumeix també el repte d’impulsar la implementació del pla. No hi ha marge per a l’estancament: cal passar de les paraules a l’acció.

El suport del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i del Ministerio de Empleo y Economia Social reforça l’estratègia, però la pressa i la precisió seran claus per no perdre impuls.

Un model sòlid per a tot el Camp

El pla no és només de Reus. Té una mirada oberta al conjunt del Camp de Tarragona i busca establir aliances que permetin un desenvolupament econòmic realment sostenible i alineat amb les necessitats reals.

La cooperació entre ajuntaments, empreses i agents socials ha de ser més que un tòpic per passar a ser motor de canvi. Sense això, serà difícil sortir del cercle viciós de l’atur i la precarietat.

Si ets de Reus i t'importa com viuràs d’aquí a uns anys, tens el pla a la mà. Ara només falta que la ciutat el faci seu i el faci funcionar.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

Durant el cap de setmana, firareus Events ha acollit aquesta 18a edició amb una oferta que ha anat molt més enllà de les motos: vehicles nous i d'ocasió, accessoris i propostes de mobilitat diversa han estat el reclam per a centenars de visitants i expositors.

Una fira que mou el sector i la ciutat

Balanc positiu de l'esdeveniment

Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de REDESSA, ho deixa clar: "El Saló de la Moto demostra la seva força com a esdeveniment firal especialitzat, amb una resposta molt positiva tant del públic com dels expositors". I no és poca cosa, perquè és un revulsiu per a l'activitat econòmica i comercial local.

Impacte per a firareus Events

firareus Events es consolida com a escenari de referència per a la mobilitat i el motor a la demarcació. Aquest Saló posa la ciutat a l'ull del sector, ajudant a dinamitzar un mercat que no para de buscar noves oportunitats.

Activitats que no deixen indiferent ningú

Oferta d'experiències i formació

El programa ha combinat més de vint activitats: tallers, rutes i trobades de clubs que han donat sentit a la fira més enllà de la simple exposició. La seguretat viària ha tingut un paper protagonista, amb espais de divulgació i tallers especialitzats.

Proves i rutes per als més atrevits

Els visitants no només han vist motos, sinó que han pogut provar-les a l'exterior del recinte. Les rutes motociclistes han fet vibrar els clubs i aficionats, fent que la passió per les dues rodes no es quedi dins d'un estand.

Dades i xifres de la 18a edició

Presència i participació

La fita tanca portes aquest diumenge a les vuit del vespre, amb una assistència que supera les expectatives. Més enllà dels nombres, el Saló deixa una sensació clara: el sector està viu i vol deixar-se veure a Reus.

Oferta diversificada

Motocicletes noves, d'ocasió, vehicles de quatre rodes i una gran varietat d'accessoris. Tot això ha fet que no només els experts, sinó qualsevol amant de la mobilitat trobi el seu espai en aquest Saló.

Si la fórmula funciona, potser el que ve és encara més soroll. I segur que es tornarà a parlar de Reus com el lloc on les motos i la mobilitat es troben i es fan sentir.

Font de l'article: Ajuntament de Reus

Amb més de 54 candidatures, els Premis d’Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras van posar el focus en iniciatives que marquen la diferència a Catalunya. I no només això: aquests guardons són un impuls que anima a continuar millorant la qualitat de vida de molts.

Els premis que reconeixen l’acció social a Catalunya

Un acte ple de significat a Girona

L’entrega dels guardons es va celebrar a l’Auditori La Farinera, al centre neuràlgic de Girona, un lloc que va acollir amb orgull aquesta 14a edició. Plataforma Educativa, l’organització que impulsa aquests premis des de 1994, va posar en valor la tasca d’entitats i persones que fan possible un canvi real.

La presència física i la celebració col·lectiva van aportar un toc càlid i humà, imprescindible en un àmbit tan sensible com l’acció social.

