Amb la implicació de professorat, personal tècnic i estudiants, la trobada va mostrar projectes que no només adapten sinó que reinventen les pràctiques acadèmiques davant les tecnologies emergents.

La jornada com a motor d’innovació educativa a Tarragona

Què va destacar la trobada per als docents i estudiants de la URV?

L’ICE de la URV va organitzar la jornada el 2 de juliol a la Facultat d’Economia i Empresa, on es van presentar 40 projectes a cinc sales simultànies i 20 pòsters en un format nou que va captar molt interès. Aquesta varietat de formats va permetre que tothom trobés un espai per compartir i aprendre.

Com es vincula la intel·ligència artificial generativa amb l’ensenyament?

Els projectes exposats van posar l’accent en l’ús crític i responsable de la IA generativa, amb aplicacions que van des de la gamificació fins a la simulació i la inclusió. El debat va incloure com aquestes eines poden transformar l’aprenentatge actiu i l’avaluació, generant noves dinàmiques en les aules tarragonines.

Els reptes i oportunitats de la IA generativa a la docència universitària

Quins desafiaments planteja la IA als docents de Tarragona?

En la conferència de Joan Tomàs Pujolà, es va remarcar la tensió entre innovar i gestionar la disrupció que suposa la IA. Els professors han d’adaptar-se a un entorn on l’alumnat té accés a eines que poden modificar radicalment els processos d’ensenyament i aprenentatge.

Quines línies de treball impulsa la URV per integrar la IA?

El vicerector Urbano Lorenzo va explicar iniciatives per incorporar la IA de manera crítica i amb valor afegit a la docència. Això implica no només tecnologia sinó també formar docents i estudiants en un ús ètic i efectiu, un repte clau per a l’educació superior a Tarragona.

Projectes i xarxes d’innovació docent a la URV: una mirada local

Com contribueixen les Xarxes d’Innovació Estratègiques a la transformació educativa?

La Xarxa d’Innovacions Metodològiques va recollir la veu de l’estudiantat mitjançant grups focals per entendre dubtes i necessitats formatives sobre IA. Això mostra la voluntat de la URV de fomentar una participació activa i crítica dels alumnes de Tarragona.

Quins projectes interdisciplinaris es presenten a la URV?

La Xarxa d’Interdisciplinarietat ha creat una guia per a treballs finals interdisciplinaris i un catàleg de bones pràctiques. Aquesta aposta per la interdisciplinarietat ajuda a preparar estudiants per a problemes complexos, molt presents en el context local i global.

El premi del públic al millor pòster va reconèixer un projecte sobre la simulació com a metodologia per aconseguir un aprenentatge profund, un exemple clar de com la innovació local pot tenir un impacte directe en la qualitat educativa.

La Jornada d’Innovació Docent no només mostra l’impuls tecnològic a la URV, sinó que crea una comunitat que fa de Tarragona un territori on l’educació superior afronta els nous reptes amb eines i idees que surten de casa nostra.

La província de Tarragona es beneficia així d’una universitat que no només s’adapta, sinó que lidera en l’ús responsable i crític de la intel·ligència artificial a l’educació superior, posant en valor el talent i la innovació local.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Moltes vegades, actuar sense pensar sembla més una característica de joventut, però també afecta la gent gran, especialment quan hi ha riscos per a la salut cardiovascular. Què passa si podem canviar això amb canvis en la dieta i l’activitat? Ho expliquem aquí, amb dades concretes i de casa nostra.

Un assaig pioner a Tarragona: què ens diu sobre la impulsivitat?

Què és la impulsivitat i per què importa als tarragonins?

La impulsivitat és aquell comportament de prendre decisions ràpides sense reflexionar, sovint deixant-se portar per les emocions. A Tarragona, on la població gran és cada cop més important, comprendre i controlar aquest tret pot ajudar a prevenir problemes de salut complexos i millorar el benestar general.

Com es va desenvolupar l’estudi PREDIMED-Plus-Cognició a la província?

L’estudi, liderat per la Universitat Rovira i Virgili juntament amb l’IRB CatSud i CIBERobn, va analitzar a 306 adults grans amb risc cardiovascular. Els participants es van dividir en dos grups: un que seguia un programa intensiu de dieta mediterrània hipocalòrica, activitat física i suport conductual, i un altre amb recomanacions dietètiques generals.

Canvis palpables després de tres anys a Tarragona

Quins resultats van observar els investigadors locals?

Els participants que van seguir el programa intensiu van reduir significativament la impulsivitat. Van millorar en prendre decisions més meditades, prioritzant els beneficis a llarg termini. Això no és un canvi menor: implica menys riscos i més autonomia en la vida quotidiana.

Per què és rellevant per a la salut pública a Tarragona?

Aquesta reducció de la impulsivitat pot prevenir malalties cròniques futures, un repte important per al sistema sanitari tarragoní. Millorar l’autoregulació emocional i la presa de decisions en la gent gran impacta directament en la qualitat de vida i en la reducció de costos mèdics.

Com implementar aquests hàbits saludables a la vida tarragonina?

Quin paper juga la dieta mediterrània en la impulsivitat?

La dieta mediterrània, rica en verdures, fruita, peix i oli d’oliva, no només millora la salut cardíaca sinó que també influeix en el cervell, ajudant a reduir la impulsivitat. A Tarragona, on aquest model alimentari forma part de la cultura, reforçar-lo amb un programa adaptat pot ser clau.

Com integrar l’activitat física i el suport conductual a la rutina local?

L’exercici físic regular, combinat amb suport conductual professional, potencia els efectes de la dieta. A Tarragona, facilitats com centres esportius i serveis de salut poden oferir programes adaptats per a la gent gran, ajudant a mantenir aquests canvis de manera sostenible.

La combinació d’aquests factors va ser clau per obtenir els resultats observats, mostrant que no es tracta només d’una dieta, sinó d’un estil de vida complet.

Per als tarragonins, aquesta recerca implica que amb suport adequat i voluntat es poden canviar hàbits que impacten directament en la salut mental i física, especialment en la gent gran. No és només una qüestió d’alimentar-se bé, sinó de pensar millor.

Un futur més reflexiu i saludable a Tarragona comença amb passos senzills però constants en dieta i activitat física. Aquesta recerca ens deixa clar que no és mai tard per millorar la nostra manera de decidir i viure.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Amb aquesta reforma, un dels espais més emblemàtics per a conferències i congressos estrena nova imatge i funcionalitat adaptada a les necessitats actuals.

Reformes principals a la platea i l’escenari

Quines millores concretes s’han fet a la platea i les butaques?

La platea ha canviat completament amb la substitució del paviment i de les 354 butaques, que ara incorporen punts d’electricitat per facilitar l’ús de dispositius electrònics. Aquest canvi no només millora la comoditat sinó que també adequa l’espai a les necessitats digitals actuals.

Com ha variat l’espai escènic amb la reforma?

L’escenari s’ha ampliat i s’ha polit el terra per millorar la seva funcionalitat. A més, s’han retirat elements antics relacionats amb els assajos de l’Orquestra de la URV, que ara es trasllada a un altre edifici, deixant l’espai més net i adaptable.

Modernització audiovisual i millora de la il·luminació

Què implica la renovació tecnològica de l’Aula Magna?

La zona de control ha rebut una actualització completa amb nova infraestructura audiovisual i tècnica. Això inclou un sistema de streaming més avançat, millor qualitat d’àudio, i un sistema per a la realització de vídeos que facilitarà la retransmissió i cobertura dels actes.

