El 18 de maig, Tarragona va esdevenir l’epicentre d’una trobada que no només volia explicar què funciona, sinó fer-ho visible. La consellera d’Educació, Isabel Mascaró, va posar èmfasi en la col·laboració i el treball en xarxa, claus per teixir una comunitat educativa que no deixi ningú enrere.

Un espai de trobada per a la inclusió

La força de la participació

La jornada, organitzada per la Comissió de Ciutat Inclusiva del Consell Municipal d’Educació, va reunir agents diversos: des de centres educatius fins a entitats socials i administracions. La presència de més de 75 professionals no és anecdòtica; és la prova que la inclusió interessa i mobilitza.

Compartir experiències reals va ser l’objectiu principal, posant en valor iniciatives que sovint passen desapercebudes. Aquesta visibilitat és clau per evitar que bones pràctiques es quedin en un calaix.

Inauguració i discurs marc

La consellera Isabel Mascaró va donar la benvinguda, marcant el to d’una jornada que buscava més que paraules. La doctora en Pedagogia M. Concepció Torres Sabaté, des de la Universitat Rovira i Virgili, va emmarcar la cita parlant de la importància de la inclusió en una ciutat que es vol educadora per definició.

Aquest discurs va posar l’èmfasi en la necessitat de construir una Tarragona que no només educa, sinó que integra i acompanya.

Projectes i experiències que fan ciutat

Entitats i centres educatius al capdavant

A la jornada van destacar experiències de referència presentades pel CEEPSIR Escola Solc, Novact – Institut Internacional de Noviolència, l’Institut Cal·lípolis i altres. També entitats com ASPERCAMP i la Xarxa de Centres Cívics van explicar projectes que demostren que la inclusió no és un concepte buit, sinó una pràctica diària.

Aquestes aportacions van posar sobre la taula des de la innovació pedagògica fins al voluntariat, mostrant un ventall ampli i viu de com transformar l’educació.

Altres participants i novetats

També van participar l’Institut Francesc Vidal i Barraquer, l’Associació Quilòmetre Zero i el CAP Jaume I, ampliant la mirada i implicant sectors diversos.

La jornada va incloure la inauguració de l’Exposició de Bones Pràctiques del Consell Municipal de la Discapacitat i la presentació de la Guia de llenguatge inclusiu, recursos que continuaran disponibles fins al 29 de maig a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET).

Impacte i projecció de la jornada

Una porta oberta a la comunitat educativa

L’exposició i els projectes presentats són més que un acte puntual; són una crida a mantenir viu el debat i la pràctica inclusiva. L’accés a aquests recursos al IMET reforça la idea que la inclusió no és una moda, sinó un camí necessari i constant.

Aquesta jornada ha servit per posar en evidència que la inclusió es construeix des de la col·laboració entre administració, centres educatius, entitats i ciutadania, teixint una xarxa que fa ciutat.

Reaccions i compromisos formals

La consellera Isabel Mascaró va destacar que l’èxit de participació mostra un compromís real i creixent al territori. Aquesta resposta massiva no només valida el treball fet, sinó que obliga a seguir avançant sense aturador.

El repte ara és mantenir aquest impuls i fer que la inclusió arribi a cada racó de Tarragona.

En definitiva, Tarragona ha posat les cartes sobre la taula: la inclusió educativa no és un projecte a mitges, sinó un compromís que fa ciutat.

Font de l'article: Ajuntament de Tarragona

Josep Pallarès i Domènec Puig van encarar més de 50 qüestions plantejades pels estudiants, que tenen dret a vot i representen el 20% del pes electoral. L'acte, organitzat pel Consell d'Estudiants, es va celebrar al campus Catalunya i es va seguir en línia.

El debat central: preguntes amb resposta directa

Programes electorals i reptes de la URV

Els candidats van exposar en cinc minuts les seves propostes més destacades. Després, van entrar en una ronda de rèpliques on van haver de defensar o matisar el seu programa. Els temes més candents van ser la captació de recursos per a la recerca i la posició de la URV dins el sistema universitari català.

També van explicar què pensen fer amb projectes en marxa i quines iniciatives aturarien o revisarien. La festa major, tradicionalment un punt de tensió, va ser un altre tema que va sortir a la palestra.

Les preguntes dels estudiants que van marcar el debat

• Increment dels recursos destinats a material i equipaments docents.
• Drets estudiantils i respostes homogènies a problemes comuns, independentment del centre d'estudi.
• Accés a instal·lacions esportives i la necessitat d'espais de recolliment o sales multireligioses.
• Mesures contra l'assetjament i transparència en les licitacions dels serveis als campus, com aparcaments i cafeteries.
• Posicionament de la URV en els rànquings nacionals i internacionals.

La veu dels estudiants: més que un torn obert

Intervencions en directe i participació activa

A més de les preguntes prèviament enviades, els estudiants presents i els que seguien en línia van poder formular qüestions en un torn obert de paraula. Això va permetre que temes molt puntuals i d'actualitat sortissin a la llum.

El president del Consell d'Estudiants, Marc Comi, va moderar amb mà ferma i va garantir que es tractessin diverses àrees d'interès que afecten la vida universitària quotidiana.

El paper clau dels estudiants en les eleccions a rector

Els estudiants són un dels col·lectius amb dret a vot en les eleccions que tindran lloc del 25 al 27 de maig. El pes del seu vot, un 20%, pot decantar la balança entre Josep Pallarès i Domènec Puig. La implicació en el debat i la capacitat de fixar l'agenda demostra que no es tracta només d'una formalitat.

On veure el debat sencer i seguir atentament les eleccions

Recurs audiovisual complet per a qui no va poder assistir

El debat íntegre està disponible en un vídeo oficial que permet conèixer a fons les respostes i el to dels candidats. Aquesta és una eina clau per a estudiants i personal universitari que volen fer un vot informat.

La URV facilita aquest accés a través del seu canal de YouTube, on també es poden trobar altres recursos relacionats amb les eleccions.

Seguiment i implicació a través dels canals oficials

L'Ajuntament de la URV posa a disposició butlletins i agenda per mantenir la comunitat informada sobre les dates i activitats vinculades a les eleccions a rector. La participació activa és més que recomanable, ja que el rectorat marcarà el futur immediat de la universitat.

Per tant, si ets estudiant o treballes a la URV, ja saps que tens un paper directe en aquest moment clau de la institució.

La realitat és que res no canvia si ningú pregunta ni ningú respon.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha publicat la segona edició d'un llibre que capgira la perspectiva tradicional, ampliant l’abast més enllà de Tarragona ciutat i obrint el focus cap a Constantí, Altafulla i Roda de Berà, espais que configuren un patrimoni que és, en realitat, un tot inseparable.

Una mirada renovada als monuments romans del Camp de Tarragona

Del rigor a l’accessibilitat

El llibre Tàrraco, Patrimoni Mundial. Una nova visió és obra d’un equip de recerca liderat pel catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo, que acumula anys d’estudi sobre l’arquitectura i l’urbanisme romans. Però no és només per experts, sinó que aconsegueix fer comprensible la complexitat amb un llenguatge clar i amè.