Guanyadors que inspiren

De les més de 54 propostes, el jurat va reconèixer dues iniciatives molt diferents però igualment impactants:

• Innovació Social: Associació DOTA
• Emprenedoria Social: La Titaranya

A més, el guardó de Corresponsabilitat Ciutadana es va concedir al Sr. Antonio Ortiz Leyba, qui, tot i no poder assistir, va rebre un homenatge a la seva trajectòria exemplar.

El paper de Plataforma Educativa en la transformació social

Una organització amb història i compromís

Plataforma Educativa és més que un nom. Des de 1994, aquesta iniciativa d’economia social agrupa 11 entitats sense ànim de lucre que treballen per millorar la vida de persones en situació de vulnerabilitat. Amb un pressupost de 59 milions d’euros i 1500 professionals, atenen 15.000 persones cada any.

Aquestes xifres no només són dades: són vides que canvien, oportunitats que s’obren i esperances que es renoven.

Els premis com a reconeixement i estímul

Els guardons, amb una dotació de 3.000 euros, són entregats per Jordi Pascual Pelach, director del Grup Plataforma Educativa, i David Álvarez Carreño, director dels Serveis Territorials de Drets i Inclusió a Girona. Aquesta col·laboració institucional reforça la importància social del premi i el seu impacte en la comunitat.

La Titaranya, un exemple d’emprenedoria social amb ànima

De què va la seva proposta?

La Titaranya no només va destacar per rebre el premi, sinó pel seu compromís actiu en la creació d’oportunitats per a persones en risc d’exclusió. El seu model d’emprenedoria social combina innovació, inclusió i sostenibilitat, una fórmula que ha captat l’atenció del jurat i del públic.

És un espai on les idees prenen vida per generar impacte real, i això és precisament el que els premis volen posar en valor.

Un impuls per continuar sumant

Rebre aquest reconeixement és també una responsabilitat. La Titaranya sap que la seva tasca és més necessària que mai, i aquest premi els donarà un plus de força per seguir avançant.

Perquè, com en tota acció social, el que realment compta és el canvi tangible a la vida de les persones.

La realitat és que aquests premis no només celebren el que s’ha fet, sinó que encoratgen a seguir treballant per un futur més just i inclusiu. La Titaranya i les altres entitats guardonades són un exemple que la solidaritat i la innovació poden anar de la mà per transformar la societat.

Entre tanta oferta, la diferència que fa mal és la que imposen alguns bancs amb exigències que van de 1 euro fins a 50.000 euros, una xifra que no tothom pot tirar a sobre sense que li faci mal. I no us penseu que cal signar un contracte amb la sang per aconseguir-ho: Deutsche Bank juga amb lligams, però amb un 3% si domicilies la nòmina o inverteixes.

Les ofertes més atractives sense lligams ocults

Renault Bank puja l'aposta amb un 3,03% a 36 mesos

Renault Bank ha remenat la caixa forta i ha pujat la seva oferta a un 3,03% per a dipòsits a 36 mesos. La inversió mínima és de només 500 euros, una xifra molt més assequible que la que demanen altres entitats que volen sortir-se amb la seva. Aquesta pujada suposa un salt respecte el 2,83% que oferien fa només un mes. Per posar-ho a escala, si poses 20.000 euros, et tocarien 1.458 euros nets d'interessos després d'impostos.

Altres propostes sense lligams que surten a la llum

Cetelem ha pujat del 2,4% al 2,78% el seu dipòsit a 24 mesos, i el millor: pots començar amb 1 euro. Banco Finantia, en canvi, manté un 2,75% a 36 mesos, però amb un requisit de 50.000 euros que no tothom voldria tenir a sobre. EBN Banco també s’ha posat les piles amb increments que arriben fins al 2,65% a 42 mesos.