Com ha canviat la il·luminació a l’interior de la sala?

La il·luminació tant de la platea com de l’escenari ha estat renovada íntegrament. El nou sistema permet crear diferents ambients segons la naturalesa de cada acte, millorant la qualitat visual i l’experiència dels assistents i espectadors de les retransmissions.

Millora dels accessos i espais comuns

Quines actuacions s’han fet al vestíbul i accessos?

El vestíbul ha estat completament renovat, amb canvi de parets, sostre i enllumenat, incorporació de pantalles per seguir els actes i substitució de portes interiors i exteriors. També s’ha afegit una marquesina i s’ha millorat el pati d’accés amb nou paviment i una millor recollida d’aigües.

Quina importància té aquesta millora per als usuaris i visitants?

La reforma dels accessos fa que l’entrada i sortida siguin més còmodes, accessibles i visualment atractives. Això és especialment rellevant per a les figures que participen en congressos i activitats, i per al públic que assisteix als actes més emblemàtics de la URV.

La nova Aula Magna ja acull actes com el Congrés Internacional d’Antropologia Feminista, mostrant que la reforma ja és una realitat al servei de la comunitat universitària i del públic en general.

Per als tarragonins i estudiants, aquesta renovació representa un pas ferm cap a espais més moderns i adaptats als reptes tecnològics i socials actuals, mantenint la importància d’aquest lloc com a punt de trobada de la cultura i el saber a la ciutat.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Enmig d’un context social on el feminisme viu pressions des de discursos antifeministes fins a noves formes de neomasclisme, la trobada serveix per explorar possibles respostes i estratègies. Tarragona es converteix en l'epicentre d’una reflexió ambiciósament global, però de conseqüències locals.

Un congrés amb veu pròpia i mirada crítica

Què fa que aquest congrés sigui rellevant per als tarragonins?

Que un esdeveniment de 630 participants ocupi el campus Catalunya no és casual. Aquesta concentració d'expertes i activistes ofereix a la ciutadania la possibilitat de veure de prop com es construeixen les respostes feministes a problemàtiques molt presents a la societat local: desigualtats laborals, violències masclistes i la crisi de les cures són només alguns exemples.

Quins temes clau s’analitzen durant el congrés?

Els 39 simposis i més de 500 comunicacions aborden des de la manosfera i la gentrificació fins a les polítiques LGTBI+ i les memòries feministes. Aquest ventall reflecteix la complexitat i transversalitat del feminisme avui, que no només qüestiona les relacions de gènere sinó que també incorpora dimensions de classe, raça, orígen i edat.

De l’acadèmia a l’activisme: una aliança imprescindible

Per què és clau la combinació d’acadèmia i activisme en aquest context?

Dolors Comas d’Argemir, presidenta del congrés, ho deixa clar: l’evidència científica és l’eina que permet transformar l’activisme en polítiques públiques efectives. Sense aquesta base, el feminisme perd força i capacitat d’incidència real. Però, a més, la connexió entre la teoria i la pràctica és el que fa que els avenços siguin sostenibles i que puguin superar l’atac constant del neomasclisme.

Com s’expressa aquesta relació durant el congrés?

A més de les sessions teòriques, es programen activitats paral·leles com presentacions de llibres i espais d’activisme, que tradueixen les reflexions en accions concretes. Així, el congrés no és només un debat d’experts sinó un espai viu on es construeix i es resisteix col·lectivament.

Els grans reptes contemporanis des de la perspectiva feminista

Quins són els reptes més urgents que s’identifiquen?

La conferència inaugural de Mara Viveros Vigoya va posar de manifest la necessitat d’abordar el feminisme des d’una perspectiva interseccional i d’aliances amb altres moviments socials. El canvi climàtic, la defensa dels territoris i la lluita contra la discriminació s’hi sumen per evitar que el feminisme quedi fragmentat i esdevingui un discurs aïllat.

Com afecta la presència del neomasclisme i l’extrema dreta?

L’organitzadora Dolors Comas alertava que cada avanç en drets genera resistències noves i agressives. Aquest neomasclisme es manifesta amb llenguatges i estratègies renovades que busquen fer retrocedir les conquestes feministes, fet que obliga a mantenir la mobilització i la renovació constant del discurs i l’acció.

La dimensió local d’un debat que és global hi posa l’accent en la necessitat que Tarragona i la seva societat estiguin atentes a com es mouen aquests fronts, que afecten el dia a dia de moltes persones. I que a més, ens interpel·len a crear un futur més just i sensible a les diverses formes d’opressió.

La trobada a Tarragona no només és un congrés, sinó una crida a l’acció i a la reflexió profunda sobre com els feminismes contemporanis poden transformar la societat.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Amb més de 13 titulacions representades, la cerimònia va tenir moments que van emocionar i van posar en valor el talent local, especialment a través dels premis patrocinats per empreses i entitats vinculades a l’enginyeria.

Un acte que uneix estudiants i institucions al Palau de Congressos de Tarragona

Per què és rellevant aquesta cerimònia per als tarragonins?

Que la graduació es faci per segon any seguit al Palau de Congressos reflecteix el creixement i la vitalitat acadèmica de la URV a Tarragona. És un moment en què la ciutat esdevé epicentre de futures promeses professionals en enginyeria, amb un rerefons que impacta directament a la comunitat local i al seu teixit empresarial.

Com es va desenvolupar l’acte de graduació?

L’acte va començar a les 18 hores amb l’entrada solemne dels graduats, acompanyats de música i aplaudiments dels assistents. El rector Josep Pallarès, el president del Consell Social Josep Poblet i el director Àngel Cid van donar la benvinguda abans de començar el lliurament de diplomes, que va durar gairebé una hora amb els reconeixements a estudiants de graus i màsters.

Els premis al talent acadèmic que van marcar la jornada

Quins premis van destacar en aquesta edició?

Els reconeixements van ser un dels punts àlgids. L’empresa Essity va entregar el Premi Essity al millor expedient i perfil femení, que va recaure en Andrea Toral Jové, estudiant del doble grau en Enginyeria Elèctrica i Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica.

T-Systems va premiar Javier Vega Cuadros, del Màster en Enginyeria de la Seguretat Informàtica i Intel·ligència Artificial, amb un guardó en l’àmbit de les TIC. Per últim, Caixa d’Enginyers va reconèixer David Diestre Rubio i David Castro García com a millors expedients dels graus i dobles graus de l’ETSE.

Quina importància tenen aquests premis per a la trajectòria dels estudiants?

Aquests guardons no només honorifiquen l’esforç i la capacitat dels estudiants, sinó que també connecten directament la formació universitària amb les empreses i institucions del territori. Això genera ponts reals per a la inserció laboral i posa en valor el talent local davant de la societat i el sector professional.

Els discursos, el reconeixement humà i el compromís ètic

Què van aportar els representants dels estudiants?

Els estudiants van compartir reflexions sobre la seva experiència universitària, agraïments i la importància del suport rebut. Aquestes intervencions van humanitzar la cerimònia i van mostrar la dificultat i l’esforç darrere dels èxits acadèmics.

Quin va ser el moment més emotiu i simbòlic de l’acte?

El reconeixement a Àngels Hernando Casado, jubilada després de molts anys com a membre del personal tècnic i administratiu de l’ETSE, i el jurament ètic i professional que van pronunciar els graduats abans del cant final del Gaudeamus Igitur, van tancar un acte carregat de significat i compromís, marcant l’inici d’una nova etapa personal i professional.