Així, aquest volum posa a l’abast del públic general dècades d’investigació, amb un equilibri entre rigor científic i divulgació que no sempre és fàcil de trobar.

Reconstituir per entendre

Una de les claus que fa única aquesta nova edició són les reconstruccions digitals basades en restitucions fotogramètriques tridimensionals. Aquestes imatges ajuden a veure els monuments més enllà dels plànols i seccions que fins ara eren poc entenedors per a qui no és especialista.

Les fotografies aèries a baixa altitud aporten una nova dimensió visual que permet captar la grandesa del patrimoni i la seva inserció en el territori.

Un patrimoni compartit més enllà de Tarragona ciutat

Territori integrat

És fàcil caure en la temptació de limitar Tàrraco a la ciutat de Tarragona, però aquesta obra trenca aquesta visió reduccionista. Espais com Constantí, Altafulla i Roda de Berà formen part d’un conjunt coherent i imprescindible per entendre la Tàrraco romana.

Aquest enfocament amplia la mirada i reforça la idea que el patrimoni és un bé col·lectiu que transcendeix fronteres municipals i que cal explicar d’una manera integrada.

Identitat i projecció cultural

El treball dels autors no només serveix per interpretar millor els monuments, sinó també per enfortir la identitat cultural del Camp de Tarragona. Així, contribueix a posar la regió en el mapa turístic i cultural amb un discurs que combina rigor i atractiu visual.

La nova visió ajuda a traslladar la importància d’aquest patrimoni als habitants i visitants, més enllà de l’obvietat d’una declaració de Patrimoni Mundial.

Els responsables i el projecte editorial URV

L’equip darrere del llibre

El catedràtic Joaquín Ruiz de Arbulo coordina un equip format també per José Alejandro Beltrán-Caballero, Ferran Gris, Ricardo Mar i David Vivó, amb la col·laboració de José Javier Guidi i Àngel Rifà.

Junts, han sabut combinar investigació rigorosa amb una presentació atractiva i didàctica, que fa que els continguts siguin accessibles sense perdre seriositat.

Difusió i accés

El llibre s’ha presentat a través del pòdcast Compaginades, impulsat per Publicacions URV, on Ruiz de Arbulo i Jaume Llambrich expliquen la nova mirada sobre Tàrraco en clau divulgativa.

Qui vulgui fer-se amb una còpia pot adquirir-lo al catàleg de Publicacions URV, que ofereix aquesta obra singular que combina fotografia, reconstrucció digital i text entenedor.

En definitiva, aquest projecte posa al descobert com la recerca universitària pot canviar la manera que tenim de mirar el patrimoni més proper, fent-lo més viu i comprensible.

Si fins ara la Tàrraco romana semblava una cosa de plans i ruïnes, ara podem veure-la amb uns ulls ben nous. I no és poca cosa.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La URV ha anunciat que Casadevall és una de les cinc finalistes del Premi Princesa de Girona Investigació 2026. El guardó es decidirà el 26 de maig a Múrcia, dins el Tour del talent.

Una trajectòria internacional i prometedora

Formació i experiència global

Amb una base en Química a la Universitat de Girona, Carla ha treballat en centres de renom com Cambridge, el KTH i el Max Planck Institute. Aquest bagatge li ha permès consolidar-se dins la química sostenible internacional.

Reconeixements i èxits

Entre els seus mèrits hi ha una ERC Starting Grant, una Beca Leonardo BBVA i premis d'entitats com la Reial Societat Espanyola de Química. Ha publicat més de 40 articles i lidera projectes amb finançament superior als 2,7 milions d'euros.

Recerca que imita la natura per salvar el planeta

Fotosíntesi artificial i energia neta

El seu projecte BIOPOLE explora tecnologies que simulen la fotosíntesi per crear combustibles i productes químics sostenibles. Utilitza membranes artificials i microreactors polimèrics per millorar la precisió de reaccions clau.

Impacte en l’economia circular i la descarbonització

La recerca de Casadevall vol tancar el cicle del carboni i accelerar la transició energètica. Això afecta sectors crítics com l'energia, la indústria química i la sostenibilitat ambiental.

El Premi Princesa de Girona i el futur de la recerca catalana

Un premi amb prestigi i competència

Amb 20.000 euros i 400 candidatures, el premi destaca perfils amb capacitat d'impacte real en reptes globals com la salut, l'energia i el medi ambient. El jurat valora especialment el coneixement aplicat.

Repercussió per a la URV i la recerca local

La candidatura de Casadevall posa la URV i la recerca tarragonina al mapa internacional, en un moment que la innovació sostenible és clau per al futur.

La realitat és que Carla Casadevall ja ha posat la química sostenible on li toca: a l’epicentre del talent científic català i europeu.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La II Trobada del Fòrum Vives d’Edició Universitària, celebrada a la Universitat d’Alacant, ha reunit responsables editorials i experts per debatre sobre el futur d’un ecosistema cada vegada més digital i internacionalitzat.

Una eina clau per mesurar l’impacte i la presència lingüística

L’anàlisi de dades com a base estratègica

Publicacions URV ha presentat una eina d’anàlisi que permet mesurar l’impacte científic i cartografiar la presència de les llengües en revistes acadèmiques, disponible a la seva web de revistes OJS. Aquesta iniciativa és un pas endavant per definir estratègies editorials que considerin tant la qualitat com la diversitat lingüística.

Disposar d’indicadors fiables és indispensable per avaluar la recerca i impulsar el català en l’àmbit acadèmic. La proposta reforça la necessitat d’un sistema editorial més coordinat i adaptat a la internacionalització creixent.

La formació com a eina per dominar les noves metodologies

La trobada va incloure sessions formatives sobre estadístiques i llengua en revistes OJS, conduïdes per Jaume Llambrich i Marcos Ferreira. S’hi va ensenyar com interpretar dades per millorar la presa de decisions editorials, un valor afegit imprescindible per a les universitats que volen destacar en l’àmbit digital.

Aquest aprenentatge ajuda a visualitzar la realitat del sector i a incorporar les tecnologies digitals en la gestió editorial.

Automatització i intel·ligència per transformar les editorials universitàries

La revolució digital en processos editorials

Un altre focus de debat va ser l’automatització dels processos editorials amb intel·ligència artificial, una realitat que comença a instaurar-se amb força. Antonio Ríos, Fran Máñez i altres experts van revelar com aquestes tecnologies poden agilitzar la gestió i incrementar l’eficiència, especialment en revistes OJS.

Aquestes eines permeten reduir la càrrega tècnica i centrar-se en la qualitat científica i lingüística. És un salt que no tothom està preparat per fer, però que ja és inevitable.

El paper dels professionals i la col·laboració

Malgrat la tecnologia, la intervenció humana continua sent clau. La taula rodona final va posar en valor la necessitat de cooperació entre editorials universitàries per afrontar els canvis.

Persones com Montse Ayats, Maria Remedios Pérez i altres van reflexionar sobre com mantenir un model editorial rigorós i sensible a la diversitat, mentre es dona resposta a les exigències d’un entorn global.