Comparativa de les principals ofertes a llarg termini

Taula de rendibilitats i mínims d'inversió

Els requisits que marquen la diferència

Com és habitual, la clau està en el punt d'arrencada: mentre que alguns bancs obren la porta amb només un euro, d'altres posen la barrera en 50.000 euros. Això marca qui pot accedir als millors interessos i qui ha de conformar-se amb menys.

Més opcions, però amb condicions amagades

Dipòsits amb vinculació: el preu a canvi de lligams

Deutsche Bank ofereix un 3% si acceptes unes condicions que no tothom vol: domiciliar la nòmina, fer servir la targeta de crèdit o invertir en un fons propi. Sense aquests lligams, la rendibilitat baixa al 2%. Un preu a pagar que pot semblar car per alguns estalviadors.

Dipòsits combinats: més rendibilitat, però més risc

Una altra opció són els dipòsits combinats, com el d'EBN Banco que arriba al 2,85%, però aquí ja entrem en terreny fosc: part dels diners es destinen a fons d'inversió, amb l'ombra de perdre capital flotant. No és per a tothom.

La batalla pels dipòsits més rendibles està servida i, amb tantes opcions, l’estalviador té l’última paraula. Però això sí, cal llegir la lletra petita abans de signar, perquè no tot el que brilla és or, encara que ara el 3% sembli tornar a estar a l’abast de la mà.

Aquest tipus d'ofertes no són novetat, però el que fa únic el moviment de Santander és la fórmula: pagaments mensuals que depenen de l'activitat que tinguis amb el banc.

Santander i la nova estratègia d'incentius per a nòmines

Com funciona el sistema d'incentius?

El banc ofereix fins a 840 euros en un període de 24 mesos a particulars, autònoms i col·lectius professionals que domiciliïn una nòmina mínima de 800 euros.

El pagament es divideix en quotes mensuals que varien segons la nòmina i l'ús de serveis com targetes, Bizum o domiciliació de rebuts.

Detalls dels pagaments segons la nòmina i vinculació

• Per nòmines entre 800 i 1.500 euros, es paguen 10 euros mensuals.
• Es poden sumar 10 euros més per dos rebuts domiciliats.
• Altres 10 euros addicionals per fer tres operacions amb Bizum o un pagament amb targeta de crèdit.
• En total, el client pot rebre fins a 30 euros mensuals (720 euros en dos anys).
• Per nòmines superiors a 1.500 euros, el pagament base és de 15 euros mensuals, amb incentius addicionals iguals als anteriors, arribant a 35 euros mensuals (840 euros en dos anys).

Comparativa amb altres bancs i models similars

BBVA i la seva oferta més agressiva

BBVA fa gairebé un any que aplica un model semblant, però amb pagaments més elevats i en menys temps: fins a 1.200 euros en un any.

Els seus pagaments mensuals són de 33,33 euros per la domiciliació de nòmina, més 8,33 euros per rebuts i 8,33 euros per targetes, que poden doblar-se si el client manté un saldo mínim de 20.000 euros.

La posició de Santander en el mercat

La seva oferta no és la més alta, però aposta per un sistema flexible que vol accelerar l'entrada i fidelització dels clients.

Els incentius mensuals busquen que el client es mantingui actiu i compromès amb el banc més enllà d'un pagament únic.

Impacte i implicacions per als clients i el sector bancari

Què guanyen els clients amb aquesta oferta?

• Fins a 840 euros que es reparteixen durant dos anys.
• Premis que incentiven l'ús habitual de serveis bancaris digitals i físics.
• Una fórmula que recompensa la vinculació constant i no un únic moviment.

Com afecta aquest model a la competència bancària?

Les entitats es veuen obligades a competir no només amb interessos, sinó amb incentius que atorguen diners directament per portar ingressos.

El model de Santander podria estendre's i marcar una nova tendència en la captació de clients amb nòmina.

El moviment de Santander reflecteix una realitat: ara els bancs no només volen ser on tens els diners, sinó on més hi interactues.