La cerimònia d’aquest any no només va ser una celebració acadèmica sinó també un acte que reforça els vincles entre la URV, els estudiants i el teixit empresarial i social de Tarragona. El futur ja està aquí i aquests nous professionals estan preparats per afrontar-lo amb talent i compromís.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El III Congrés Internacional d'Antropologia Feminista tanca amb l'esperança d'una transformació social més justa i equitativa, amb plans per publicar les conclusions que marcaran el futur del feminisme aplicat.

Un congrés que fa visible la lluita contra el patriarcat a Tarragona

Què aporta aquest congrés a la societat local?

L'esdeveniment ha evidenciat que la ciutat de Tarragona esdevé un punt clau on experts de diferents àmbits (economia, psicologia, pedagogia, treball social) treballen conjuntament per combatre el sistema que ha relegat les dones a la subordinació.

Com s'ha organitzat la participació de les experts?

Amb més de 600 participants, el congrés ha combinat simposis, ponències i tallers que han facilitat un diàleg intens i interdisciplinari, potenciant la connexió entre la teoria i l'acció social.

Les claus de la interdisciplinarietat en l'antropologia feminista

Per què és rellevant la interdisciplinarietat en aquest àmbit?

Perquè les violències masclistes no es poden abordar des d'una única perspectiva. Economistes, pedagogs i psicòlegs aporten una mirada global que enriqueix el debat i proposa solucions més efectives i reals.

Quines disciplines han estat més representades i per què?

Hi ha hagut una representació destacada d'experts en economia i treball social, ja que aquests camps són fonamentals per entendre les desigualtats estructurals i com aquestes afecten les dones en la vida quotidiana.

Les perspectives de futur després del congrés

Quina serà la trajectòria després d'aquest congrés?

Els organitzadors preveuen editar una publicació amb les conclusions dels simposis, que es convertirà en un referent per a acadèmics i activistes en la implementació pràctica del feminisme en diferents sectors.

Com pot impactar aquesta iniciativa en la vida de la ciutadania tarragonina?

Aquest impuls global i local té la capacitat de transformar polítiques i pràctiques socials, millorant la protecció contra les violències masclistes i promovent una societat més igualitària i inclusiva a Tarragona.

Aquest congrés posa en evidència la necessitat urgent de canvis profunds i la voluntat de moltes dones i homes d'anar més enllà del discurs i passar a l'acció concreta.

La presència de més de 600 expertes i la seva capacitat d'incidència en àmbits tan diversos no és només un nombre: és el motor que pot fer que la lluita feminista deixi de ser un reclam per convertir-se en realitat palpable.

Font de l'article: Eloi Tost / Gio Gonzales | ACN

La mobilitat, que també afecta el personal docent i tècnic, confirma la URV com un referent en internacionalització a la província, amb un equilibri entre entrades i sortides que garanteix la sostenibilitat dels seus programes.

Mobilitat internacional a la URV: més estades i més oportunitats

Per què importa la xifra rècord d'estades a l'estranger?

El creixement fins a 551 estades a l'estranger significa que més estudiants tarragonins i de la demarcació tenen accés a experiències educatives internacionals, una oportunitat que va més enllà del currículum. Aquest augment és fonamental per a una ciutat com Tarragona, que busca connectar amb l'Europa i el món globalitzat a través de la seva universitat.

Quins programes impulsen aquesta mobilitat?

L'Erasmus+ és el programa dominant, però la URV també treballa amb altres com Aurora, MOU, I-Global, ISEP i I-Networks, que amplien l'oferta i permeten que l'estudiantat i el personal tinguin múltiples vies per fer estades a l'estranger o acollir estudiants i professionals internacionals.

La URV com a pol d'atracció internacional a Tarragona

Com afecta als estudiants internacionals que venen a la URV?

El curs 2024/25, 510 estudiants d'altres països van venir a la URV, una xifra que confirma Tarragona com a destinació universitària atractiva i en creixement. Aquest flux ajuda a diversificar el campus i enriqueix l'entorn d'aprenentatge amb experiències globals.

Quina petjada deixa la mobilitat del personal universitari?

47 membres del Personal Docent i Investigador i 21 del Personal Tècnic i d'Administració van fer estades a l'estranger, mentre que més personal internacional va visitar la URV. Aquest intercanvi reforça la recerca i la col·laboració global des de Tarragona.

Impacte de la internacionalització en la recerca i el currículum

Què diu la recerca sobre la internacionalització a la URV?

El 53% de les més de 2.000 publicacions dels investigadors de la URV són en col·laboració amb institucions internacionals, demostrant un pes important de Tarragona en la recerca global. A més, un terç dels estudiants de màster i doctorat són internacionals, fet que dona un caire multicultural als estudis avançats.

Com es treballa la internacionalització en el currículum?

Els programes COIL i BIP són essencials per integrar la internacionalització en la formació diària. Aquestes iniciatives fomenten la col·laboració entre estudiants de diferents països sense necessitat de desplaçar-se, però mantenint l'essència d'un aprenentatge global.

La URV confirma així que Tarragona no només exporta talent, sinó que també actua com a imant d'estudiants i professionals de tot el món, reforçant la seva posició com a capital universitària internacional.

El repunt de la mobilitat el curs 2024/25 és un indicador clar que la província de Tarragona i la URV segueixen apostant fort per obrir-se al món, amb un equilibri que fa sostenible aquesta aposta i que, sens dubte, té repercussions positives en la qualitat educativa i la projecció internacional de la ciutat.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El projecte ha permès a estudiants i participants externs explorar com la memòria i el territori canvien amb el temps, tot construint nous relats visuals que dialoguen directament amb la realitat de la província.

El laboratori visual de refotografia: un projecte amb arrels tarragonines

Què és la refotografia i per què interessa a Tarragona?

La refotografia consisteix a tornar al mateix lloc on es va fer una fotografia antiga per captar el canvi o la continuïtat en el territori. A Tarragona, aquesta pràctica serveix per entendre millor com la memòria visual transforma el paisatge urbà i rural i qüestionar els relats oficials del passat.

Els participants analitzen imatges d’arxius històrics, familiars i artístics per reconstruir una mirada més contemporània i crítica sobre el patrimoni visual local.

Com s’ha organitzat el projecte a la URV?

El Laboratori Visual de Refotografia s’ha desenvolupat en el marc de l’assignatura Cinema i Patrimoni Cultural a la Universitat Rovira i Virgili, amb el suport de l’Aula de Cinema i Arts Audiovisuals i la Diputació de Tarragona.

Durant mesos, estudiants i persones externes han elaborat projectes personals que combinen recerca, crítica i creació visual, guiats per professionals del sector com Ricard Martínez i Vanina Hofman.

Projectes que expliquen Tarragona des del passat i el present

Com reflecteixen els projectes els canvis socials i territorials?

Un exemple destacat és el treball d’Alex Robre, que contraposa una fotografia antiga d’un carrer del seu poble amb una imatge actual, plantejant qüestions sobre la transformació social i el concepte de progrés a la província de Tarragona.

Aquest diàleg visual posat en escena genera dubtes sobre la manera com habitam el territori i quins valors culturals es mantenen o es perden.

Quines altres mirades locals s’han explorat?

Naroa Pamies ha treballat amb fotografies familiars cedides per veïns, ressaltant la memòria col·lectiva més íntima que sovint queda fora dels arxius oficials de Tarragona.

D’altra banda, Ginesta Palau ha reflexionat sobre la pèrdua del patrimoni a la Garrotxa, a través d’imatges de cabanyes desaparegudes, mostrant com les absències també formen part del paisatge cultural.