El Fòrum Vives, motor de consolidació i innovació

Un espai d’intercanvi consolidat

El Fòrum Vives d’Edició Universitària confirma la seva vocació de ser l’espai on les universitats poden compartir experiències i avançar juntes. La trobada ha reforçat el compromís amb un model editorial estratègic, innovador i divers.

Reforçar la comunicació i la cooperació és clau per mantenir editorials pròpies que projectin recerca sense renunciar a la llengua ni a la qualitat.

Una aposta per la difusió i la identitat pròpia

Les editorials universitàries es posicionen com a actors essencials en la difusió del coneixement. Amb iniciatives com aquesta, es consolida un sistema editorial capaç de competir globalment, mantenint el català com a llengua científica i cultural.

Aquest doble objectiu no és fàcil, però la cooperació i la innovació digital són el camí per fer-ho possible.

La realitat és que les editorials universitàries ja no poden permetre’s quedar-se enrere: o evolucionen amb la tecnologia i la col·laboració, o es perden en la immensitat digital.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El projecte EDU4CLIM, impulsat pel grup EDIT de la Universitat Rovira i Virgili, ha mobilitzat 22 grups classe i 612 estudiants entre desembre i abril en assemblees escolars que fomenten el debat i la presa de decisions sobre temes com la biodiversitat, la gestió de l’aigua i els residus.

El projecte EDU4CLIM i la participació juvenil

Com funcionar les assemblees escolars

Durant mesos, l’alumnat ha treballat en assemblees participatives impulsades pel Departament d’Educació de l’Ajuntament de Cambrils. Aquestes sessions han servit per debatre, contrastar opinions i consensuar accions sostenibles. Els estudiants s’han format amb experts i materials específics abans de començar els debats, per assegurar un procés ben documentat i crític.

Temàtiques centrals i col·laboracions

Les assemblees s’han centrat en àmbits clau com la biodiversitat, la mobilitat sostenible o la gestió de residus. A més, la implicació de tècnics municipals ha permès contrastar la viabilitat de les propostes amb l’administració local, acostant els joves a la realitat política i tècnica del seu entorn.

La fira d’idees: un espai per donar veu als joves

Presentació i exposició pública

La jornada ha començat amb la benvinguda de l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i ha seguit amb una exposició on els diferents grups han explicat les seves iniciatives. Aquest espai ha reunit alumnat, famílies, institucions i entitats, creant un ambient de diàleg i intercanvi real.

Retorn institucional i compromís

La cloenda ha estat marcada per l’entrega d’un recull de propostes a la regidora d’Educació, Natalia Pleguezuelos, i al representant del Departament de Territori, Xavi Villacampa. Aquesta acció tanca el cercle entre l’educació, la investigació i la gestió pública, mostrant una voluntat de traslladar les idees dels joves a l’acció política.

Impactes i futur de l’educació per la sostenibilitat

Competències desenvolupades

Segons la investigadora Gisela Cebrián, el projecte no només sensibilitza sinó que també potencia habilitats com el pensament crític, el diàleg i l’acció col·lectiva. Les assemblees esdevenen un punt de partida per generar canvis en hàbits ambientals tant a l’escola com a casa.

Suport i finançament

EDU4CLIM compta amb el finançament del Ministeri de Ciència i la Unió Europea NextGenerationEU, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils, Cel Rogent Educació Ambiental i els Serveis Territorials a Tarragona. Aquesta aliança reforça la viabilitat i continuïtat de la iniciativa.

La realitat és que posar els joves al centre del debat ambiental fa més soroll que qualsevol discurs institucional.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El professor Jordi Miró, del Departament de Psicologia de la URV, ha estat guardonat per la Fundació Sine Dolore per la seva tasca pionera en aquest camp.

El premi que posa el focus en un problema amagat

Un reconeixement internacional

El 9 de maig, en plena Gran Gala Sine Dolore al Teatre Principal de Maó, es va lliurar el premi “Praemium Meriti Sine Dolore” a Jordi Miró.

Un escenari que va reunir experts i institucions que lluiten per fer visible el dolor crònic a nivell mundial.

Una trajectòria marcada per la recerca i la sensibilització

Com a director de la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundación Grünenthal i líder del grup ALGOS, Miró impulsa estudis que busquen millorar el coneixement i el tractament del dolor en infants i adolescents.

Aquesta recerca no només aporta dades, sinó que també qüestiona com la societat i el sistema sanitari aborden el problema.

El dolor crònic infantil: un problema massa sovint ignorat

Impacte en la vida diària dels infants

El dolor que pateixen molts nens no només es limita a la sensació física.

Canvia la manera d'aprendre, de jugar i de créixer, com explica el mateix Miró.

La necessitat d'un abordatge específic

Malgrat el seu impacte, el dolor crònic infantil està poc estudiat i sovint mal tractat.

La recerca de la URV aposta per un enfoc interdisciplinari i una atenció continuada adaptada a aquesta població.

La projecció de la URV en la recerca social i clínica

Una línia de treball reconeguda

El premi reforça la projecció de la URV com a referent en aquest àmbit científic.

Per a la Fundació Sine Dolore, aquesta distinció no és només un guardó, sinó un compromís amb la transformació del sistema sanitàri i social.

Repercussions més enllà de la ciència

La tasca de Jordi Miró i la seva càtedra impulsa una presa de consciència social que transcendeix l'àmbit acadèmic.

El seu objectiu és que es reconegui i s'atengui el dolor crònic en la infància amb la urgència que mereix.

El premi deixa clar que el dolor infantil no pot continuar sent una assignatura pendent.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Des de l'any 2006, aquest programa ajuda estudiants amb talent i dificultats econòmiques a sostenir els seus estudis a la URV. La seva implicació afecta directament famílies i trajectòries acadèmiques a Tarragona.

Les beques que no només paguen la matrícula

Un suport més enllà de l’econòmic

Cadascuna de les quatre beques renovables està dotada amb 5.000 euros anuals i cobreix no només la matrícula, sinó també despeses com desplaçaments i material d’estudi. Això fa que els beneficiaris puguin centrar-se exclusivament en l’educació sense haver de buscar feina per mantenir-se.

Aquesta ajuda es pot renovar fins a cinc cursos acadèmics, incloent un grau de quatre anys i un màster oficial d’un any, fet que assegura continuïtat i estabilitat en la formació. A més, enguany la dotació total arriba als 75.000 euros, gràcies al compromís constant de Repsol i la Fundación Repsol amb la comunitat de Tarragona.

Una eina per a la igualtat d’oportunitats

Les beques es dirigeixen a estudiants amb bon expedient acadèmic i motivació, però amb obstacles econòmics evidents. Molts d’ells són la primera generació universitària a casa seva. Això converteix aquest suport en una porta oberta cap a l’educació superior i, per tant, cap a un futur més digne i estable.

A més de les quatre beques renovables, hi ha sis beques més no renovables per a estudiants de primer curs, amb una dotació similar i amb el suport de la Diputació de Tarragona.