Per als clients, això significa que la nòmina és només el principi d'una relació que pot anar més enllà del compte corrent.

Veurem si aquesta aposta paga a llarg termini o només és la nova manera d'enredar-nos amb incentius.

Bizum Pay s'estrena com a nova forma de pagament físic a comerços, però no tots els bancs estaran a punt per a aquest salt tecnològic des del primer dia. La implantació serà gradual, i alguns usuaris hauran d'esperar una mica més per gaudir-ne.

Com funcionaran els pagaments físics amb Bizum?

El nou sistema de pagament sense targeta

Fins ara, quan anàvem a pagar una compra, acostumàvem a utilitzar la targeta o el mòbil amb la targeta virtualitzada, i el datàfon processava la transacció a través de xarxes com Visa o Mastercard. Aquest procés sempre implicava un intermediari americà que afegia costos a la transacció.

Amb Bizum, la història canvia. El sistema permetrà fer pagaments directes de compte a compte només amb el número de mòbil. Això elimina la necessitat de targetes tradicionals o d'intermediaris com Google i Apple, prometent un pagament més ràpid i, sobretot, més barat per als comerços.

Bizum Pay i la integració bancària

Hi haurà dues vies principals per fer servir aquest sistema: alguns bancs incorporaran aquesta funcionalitat dins de les seves pròpies aplicacions, mentre que Bizum llançarà una cartera digital, Bizum Pay, per a aquells bancs que encara no estiguin preparats o per als usuaris que prefereixin aquesta opció.

La clau serà apropar el mòbil al datàfon, igual que amb una targeta contactless, però sense necessitat de tenir-la.

El desplegament i les limitacions inicials

Data de llançament i fase pilot

El 18 de maig serà el dia marcat per posar en marxa Bizum Pay i el pagament físic, però amb matisos. Només alguns bancs grans i mitjans, com CaixaBank i Banco Sabadell, estaran a punt per implementar el servei des del primer moment.

La resta d'entitats es sumaran amb el temps, en un desplegament progressiu que s'estendrà durant els propers mesos fins a cobrir la majoria dels usuaris i comerços.

Negociació de comissions i negociació amb comerços

Els comerços hauran de pagar una comissió per cada pagament rebut amb Bizum, però les fonts consultades asseguren que serà més barata que les comissions actuals de Visa i Mastercard. Precisament, aquest cost inferior és la principal raó per la qual molts comerços veuen amb bons ulls aquesta nova forma de pagament.

A més, encara estan en marxa les negociacions entre bancs i grans comerciants per establir les condicions definitives del servei.

Impacte i futur del pagament físic amb Bizum

Una revolució per als usuaris i els comerços

En un país on el pagament digital avança a passos de gegant, Bizum obre la porta a una manera de comprar més simple i econòmica. Els usuaris podran deixar les targetes a casa i fer servir només el mòbil, mentre que els comerços reduiran la dependència d'intermediaris estrangers i les despeses que això comporta.

Això pot suposar un canvi significatiu en la manera com entendrem les transaccions diàries.

Campanyes per donar a conèixer la novetat

El sector financer prepara una campanya massiva per presentar aquest nou sistema als consumidors i assegurar la seva acceptació des del primer dia. Els comerços, sobretot les grans cadenes, també treballaran per incentivar que els clients utilitzin Bizum com a forma de pagament habitual.

Al final, qui decideix com pagar és el consumidor, però l'oferta serà més àmplia i atractiva.

Bizum no només canvia la manera de pagar, sinó que qüestiona qui controla aquest procés, amb un to més nacional i menys dependent de les grans corporacions estrangeres.

La realitat és que el pagament físic amb Bizum arribarà a poc a poc, però promet sacsejar el mercat. El 18 de maig serà només l'inici d'una transformació que trigarà mesos a consolidar-se, amb la incògnita de qui s'atrevirà a quedar fora d'aquest nou escenari.