Impacte i continuïtat del laboratori a Tarragona

On es poden veure els resultats d’aquesta iniciativa?

Els projectes elaborats s’exposen actualment al CRAI campus Catalunya de Tarragona i s’han recopilat en una publicació que documenta tot el procés creatiu i d’investigació.

Aquests materials compten amb l’assessorament de Photo Km 0 i el suport institucional de la Diputació de Tarragona, reforçant la connexió entre acadèmia i territori.

Com pot influir aquest projecte en la cultura visual local?

La refotografia proposa una eina potent per mirar críticament la cultura visual i els arxius a Tarragona. Aquest enfocament no només preserva la memòria sinó que qüestiona qui controla el relat històric i visual del territori.

En definitiva, el laboratori obre la porta a noves formes de comprendre i valorar el patrimoni, amb la mirada atenta de la societat i l’acadèmia.

La pràctica de la refotografia a Tarragona no és només un exercici estètic, sinó un acte de denúncia i reflexió sobre la transformació del paisatge i la memòria col·lectiva que ens envolta. Amb aquests projectes, la URV posa al centre la cultura visual com a element viu i crític del patrimoni local.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Les primeres setmanes després de l’ictus són crucials perquè el cervell aprofita la seva plasticitat per reorganitzar-se. Per això, la URV i l’Hospital del Mar han posat en marxa el projecte RehArt, que complementa la teràpia habitual amb activitats que afavoreixen aquesta plasticitat en un entorn hospitalari diferent.

El projecte RehArt i el seu impacte a Tarragona

Què és i per què interessa als tarragonins?

La recuperació després d’un ictus pot ser lenta i difícil. Per això, a la Unitat de Rehabilitació Neurològica del Centre Esperança, on es duu a terme l’assaig, s’ha creat el primer "entorn enriquit" d’Espanya. Aquest espai no és un hospital fred i impersonal, sinó un lloc dissenyat per fomentar la participació activa dels pacients en activitats que els motivin i els semblin significatives.

A Tarragona, on la incidència d’ictus és un repte per a la salut pública, aquesta iniciativa pot marcar un abans i un després en com es dissenyen els processos de rehabilitació. Els tarragonins afectats podran beneficiar-se d’una teràpia més atractiva i efectiva que no només tracta el cos, sinó també la ment i l’emoció.

Com es configura l'entorn enriquit i què ofereix?

L’espai està ple de recursos com llibres, jocs de taula, material artístic, música i activitats de jardineria d’interior. L’objectiu és que els pacients puguin continuar amb les seves aficions i interessos durant l’ingrés, acompanyats de familiars i cuidadors, cosa que reforça la sensació de normalitat i autonomia.

El disseny va comptar amb la participació de més de cent persones entre pacients, familiars i professionals, garantint que l’espai sigui realment adaptat a les necessitats reals i a la cultura local de Tarragona i rodalia.

Avaluació clínica i econòmica de la rehabilitació amb activitats estimulants

Quina metodologia segueix l’assaig i quins resultats es preveuen?

L’estudi compta amb noranta participants que han patit ictus moderat o sever. S’agrupen en tres: un rep només la rehabilitació convencional, un altre combina aquesta amb activitats a l’entorn enriquit i un tercer fa activitats individualitzades a l’habitació.

Els investigadors mesuren l’evolució funcional, cognitiva i emocional en ingressos, alta i un mes després per determinar l’eficàcia i la durabilitat dels beneficis. Aquesta anàlisi és clau per saber si Tarragona pot incorporar aquests espais a la seva oferta sanitària.

Quin impacte econòmic té implantar aquests entorns a la sanitat tarragonina?

El projecte també examina els recursos que requereix aquesta intervenció perquè la seva aplicació sigui sostenible i eficient al sistema públic. Això interessa molt a Tarragona, on la gestió dels recursos sanitaris és un tema constant i on es busquen solucions que aportin valor sense sobrecarregar pressupostos.

La viabilitat econòmica determinarà si es pot estendre el model i oferir una rehabilitació més humana i efectiva a més pacients tarragonins.

Com es viu la rehabilitació a Tarragona amb l’entorn enriquit?

Com afecta aquest model als pacients i les seves famílies?

Els pacients participen en sessions grupals de noranta minuts cinc dies a la setmana, guiades per terapeutes ocupacionals. Les activitats són personalitzades i inclouen especial atenció a la música, un recurs que millora la neuroplasticitat i l’estat emocional.

Per a les famílies i cuidadors de Tarragona, aquesta proposta significa un espai on compartir, participar i veure la rehabilitació com un procés més actiu i esperançador.

Per què la URV aposta per Tarragona per impulsar aquest model?

La URV té una responsabilitat social que va més enllà de la docència i la recerca. Aquest projecte és una mostra clara de com la universitat connecta amb les necessitats sanitàries i socials de la província, aportant solucions innovadores que poden transformar la vida dels ciutadans.

Amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Tarragona es posiciona com un territori referent en la rehabilitació després d’un ictus, amb un model que aposta per la persona i la comunitat.

Aquest assaig clínic obre la porta a una nova manera d’entendre la rehabilitació a Tarragona, més humana i efectiva, que pot canviar la vida de moltes persones afectades per un ictus.

Si vols conèixer més sobre aquesta iniciativa o participes en la recuperació d’algú proper, aquesta informació pot ser clau.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Amb 35 parelles mentor-mentee des de l'inici, el programa es consolida com un pont clau entre el món universitari i professional, especialment per a la província de Tarragona.

El programa mentoring: un impuls per als joves talents de Tarragona

Què és i a qui va dirigit el programa?

El Programa de Mentoring del HUB Experimenta posa en contacte estudiants dels últims cursos de grau, màster i doctorat en disciplines STEM amb professionals de la indústria, centres de recerca i universitats. A Tarragona, això suposa una oportunitat per a joves que volen conèixer millor el món laboral i tenir una guia experta durant una etapa decisiva.

Per què importa als estudiants tarragonins?

Perquè l’acompanyament personalitzat ajuda a superar la incertesa d’una etapa clau. El 89% dels participants reconeixen que el programa els ha ajudat a prendre decisions acadèmiques i professionals, mentre que dos de cada tres han guanyat confiança i han entès millor la realitat laboral local.

Tallers i experiències que marquen la diferència

Com es prepara als estudiants per al mercat laboral?

La jornada de cloenda de l’edició 2026 va incloure un taller pràctic sobre marca personal i LinkedIn, impartit per l’expert en ocupabilitat Wences Romero. Els estudiants van aprendre a construir un perfil professional atractiu, aprofitar paraules clau per aparèixer en processos automatitzats i utilitzar intel·ligència artificial per preparar entrevistes.

Quins beneficis tangibles obtenen els estudiants?

Més de la meitat assegura que ha millorat competències essencials com la redacció del currículum o la comunicació professional, i el 44% ha ampliat la seva xarxa de contactes gràcies als mentors. Això és especialment rellevant en un territori com Tarragona, on les connexions professionals obren portes en sectors industrials i tecnològics locals.

Una comunitat que connecta Tarragona amb el futur

Quina és la missió del HUB Experimenta?

El HUB Experimenta és un espai que uneix estudiants, investigadors, professorat i empreses per impulsar el talent STEAM a Tarragona i rodalies. A través de mentoring, networking i formació, genera oportunitats reals per a futurs professionals, facilitant la seva inserció en el teixit econòmic local.

Qui recolza aquesta iniciativa a Tarragona?