Dos testimonis que expliquen la realitat darrere la beca

Judith Andreu Sagon: estudiar sense renunciar a res

Judith cursa tercer del doble grau en Biotecnologia i Bioquímica i Biologia Molecular a la URV. La seva família viu una situació complicada: el seu pare està a l’atur i la seva germana també és universitària. Per a ella, la beca ha estat clau per no haver de renunciar a estudiar.

"Sense la beca, continuar estudiant hauria estat molt complicat", assegura. L’ajuda li cobreix no només la matrícula sinó també altres despeses i li dona la tranquil·litat econòmica per dedicar-se al 100% als seus estudis.

Andrea Von Esch: la beca com a suport imprescindible

Andrea estudia Llengua i Literatura Hispàniques i ha estat sempre becada. Va buscar activament les ajudes que ofereix la URV abans d’escollir on estudiar. Per a ella, la beca és el que li permet centrar-se en les classes sense preocupar-se tant per les dificultats econòmiques.

Coincideix amb Judith en què el procés de sol·licitud és llarg i exigeix moltíssima documentació, però entén que és necessari per assegurar que els diners públics arriben a qui realment els necessita.

Com es decideix qui rep la beca i què s’espera del futur

Els criteris de concessió

La concessió de les beques es basa en dos eixos fonamentals: la valoració acadèmica i la situació socioeconòmica familiar. Aquest sistema assegura que l’ajuda serveixi per mantenir el rendiment i garantir que les dificultats econòmiques no deixin fora estudiants brillants.

Els candidats han de presentar informes i opinions de professors, així com documentació que acrediti el seu context familiar. Això fa que el procés sigui exigent però just.

Plans i aspiracions dels becats

Judith vol continuar estudiant amb un màster a l’estranger i enfocar la seva carrera cap als sectors alimentari, cosmètic o biomedicina. Andrea, apassionada de la literatura, pensa en la docència i en possibles estudis per ensenyar espanyol a estrangers.

Així, les beques no només mantenen els estudiants dins la universitat, sinó que també influeixen en les seves trajectòries professionals i personals, obrint portes més enllà de la URV.

La realitat és que aquestes beques mantenen viu el somni de la universitat per a molts joves que sense elles haurien de renunciar per motius econòmics.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El festival, que reuneix milers d'estudiants a Tarragona, és el motor d'una iniciativa que uneix universitat i centres educatius per mantenir viu el llegat grec i romà.

El festival que fa viure els clàssics a secundària

Un projecte amb més de tres dècades d'història

La Societat Catalana de Teatre Grecollatí va néixer als anys noranta amb l'impuls del professor Antoni González Senmartí i un grup de mestres de clàssiques, que van voler portar les obres en espais emblemàtics com el Camp de Mart de Tarragona.

Ara, tres dècades després, el festival ha crescut fins a convertir-se en una cita imprescindible per a més de 5.000 estudiants que assistiren a les representacions el passat abril al Palau de Congressos de Tarragona.

Representacions que connecten amb els estudiants

Aquest any la tragèdia grega Antígona i la comèdia romana Mostellaria han estat les protagonistes, interpretades pel grup Alezeia, que contribueixen a fer més accessible i emocionant el temari de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU).

Els alumnes no només veuen les obres, sinó que també treballen amb els llibrets didàctics editats per la Societat, que inclouen versions en català i castellà, facilitant l'aprenentatge i la comprensió.

La universitat i els instituts, aliats per la cultura clàssica

El paper central de la URV

El professor Jesús Carruesco, president de la Societat i membre del Departament de Filologia Catalana de la URV, destaca el compromís constant amb l'educació i el teatre com a eina viva per transmetre cultura, emocions i valors.

La col·laboració amb la Facultat de Lletres i el professorat de secundària és clau per mantenir el projecte actualitzat i amb ganes de sorprendre cada curs.

Taula rodona i companyies locals

Com a part dels actes del trentè aniversari, es va organitzar una taula rodona al campus Catalunya per debatre la traducció i adaptació dels clàssics al batxillerat, mostrant la rellevància d'aquestes obres avui.

A més, la companyia Vis de Vanadi, formada per alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès, va representar Els Bessons de Plaute, posant en valor la implicació directa dels estudiants en el projecte.

Impacte i futur del teatre grecollatí a l'educació

Un despertar de passions i vocacions

Segons Carruesco, molts joves descobreixen la literatura clàssica gràcies a aquest festival, i fins i tot alguns acaben estudiant a la Facultat de Lletres de la URV, impulsats per aquest primer contacte tan viu i proper.

La resposta entusiasta de l'alumnat assegura la continuïtat del projecte, que es renova constantment per fer arribar els clàssics de forma memorable.

Material pedagògic i eines didàctiques

• Llibrets bilingües en català i castellà
• Versions adaptades per facilitar la comprensió
• Suport al professorat de secundària
• Activitats complementàries durant l’any escolar

Aquest material és la base perquè els estudiants puguin preparar les obres i gaudir-les amb més profunditat, convertint el teatre en una experiència educativa realment enriquidora.

Només cal veure com cada any els alumnes esperen amb candeletes aquest esdeveniment que converteix la cultura clàssica en quelcom viu, emocionant i proper.

Per tant, la Societat Catalana de Teatre Grecollatí no només manté el teatre antic, sinó que li dona aire fresc a la formació secundària catalana.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Del 18 al 20 de maig, ciutats com Tarragona, Reus, Amposta i Tortosa acullen el festival Pint of Science, una iniciativa on prop de la meitat dels ponents són de la Universitat Rovira i Virgili, que presenten la seva recerca des de múltiples disciplines i centres locals i internacionals.

Un festival a l’abast de tothom

On i qui participa

Les presentacions es fan en bars emblemàtics com la Sala Zero, 12 Topos i Totem Cafè a Tarragona; l’As de Copes Gastropub i el Racó de l’Orfeó Reusenc a Reus; La Llar d’Amposta; i el Botànic i Lo Punyetero a Tortosa.

El ventall de ponents és ampli: des de joves investigadors fins a veterans de la recerca procedents d’instituts com l’ICIQ, IPHES, IRBCatsud, EUSES, el CNRS o l’Imperial College de Londres, entre altres.

Una xarxa global amb arrels locals

Aquest festival, que se celebra simultàniament a 27 països, situa l’Estat espanyol com el segon país amb més localitats participants, amb més d’un miler de xerrades. La URV, amb la seva presència destacada, esdevé un aparador del talent científic del territori.

L’entrada és gratuïta i l’agenda completa està disponible a www.pintofscience.es.

Temes que molen i importen

Salut, alimentació, cervell i benestar

• Endometriosi, menopausa i salut mental
• Impacte de l’alimentació en trastorns mentals i desenvolupament cerebral
• Medicina de precisió i detecció precoç de malalties
• Tabaquisme durant l’embaràs i eines digitals per deixar de fumar

Intel·ligència artificial, energia i tecnologia

• Intel·ligència artificial explicable i evolució cerebral
• Micromotors i hidrogen com a vector energètic
• Materials intel·ligents per captar CO₂ i fotosíntesi artificial
• Aplicacions de la tecnologia nuclear en energia i exploració espacial

Ciència que connecta amb el territori

Clima, biodiversitat i sostenibilitat

• Impacte de l’escalfament del Mediterrani en la fauna marina
• Biodiversitat urbana i transformació del litoral
• Estratègies de captura de carboni i recerca en manglars
• Adaptació de les activitats marítimes al canvi climàtic

Evolució, arqueologia i humanitats

• Evolució humana, arqueologia i paleoclimatologia
• Domesticació dels gossos i pràctiques funeràries prehistòriques
• Mirades científiques als cristalls i construccions matemàtiques
• Ciències socials: habitatge, feminicidi i comunitat LGBT+

El festival, nascut el 2013 al Regne Unit, va començar com una xerrada en laboratoris per a persones afectades per malalties mentals. Ara gira el món portant la recerca als llocs on està la gent, com els bars.

A Tarragona i Reus, la iniciativa compta amb el suport d’instituts i associacions locals i de diversos bars que faciliten l’activitat i que la fan accessible i viva.

Ciència a copes, per si encara no ho havies sentit. Amb l’URV al capdavant, la divulgació no es queda a la universitat, sinó que s’escampa entre cervesa i conversa.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i l’Ajuntament de Tarragona, el cicle es desenvoluparà del 19 de maig al 16 de juliol a la Casa Canals, amb experts locals i internacionals que portaran el coneixement científic al veïnat.

El cicle: una mirada multidisciplinària a l’eclipsi total de Sol

Què és i com observar-lo sense riscos

La primera sessió, el 19 de maig, porta per títol “Mirar l’eclipsi: astrofísica, art i observació segura”. Carlos García, astrofísic de la URV, i Pere Romero, expert en oftalmologia, explicaran la naturalesa física del fenomen i com protegir la vista davant d’aquest espectacle celeste.

Impactes socials i econòmics a Tarragona

El 26 de maig, la xerrada “Eclipsi total: què passa al cel, com afecta les persones i com impacta al territori” analitzarà l’eclipsi des d’una perspectiva que barreja psicologia, economia i astronomia. Experts locals com Manel Sanromà i Josep Maria Arauzo exposaran les repercussions socials i econòmiques que pot tenir l’esdeveniment a la província.

Història, cultura i ciència: el fenomen a través dels temps i l’espai

Mites i llegendes que encara ens parlen

La tercera sessió, el 2 de juny, abordarà com l’eclipsi ha estat interpretat per diferents cultures. Jesús Carruesco i Emili Samper, especialistes en cultura i folklore, juntament amb Licia Buttà, investigadora en art medieval, revelaran la importància d’aquest fenomen en la literatura, l’art i les creences populars.

El sistema solar i la recerca de vida

El 9 de juny, Marina Martínez parlarà dels meteorits i roques extraterrestres que expliquen l’origen del sistema solar i les condicions que van permetre la vida. Més endavant, el 30 de juny, Joan Anton Català plantejarà la gran pregunta: “Hi ha algú, allà fora?”, explorant la recerca de vida alienígena.

Tecnologia i futur: l’astrobiologia i els elements que ens formen

Detectar vida a anys llum

Ignasi Ribas, el 7 de juliol, explicarà com les noves tecnologies i les missions espacials busquen planetes habitables més enllà del nostre sistema solar, obrint una nova era en l’astrobiologia.

On es forja el carboni?

La cloenda del cicle, el 16 de juliol, anirà a càrrec d’Eva Villaver, que parlarà dels processos astrofísics que expliquen l’origen dels elements químics essencials per a la vida, com el carboni, i la seva importància per a l’existència humana.

Amb aquest cicle, Tarragona no només es prepara per mirar el cel el 12 d’agost, sinó que vol fer-ho amb una mirada crítica i informada, entesa des de l’arrel científica i cultural que envolta un eclipsi total.

Totes les sessions són gratuïtes i obertes fins a completar aforament, i es faran a la Casa Canals de Tarragona. No deixis passar l’oportunitat d’apropar-te a un dels fenòmens astronòmics més espectaculars des del nostre territori.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili, a través de la seva Fundació, ha posat en marxa 42 microcredencials específiques, dissenyades juntament amb empreses i institucions locals, per cobrir mancances formatives a Tarragona i la seva província.

Microcredencials a mida per sectors clau de Tarragona

La revolució en la formació per al sector de l'oli d'oliva

Bartomeu Pallejà, mestre del molí de l’Agrícola de Salomó, va ser un dels primers en aprofitar la formació especialitzada que va detectar la Generalitat a través del grup de recerca Chemosens de la URV. Aquestes microcredencials cobreixen tot el procés des de la collita fins a l’anàlisi química de l’oli, un coneixement que ha millorat la qualitat i la competitivitat del producte local.

El format intensiu i modular s’adapta a la realitat d’empreses petites, com explica Esther Andreu, productora d’oli a la Bisbal del Penedès, que valora poder compaginar feina i formació sense desconnexions llargues.

Microcredencials per a l’enoturisme i la indústria vitivinícola

El curs "Wine Tasting URV" ofereix a professionals de Tarragona una formació condensada i aplicada, que combina tastos i coneixements tècnics per defensar vins amb garanties. Anna Torné, vinculada a l’enoturisme, destaca la síntesi perfecta entre teoria i pràctica que li ha aportat aquesta microcredencial.

Joan Güell, també alumne, veu una oportunitat per aprofundir en àrees específiques gràcies a la varietat de microcredencials que ofereix la URV, adaptades a les demandes del sector turístic i comercial de la zona.

Una formació flexible i reconeguda a nivell europeu

El valor afegit de la mobilitat i el reconeixement internacional

La certificació que obtenen els alumnes és vàlida a tota Europa gràcies al model European Learning Model i la classificació ESCO, facilitant la mobilitat laboral i el reconeixement de les competències adquirides més enllà de Tarragona.

Aquest sistema connecta la formació amb les necessitats reals del mercat, un punt clau per evitar cursos buits de contingut i garantir que el temps invertit es tradueixi en avantatges professionals immediats.

Col·laboració directa entre empreses i la Fundació URV

Empreses punteres de la província, com PortAventura, col·laboren amb la Fundació URV per crear microcredencials específiques per als seus equips. Això permet que els treballadors, des de recepció fins a gestors, puguin adaptar-se a les noves exigències del sector turístic amb formació que encaixa amb la seva jornada laboral i perfil professional.

El Pla Microcreds.cat de la Generalitat ha estat clau per incentivar la matrícula i fer accessible aquesta formació en el territori.

Impacte local i reaccions del sector a Tarragona

Diversitat de perfils i participació activa

Montse Mestres, directora del curs d’oli d’oliva, ressalta la participació activa dels alumnes, que van des de moliners fins a responsables de màrqueting i vendes, fet que enriqueix el debat i potencia el treball en equip, essencial en sectors tan competitius com el local.

Aquesta barreja de perfils demostra que les microcredencials no són només per tècnics, sinó una eina transversal per millorar la competitivitat de les empreses de Tarragona.