El programa compta amb el suport d’entitats de prestigi com la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, DOW, BASF, ELIX Polymers i DuPont Water Solutions, que aporten experiència i recursos per fer més sòlida aquesta xarxa de talent i indústria.

Els resultats mostren que el programa no només és útil, sinó que genera un impacte real en la preparació laboral a Tarragona.

És evident que un programa com aquest marca la diferència per a joves que volen fer el salt al mercat laboral amb eines actualitzades i suport expert. Tant els estudiants com els mentors valoren l’experiència i volen repetir-la, construint així un cercle virtuós de talent i oportunitats a la província.

Si ets estudiant STEM a Tarragona, aquest programa pot ser el teu trampolí. I si ets professional, una manera d’aportar experiència i connectar amb el futur del territori.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La implicació de la Universitat Rovira i Virgili en un projecte científic de referència internacional confirma la seva aposta per la recerca d’impacte i per l’estudi rigorós de l’evolució humana a Europa occidental.

Participació i lideratge de la URV i IPHES-CERCA a Atapuerca

Quina importància té la participació d’aquests membres per a Tarragona?

La URV i IPHES-CERCA no només aporten investigadors, sinó que lideren la coordinació científica en jaciments essencials. Això situa Tarragona en el mapa mundial de la recerca arqueològica i paleontològica, amb un impacte directe en la formació de professionals i en la projecció internacional.

Quins jaciments coordinen i per què són clau?

L’equip lidera els treballs a la Sima del Elefante, Gran Dolina-TD6, Galería, Cueva Fantasma i El Mirador. A més, gestionen el rentat de sediments al riu Arlanzón, fonamental per recuperar microvertebrats que aporten dades sobre el clima i l’entorn durant el Plistocè.

Objectius científics i novetats de la campanya 2026

Quins reptes i avenços volen assolir aquest any?

Els objectius inclouen l’estudi d’Homo antecessor, la comprensió de les primeres ocupacions d’Europa occidental, i la investigació de les poblacions neandertals. També exploren les comunitats agrícoles i ramaderes que van habitar la zona durant la prehistòria recent.

Com es distribueixen els equips i quina durada té la campanya?

Aquesta campanya compta amb tres torns de treball entre juny i juliol, amb més de 300 participants. D’aquests, 120 són de la URV i IPHES, entre investigadors, tècnics i estudiants, que garanteixen un desenvolupament científic i docent sòlid.

Impacte a la docència i la recerca local

Com afecta aquesta campanya als estudiants i la comunitat acadèmica?

Els estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana participen activament, integrant la recerca de camp amb la seva formació. Això reforça la URV com un centre de referència en arqueologia i evolució humana.

Per què aquesta presència reforça la projecció internacional de Tarragona?

Dirigir un projecte clau com Atapuerca aporta prestigi i recursos a la universitat i al territori. També obre vies de col·laboració amb institucions d’arreu, posicionant Tarragona com un pol de recerca avançada en humanitats i ciències socials.

La campanya d’Atapuerca 2026 és molt més que una excavació. És la continuïtat d’una recerca que connecta la província de Tarragona amb un dels grans misteris de la humanitat: l’origen i evolució dels primers europeus. La URV i IPHES-CERCA hi juguen un paper protagonista, aportant lideratge científic i formació d’alt nivell.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Si ets família o tens fills entre 10 i 18 anys, potser t'interessa saber com pots contribuir a definir polítiques públiques que impactaran directament en la qualitat de vida local. Només cal dedicar uns minuts.

L'objectiu de les enquestes i què es vol saber

Per què és clau conèixer el benestar dels infants i adolescents?

Entendre la realitat dels més joves i de les seves famílies permet dissenyar accions que millorin la seva experiència vital a Tarragona. Aquesta diagnosi actualitzada és la base per fer polítiques que funcionin.

Quins aspectes s'exploren a les enquestes?

• Benestar emocional i físic dels infants i adolescents.
• Participació en activitats socials i comunitàries.
• Percepció sobre l'entorn escolar i familiar.
• Inquietuds i propostes per millorar la ciutat.
• Visió de les famílies sobre recursos i necessitats.

La participació de la ciutadania i agents socials

Com pot participar el veïnat?

L’Ajuntament anima a totes les famílies i joves a respondre les enquestes, que són anònimes i confidencials. La participació massiva i diversa és clau per obtenir un retrat real i ampli de la situació.

Quin paper tenen les entitats i centres educatius?

Es demana la col·laboració d’aquests agents per donar difusió i aconseguir arribar a més persones. Així, la informació recollida serà més representativa i útil per planificar.

Enllaços i detalls pràctics per participar

On es poden fer les enquestes?

Les enquestes es poden completar online en aquests enllaços:

• Famílies: https://es.surveymonkey.com/r/7QNB75T
• Infants i adolescents (10-18 anys): https://es.surveymonkey.com/r/XTRB5R8

Quant temps es necessita per respondre?

Són qüestionaris breus que només requereixen uns minuts, però amb un impacte considerable en la millora dels serveis i polítiques locals.

Participar en aquestes enquestes no només ajuda a l’Ajuntament a entendre millor les necessitats del col·lectiu infantil i juvenil, sinó que també dona veu a les famílies i als joves perquè aportin directament les seves experiències i propostes.

La realitat és que el futur de Tarragona passa per escoltar qui hi viu, especialment els més petits i adolescents. I aquesta iniciativa vol ser la plataforma que faci possible aquest diàleg.

Font de l'article: Ajuntament de Tarragona

El guardó reconeix el talent local i l'esperit emprenedor amb una repercussió directa per a la innovadora spin-off universitària, que ara disposa d'un impuls mediàtic de més de 6.000 euros i una subscripció anual al Diari de Tarragona.

El valor local d'IngreDiZymes i la seva innovació

Què fa IngreDiZymes i per què interessa a la província?

IngreDiZymes dissenya ingredients nous per a sectors com l'alimentació, la cosmètica i la nutracèutica, aplicant tecnologia que aprofita proteïnes naturals per crear compostos beneficiosos per a la salut. Això impacta directament en l'economia circular del territori, ja que reutilitzen materials com potes de pollastre per generar solucions que poden rebaixar la tensió arterial o tenir efectes antidiabètics.

Quines patents i innovacions destaquen?

La spin-off compta amb patents que s'apliquen a primeres matèries poc explotades, convertint residus en productes amb un valor afegit rellevant per a la indústria i el consum local. Aquest enfocament aporta un avantatge competitiu que pot fer la diferència en sectors clau per a la demarcació de Tarragona.

El Premi BBVA a la innovació empresarial: context i impacte

Quin abast té aquest premi a Tarragona?

Els Premis BBVA, en col·laboració amb el Diari de Tarragona, busquen premiar PIMES i autònoms amb seu a la demarcació que impulsen idees alineades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El tercer lloc d'IngreDiZymes suposa un reconeixement amb visibilitat i suport que afavoreix la consolidació de projectes innovadors al territori.

Qui ha format part del jurat i quines altres empreses han destacat?

El jurat ha comptat amb representants de la URV, BBVA, Cambra de Tarragona i altres entitats locals. Ha premiat també la companyia de l'Arboç Polar NanoPharma i la startup de Pratdip AlgaNova Biotech, reflectint la diversitat i qualitat de l'ecosistema innovador tarragoní.

Com afectarà aquest premi el futur d'IngreDiZymes?

Quin valor aporta la campanya de comunicació al projecte?

La campanya multicanal valorada en 6.000 euros i la subscripció al Diari de Tarragona ofereixen a IngreDiZymes una plataforma per ampliar la seva presència i captar nous clients o inversions, un motor clau per créixer en un sector tan competitiu com el de la biotecnologia aplicada.