Les empreses i sectors que aposten per la formació contínua

Des del sector agroalimentari fins al turístic, la resposta a les microcredencials ha estat positiva. Els professionals veuen clar que la formació tradicional no sempre encaixa amb la seva realitat laboral i aquestes opcions curtes i concretes són la solució.

Però, que es mantingui aquesta dinàmica dependrà que més empreses locals apostin per coordinar-se amb la Fundació URV i impulsar cursos que responguin a necessitats concretes, mantenint Tarragona competitiva.

Les microcredencials són la prova que la formació professional pot ser útil i flexible, sense perdre rigor ni reconeixement. I això, al final, és el que compta a Tarragona.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El seguiment alimentari tradicional es basa en records i valoracions subjectives, i això complica saber què mengen realment els nens. Però ara, gràcies a l’estudi dels metabòlits —molècules que deixen una petjada metabòlica dels aliments—, s’obre la porta a conèixer i tractar la nutrició infantil amb més precisió.

La metabolòmica com a eina per analitzar la dieta infantil

Com funcionen els metabòlits en la nutrició infantil

Els metabòlits són productes del metabolisme que es poden detectar en fluids com la sang i l’orina. Aquesta "petjada metabòlica" reflecteix no només què s’ha menjat, sinó com el cos respon a aquests aliments. Per exemple, l’hipurat i la prolina betaïna augmenten amb el consum de fruites i verdures, indicant una dieta més saludable.

Limitacions i reptes actuals en la recerca

En infants, la recerca és encara escassa. L’equip de la URV ha analitzat 659 estudis fins al 2025, però només vuit complien amb els criteris estrictes per incloure menors i relacionar metabòlits amb aliments específics. La mostra final va incloure gairebé 6.000 infants de dotze països, un pas endavant però encara insuficient per conclusions definitives.

Biomarcadors clau que marquen la diferència en la dieta infantil

Metabòlits relacionats amb aliments frescos i saludables

Els compostos detectats revelen molt. El DHA, un àcid gras omega-3 essencial, destaca en sang quan el consum de peix és elevat, mentre que aminoàcids com la leucina, valina i isoleucina són més baixos en dietes plenes d'ultraprocessats, possiblement per la manca de proteïnes de qualitat.

Indicadors d’una dieta amb ultraprocessats

Quan l’hipurat disminueix, alerta que l’alimentació està dominada per productes processats, poc frescos. Això és crucial perquè aquestes molècules podrien servir com a senyal d’alarma per detectar dietes desequilibrades i intervenir abans que apareguin malalties metabòliques.

Cap a una nutrició infantil personalitzada i efectiva

Aplicacions pràctiques dels biomarcadors metabòlics

Segons Verònica Luque, investigadora de la URV, aquests biomarcadors podrien ajudar a conèixer amb més precisió els hàbits reals dels infants i com el seu organisme reacciona davant cada aliment. Això permetria dissenyar intervencions nutricionals adaptades a cada nen, millorant la prevenció i el tractament de malalties com l’obesitat.

El projecte Biomarkid i l’horitzó europeu

El projecte europeu Biomarkid, liderat per la URV i l’IRBcatSud, analitza biomarcadors d’alimentació i activitat física en milers d’infants. L’objectiu? Aprofundir en la relació entre dieta i salut des de les primeres etapes de la vida, marcant un abans i un després en la nutrició pediàtrica.

Amb aquest nou enfocament, la nutrició infantil ja no serà només una qüestió de "què menja", sinó també de "com ho processa" el cos de cada nen.

La realitat és que aquests avanços poden transformar la forma com tractem la salut metabòlica dels infants, obrint la porta a una alimentació més real, mesurable i ajustada a les necessitats reals de cada individu.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Des del 2018, investiguen com fer arribar fàrmacs exactament al teixit malalt per reduir dosis i efectes secundaris, una necessitat urgent en oncologia i hipertensió pulmonar.

Com funcionen les nanocàpsules intel·ligents?

Aïllar el tumor per atacar-lo

El doctor Miquel Sistaré explica que la idea s'inspira en tàctiques militars de l'edat mitjana: aïllar la fortalesa per evitar subministraments. Les nanocàpsules rodegen el tumor, l'emboliquen i alliberen el fàrmac directament, evitant que es propagui per tot el cos.

La tecnologia darrere de la càpsula

Aquestes nanocàpsules no són simples recipients passius. Estan fabricades amb biopolímers mèdics i mesuren entre 200 i 300 nanòmetres, una mida que els permet circular sense quedar atrapades en òrgans com el fetge.

La seva composició fisicoquímica fa que s'adhereixin només al teixit malalt. A més, es poden incorporar marcadors que enganyen l'òrgan perquè les absorbeixi, convertint l'estratègia en una recerca activa i una crida del propi cos.

Fabricació i control de qualitat

Produir la nanocàpsula perfecta

El procés de fabricació és clau: utilitzen un mètode d'atomització que transforma una solució líquida en gotes ultrafines que s'assequen i formen partícules sòlides. Això garanteix uniformitat en mida i resistència per viatjar pel cos sense trencar-se prematurament.

Control rigorós per a cada tipus de càncer

La variabilitat en la morfologia i composició pot alterar l'eficàcia, per això l'equip dedica gran part del treball a ajustar aquests paràmetres segons el tumor objectiu, assegurant la màxima precisió i seguretat.

Beneficis reals i futur de la investigació

Tractaments més curts i menys agressius

Dirigir el fàrmac només al tumor permet usar dosis molt més baixes, reduint efectes secundaris que sovint fan que els pacients abandonin el tractament. A més, podria ampliar-se a pacients vulnerables com infants i embarassades.

Nous horitzons i aplicacions

Després de set anys d'investigació i proves in vitro amb bons resultats, el projecte avança a proves en animals. Paral·lelament, s'està escalant la producció per garantir dosis suficients.

A més, la mateixa tecnologia podria aplicar-se a altres malalties, com infeccions, dirigint antibiòtics només al focus per evitar la resistència bacteriana causada per l'ús indiscriminat.

Les nanocàpsules podrien administrar-se per via intravenosa, inhaladors o fins i tot comprimits, depenent de la patologia i l'òrgan afectat.

El camí encara és llarg, però aquesta aproximació obre una finestra a tractaments més efectius i menys invasors. No és ciència-ficció, és la realitat que mou la recerca a la URV.

Els fàrmacs es preparen per atacar amb precisió quirúrgica. I això pot canviar la vida de milers de pacients.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El centre, que integra l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l'IRB Catalunya Sud i la Universitat Rovira i Virgili, ha aconseguit situar el sud de Catalunya al mapa europeu de l'oncologia d'elit, oferint una atenció clínica, una recerca innovadora i una formació sanitària de primer nivell.

Un centre oncològic integral reconegut per l’elit europea

L’acreditació OECI i el seu impacte

Ser membre de l’OECI no és cap formalitat. Aquesta organització avalua 345 estàndards de qualitat que cobreixen des de la governança fins a l’experiència del pacient. El Catalunya Sud Cancer Center ha superat aquesta avaluació, posicionant-se al nivell dels principals centres oncològics europeus i certificant una atenció segura i coordinada.

Segons la gerenta de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Marta Milà, aquest reconeixement implica que els tractaments seran més personalitzats i millor coordinats, beneficiant directament la ciutadania del territori.

Un ecosistema que connecta assistència, recerca i docència

Al capdavant del centre, l’IRB Catalunya Sud i la Universitat Rovira i Virgili formen part d’un model que no només tracta el càncer sinó que el combat des de la investigació i la formació. El director de l’IRB CatSud, Joan Vendrell, ho resumeix: “Aquest és un punt d’inici per atraure més assajos clínics i seguir millorant en la investigació clínica”.

Aquesta multidisciplinarietat també es veu reflectida en la col·laboració estreta entre la Facultat de Medicina de la URV i l’Institut de Recerca, un combo que potencia la retenció de talent i la competitivitat en docència.

Els pilars que defineixen l’excel·lència del Cancer Center

Els nou àmbits d’acreditació que marquen la diferència

L’infern dels processos administratius té un nom: 345 criteris. La infermera Berta Caballé, que ha liderat l’acreditació, destaca nou àmbits que cobreixen des de la governança fins a la prevenció, diagnòstic, tractament, recerca i educació. No es tracta d’arribar i quedar-se, sinó d’un punt i seguit per seguir millorant any rere any.

Això significa una atenció centrada en el pacient, amb equips multidisciplinaris que treballen conjuntament per cada tipus de càncer, assegurant diagnòstics ràpids i tractaments a mida.

Un procés llarg i rigorós que garanteix qualitat

Aconseguir aquesta acreditació no ha estat un camí senzill. El procés s’ha estès durant anys, implicant autoavaluacions internes, auditories externes d’experts internacionals i plans de millora contínua. Tot plegat garanteix que el centre no només compleix sinó que aspira a superar els estàndards europeus més exigents.

La implicació de tots els nivells de l’organització és clau perquè la qualitat no sigui un objectiu puntual sinó una pràctica constant.

Beneficis per als pacients i el territori

Atenció més especialitzada i tractaments personalitzats

Formar part de l’OECI implica accés a teràpies innovadores i assajos clínics que sovint arriben abans que a la resta. Això es tradueix en una atenció més segura i coordinada, que evita desplaçaments llargs i ofereix un tractament integrat al costat de casa.

Els pacients del sud de Catalunya, més de 800.000 habitants, ja poden comptar amb un servei que anualment atén més de 2.700 nous casos de càncer amb equips multidisciplinaris d’alta especialització.

Impacte territorial i projecció internacional

L’acreditació no només beneficia els pacients, sinó que reforça la posició del territori com un pol científic i sanitari de primer ordre. Això ajuda a retenir talent, impulsa la recerca i augmenta el prestigi del sud de Catalunya a escala nacional i europea.

En un context on la concentració de serveis sanitaris és la norma, tenir un centre d’aquest nivell evita que milers de persones hagin de fer viatges innecessaris a grans capitals.

Està clar que el Catalunya Sud Cancer Center ha passat de ser una aposta local a un referent europeu en oncologia.

El futur de la lluita contra el càncer al sud de Catalunya ja és aquí, i no està lluny.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La cerimònia va tenir lloc als jardins del Castell de Vilafortuny aquest dilluns, on es van lliurar set premis, dues beques i dues mencions especials, en un acte que reuneix els professionals més rellevants del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre.

El grup ANUT-DSM i la seva trajectòria

Un equip multidisciplinari amb impacte internacional

ANUT-DSM està format per investigadors de diferents disciplines i està adscrit a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i al CIBEROBN, un centre de referència en obesitat i nutrició. Liderat pel professor Jordi Salas-Salvadó i la doctora Nancy Babio, el grup ha esdevingut un punt de referència mundial en estudis relacionats amb la nutrició i la salut mental.

Recerca innovadora en nutrició i salut

Els treballs d'ANUT-DSM incideixen en com l'alimentació afecta el benestar mental i el desenvolupament saludable, aportant dades clau que poden canviar protocols i recomanacions actuals. És precisament aquesta rellevància científica el que ha motivat la menció especial de l'Acadèmia de Gastronomia.

L'Acadèmia de Gastronomia de Tarragona i els seus guardonats

Un acte amb reconeixement a la gastronomia local

Els premis anuals reconeixen professionals, mitjans de comunicació, cellers, restaurants i productes del territori. Aquest any, a més d'ANUT-DSM, la institució ha atorgat una menció pòstuma a Carles Vilarrubí, expresident de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, pel seu paper clau en la promoció de la gastronomia catalana.

Premis i beques que impulsen el sector

El lliurament també ha inclòs dues beques que ajuden a seguir potenciant la recerca i la visibilitat del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre com a referents en gastronomia, alimentació i salut.

La importància de la recerca en nutrició a la URV

Un centre amb vocació d'excel·lència

La Universitat Rovira i Virgili impulsa la recerca en alimentació i salut a través d'unitats com ANUT-DSM, vinculades a institucions de prestigi i amb un enfocament clar cap a la innovació i la transferència de coneixement.

Repercussió social i científica

Els estudis realitzats pel grup no només aporten noves evidències científiques, sinó que també tenen un impacte directe en la millora de la salut pública i en la promoció d'estils de vida més saludables a la regió i més enllà.

Els reconeixements, com el que ha rebut ANUT-DSM, posen en relleu que la salut mental i la nutrició no són temes separats, sinó parts d'una mateixa equació que el Camp de Tarragona comença a dominar.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

Publicat per l’arqueòleg Joaquín Ruiz de Arbulo, aquest llibre coincideix amb el quart de segle de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, i promet canviar la manera com entenem els monuments romans a Tarragona i rodalia.

Un llibre universitari que parla clar i amb imatges

Un format que trenca motlles

Jaume Llambrich, coordinador de Publicacions URV, qualifica l’obra de "singular" per diversos motius. El format està pensat per a què tothom pugui entendre les restes arqueològiques gràcies a plànols i restitucions 3D, que fan que monuments sovint difícils de llegir en planta siguin molt més accessibles.

A més, el llibre no és un compendi d’experts tancats entre quatre parets: tradueix dècades de recerca en un llenguatge clar, sense perdre el rigor científic que demana l’arqueologia.

Divulgació que no renuncia al rigor

Segons Ruiz de Arbulo, divulgar no és abaixar el nivell, sinó l’esforç de fer comprensibles conceptes complexos. No pretén tancar la història de Tàrraco, sinó col·locar el lector just on està avui la investigació: el "final del començament" per entendre què eren i què significaven realment aquests monuments.

Això obliga a un equilibri delicat entre ciència i narrativa, que el llibre aconsegueix gràcies a la col·laboració entre experts i editors que saben fer arribar la informació a tothom.