Quins reptes i oportunitats s'obren per a aquesta spin-off?

A més de consolidar la seva tecnologia, IngreDiZymes pot expandir la seva línia d'aplicacions i col·laborar amb altres empreses industrials locals. Aquest premi és una evidència que l'esforç en innovació local pot tenir un impacte real a escala global i alhora transformar la realitat econòmica del territori.

La realitat és que IngreDiZymes representa una mostra clara que la investigació universitària pot convertir-se en motor empresarial a Tarragona, aportant solucions reals i sostenibles. Amb aquesta trajectòria, la spin-off no només suma un premi més, sinó que consolida la seva capacitat per generar valor a curt i llarg termini.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La URV consolida la seva posició en l’àmbit educatiu i científic, situant-se com la 23a universitat estatal i la 6a catalana, per darrere de noms més coneguts però amb menys ressò local.

Posició global i estatal de la Universitat Rovira i Virgili

On queda la URV en el rànquing mundial?

De les 8.808 institucions que la consultora internacional QS ha avaluat, només 1.504 apareixen a la classificació final. La URV es troba en el tram 851-900, un lloc que sembla llunyà però que serveix per marcar una fita clara i consolidar Tarragona com a ciutat universitària de referència.

Comparativa amb universitats de Catalunya i Espanya

A nivell estatal, la URV ocupa la 23a plaça, empatada amb la Universitat d'Alacant i enmig d'una llista que combina centres públics i privats. En clau catalana, només cinc universitats la superen: UB, UAB, UPF, UPC i la Universitat Ramon Llull. Això fa que Tarragona tingui una presència destacada en el mapa universitari català, amb una universitat que aguanta el tipus en un context altament competitiu.

Els factors que fan brillar la URV en el món acadèmic

Xarxes de recerca internacional i citacions

Un dels secrets de la URV és la seva força en la recerca. Destaca especialment en l'indicador de Xarxes de Recerca internacional, on ocupa la posició 263 mundial, la dotzena estatal. Això significa que la URV col·labora activament amb institucions d'arreu del món, cosa que li dona prestigi i visibilitat.

A més, la URV és la quarta de l'Estat en Citacions per Investigador, situant-se en el lloc 456 mundial. Aquest indicador mesura l'impacte real de la recerca feta pels seus professors, un factor clau per als qui valoren no només la quantitat sinó la qualitat científica.

Altres indicadors rellevants i l'estructura del rànquing QS

La Universitat també destaca en sostenibilitat, al lloc 560, i manté una reputació sòlida tant acadèmica com entre ocupadors, amb enquestes a centenars de milers d'experts i empresaris. El rànquing QS avalua nou indicadors diferents, que inclouen la proporció professor/estudiant, la internacionalització del professorat i estudiants, i l’impacte social i ambiental de la recerca.

Context i repercussió local a Tarragona

Com afecta a Tarragona aquesta presència global?

La presència de la URV en aquest rànquing no és només motiu d'orgull. També té repercussions concretes a la província de Tarragona. Atraure estudiants i investigadors d'arreu genera moviment econòmic, cultural i innovació, factors que contribueixen a dinamitzar la ciutat i el territori.

Quins reptes i oportunitats s'obren per la URV i Tarragona?

La URV té ara el repte d’aprofitar aquesta consolidació per ampliar la seva oferta, atraure més talent i enfortir la seva xarxa internacional. Per Tarragona, això vol dir més visibilitat i oportunitats de desenvolupament en sectors clau com la tecnologia, la salut i la indústria cultural.

Mentrestant, el rànquing deixa clar que la URV no només sobreviu en el context global, sinó que fa soroll. I això, a Tarragona, no passa desapercebut.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Ubicat a l’estació de tractament d’aigua potable de l’Ampolla, aquest laboratori combina rigor científic i recerca aplicada per garantir la qualitat de l’aigua que arriba a ciutadans i indústries. Una història que va començar l’any 2001 i que ara celebra un quart de segle amb una mirada cap al futur.

La trajectòria d’URAIS a Tarragona

Origen i evolució del laboratori

El laboratori URAIS va néixer d’un conveni entre el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i la Universitat Rovira i Virgili per controlar la radioactivitat ambiental, especialment en l’aigua subministrada a la demarcació de Tarragona.

Després d’uns primers anys al campus Sescelades, el 2007 es va traslladar a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable de l’Ampolla, on forma part del Laboratori de Qualitat de l’Aigua (LQAIGUA). Aquest canvi d’ubicació va coincidir amb l’acreditació ISO 17025 per part de l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC), un segell que confirma la seva competència tècnica.

Equip humà i lideratge local

La direcció ha estat constant amb Francesc Borrull, impulsor i referent, i Carme Aguilar com a cap de laboratori. L’equip s’amplia amb tècnics especialitzats i investigadors predoctorals, com Magdiel Gongora, que manté l’enllaç entre la recerca i la pràctica.

La presència d’estudiants en formació garanteix que URAIS es mantingui actualitzat amb les últimes metodologies i avenços científics, un factor clau que diferencia aquest laboratori del convencional.

Funcions i serveis que protegeixen Tarragona

Control radiològic de l’aigua

URAIS s’encarrega de mesurar la radioactivitat de l’aigua potable que consumeixen els municipis i indústries de la demarcació de Tarragona, assegurant que els nivells compleixin amb els estàndards sanitaris i ambientals.

A més, el laboratori analitza diferents tipus de mostres, des de sòls i sediments fins a biota i aliments, per detectar la presència de radioactivitat ambiental i protegir la salut pública.

Recerca aplicada i millora contínua

Les tasques no s’aturen en el control rutinari. URAIS incorpora noves metodologies i actualitza protocols gràcies a la seva vinculació amb la Universitat.

Publicar en revistes internacionals i participar en auditories obliga a l’equip a mantenir-se al dia, amb un enfocament científic rigorós que aporta valor afegit a la gestió de l’aigua a Tarragona.

25 anys celebrant la protecció radiològica a Tarragona

Jornada científica commemorativa

Per celebrar un quart de segle, URAIS, el CAT i la URV han organitzat la jornada "25 anys mesurant la radioactivitat del nostre entorn", amb ponències que han abordat des de la radioprotecció a les aigües de consum fins al control en centrals nuclears i la vigilància del radó a l’aire.

La trobada ha posat en valor el paper d’URAIS com a nexe entre la universitat, les administracions i la ciutadania, ressaltant la importància d’un control fiable i actualitzat.

Repercussió local i servei públic

Amb seu a l’Ampolla, URAIS és un exemple de com la recerca aplicada i el servei públic es poden combinar per protegir el territori i la salut de tots els tarragonins.

Una feina que, després de 25 anys, demostra que mesurar el que no es veu és clau per garantir un futur més segur a la província.

Si la radioactivitat és invisible, la feina d’URAIS no ho és pas. I això, per Tarragona, és més que suficient.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la universitat italiana d’Insubria, han aplicat un mètode basat en l’espectroscòpia d’infraroig proper (NIR) per determinar l’edat d’ossos sense necessitat d’extraccions o danys materials.

Com funciona la tècnica i per què és un avanç per a la recerca local

La combinació d’espectroscòpia i quimiometria

La metodologia utilitza radiació infraroja per analitzar cranis i mandíbules d’esquirol vermell, una espècie amb presència a la província de Tarragona. La radiació interactua amb l’os i genera un espectre que indica quines parts de la llum han estat absorbides. Aquesta informació, combinada amb eines quimiomètriques que processen dades matemàtiques i estadístiques, permet establir un model fiable que diferencia mostres antigues i modernes.

El Grup de recerca Chemosens de la URV ha liderat l’anàlisi quimiomètrica, aconseguint una fiabilitat del 100% en la classificació dels cranis i entre el 87% i el 95% en les mandíbules.

Beneficis per als museus de Tarragona

Els museus locals que custodien col·leccions d’animals poden utilitzar aquest mètode per datar ossos sense malmetre’ls, un detall crucial per a peces de valor patrimonial o científic. Aquesta tècnica evita les extraccions destructives que s’havien de fer amb raigs X i permet fer l’anàlisi en menys d’un minut, agilitzant processos i ampliant el ventall d’espècies que es poden estudiar.

A més, la possibilitat d’ampliar aquesta tècnica a altres materials, com ocells o pells naturalitzades, obre portes a estudiar més a fons la fauna de la Costa Daurada i el Camp de Tarragona.

Detalls concrets de l’estudi i resultats obtinguts

Les mostres analitzades i la seva antiguitat

El treball s’ha centrat en 59 exemplars d’esquirol vermell, dividits entre individus històrics recollits entre 1916 i 1923 i moderns entre 2005 i 2021. Aquesta selecció permet comparar les diferències en la composició de l’os segons l’edat i validar el mètode davant d’una mostra real i representativa.

Els ossos històrics, més porosos i amb més humitat ambiental degut a la degradació, mostren unes característiques detectables amb la radiació infraroja que el model pot identificar clarament.

Aspectes tècnics que marquen la diferència

La innovació clau resideix en aplicar un model de quimiometria que avalua quines parts de l’espectre són més fiables per evitar errors. Això ha permès perfeccionar la classificació i garantir que el mètode sigui útil per a col·leccions amb poca informació prèvia sobre la data.

Jordi Riu, investigador de la URV, destaca que l’anàlisi és ràpida, precisa i no invasiva, una combinació difícil d’aconseguir fins ara.

Perspectives locals i aplicacions futures

Impacte per a la recerca i conservació a Tarragona

Els laboratoris i museus de la província podrien començar a implementar aquesta tècnica per catalogar millor les seves col·leccions i facilitar estudis sobre l’evolució de la fauna local. La identificació ràpida i segura d’ossos permetrà obtenir dades més fiables sobre la biodiversitat passada de la regió.

Això també pot ajudar a protegir espècies en perill, ja que s’amplia el coneixement sobre la seva història i canvis ambientals que les han afectat.

Possibilitats d’ampliació del mètode

El projecte obre la porta a estudiar altres espècies, especialment ocells i pells naturalitzades, sempre que es disposi d’un nombre suficient d’exemplars de referència. Això podria convertir la URV en un centre de referència per a l’anàlisi ràpida i no destructiva d’ossos i materials biològics a Catalunya.

Un futur amb més dades i menys desastre per a les mostres científiques.

Però, com sempre, la ciència avança i els ossos segueixen quiets esperant que algú els expliqui la seva història sense trencar-los.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Aquesta trobada celebrada el 18 de juny a Tarragona ha reunit universitats i centres de recerca catalans per intercanviar experiències i solucions pràctiques sobre dades de recerca.

Organització i novetats de la Fira FAIR Data 2026

Col·laboració entre institucions locals i catalanes

La Fira està impulsada pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació d’instituts punters com l’ICAC, IPHES, ICIQ, IRB Catalunya Sud i IRTA. Aquesta complicitat assegura una mirada compartida sobre la gestió de dades a la província de Tarragona i a tot Catalunya.

Les ponències flash, la gran aposta de l'edició

Per primer cop la Fira ha incorporat les ponències Flash: presentacions breus i concises que han permès a 13 investigadors exposar reptes i èxits en la implementació dels principis FAIR (trobar, accedir, interoperar i reutilitzar dades).

Aquesta fórmula ha estat molt ben rebuda, facilitant un debat àgil sobre qüestions com l’estandardització de paraules clau, la gestió de dades sensibles o la interoperabilitat en projectes científics.

Debats i ponències destacades a Tarragona

Taula rodona sobre la gestió de dades al territori

Moderada per Josep Maria Macias (ICAC), la taula ha reunit experts com Amèlia Bargalló (IPHES) i Josep Domingo (URV) que han posat sobre la taula la necessitat de més suport institucional i eines per gestionar dades al llarg del seu cicle de vida.

Han remarcat que compartir dades no és només una qüestió tècnica, sinó una oportunitat per impulsar la recerca i obtenir reconeixement dins i fora del territori.

Ponència inaugural i clausura amb enfocament local

Josep Perelló, catedràtic de la UB, ha obert la jornada amb un discurs sobre els reptes de la ciència ciutadana i la qualitat de les dades obertes, un tema clau per a la comunitat científica de Tarragona i Catalunya.

La cloenda ha estat a càrrec de Núria Benítez (CERCA) i Mireia Alcalá (CSUC), que han fet balanç dels 10 anys de feina en ciència oberta i han anunciat que la propera edició serà a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Premis FAIR i futur de la gestió de dades a Tarragona

Guardons que reconeixen l’excel·lència científica

El públic ha premiat quatre projectes entre les ponències Flash, premiant la innovació en l’estandardització, l'accés a dades digitals i la interoperabilitat. Entre els guanyadors destaquen investigadors de l’ICAC i l’IRTA, institucions amb seu a la província.

Una aposta clara per la recerca oberta i col·laborativa

El diàleg final ha posat de manifest la importància de connectar infraestructures i identificadors digitals per fer la recerca més accessible i traçable. Iniciatives com EOSC i ORCID són clau per a un futur científic més obert, també a Tarragona.

La Fira FAIR Data 2026 ha deixat clar que la gestió i reutilització de dades és un repte i una oportunitat per a la recerca local, amb un impacte que no deixarà ningú indiferent.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La URV destaca així la presència d’una veu tarragonina en l’òrgan que avalua riscos alimentaris i emet dictàmens per orientar les polítiques públiques a Espanya, amb un mandat de tres anys.

Mònica Bulló i el seu paper clau a l’AESAN

Què és el Comitè Científic i per què importa a Tarragona

El Comitè Científic de l’AESAN és la peça que avalua els riscos sobre seguretat alimentària i nutrició a nivell estatal. Aquesta entitat no només detecta riscos emergents sinó que també emet dictàmens científics que influeixen directament en les regulacions alimentàries i de salut pública.

Amb la incorporació de Bulló, Tarragona té una representant de pes en un òrgan que coordina experts i defineix línies de recerca prioritàries per garantir la seguretat alimentària i la salut del consumidor.

Comitè Científic renovat i el seu lideratge

La renovació parcial del comitè va tenir lloc a la Universitat de Granada, amb Azucena del Carmen Mora Gutiérrez com a presidenta i Ángel Gutiérrez Fernández com a vicepresident.

Els membres, nomenats pel Consell Rector de l’AESAN, tindran un mandat de tres anys, i Bulló és una de les deu noves integrants que aportaran la seva experiència científica.

La trajectòria i l’expertesa de Mònica Bulló a Tarragona

Una investigadora de referència a la URV

Mònica Bulló és catedràtica del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i lidera el grup Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH).

A més, dirigeix el Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica de la URV (TecnATox), un punt de referència a la província en recerca aplicada sobre alimentació i salut.