El patrimoni que uneix Tarragona, Constantí, Altafulla i Roda de Berà

Una mirada territorial més enllà de la ciutat

El recorregut no es limita a Tarragona ciutat. El llibre inclou espais arqueològics de Constantí, Altafulla i Roda de Berà, mostrant que el patrimoni romà és una herència compartida que cal explicar com un conjunt coherent. Aquesta perspectiva amplia la identitat cultural del Camp de Tarragona.

Així, el patrimoni no queda atrapat en una postal turística, sinó que esdevé un element viu que reforça el teixit social i la imatge del territori.

Reforçar la identitat cultural i turística

Amb aquesta visió global, la URV situa la zona com un referent cultural i turístic que no només mostra pedres antigues, sinó que explica la seva funció social, simbòlica i política. En definitiva, aporta els matisos que la majoria d’ofertes culturals no arriben a transmetre.

El llibre és així una eina per connectar residents i visitants amb un patrimoni que, sovint, només es veu superficialment.

Entre paper i digital: un debat que encara crepita

El valor del llibre en paper avui

En plena era digital, Ruiz de Arbulo defensa la convivència entre formats. El paper, diu, és garantia de memòria a llarg termini i permet una lectura profunda i duradora. En canvi, el món digital és immediat però molt més fràgil, plantejant dubtes sobre la conservació futura del coneixement.

Així, el llibre universitari no només competeix sinó que complementa l’edició digital, oferint un suport que el temps no desdibuixa.

Publicacions URV: més que una editorial

Publicacions URV no només imprimeix llibres, sinó que assumeix un rol social clau: fer arribar la recerca a la comunitat, alimentar el debat cultural i enfortir el vincle entre universitat i territori. Tàrraco. Patrimoni mundial. Una nova visió és el millor exemple d’aquesta missió.

El projecte mostra que un llibre universitari pot ser rigorós, atractiu i útil per a qualsevol lector, des del professional fins al curios que vol saber què amaga la Tarragona romana.

La realitat és que la manera com expliquem el patrimoni pot canviar la percepció que en tenim, i aquesta obra ha posat la primera pedra d’un discurs més accessible i viu.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

La Societat Catalana de Química, vinculada a l’Institut d’Estudis Catalans, atorga anualment aquest premi als millors treballs de grau en química de les universitats catalanes, i en aquesta ocasió, Alba Anglada, graduada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha estat una de les distingides.

El treball premiat i la seva aplicació

Síntesi de microesferes de poliestirè

El projecte d’Alba Anglada porta per títol "Synthesis of polystyrene microspheres towards the new route of radiolabelling strategy". El focus principal és la creació de microesferes de poliestirè mitjançant polimerització de dispersió radical lliure, que després són dispersades en fase aquosa o orgànica i funcionalitzades a través d’irradiació ultraviolada.

Una aposta per la radiomarcació

Aquestes microesferes tenen un paper clau en les estratègies de radiomarcació, una tècnica en auge per marcar molècules amb radioisòtops, amb aplicacions que poden anar des de la medicina a la investigació química. És, en definitiva, un treball que pot obrir portes a noves vies en la ciència aplicada.

Context i col·laboracions internacionals

Investigació compartida entre Edimburg i la URV

La recerca no es va quedar només a Tarragona. Alba Anglada va elaborar part del seu treball a la Universitat d’Edimburg, sota la supervisió de la professora Maya Al-Sid-Cheikh. A la URV, el tutoratge va anar a càrrec de la professora Elena Fernández Gutiérrez, que l’ha acompanyada en tot el procés.

El valor de la col·laboració global

Aquest tipus d’intercanvis i col·laboracions són una peça clau per a la recerca d’alt nivell i mostren com la URV s’insereix en xarxes internacionals, ampliant l’abast dels estudis i la seva qualitat.

Altres premiades i perfil dels guardons

Altres reconeixements en química a Catalunya

A més d’Alba Anglada, la Societat Catalana de Química ha atorgat dos accèssits. Alexia Valverde Sánchez, de la Universitat de Barcelona, ha estat premiada pel seu treball sobre la reacció d’esterificació d’isosorbid amb àcid valèric emprant resines d’intercanvi iònic.

Una mirada al futur sostenible

L’altre accèssit ha estat per Ariadna Ivars Pérez, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un estudi sobre materials reticulars borilats enfocats a la generació d’hidrogen verd, un camp clau per a la transició energètica.

El premi a Alba Anglada no només posa sobre la taula un treball de qualitat, sinó que il·lustra la vitalitat de la recerca química catalana i el talent que la impulsa.

Font de l'article: Universitat Rovira i Virgili

El professorat de secundària ha arribat al límit i ha decidit dir prou. No acceptaran més abusos ni menysteniments. La vaga territorial és la resposta clara a una situació que ja no es pot normalitzar.

La realitat insostenible del professorat

Sous que no reflecteixen la feina real

Molts docents treballen més hores de les contractades, preparant classes, corregint, atenent alumnes i famílies a deshores. Però el sou no acompanya aquesta dedicació. És un salari que no reconeix ni el volum ni la complexitat de la feina.

Preguntes-te si la teva feina estaria ben pagada si no fossis tan vocacional? Això no és vocació, sinó explotació disfressada.

Sobrecàrrega i manca de reconeixement

La sobrecàrrega és un problema crònic. Els docents veuen com les seves responsabilitats augmenten sense cap suport addicional. Sense reconeixement institucional, la motivació cau i el desgast augmenta.

Quan el sistema tracta els professors com simples peces d'una màquina, la qualitat educativa es veu afectada. No és culpa dels docents, sinó del sistema que no els valora.

La resposta: una vaga territorial massiva

Mobilització per posar fi a l'abús

La vaga que s'inicia no és una acció aïllada, sinó un moviment coordinat a tot Catalunya. Cada territori, centre i docent hi té un paper clau per fer-se sentir.

La mobilització és l’única eina que els docents tenen per posar d'una vegada per totes sobre la taula les seves reivindicacions. Sense acció, no hi haurà canvis.

Reivindicacions clares i justes

• Sous dignes i ajustats a la feina real
• Condicions laborals que permetin treballar sense estrès extrem
• Reconeixement institucional i suport als docents

Aquestes demandes no són cap capritx. Són el mínim que qualsevol professional amb responsabilitat i dedicació hauria d'exigir.

Què podem aprendre d'aquesta lluita?

La força de la unitat territorial

Quan el cansament col·lectiu es transforma en acció comuna, el missatge es fa impossible d’ignorar. La vaga territorial és un recordatori que la unió fa la força.

És un exemple clar que la solució no ve d'individualismes, sinó de la coordinació i la solidaritat entre els docents.

Una crida a repensar l’educació

L’educació no pot sostenir-se amb professores i professors en condicions precàries. Cal repensar com es valora i es tracta el professorat per garantir una educació de qualitat.

Si volem escoles fortes, hem d’exigir que qui hi treballa tingui tot el que necessita per fer-ho bé, ni més ni menys.

El professorat de secundària ja ha deixat clar que no seguirà acceptant ni sous injustos ni condicions que desgasten. La vaga territorial és només el principi d'una lluita necessària. Ara la pilota és a la teulada de les institucions, que han de decidir si escolten o no.