Especialista en nutrició, obesitat i envelliment saludable

La seva recerca focalitza en la relació entre alimentació, estil de vida i ambient amb malalties com obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars i deteriorament cognitiu, especialment vinculades a l’envelliment saludable.

Com a directora de grups europeus i nacionals, Bulló treballa en medicina de precisió i identifica nous mecanismes per millorar la salut pública.

Impacte local i futur de la seva incorporació

Beneficis per a la província de Tarragona

La presència de Bulló a l’AESAN situa Tarragona en el mapa científic estatal, potenciant la influència de la recerca tarragonina en la definició de polítiques que afecten la salut alimentària.

Això podria traduir-se en una millor protecció per als consumidors de la província i en l’atracció de projectes de recerca i finançament per a la URV i entitats locals.

Reptes i perspectives del comitè científic

El Comitè Científic haurà d’afrontar la detecció de riscos emergents i adaptar-se a nous desafiaments alimentaris en un context global canviant.

Amb experts com Bulló, Tarragona aporta coneixement científic que pot marcar la diferència en la seguretat i nutrició a tot l’Estat.

Que la ciutat no es pensi que només serveix per fer turisme i castells.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Ajuntament del Vendrell han rubricat aquest dilluns un conveni per fer realitat la construcció d'una seu definitiva destinada als estudis d'Infermeria i Educació Infantil. El projecte, amb horitzó d'un any per tenir el projecte executiu, no només albergarà l'oferta actual sinó que obre la porta a futurs graus.

El projecte i la seva importància per al Vendrell

Un acord que marca un abans i un després

L'acord d'intencions signat aquest 15 de juny del 2026 entre la URV i l'Ajuntament posa la primera pedra d'una iniciativa que vol donar resposta a les necessitats formatives del Baix Penedès.

El nou edifici es convertirà en la seu permanent per als estudis d'Infermeria i Educació Infantil, actualment dispersos o amb infraestructures provisionals, millorant així la qualitat de l'ensenyament i l'experiència dels 340 alumnes matriculats.

La visió institucional: un projecte estratègic i territorial

L'alcalde del Vendrell ha definit el projecte com a "estratègic" per al municipi i la comarca, reflectint la voluntat de reforçar el Baix Penedès com a referent educatiu.

Josep Pallarès, rector de la URV, ha afegit que aquest és un projecte que transcendeix l'àmbit local per esdevenir una iniciativa de país, amb una aposta clara per la territorialitat i la innovació.

Detalls tècnics i calendari del projecte

El projecte executiu: un full de ruta clar

Les dues institucions preveuen tenir enllestit el projecte executiu en un termini d'un any. Aquest document definirà amb precisió totes les necessitats arquitectòniques, funcionals i logístiques del nou edifici.

La planificació inclou espais per a les titulacions actuals i la possibilitat d'ampliar l'oferta formativa, fet que podria atreure més estudiants i professionals a la comarca.

Ubicació i impacte en el campus

El campus del Baix Penedès veurà com s'incorpora un edifici que centralitzarà les formacions d'Infermeria i Educació Infantil, millorant la cohesió i la visibilitat d'aquests estudis.

Això també suposarà un impuls urbanístic i social per a la zona, que pot beneficiar el comerç, el transport i els serveis locals.

Reaccions i expectatives locals

Veus del territori

L'acord ha estat ben rebut tant per la comunitat educativa com per les autoritats, que veuen en aquest projecte una oportunitat per consolidar el Baix Penedès com a focus de formació especialitzada.

Els alumnes actuals, encara que sense pronunciar-se oficialment, esperen que el canvi es tradueixi en millors instal·lacions i recursos.

Què espera la comarca?

La comarca es prepara per un salt qualitatiu en l'oferta educativa superior, amb la possibilitat que això comporti un augment d'activitat econòmica i cultural vinculada a la universitat.

També s'espera que la nova seu faciliti la captació de professors i investigadors, tot augmentant el prestigi del campus.

El projecte encara està en els seus inicis, però ja crea expectatives. La realitat és que el Vendrell i el Baix Penedès tenen una cita amb el futur de la seva universitat.

Font de l'article: Mar Rovira | ACN

El 43è Simposi internacional en Diabetis i Nutrició ha començat aquest dilluns i s'allargarà fins dijous, amb la presència de professionals de 41 països. Aquesta trobada, organitzada per la Universitat Rovira i Virgili i l'IRB CatSud, posa el focus en la prevenció i el tractament d'aquestes malalties que afecten milions de persones.

Un simposi amb més de 40 anys d'història a Montbrió del Camp

Un fòrum científic amb rècord d'assistència

El Diabetes and Nutrition Study Group (DNSG) impulsa aquesta cita anual que és referent mundial en l'àmbit de la diabetis i la nutrició. Aquest any, el congrés ha batut rècords amb 118 comunicacions científiques, superant totes les edicions anteriors.

Les sessions combinen conferències, debats i presentacions que aborden des de la microbiota intestinal fins a la sostenibilitat alimentària. La implicació de joves investigadors és clau, reforçant un llegat que ja acumula quatre dècades.

El paper de Tarragona en l'escena internacional

La URV i l'IRB CatSud lideren l'organització local, mostrant la feina dels equips tarragonins en malalties metabòliques. Per primera vegada, un comitè científic integrat per societats espanyoles en l’àmbit reforça la multidisciplinarietat i la connexió amb la pràctica clínica.

Aquesta edició posa Tarragona com a epicentre global, on es genera i es trasllada coneixement cap a tàctiques més efectives de prevenció i tractament.

El valor científic i humà de la trobada a Tarragona

Experts de talla mundial amb missatge per a la societat

Entre els ponents destaca el doctor Frank Hu, de la Universitat de Harvard, que posa en alerta sobre la pèrdua de popularitat de la dieta mediterrània, especialment entre els joves. Hu recorda que aquesta dieta és una de les més saludables i que la recerca i les polítiques han d’anar de la mà per apropar-la a la població.

“És un espai per omplir el buit entre evidència científica i canvi d’hàbits”, afirma, valorant que sigui el Camp de Tarragona la seu d’aquest debat internacional.

Innovació a la recerca i la pràctica mèdica

Segons Jordi Salas Salvadó, vicepresident del simposi, el futur passa per guies nutricionals que s’actualitzin en temps real amb noves dades científiques. Aquesta agilitat ajudaria a portar més ràpidament el coneixement a l’atenció clínica.

La transferència del saber és crucial per millorar la vida dels pacients amb diabetis i altres malalties metabòliques que són un problema creixent a la província i a tot arreu.

La recerca a Tarragona, una aposta que ja és internacional

Col·laboració entre institucions i visibilitat global

El simposi no només posa en valor la feina dels investigadors locals sinó que estimula col·laboracions internacionals. Aquesta simbiosi fa que Tarragona sigui un referent en la lluita contra la diabetis i l’obesitat.

Les institucions científiques i sanitàries del territori, amb la URV al capdavant, aprofiten l’ocasió per consolidar el talent emergent i potenciar la recerca aplicada.

Un impuls per a la salut pública i l’economia local

A més de l’impacte científic, la trobada aporta visibilitat i moviment a la província. Els debats sobre polítiques sanitàries i nutrició sostenible obren la porta a estratègies concretes que poden beneficiar la salut pública i el sector econòmic local.

Montbrió del Camp esdevé així un escenari on la ciència no només es fa, sinó que es comparteix perquè arribi a tothom.

Un simposi que confirma que Tarragona és molt més que una destinació turística: és un centre neuràlgic on la recerca global sobre diabetis i nutrició s’ha instal·lat per quedar-se.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili